Acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució (TSJ 033/22)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJ 0000033/2022

PARTS:

Apel·lant : Srs. Espada, Anaya i Moliner

Advocat : Sr. Montenegro

Apel·lat : GOVERN

Representant : Sra. Tejera

Advocat : Sr. Campillo

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Acció en reconeixement del anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució.

SENTÈNCIA 003-2023

Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada dels Srs. Espada, Anaya i Moliner, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Yves Picod, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Aute del Batlle de Guàrdia de 10 de novembre de 2015, es va ordenar, entre altres, el bloqueig, control de moviments i embargament dels comptes dels que tenien titularitat i/o poder de disposició els Srs. Moliner, Espada i Anaya, i l'embargament de tots els seus bens, facultant expressament el Servei de Policia per a que continues la investigació.

Per Ofici de la Batllia d'1 de març de 2016, davant la inactivitat del Servei de Policia fins aleshores, es va instruir expressament al Servei de Policia per a que efectues un informe i control sobre els comptes dels implicats.

En data de 4 de març de 2016, la Policia efectuava un informe en el que s'excusava que no havia pogut realitzar l'informe interessat pel gran volum de feina que tenia. Aquest Informe s'elevava a la Batllia 5 dies més tard, el 9 de març de 2016.

Per nou Ofici de 10 d'octubre de 2016, la Batllia els hi intimava la realització d'aquell informe.

Per aute de 22 de març de 2017, la Batllia acordava trametre dues Comissions Rogatòries Internacionals al Brasil i a Suïssa per a confirmar la participació dels recurrents en actes de corrupció.

Per Aute de 20 de maig de 2019 la Batllia autoritzava i acordava la pràctica d'una CRI a l'Uruguai.

Sis mesos després d'haver-se-li donat trasllat per la Batllia, i després de dos insistiments de la representació processal de la defensa, el 12 d'abril del 2021 el Ministeri Fiscal despatxava el trasllat conferit oposant-s'hi, fent referència a un Informe de la Policia de 3 de novembre de 2020, i doncs silenciant sobre els documents públics de la defensa per demostrar la no implicació dels interessats.

El 25 d'octubre de 2021 la Batllia efectuava un insistiment a l'Uruguai de la CRI enviada dos anys abans i no despatxada (per error es va enviar a Madrid), obviant totalment també la documentació aportada per la defensa a les Diligències Prèvies.

Davant del silenci de la Batllia i Fiscalia, per escrit presentat el 16 de març de 2022, la representació processal de la defensa va efectuar un últim insistiment dels presentats en dates de 9 d'octubre de 2020, 25 de gener de 2021, 22 de març de 2021 interessant l'alçament de les mesures cautelars.

Amb tots aquests antecedents, la defensa dels Srs. Moliner, Espada i Anaya ha acudit en empara davant del Tribunal Constitucional a fi que declari que, després de 7 anys d'investigació, s'ha vulnerat el dret fonamental d'aquests últims a un procés degut de durada raonable, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució i de declarar que els recurrents tenen dret a ser indemnitzats pels perjudicis soferts.

2.- En data de 14 de juliol de 2022, el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en el marc d'aquesta mateixa causa, declarant la vulneració del dret fonamental a un judici de durada raonable de l'article 10.2 de la Constitució, dels Srs. Moliner, Espada i la Sra. Anaya i a rebre en conseqüència una indemnització a càrrec de l'Estat en la quantitat que assenyali l'òrgan competent.

Per tant, la defensa demana al Ple que es condemni en conseqüència l'Estat a indemnitzar a cadascun dels Srs. Moliner, Espada i la Sra. Anaya, en la quantitat de 5.400 EUR, el que suposa quatre anys i mig a raó de 1.200 EUR per a cadascun d'ells.

3.- La representació processal del Govern estima que no existeix perjudici per falta de prova i subsidiàriament demana que no s'atorgui una indemnització superior a 1.750 euros per un retard estimat a 3 anys i mig.

4.- Per la seva part, el Ministeri Fiscal estima que l'import par cadascun dels demandants no pot excedir 2.250 euros, és a dir 500 per any de retard.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Tribunal Constitucional ha dictat sentència, en data de 14 de juliol de 2022, en el marc d'aquesta mateixa causa, que declara la vulneració del dret fonamental a un judici de durada raonable de l'article 10.2 de la Constitució, dels Srs. Moliner, Espada i Anaya i en conseqüència han de rebre una indemnització a càrrec de l'Estat en la quantitat que assenyali l'òrgan competent.

Consegüentment, es tracta únicament en el cas d'autes de determinar l'abast d'aquesta indemnització, que la representació processal dels recurrents sol·licita es fixi en l'import de 1.200 EUR per a cadascun d'ells.

Segon.- Per tant, el dany moral es aquí la conseqüència del retard en dictar-se el corresponent aute de processament, és a dir, pels patiments emocionals o dolors psíquics del perjudicat quan espera durant un llarg període de temps que es resolgui la seva petició a la justícia, i més tenint en compte que es tracta d'una situació penal.

D'aquesta manera, el període de retard inexplicable donades les peculiaritats del dossier, pot ésser fixat globalment en 4 anys i mig, com ho admeten implícitament tant el Ministeri Fiscal com la representació del Govern en les seves conclusions respectives.

En efecte, la vulneració del dret fonamental no es limita als sols fets de trigar més de 20 mesos a contestar una petició d'alçament d'una mesura d'embargament efectuada per aquesta defensa amb varis insistiments entre mig . També es va trigar tres anys a efectuar un informe de control de comptes i dos anys a cursar noves Comissions Rogatòries Internacionals després de la primera.

El Tribunal Constitucional considera, a diferència del Ministeri Fiscal que delimitava inicialment la vulneració del dret a un judici de durada raonable només a la concreta petició del 9 d'octubre del 2020, relativa a l'aixecament de les mesures cautelars que no es poden justificar sobretot dos períodes d'inactivitat de 3 anys i vint mesos, ja siguin directament imputables a l'òrgan instructor o als serveis que han de cooperar i coadjuvar en la instrucció.

Convé prendre també en compte, com ho fa el Tribunal Constitucional, la complexitat de la causa, que conté 14 volums i una extensió superior als 5.700 folis.

En aplicació de la jurisprudència habitual i recent del Ple, aquesta indemnització té que ésser fixada a 5.400 EUR, el que suposa quatre anys i mig de retard, a raó de 1.200 EUR per a cadascun d'ells.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Estimar l'acció en reconeixement del anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal dels Srs. Moliner, Espada i Anaya.

Segon.- Declarar el dret dels Srs. Moliner, Espada i Anaya a rebre de l'Estat una indemnització per cadascun d'ells de cinc mil quatre cents euros (5.400.- EUR).

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.