Sol·licitud pensió d'invalidesa per malaltia del grup II. (SS-046-2/94)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-046-2/94

S E N T E N C I A NUM. 95-21

PARTS:

Apel.lant: Sr. Macias

Representant: en nom propi

Advocat: Sr. Escolano

Apel.lada: CASS

Representant: Sra. Pla

Advocat: Sr. Conde

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: Lluís Saura Lluvià

Magistrats: Bernard Plagnet

Albert Andrés Pereira

1995.

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de juliol de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-046-2/94.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Macias va presentar un recurs contra la decisió de la CASS en data 14 de gener de 1994 confirmada el 2 de juny de 1994 en la que demana una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II.

La decisió de 14 de gener de 1994 rebutja d'acordar una pensió a l'interessat pel motiu que no estava inscrit a la CASS des d'el mes de juliol de 1991: "S'acorda, doncs, i ja que actualment residiu a Espanya, demanar-vos que us poseu en contacte amb els organismes espanyols de seguretat social a fi de tramitar el vostre expedient a través seu. Tramitat l'expedient per l'organisme espanyol competent, la part andorrana abonarà si s'escau, la proporció de pensió que correspongui".

La decisió de rebuig de la pensió es va confirmar el 2 de juny de 1994, però per motius diferents. la CASS estima que la seva disminució de capacitat és inferior al 66% requerit pel reglament (article 28 del Reglament Tècnic de la CASS).

2.- En la seva sentència de 17 de gener de 1995, el Tribunal de Batlles va rebutjar el recurs presentat pel Sr. Macias.

3.- En el seu recurs d'apel.lació de 2 de març de 1995, el Sr. Macias estima, principalment que cal tenir en compte el conjunt d'elements físics i intel.lectuals per apreciar el grau d'invalidesa i afegeix que l'Institut Català d'Assistència Social valora la seva incapacitat en un 67% (document adjunt en el seu recurs).

4.- En la seva contesta de 22 de març de 1995 la CASS manifesta respecte al Sr. Macias el següent:

que no estava adherit a la CASS des de feia 3 anys, per tant no complia les condicions per tenir dret a la pensió (art.19,10 i 20 bis).

que no tenia una incapacitat de més del 66%. Des d'aquest punt de vista cal remarcar que l'Institut Català d'Assistència Social el va classificar simplement dins la categoria d'invalidesa provisional.

5.- En les seves conclusions de 3 de març de 1995, la CASS reprend els seus arguments precedents i precisa que el demandant no tenia drets oberts amb la CASS i que tenia que adreçar-se a l'organisme espanyol de seguretat social (article 18 de l'acord administratiu d'aplicació de l'acord franco-espanyol).

A més, la seva incapacitat és inferior al 66%.

6.- En la seva resposta de 15 de març de 1995 i en les seves conclusions de 29 de març de 1995, el Sr. Macias reitera els arguments presentats anteriorment i demana una nova prova mèdica.

7.- En les seves conclusions de 12 d'abril de 1995, la CASS manifesta respecte al Sr. Macias el següent:

que no tenia dret a les prestacions ja que no havia treballat a Andorra des del mes de juliol de 1991,

-que no té un grau d'invalidesa de 2/3.

-que cobra la invalidesa provisional a Espanya per la mateixa patologia fins el 30 de setembre de 1997, el que seria contradictori amb la percepció d'una pensió d'invalidesa d'Andorra.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La decisió de rebuig notificada per la CASS el 2 de juny de 1994, no anul.la la decisió de rebuig precedent de 14 de gener de 1994. Les dues decisions són complementàries i el rebuig de la demanda presentada pel Sr. Macias està doncs fonamentada sobre dos motius diferents: d'una banda, la falta d'inscripció a la CASS des de juliol de 1991; d'altra banda, un grau d'invalidesa inferior al 66%.

Tercer.- Consta que l'interessat ja no treballa a Andorra des del mes de juliol de 1991 i resideix actualment a Espanya.

Segons l'aplicació de les disposicions del conveni hispano-andorrà de Seguretat Social, l'interessat havia d'adreçar-se a l'organisme espanyol de Seguretat Social. En efecte, segons l'article 18 de l'acord administratiu per l'aplicació del conveni hispano-andorrà de Seguretat social: "Les sol.licituds de prestacions de Vellesa, Invalidesa i Supervivència, basades en l'al.legació de cotitzacions en una o en ambdues Parts Contractants, hauran d'ésser formulades davant de l'Organisme competent del lloc del domicili del sol.licitant".

Podem remarcar d'altra banda que el Sr. Macias cobra fins el 30 de setembre de 1997, una prestació d'invalidesa provisional a Espanya (full 2, document annex).

La decisió de rebuig presa per la CASS el 14 de gener de 1994, és doncs conforme al reglament.

Quart.- Els perits mèdics designats pel Batlle estimen que el grau d'incapacitat del Sr. Macias era inferior al 66%. Un dels perits li acorda un grau d'invalidesa del 50% (full 53) i l'altre perit estima que el seu grau d'invalidesa és del 60% (full 55). L'interessat no aporta cap element nou en els seus escrits. Aleshores, no és necessari procedir a un nou peritatge mèdic.

La decisió de rebuig notificada per la CASS el 2 de juny de 1994 és doncs legal.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel.lació presentat pel Sr. Macias.

Segon: Declarar que les decisions del Consell d'Administració de la CASS de data 14 de gener de 1994 i de 2 de juny de 1994 són ajustades a dret.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Gálvez