TRIBUTS- ISI bancari, deduccions prova insuficient. TSJA-004/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0017-2/2013 Núm. Rotlle: TSJA-04/14

SENTÈNCIA NÚM. 21-2014

PARTS:

Apel·lant: Ferreras Representant: Sra. Nogués Advocat: Sra. Talavera

Apel·lat: M.I. GOVERN Representant: Sra. Gibert Advocat: Sra. Plana

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-set de juny de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0017-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat "Ferreras" va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 23 de gener de 2013, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Ministeri de Finances i Funció Pública del 5 d'octubre de 2012, sol·licitant la seva revocació i el retorn de l'import de 201.318 EUR més les costes judicials.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat "Ferreras" mitjançant sentència del 3 de desembre de 2013.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 3 de febrer de 2014, la societat "Ferreras" manifesta principalment que:

la instància havia ignorat les regles de la distribució de la càrrega de la prova;

els auditors no es limitaven només a revisar la informació facilitada per l'entitat, sinó que, endemés, reflectien la imatge fidel de la seva realitat econòmica;

els serveis a Espanya no eren prestats des de "Ferreras" a Andorra i deslocalitzats, artificialment, a la filial espanyola "Zurita";

"Zurita" havia tributat, a Espanya, l'IVA i l'IS;

calia realitzar les proves denegades pel Tribunal de Batlles;

els impostos es tenien que satisfer per via telemàtica a Espanya;

es negava el principi de neutralitat que regia l'ISI bancari, perquè "Zurita" no podia traslladar l'impost a l'adquirent del servei;

el IVA i el IS eren impostos equivalents a l'ISI bancari;

l'activitat de la filial espanyola era real i independent d'aquella de la recurrent.

4.- En la seva contesta de data 5 de març de 2014, el GOVERN posa de relleu que:

la societat recurrent no havia justificat mai, ni en fase administrativa ni judicial, la procedència de les deduccions sol·licitades;

només "Ferreras" podia aportar proves, tota vegada que les societats dominades eren radicades a l'estranger;

l'informe d'auditoria no era prou rigorós;

no es provava el pagament de l'impost equivalent;

el refús governatius era per motius formals.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La societat "Ferreras" va formular demanda jurisdiccional contra el M.I. GOVERN, a resultes del requeriment de pagament de 201.318 EUR de data 5 d'octubre de 2012, en concepte d'ISI bancari. El manament portava causa, segons l'Administració, de la manca d'inclusió, dins l'autoliquidació de l'ISI corresponent a l'exercici 2011, de les prestacions realitzades per una filial estrangera de "Ferreras", tractant-se de "Zurita".

La societat "Ferreras" mantenia, en el seu escrit de demanda, que estava en dret de deduir els imports de les contraprestacions de la seva filial, especialment perquè l'ISI bancari tenia equivalent a Espanya. La recurrent afegia que l'acte impugnat no estava suficientment motivat.

L'Hble. Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè la part apel·lant no havia provat la concurrència dels requisits legals que permeten deduir de la base de tributació de l'ISI, la prestació dels serveis bancaris realitzats per la seva filial estrangera.

Tercer.- Molt esquemàticament, es pot dir que l'impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i sobre la prestació de serveis financers, creat per la llei del 14 de maig de 2002 (ara endavant ISI bancari), és un tribut que grava les prestacions dutes a terme pel sistema financer. La base de tributació queda constituïda per l'import total de la prestació realitzada pels obligats tributaris, és a dir les entitats bancàries i financeres. L'obligat tributari ha de traslladar l'impost a aquells a qui presta els serveis. Una de les variables per determinar la quota tributària consisteix en el valor brut dels serveis. En el cas d'obligats tributaris que pertanyen al mateix grup, la variable esmentada pot ser disminuïda per un import equivalent a les contraprestacions dutes a terme per les entitats dominades (participades en més d'un 75% per l'entitat dominant) quan concorren quatre criteris cumulatius (article 15.4):

realitat dels serveis prestats per l'entitat dominada,

no vinculació de les prestacions dels serveis realitzats per l'entitat dominada en relació amb l'entitat dominant,

import real de les prestacions dels serveis,

les prestacions de serveis han d'estar subjectades a un impost equivalent en el territori de l'entitat dominada.

L'article estableix que pertoca a l'obligat tributari complir i/o justificar al ministeri encarregat de les finances aquelles condicions.

La instància, com el GOVERN, consideren que la societat "Ferreras" no ha justificat la deducció presentada, la qual té per finalitat evitar la doble imposició.

L'exclusió interessa una filial de "Ferreras" situada a Espanya.

La prova desplegada per "Ferreras" queda constituïda per dos informes pericials -el primer confeccionat per "Sarabia" i el segon pel bufet "Esteban"- que pretenen demostrar la legalitat de la no inclusió o integració, dins l'autoliquidació practicada per la recurrent, de la quota de "Zurita" (100% del seu capital social és propietat de "Ferreras" ).

Si bé es pot entendre que els punts a i c de l'article 15.4 queden acreditats (folis 104-105 i 110), tota vegada que no és negat que "Zurita" és una entitat fundada l'any 1930, que compta amb 17 oficines i quins estats comptables no es combaten seriosament (llevat per motius merament formals), no succeeix el mateix amb els punts restants. En efecte, per una banda, "Sarabia" reconeix que l'activitat de "Zurita" es "realitza d'una forma significativament desvinculada del grup BPA" perquè: a) 3,7% del seu passiu queda constituït per un préstec consentit per la part apel·lant, b) arrenda els seus locals a l'entitat dominant i c) manté saldos de dipòsits amb BPA (foli 109). Això no obstant, l'eventual presa en consideració d'aquest punt, requeria retirar el import dels serveis prestats per l'entitat dominada en favor de la dominant, qual cosa enlloc consta acreditat.

Per altra banda, la recurrent pretén assimilar l'ISI bancari a dos impostos espanyols, concretament l'IS i l'IVA. L'impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i sobre la prestació de serveis financers és un impost indirecte com indica el seu nom i s'ha de traslladar al client. És evident que no guarda relació suficient amb l'IS, doncs aquest darrer és un impost directe i no es trasllada al consumidor. El cas de l'IVA és diferent i certament presenta similituds amb l'ISI bancari. Nogensmenys, ambdós no són equiparables perquè les entitats bancàries espanyoles estan pràcticament exemptes del seu pagament com indica "Esteban" (folis 77 i 79-82) i la pròpia "Ferreras" en el seu escrit d'apel·lació (pàgina 17). O dit d'una altra manera, "Zurita" no pot repercutir l'IVA en la majoria dels serveis bancaris que presta. Per tant, si la finalitat del punt d) de l'article 15.4 és evitar la doble imposició, l'ISI bancari i l'IVA no són equivalents perquè els clients de "Zurita" no abonen IVA.

La part apel·lant afegeix que es vulnerava el principi de neutralitat de l'impost, perquè "Zurita" no podia traslladar l'impost andorrà a l'adquirent del servei a Espanya. No es pot acceptar aquest darrer greuge, perquè no s'explica com s'estableixen les tarifes de "Zurita" i si aquestes inclouen, o no, el trasllat de l'impost sota una altra denominació. Es recorda que l'article 11.2 de la llei autoritza l'entitat financera a no consignar separadament l'impost en el preu del servei realitzat, trobant-se aleshores inclòs en el preu de l'operació.

Per acabar, "Ferreras" es queixa de la motivació insuficient de l'acte impugnat. L'acte administratiu no ha causat cap mena d'indefensió a la part apel·lant, tota vegada que "Ferreras" ha copsat perfectament els termes del debat i ha pogut produir les proves necessàries en ordre a defensar la seva postura.

Quart.- Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació i sense efectuar especial condemna en costes judicials en aquesta alçada per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la societat "Ferreras", dirigit contra la sentència 2013-077, de 3 de desembre de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.