CASS. Pensió accident de treball. Cosa jutjada TSJA-0000068/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0071-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-068/14

SENTÈNCIA NÚM. 11-2015

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Manso

Advocat: Sr. Gibert

Apel·lat: Sr. Nogués

Representant: ídem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, vint-i-set de febrer del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0071-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Nogués va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 25 d'octubre del 2012, la qual desestimava, en alçada, el recurs interposat contra la decisió del 27 d'agost del mateix any, per la qual la CASS donava d'alta mèdica a l'interessat i li denegava la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

2.- Mitjançant sentència del 19 de juny del 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Nogués.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 8 de setembre del 2014, la CASS manifesta principalment que:

no es podia acceptar la documentació mèdica aportada pel Sr. Nogués després de l'emissió de la sentència de l'Hble. Batlle;

la qüestió relativa a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per accident laboral no podia ser objecte d'aquest procediment, perquè la CASS s'havia pronunciat, exclusivament, sobre la denegació d'una eventual pensió d'invalidesa per malaltia comuna;

havia estat situada en indefensió, perquè no havia pogut verificar, amb la corresponent revisió mèdica i estudi de la documentació, el grau real d'IPP que presentava l'assegurat derivat d'accident laboral;

si l'assegurat perseguia una valoració de les minves derivades d'accident laboral, havia d'haver adreçat una sol·licitud en aquest sentit a la ENTITY_4;

no corresponia valorar cap minva relacionada amb la ciàtica esquerra, tota vegada que el signe de Lasègue era de 70º;

la ressonància magnètica només complementava l'exploració i el resultat de l'electromiografia;

en cas de patir una ciàtica, el malalt no podia caminar amb normalitat i fer-ho durant una hora diària.

4.- En la seva contesta de data 13 de novembre del 2013, el Sr. Nogués manifesta principalment que:

calia sol·licitar novament als forenses si la valoració de la IPP era en concepte de malaltia o d'accident laboral;

havia realitzat sessions de rehabilitació funcional després del mes de setembre del 2012;

se'l havia situat en estat de pobresa i s'havia jugat amb la seva salut;

els drets fonamentals dels pacients havien estat vulnerats;

no era cert que podia caminar amb normalitat.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La CASS s'alça contra la sentència de la instància perquè considera que el Tribunal a quo ha analitzat la controvèrsia sota el règim de l'accident de treball, mentre la parapública ho havia fet només en concepte de malaltia comuna. Subsidiàriament, la recurrent entén que la IPP havia de ser del 20% i no del 30% com ho ha establert la instància.

Mitjançant decisió del dia 27 d'agost del 2012, la CASS va resoldre donar d'alta mèdica al Sr. Nogués i denegar qualsevol pensió d'invalidesa per malaltia perquè la IPP reconeguda (20%) no assolia el mínim exigit per la llei de la seguretat social (foli 51). És important assenyalar que la baixa medico-laboral era en concepte de "raquis dorsolumbar". El recurs administratiu subsegüent perseguia la reposició en situació de baixa mèdica i, subsidiàriament, l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral (folis 52-55). El consell d'administració de la CASS va desestimar el recurs esmentat, en particular perquè "la vostra situació mèdica ha de ser considerada com derivada de malaltia comuna o accident no laboral atès que la patologia que presenteu és degenerativa i prèvia a l'accident de data 15 de novembre del 2011, i per aquest motiu considera que no hi ha lloc a valorar la vostra sol·licitud de pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral" (revers del foli 63).

L'Hble. Batlle ha considerat que la baixa mèdica portava causa d'un accident laboral, de conformitat amb la sentència d'aquesta Sala núm. 54-2013 del 23 de maig del 2013. En efecte, en l'esmentada resolució judicial, es va "qualificar el mal gest realitzat el dia 15 de novembre de 2010 com accident laboral" i indicar que "amb independència de l'existència d'una malaltia degenerativa, va estar l'accident que va desfermar l'hèrnia discal". Fins i tot, el barème indicatif de la UCNSS estableix que: "L'état antérieur (arthroses lombaires ou toute autre anomalie radiologique que l'accident révèle et qui n'ont jamais été traitées antérieurement), ne doit en aucune façon être retenu dans la génèse des troubles découlant de l'accident". Per tant, la CASS no pot discutir ara uns pronunciaments ferms, que relacionen directament l'actual baixa mèdica de l'assegurat amb l'accident produït el 15 de novembre de 2010 i que va afectar L5-S1, és a dir la columna lumbar.

Pel que fa la manca de congruència denunciada per la CASS, aquesta és inexistent com indica encertadament la instància. En efecte, en el seu recurs administratiu, l'assegurat demanava, expressament, la concessió d'una pensió d'invalidesa per accident laboral. Aquest petició ha estat reiterada en la demanda jurisdiccional. Per conseqüent, la demanda resulta plenament coincident amb el recurs administratiu previ i no s'ha causat cap mena d'indefensió a la CASS. Per acabar, la parapública enlloc explica quina diferència existeix en la valoració de la IPP respecte de la malaltia comuna i de l'accident de treball.

Només queda per analitzar els 10 punts d'IPP acordats pels forenses a la ciàtica esquerra. Els experts judicials justifiquen la seva valoració, en particular, per l'observació d'un signe de Lasègue positiu del costat esquerre a partir dels 70º (foli 163). L'Àrea mèdica de la CASS descarta indemnitzar aquella seqüela en motiu de "Lassegue dubtosament positiu cama esquerra a partir dels 60 graus" (foli 155). És només en aquesta alçada que la CASS combat les apreciacions dels forenses, al·legant que un signe de Lasègue a 70º era normal, que no constava cap electromiografia i que el malalt podia caminar amb normalitat. Aquests greuges no poden ser examinats en seu d'apel·lació, doncs es conculca obertament el principi "pendente apellatione, nihil innovetur". Resoldre altrament, suposaria una clara indefensió de la part apel·lada. En qualsevol cas, no és notori del Tribunal a partir de quin grau el test de Lasègue esdevé positiu. Tampoc podem afirmar si l'assegurat camina amb normalitat, cosa que l'interessat nega. Així, el criteri dels forenses ha de prevaldre en motiu del seu criteri imparcial. Per aquests motius, procedeix confirmar la sentència impugnada.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2014-094, del 19 de juny del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.