CASS. increment de la pensió d'invalidesa per accident de treball (TSJA-034/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0086-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-034/12

S E N T È N C I A NÚM. 36-2013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Escolano

Representant: Canals

Advocat: Ferrer

Apel·lat: CASS

Representant: Conde

Advocat: Rius

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-un de març del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0086-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 12 de març de 2012 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Escolano contra la CASS, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 28 d'abril i 15 de juny de 2011, reconeixent-li l'element professional en la quantia del 25 per cent, per raó de l'accident de treball que va patir en el seu dia, ja que les lesions li impedien reincorporar-se a l'activitat laboral.

La sentència referida va considerar que, amb independència de les qüestions relatives a la normativa aplicable, no s'havia acreditat que la manca de reincorporació al treball fos causada per l'estat físic de la interessada. Al mateix temps, va tenir en compte que una anterior sentència de 13 d'abril de 2004 ja havia reconegut un element professional del 5 per cent.

2n.- La representació de la Sra. Escolano va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

-L'agent va acompanyar un informe mèdic al recurs presentat en data 17 de maig de 2010, del qual resulta la impossibilitat de reincorporar-se al treball per raó del seu estat físic, de manera que no és cert que no hagi estat acreditada la causa que impedeix reprendre l'activitat laboral. Tanmateix, la CASS no ha aportat aquest informe amb l'expedient administratiu que va trametre a la Batllia.

-No és cert que la sentència de 13 d'abril de 2004 hagués reconegut un 5% en concepte d'element professional, com es dedueix de la mera lectura d'aquella resolució.

-La CASS no ha discutit en cap moment que la manca de reincorporació de l'assegurada al treball obeís al seu estat físic. Les seves raons per desestimar el reconeixement de l'element professional són de naturalesa estrictament jurídica i fan referència a la normativa aplicable i a l'eficàcia del Decret de 12 de gener de 2011.

3r.- La representació de la CASS es va oposar al recurs, en considerar que la sentència apel·lada havia realitzat una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

5è.- Mitjançant providència de 25 d'octubre de 2012, es va requerir la CASS a fi de què comuniqués a la Sala si al recurs interposat per l'agent en data 17 de maig de 2010 es va acompanyar l'informe mèdic del Dr. Bueno, a què fa referència el recurs d'apel·lació. Aquest requeriment va ser complimentat per la CASS, que va trametre còpia complerta del recurs i de la documentació acompanyada, entre la qual hi havia l'esmentat informe del Dr. Bueno.

6è.- Un cop rebuda aquesta documentació, es va donar trasllat a les parts per a la presentació de conclusions complementàries, tràmit que van evacuar en el sentit que resulta de les actuacions.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió que és objecte de debat en aquest procés consisteix en determinar si la recurrent té dret a l'increment de la pensió d'invalidesa per accident de treball que percep en l'actualitat, en concepte d'element professional i en la quantia del 25%.

La CASS, per mitjà dels actes impugnats, ha denegat aquest increment, en considerar que no resulta aplicable el Reglament d'aplicació núm. 18, ja que és contrari a les disposicions de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, mentre que, d'altra banda, no arriba a un grau d'invalidesa del 50%, com exigeix el nou Reglament de 12 de gener de 2011.

La sentència apel·lada ha considerat que resulta innecessari determinar quina és la normativa aplicable, ja que no consta acreditat que la interessada no ha reprès l'activitat laboral per raó del seu estat físic.

Tercer.- Pel que fa a la normativa aplicable, és evident que no es pot atendre a les prescripcions del Decret de 12 de gener de 2011, ja que el mateix va entrar en vigor amb posterioritat a la petició formulada per l'agent (que es va produir el 17 de maig de 2010). Com diu la disposició final d'aquell Reglament, el mateix només produirà efectes retroactius al moment d'entrada en vigor de la Llei de la seguretat social, en tot allò que sigui favorable als assegurats.

La disposició transitòria 5ª del Reglament, en la mesura que estableix que l'element professional només serà aplicable quan el grau d'invalidesa arribi, com a mínim, a un 50%, no és una disposició favorable als interessats, ja que no existia anteriorment una tal limitació. En conseqüència, el Reglament no resulta aplicable en aquest punt al supòsit que s'examina, atès que la petició de l'assegurada és de data anterior a la seva entrada en vigor. Procedeix, doncs, resoldre la qüestió litigiosa conforme a la normativa i a la jurisprudència anterior.

En conseqüència, s'ha d'atendre a les disposicions del Reglament d'aplicació núm. 18, en tot allò que no resulti contrari a la Llei de la seguretat social, segons ordena la disposició addicional 9ª d'aquesta darrera.

Quart.- Cal desestimar també l'existència d'un acte ferm que impedís replantejar el reconeixement de l'element professional. En efecte, la resolució de la CASS de 31 de desembre de 2010 no va resoldre aquesta qüestió, sinó que la va posposar al moment de l'entrada en vigor del nou Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa, cosa que resultava improcedent, ja que la petició de la interessada s'havia de resoldre d'acord amb la normativa vigent en aquell moment, és a dir, la Llei de la seguretat social i el Reglament d'aplicació núm. 18, en allò que no s'oposés a la llei, tal i com ja s'ha exposat abans.

D'altra banda, tampoc es pot compartir l'afirmació que fa la sentència apel·lada, segons la qual ja s'hauria reconegut un 5% en concepte d'element professional en la sentència de la Batllia de 13 d'abril de 2004. L'examen d'aquesta darrera permet apreciar que el 25% d'IPP que es va reconèixer en aquella corresponia a l'element objectiu i que no es va fer aplicació de l'element professional.

Cinquè.- La recurrent va presentar, amb el recurs interposat en via administrativa el 17 de maig de 2010, un informe mèdic elaborat pel Dr. Bueno, que afirmava que la interessada no havia pogut reiniciar cap tasca professional per raó de què la seva patologia ho feia impossible. Aquest informe no constava incorporat en un primer moment a l'expedient administratiu, però va ser presentat a requeriment d'aquest Tribunal.

Cal tenir en compte que les conclusions de l'informe mèdic no han estat desvirtuades de cap manera per l'Administració demandada, que ha centrat la seva defensa en l'aplicació del nou Reglament de 12 de gener de 2011 i, de manera genèrica, en la manca de reincorporació al lloc de treball, sense qüestionar les causes d'aquest fet.

En conseqüència, s'ha de concloure que la interessada pateix una pèrdua total d'emoluments com a conseqüència de l'accident de treball, de manera que resulta procedent reconèixer-li l'element professional en el percentatge màxim del 25% que permet l'article 164.2 de la Llei de la seguretat social, i en aquest sentit s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació que interposa l'agent.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en les dues instàncies.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Escolano contra la sentència de 12 de març de 2012 de la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es revoca i deixa sense efecte.

2n.- Estimar la demanda formulada per l'agent contra la CASS i, en conseqüència, anul·lar les resolucions de 28 d'abril i 15 de juny de 2011 i declarar el dret de la Sra. Escolano a què li sigui reconegut l'element professional, en la quantia del 25%, amb efectes del 17 de maig de 2010.

3r.- No realitzar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.