Aplanament i costes processals (388/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 388/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Talavera va formular demanda, a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Nogués i els Srs. Escolano i Gibert, en reclamació de la quantitat de 147.481,46 EUR, incrementada amb els corresponents interessos de demora i comissions pactats, a comptar del dia 15 de setembre del 2008, en concepte de reembossament de préstec, més pagament de les despeses processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

II.- El Sr. Gibert va reconèixer deure l'import reclamat en la seva condició de fiador solidari, oposant- se al pagament de les costes processals reclamats per l'adversa.

III.- La societat Nogués i el Sr. Escolano van aplanar- se a la demanda de l'agent respecte a la quantitat principal reclamada, oposant-se al pagament d'una comissió a més de l'interès.

IV.- Per sentència de data 4 d'octubre del 2011 l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de la part actora, va condemnar solidàriament a la societat Nogués, i als Srs. Escolano i Gibert a satisfer a la societat Talavera, la suma de 147.247,46 EUR més els interessos de demora pactats des del dia 15 de setembre del 2009, fins el dia del seu total pagament, i a pagar la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

V.- Contra aquesta resolució el Sr. Gibert ha interposat recurs d'apel·lació.

VI.- Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre sol·licita pels motius continguts en el seu escrit de conclusió, que no sigui condemnada al pagament de les costes processals.

II.- En data 30 de gener del 2008 la societat Talavera va concedir a la societat Nogués, un préstec, que va ser avalat solidàriament pels Srs. Escolano i Gibert, per un import de 134.000 EUR, reembossable mitjançant quotes mensuals de 1.542,08 EUR cadascuna. La societat Nogués va retornar impagades 18 de les quotes mensuals, el que va generar la present reclamació de l'entitat bancària.

Les parts demandades van aplanar-se a la demanda de la part actora, llevat pel que fa a la reclamació de la mateixa en concepte de comissions. Per tant, el jutge de primera instància va estimar substancialment les pretensions de la societat Talavera i condemnar, els defenents a pagar la quantitat principal reclamada i les costes processals. És aquesta condemna en costes que impugna ara el Sr. Gibert.

III.- El criteri que aquesta Sala sempre ha mantingut sobre l'imposició de les costes en el supòsit d'aplanament a la demanda, és que aquestes han de ser suportades pel demandat que ha obligat a la part agent a iniciar un plet que no hagués estat necessari si el deutor hagués complert en el temps convingut l'obligació a la que s'havia compromès. No obstant, és cert que poden existir circumstàncies que arribin a alterar aquest criteri. Una d'aquestes circumstàncies, correspon a la manca de requeriment per part del creditor, per tal que el deutor complís les seves obligacions, sobretot quan la demanda es dirigeix no contra el deutor principal sinó contra el fiador, com en cas d'autes, ja que aquest darrer pot no tenir un ple coneixement de tots els elements del deute. Aquesta absència de requeriment fa que la societat Talavera no acredita que iniciar el present procediment judicial era l'única i imprescindible solució per tal d'obtenir la satisfacció dels seus drets, ço que determina l'estimació del present recurs.

IV.- En conseqüència, s'ha de revocar la resolució impugnada en el sentit de no condemnar el Sr. Gibert al pagament de les costes de primera instància.

V.- L'estimació del recurs imposa de no fer especial condemna en costes processals de segona instancia.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_7;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 4 d'octubre del 2011, en el sentit de no condemnar en costes el Sr. Gibert, el mateix havent d'assumir les seves pròpies despeses processals;

Sense fer especial imposició de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-