DELICTE MENOR DE MALTRACTAMENTS EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC. Absolució per manca de prova. (6000144/2015)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Fátima Ramírez Souto

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Penal

Núm. de Causa: 6000144/2015 Núm. de Rotlle: TSJP-0000049/16

SENTÈNCIA 8-2017

PARTS:

Recurrent: Sr. Mercader

Advocat: Sr. Criado

Recorregut: Mgfc. Ministeri Fiscal

Recorregut: Sra. Conde

Advocat: Sra. Luís

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Bueno

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-vuit de febrer de dos mil disset.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 21 de setembre de 2016 dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pel delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 21 de setembre de 2016 amb la següent part dispositiva:

"Condemnem l'acusat Mercader com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna d'un any, i al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de l'acusació particular, a determinar en execució de sentència.

Absolem l'acusat de la contravenció penal de lesions doloses per la que venia l'acusada pel Ministeri Fiscal."

II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets declarats provats en el seu primer Resultant: "SÓN FETS PROVATS i així es declara: vers les 22:05 hores del dia 30 de juny del 2.013 l'acusat Mercader, nascut el X de X del 1970, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, resident al Principat, es personà al que havia estat el domicili familiar radicat al XXXX, a fi de recollir els seus objectes personals, arran de la separació instada per la seva esposa Conde, després de dotze anys de matrimoni, tenint el matrimoni dos fills, un d'onze anys i l'altre de vuit anys.

Quan l'acusat va agafar un aparell de televisió que hi havia a una de les habitacions, amb la intenció d'endur-se'l, Conde s'hi oposà agafant també el televisor, produint-se un forceig en el decurs del qual ambdós caigueren al terra, amb la pantalla a les mans, moment en què l'acusat li donà un lleuger cop de peu al maluc dret, sense que li ocasionés lesió de cap mena.

Conde ha renunciat a res reclamar pels fets d'autes."

III.- RESULTANT: que contra la dita sentència la defensa del Sr. Mercader formula recurs d'apel·lació, tot sol·licitant la revocació de la mateixa en el sentit d'absoldre el seu defensat del delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic de l'article 114.1 del Codi Penal.

La seva petició es sustenta, en síntesi, en dos motius principals:

la inexistència de prova de càrrec suficient i vàlidament constituïda per a condemnar el seu defensat pel delicte menor de maltractament domèstic, constant en autes només les versions contradictòries de la denunciant i del seu defensat, aquesta darrera reiterada en el temps sense que el mateix hagi incorregut en contradiccions.

la incorrecta qualificació dels fets d'autes amb el tipus penal de l'article 114.1 del Codi Penal, en no complir-se en l'acció del seu defensat els requisits d'habitud o de violència física o psíquica envers la víctima, tractant- se només d'un lleuger cop de peu involuntari donat al maluc de la perjudicada que no va ocasionar cap lesió.

IV.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat i sol·licita la confirmació de la sentència d'instància.

Observa que existeix prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència del condemnat, havent valorat i ponderat el M.I. Tribunal de Corts tant les manifestacions de la víctima com la resta de dades objectivades envoltant els fets d'autes.

D'altra banda, posa de relleu que l'exigència d'habitud en el delicte de maltractament en l'àmbit domèstic fou eliminada de l'article 114.1 arran la seva modificació en virtut de la Llei 91/2011 i que el delicte ha quedat constituït amb el cop de peu, essent una acció de violència física, independentment de que s'apreciï cap lesió, el qual seria constitutiu d'una altra infracció d'acord amb el què estableix el mateix article.

V.- RESULTANT: que la defensa de la Sra. Conde, constituïda com acusació particular en la present causa, també s'oposa al recurs de l'adversa i sol·licita la confirmació de la sentència dictada pel Tribunal de Corts, fent seus els arguments esgrimits en la dita resolució.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que, a la vista de les al·legacions de la representació lletrada del recurrent, es fa necessari en primer lloc, posar de relleu que el contingut de l'article 114.1 del Codi Penal va ser modificat per la Llei 91/2011, del 16 de desembre, amb la qual es va eliminar l'exigència de l'habitud en la tipificació del delicte de maltractament en l'àmbit domèstic.

Com bé recull la sentència recorreguda, el delicte de maltractament en l'àmbit domèstic, tipificat a l'article 114.1 del Codi Penal, pot quedar constituït per un únic cop de peu, essent una acció de violència física, independentment de que s'apreciï cap lesió.

II.- CONSIDERANT: pel que fa el motiu de recurs relatiu a una vulneració del dret a la presumpció d'innocència, el tribunal de primera instància ha retingut com a fet provat que es va produir "un forceig en el decurs del qual ambdós caigueren al terra, amb la pantalla a les mans, moment en què l'acusat li donà un lleuger cop de peu al maluc dret, sense que li ocasionés lesió de cap mena."

El processat ha admès a l'acte de la vista oral que "li va donar un cop de peu, al relliscar al moment d'aixecar-se." No obstant, sosté que aquest acte no va ser intencionat.

Conde va declarar a la vista oral que "ell sortint, li dona una patada a la cuixa", i que "el cop de peu va ser fluix, l'empenta va ser lo suficientment forta per tirar-la al terra".

Aquestes declaracions de Conde no coincideixen amb la relació de fets establerta pel M.I. Tribunal de Corts, ni tampoc amb les seves declaracions anteriors. En definitiva, no es pot determinar si el cop de peu va ser donat mentre que els dos protagonistes estaven al terra -situació susceptible d'ésser compatible amb un acte involuntari del processat- o si aquest darrer, abans de sortir del domicili de la seva ex-esposa i mentre ella es trobava al terra, li va donar un cop de peu.

A la vista de les declaracions de les parts, no es pot determinar si el cop de peu fou a la cuixa o al maluc, essent poc versemblant la hipòtesi d'un cop de peu donat al maluc d'una persona que es troba al terra.

La Sala Penal considera que, en aquestes condicions, el caràcter intencionat del cop de peu efectuat pel processat no ha quedat acreditat.

Compte tingut que l'element intencional del delicte tipificat a l'article 114.1 del Codi Penal no ha quedat establert de forma suficient, procedeix reformar la sentència recorreguda en el sentit d'absoldre a Mercader del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Estimar el recurs interposat per la defensa d'Mercader.

2.- Revocar la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 21 de setembre de 2016 en la causa de referència, en el sentit d'absoldre a Mercader del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, tipificat a l'article 114.1 del Codi Penal, pel quin fou condemnat en primera instància.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel present recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.