TRIBUTS. Crèdit Fiscal. Deducció IMI i IAC. Càrrega de la prova. TSJA-0000086/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000016/2014 Núm. de Rotlle: 0000086/2014

SENTÈNCIA NÚM. 12-2015

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Pera

Advocat: Sra. Andrade

Apel·lant: Álvarez, SA

Representant: Sra. Araujo

Advocat: Sra. Arcos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, vint-i-set de febrer del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000016/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat "Álvarez, SA" va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució governativa del dia 29 de gener del 2014, la qual estimava parcialment el recurs d'alçada formulat contra les resolucions IT/2013/RES/0083A i IT/2013/RES/0083B emeses pel Servei d'Inspecció Tributària el dia 19 de març del 2013.

2.- El Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda subsegüent mitjançant sentència del dia 16 de setembre del 2014.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el M.I. GOVERN manifesta principalment que el certificat elaborat pel proveïdor "T." era mancat de qualsevol valor probatori, en tractar-se d'una relació de preus de venda públic, datada en un moment posterior als fets, en la qual només s'identificaven tres dels productes represos en els llistats de l'Administració General (Fortuna Red pot 80 gr, Ducados Rubio Expanded 112 gr i Brookling pot 150 gr) i amb referències diferents.

4.- La societat "Álvarez, SA" es va oposar també a la sentència de la instància, dient que la resolució administrativa impugnada la situava en situació d'indefensió, tota vegada que el tabac, els licors i els productes de fleca s'introduïen de manera global; una part del tabac venut era d'importació i no era manipulat al Principat; pertocava al GOVERN demostrar que els productes que enumerava havien estat efectivament transformats abans de ser adquirits per ella; la legislació no obligava els proveïdors a mencionar si els productes venuts havien estat o no manipulats o transformats al Principat; aquesta informació era a l'abast del departament de duana; no podia exigir als seus proveïdors que li facilitessin aquell tipus d'informació; no manipulava ni transformava la mercaderia comercialitzada; es produïa un trencament del principi d'igualtat entre els productes importats i els productes produïts al país.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La societat "Álvarez, SA" va formular demanda contra el GOVERN, en relació amb la denegació d'un crèdit fiscal. L'Administració demandada s'hi va oposar.

El Tribunal de Batlles ha anul·lat parcialment l'acte impugnat i ambdues parts s'han alçat contra la seva sentència.

Tercer.- Cal partir de la norma litigiosa. Es tracta de l'apartat primer de la disposició transitòria segona de la llei de l'Impost General Indirecte:

"Els obligats tributaris de l'impost general indirecte poden deduir l'impost de mercaderies indirecte (IMI) i l'impost indirecte sobre les activitats comercials (IAC) suportats sempre que les existències reuneixin els requisits següents:

...

III. Que estiguin en el mateix estat en què s'han importat, sense perjudici de les manipulacions usuals destinades a garantir- ne la conservació, a millorar-ne la presentació o la qualitat mercantil o a preparar-ne la distribució o la revenda".

La societat "Álvarez, SA" va voler acollir-se a l'esmentada disposició. A tal efecte, va presentar dues autoliquidacions els dies 28 de febrer i 15 de març del 2013 (foli 71). El Servei d'Inspecció Tributària va denegar, en data 19 de març del 2013, els crèdits fiscals sol·licitats (resolucions IT/2013/RES/0083A i IT/2013/RES/0083B), tota vegada que la declaracions presentades incloïen mercaderia "que no manté l'estat en el què es va importar ..." (folis 118-119). El recurs administratiu subsegüent va ser acceptat parcialment, en el sentit que el crèdit fiscal es va admetre per valor de 52.981,12 EUR, enlloc dels 151.947,81 EUR reclamats (folis 120-121). Aquesta decisió va ser declarada nul·la per sentència ferma del Tribunal de Batlles del dia 25 de novembre de 2013 (folis 163-168). La instància constatava la manca d'identificació dels productes que haurien estat transformats al Principat després de la seva importació. El GOVERN va dictar una nova resolució en data 29 de gener del 2014 -ara objecte d'aquest litigi- a resultes d'aquella sentència condemnatòria.

La resolució judicial avui impugnada dóna lloc parcialment a la demanda (folis 169-179), doncs ha ordenat que el crèdit fiscal ha d'incloure els productes que figuren en els folis 44-47.

Com bé assenyala el GOVERN, l'article 52 de la llei de bases de l'ordenament tributari disposa que: "Tant en el procediment de gestió com en el de resolució de reclamacions, qui faci valdre el seu dret haurà de provar els fets normalment constitutius del mateix". De forma similar, l'article 14.2 estableix que "En cas d'exempció, la prova que se'n gaudeix correspon a l'administrat". Per conseqüent, si la societat "Álvarez, SA" volia acollir-se a la possibilitat de deduir l'IMI o l'IAC, havia de provar que les mercaderies importades no van ser mai objecte de transformació una volta entrades en territori andorrà. Aquesta prova era plenament a l'abast de la recurrent, doncs sempre podia acudir al venedor i fer comprovar l'estat del producte abans i després de la importació efectiva. I bona prova és que ha produït quatre certificacions de proveïdors. Per tant, la societat "Álvarez, SA" no pot al·legar indefensió, car tant la llei com el principi de facilitat probatòria són contraris al seu plantejament. Endemés, la resolució administrativa atacada detalla quins productes no poden acollir-se a la deducció fiscal, amb la seva descripció i número de referència. No es pot doncs titllar la relació que s'hi conté de genèrica. Per acabar, tampoc hi ha trencament del principi d'igualtat en presència de situacions distintes (productes importats i locals) que autoritzen un tractament fiscal diferenciat. El seu recurs no pot ser acollit per via de conseqüència.

Quart.- El recurs del GOVERN versa només en el valor probatori del certificat del foli 44. El document es limita a recomanar al seu client "els nous preus de venda al públic" de determinats productes. Òbviament, aquesta lletra no demostra, en absolut, que els articles venuts no hagin estat manufacturats al Principat. La instància ha donat valor probatori a una senzilla carta d'informació sobre preus, de manera que escau reformar la sentència sobre aquest extrem.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit:

desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la societat "Álvarez, SA",

estimar el recurs d'apel·lació formulat pel M.I. GOVERN,

reformar la sentència 2014-114, de 16 de setembre del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, en el sentit d'indicar que el recàlcul del crèdit fiscal només abasta els productes que figuren als folis 45, 46 i 47 de les actuacions.

no fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.