Acció d'atermenament (0239/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-239/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 de novembre del 2004 la representació processal del Sr. Canals va formular demanda contra el Sr. Macias argumentant que el defenent era propietari del terreny de Casa Poblador que confrontava a Nord-Solixent amb la parcel·la adquirida en el seu dia per l'agent i que, malgrat els dos propietaris discrepaven sobre els límits que separaven les dues finques, el Sr. Macias havia instal·lat una tanca metàl·lica per tal de delimitar la seva finca en un terreny que el seu mandant considerava propietat seva. Per aquesta raó, sol·licitava que es declarés que el límit de separació entre el terreny propietat del Sr. Canals i la parcel·la propietat del Sr. Macias situats a la XXXX seguia una línia vermella identificada amb les lletres A, B i C en el plànol elaborat pel Sr. Villegas en data 10-05-2004, adjuntat com a document número quatre a les actuacions, i que el seu mandant era propietari del terreny existent fins aquest límit, imposant al defenent l'obligació de respectar i passar per aquesta declaració de propietat, declarant que la tanca metàl·lica instal·lada envaïa la propietat del seu mandant, condemnant al defenent a retirar-la deixant el terreny en el seu estat original i retornant a l'agent la possessió de la finca fins els seus límits. Subsidiàriament demanava que, si el demandat no retirava la tanca esmentada en el termini de quinze dies a partir del moment en què fos requerit per la Batllia, s'autoritzés al Sr. Canals per fer-ho ell mateix a càrrec del defenent, en el ben entès que hauria de ser el defenent qui abonés les despeses que això comportés, a determinar en execució de Sentència, prèvia acreditació de les mateixes. Per últim, sol·licitava que li fossin imposades a la defenent les costes del procediment.

II.- El dia 1 de desembre del 2004 el Sr. Macias va formular amb caràcter previ litis denuntiatio, sol·licitant que fossin cridats a judici en garantia aquelles persones que van vendre al seu fill el terreny del què ell era actualment propietari, emplaçant-los per evacuar el tràmit de contesta a la demanda, atès, que d'acord amb l'escriptura de compravenda autoritzada en data 7 de desembre de 1990, la finca que se li va vendre al seu fill, i que posteriorment aquest li va donar a ell, tenia els límits que s'assenyalaven en els plànols que l'acompanyaven i per tant el terreny que reivindicava l'adversa era seu. Donat satisfacció a aquesta petició, l'Aute de 9 de novembre del 2005 va disposar notificar la pendència del procediment als Srs. Ferrer i Mercader i als Srs. Duque, Tamarit, Soriano, Sanz i Arnau, hereus de la Sra. Aguilar, emplaçant-los a ells i als litigants per tal que compareguessin a fi d'evacuar el tràmit de contesta a la demanda.

III.- La representació processal del Sr. Macias va contestar a la demanda en data 11 de gener del 2006, insistint en la qualitat de tenedor de bona fe del seu mandant i sol·licitant la desestimació de la demanda en base al contingut de les escriptures de compra del seu fill i ulterior donació d'aquest, així com al plànol protocol·litzat amb la primera.

IV.- La representació processal del Sr. Ferrer i el Sr. Sanz van presentar els seus escrits en data onze de gener del 2006.

V.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 23 de juliol del 2008 donant lloc a l'acció d'atermenament exercitada de forma principal per la representació processal del Sr. Canals, fixant els límits entre la parcel·la propietat de l'agent i aquella de la què era propietari el defenent d'acord amb que assenyalava la línia divisòria de color vermell identificada amb les lletres A, B i C de l'aixecament topogràfic elaborat pel Sr. Villegas en data 10 de maig del 2004 i declarant que el demandant era propietari de la franja de terreny existent entre la tanca metàl·lica instal·lada pel defenent i el límit esmentat, imposant al defenent l'obligació de respectar i passar per aquesta declaració de propietat amb el ben entès que aquesta tanca envaïa la propietat del demandant. Per aquest motiu condemnava al Sr. Macias a retirar a les seves costes l'esmentada tanca deixant el terreny en el seu estat originari i a retornar a l'agent la possessió del terreny fins el límit de les dues propietats i, de no fer-ho en el termini de quinze dies a comptar des de la fermesa de la resolució, s'autoritzava al demandant a fer-ho, anant el cost d'aquesta actuació a càrrec del defenent, havent-se de justificar en període d'execució de Sentència. Tot això fent expressa reserva de l'acció de sanejament per evicció que pogués correspondre al Sr. Macias respecte d'aquells que li van vendre la propietat, imposant les costes del procediment al defenent.

V.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Macias argumentant que el recurs es fa principalment per esgotar la via jurisdiccional, requisit imprescindible per exercitar l'acció de reclamació d'evicció, i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demanant la seva revocació pel que fa a les costes judicials de la instància, ja que entén que cada part hauria de fer-se càrrec de les despeses que li hagués ocasionat a ella el litigi, pagant les comunes per meitat, sense fer tampoc especial pronunciament en relació a les d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència d'instància argumenta en el seu quart Considerant que les costes de la instància s'han d'imposar en aquest cas al defenent, mantenint el principi de que aquestes despeses les ha de suportar el litigant vençut que recull el Codi 7,51,5, ja que entén que aquest criteri que no pot ser mitigat en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82 perquè el Sr. Macias va actuar amb mala fe i temeritat instal·lant una tanca metàl·lica per tal de marcar uns límits que coneixia que eren dubtosos.

En contra d'aquesta decisió el recurrent defensa que va actuar basant-se en l'escriptura notarial de compra de la parcel·la i en el plànol precís i clar que l'acompanyava dels quals es deduïa que era propietari del terreny en litigi, tenint en compte, a més a més, que l'agent va tancar igualment amb una tanca la zona que creia seva, raó per la qual no es pot apreciar que el seu mandant actués amb temeritat, ni mala fe.

De l'examen de les actuacions es dedueix sense cap mena de dubte que el Sr. Macias sabia que la porció de terreny situada entre la seva parcel·la i la que és propietat del Sr. Canals podia no ser seva, ja que ell mateix va formular una demanda sol·licitant la delimitació de les finques d'acord amb els límits que ell entenia correctes, demanda que no va poder prosperar per la oposició, que s'ha vist era legítima, del Sr. Canals i, no obstant això, va procedir a la instal·lació d'una tanca en l'esmentat terreny prenent-se la justícia per la seva ma. Pel contrari, no s'ha acreditat que el Sr. Canals fes el mateix, així el Sr. Macias argumenta en el seu escrit de dúplica i el de conclusions que el Sr. Canals també havia instal·lat una tanca ocupant el terreny que ell considerava seu, sense especificar a on, ni en quines circumstàncies s'havia fet això i sense provar, ni tant sols intentar fer-ho, que aquestes afirmacions eren certes. No es fins el seu escrit de recurs que el recurrent afirma que la tanca instal·lada pel Sr. Canals envaïa un terreny que s'havia demostrat que era seu en el curs del procediment, argumentant que les fotografies que acompanyaven l'acta de inspecció ocular (folis 283 a 292) ho provaven, però ni és aquest el moment processal per introduir qüestions noves, ni a les esmentades fotografies es pot apreciar més que l'existència d'una tanca, sense que es detecti que aquesta envaeix un terreny propietat del recurrent.

II.- Tenint doncs en compte que si alguna de les parts ha actuat amb mala fe en aquest procediment aquesta ha estat el Sr. Macias, no procedeix modificar el criteri de venciment objectiu que recull el Codi 7,51,5, ja que els dubtes que pogués generar el redactat de l'escriptura de compravenda del terreny no permetien al citat senyor imposar el seu criteri de manera unilateral mitjançant una tanca delimitadora i, per tant, cal mantenir la condemna en costes que s'imposa a la instància, condemnant igualment al recurrent al pagament d'aquelles que hagi generat aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESETIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Macias contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles amb data 23 de juliol del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.