PROCÉS CONTENCIÓS. Costes processals. S'aplica el criteri de la temeritat i mala fe respecte de totes les parts, encara que hi concorrin codemandats. TSJA-06/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0050-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-06/14

SENTÈNCIA 23-2014

PARTS:

Apel·lant: Pera

Representant: Sr. Almansa

Advocat: Sra. Escolano

Apel·lat: HBLE. COMÚ DE CANILLO

Representant: Sra. Peña

Advocat: Sr. Codina

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Azorin

Advocat: Sra. Catalá

Apel·lat: Briones

Representant: Sr. Alfaro

Advocat: Sr. Morales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-set de juny de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0050-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 10 de desembre de 2013 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda interposada per l'entitat S S.L. contra el M.I. GOVERN i l'HBLE. COMÚ DE CANILLO, essent part codemandada l'entitat Pera (ENTITY_4), en què s'impugnava l'adjudicació a aquesta darrera societat del concurs públic relatiu als treballs de serveis d'enginyeria de manteniment de la xarxa d'aigua potable de la parròquia de Canillo. La sentència no va apreciar temeritat en cap de les parts i, per tant, no efectuà un especial pronunciament en matèria de costes.

2.- La representació de la societat codemandada va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia. La impugnació es circumscriu al darrer pronunciament, relatiu a la no imposició de les costes processals. Sobre aquesta qüestió, l'apel·lant considera, en primer lloc, que la part agent va formular l'acció de forma temerària. En segon lloc, i de forma subsidiària, afirma que entre les parts privades -agent i codemandada- s'han d'aplicar els principis del procés civil i, en concret, el del venciment objectiu en matèria de costes, encara que es tracti d'un procediment contenciós-administratiu.

3.- Les respectives representacions del M.I. GOVERN i de la societat agent han sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, mentre que l'HBLE. COMÚ DE CANILLO deixa la resolució al criteri de la Sala, atès que el recurs interessa exclusivament els interessos de l'agent i la codemandada.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió que és objecte de debat en aquest recurs ja ha estat examinada en anteriors resolucions d'aquesta Sala (sentències 95-32, de 6 de setembre de 1995, 95-48, de 19 de desembre del mateix any, 96-04 i 96-05, de 19 de gener de 1996, entre d'altres) en les quals s'afirmava que el criteri del venciment objectiu, atesa la diferent posició en què es troben l'Administració i els particulars recurrents, no sembla el més adequat en el procés contenciós-administratiu, ja que pot retreure els ciutadans a l'hora de formular recursos contra aquella, de manera que cal atendre, malgrat la seva subjectivitat, al criteri de la temeritat o mala fe en la defensa de les respectives pretensions de les parts davant el Tribunal.

Tercer.- En aquest cas, les qüestions debatudes en el procés es referien a la possibilitat de presentar dues ofertes per part d'un mateix concursant i, en segon lloc, a la valoració de l'experiència d'un professional que, quan es va presentar l'oferta, no formava part de l'empresa. La sentència va examinar ambdues qüestions i va resoldre desestimar les pretensions de l'agent, sense apreciar cap mena de temeritat en la seva actuació processal.

El criteri de la sentència apel·lada ha de ser mantingut íntegrament, ja que l'abast i naturalesa de les qüestions discutides no permeten considerar que la demanda s'interposés de manera temerària. Ben al contrari, s'ha produït un debat efectiu i raonat sobre els dos punts litigiosos, cosa que exclou la imposició de les costes processals a la part agent.

Quart.- Tampoc pot ser estimada la pretensió subsidiària que formula la recurrent. Com s'ha dit al principi, el procés contenciós-administratiu es regeix, en matèria de costes, pel principi de la temeritat o mala fe, el qual s'aplica a totes les parts, amb independència de si es tracta d'Administracions públiques o de particulars. Resultaria un contrasentit aplicar en un cas l'esmentat principi de la temeritat i en l'altre el del venciment objectiu. Aquesta solució produiria una desigualtat entre les parts mancada de justificació raonable.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Pera (ENTITY_4) contra la sentència dictada el 10 de desembre de 2013 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No realitzar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.