Acció reivindicatòria (0223/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 223/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Estany i Rius va interposar demanda, de data 25-02-2003, envers el Sr. Almansa, segons la qual sol·licitava que es declarés que la parcel·la núm. 41 de la Urbanització Can Noguer d'Escaldes-Engordany era propietat del Sr. Rius i condemnar al defenent al retorn de la possessió indegudament ocupada en el mateix estat en el qual es trobava abans de les obres, o si s'entengués inseparable el valor del terreny indegudament ocupat, amb la imposició de les costes processals.

En data 1-7-2003, la representació processal de la part defenent va articular excepció peremptòria de manca de legitimació activa i quant al fons va demanar la desestimació de la demanda, amb imposició, en ambdós casos, de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 15-7-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que ha d'estimar i estima l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa plantejada per la representació processal del Sr. Almansa, en relació a la demanda presentada el dia 25 de febrer de 2003, per la representació processal dels senyors Estany i Rius i imposar les costes processals a aquests darrers, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 10-11-2008, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demanava que es revoqués la sentència d'acord amb la pètita del referit escrit. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 1-12-2008, mitjançant el qual sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part recurrent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que, arrel de la transacció judicial de 28-1-1993, es va produir una dació en pagament a favor del Sr. Rius, però al ser inidoni per a adquirir es va executar la referida dació en pagament a favor del Sr. Estany. Afegeix que al no declarar la nul·litat de la insolutumdació, no es pot després negar la propietat del Sr. Rius. En segon terme, com a conseqüència de la validesa del títol del Sr. Rius no es pot negar la legitimació activa per a l'exercici de l'acció reivindicatòria. En tercer terme, considera que la imposició de les costes no s'ha d'imposar a la part recurrent, en atenció a la complexitat de l'afer i al fet que la petició de nul·litat de la part adversa ha estat refusada.

Com és de veure, els dos primers motius del recurs es fonamenten en l'asseveració de la part recurrent que, segons la dació en pagament, el Sr. Rius ha assolit drets reals i que, per consegüent, gaudeix de legitimació activa per a l'exercici de l'acció reivindicatòria i s'escau procedir a l'examen del fons del litigi.

II.- Els dos primers motius del recurs no poden ésser acollits per les raons següents. En primer lloc, no existeix cap incoherència ni contradicció entre la no declaració de nul·litat del títol del Sr. Rius i el fet de no permetre-li l'exercici de l'acció reivindicatòria. En efecte, el que fa la sentència d'instància consisteix en indicar que, de conformitat amb el que disposa la Llei de 15 de desembre de 2000, sobre transmissions patrimonials immobiliàries, aquells contractes que es van atorgar sense autorització administrativa s'han d'entendre com a contractes preparatoris o precontractes. Consegüentment amb aquesta consideració, i amb la doctrina de la sentència d'aquesta Sala de 30-11-2000, es refusa la petició de nul·litat esgrimida, tota vegada que el títol no s'ha de declarar nul, sinó entendre que no és idoni com a títol hàbil per a la transmissió del domini, sinó com a mer contracte preparatori o precontracte.

Aleshores, cap incoherència existeix entre la negativa a considerar la transacció judicial com un títol no idoni per a transmetre el domini de la parcel·la al Sr. Rius, com es reconeix en el propi pacte segon de l'esmentada transacció ("Essent el Sr. Rius persona no idònia, des del punt de vista administratiu, per adquirir les parcel·les...), i entendre que solament pot ésser un contracte preparatori a favor del Sr. Rius, tota vegada que consta acreditat que no gaudeix de la necessària autorització administrativa, i el fet de no permetre-li l'exercici de accions de caire real. En efecte, si s'entén com un mer precontracte o contracte preparatori no pot esdevenir com a títol hàbil per a la transmissió de drets reals, sinó només de drets de crèdit o personals a favor del Sr. Rius. I, des d'aquesta òptica d'idees, la sentència d'instància raona encertadament quan li nega al Sr. Rius la legitimació per a l'exercici d'accions de caire real, com ho és l'acció reivindicatòria, tota vegada que la validesa del títol, per les argumentacions abans referides, no significa per se l'atribució de drets real, ni, per tant, d'accions reals.

III.- En canvi el tercer motiu o greuge sí que ha de ser estimat. La sentència d'instància entén que es va formular una reconvenció tàcita respecte de la petició de nul·litat del títol del Sr. Rius i que la mateixa ha de ser desestimada, com resulta dels raonaments que es contenen en el considerant II. Per tant, refusada la pretensió de la part defenent, articulada mitjançant demanda reconvencional, i ateses les circumstàncies concretes del cas analitzat, en virtut del qual es porta a terme una transacció judicials que dóna lloc a una dació en pagament front a un estranger, que no ha obtingut encara la preceptiva autorització administrativa, s'escau no efectuar pronunciament de les costes de primera instància i revocar en aquest extrem la sentència d'instància.

L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals d'aquesta alçada, en la no imposició de les mateixes (arg. Novel·la 82, X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Estany i Rius contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 17- 07-2008, i confirmar la seva part decisòria, excepte la imposició de les costes processals, tot declarant que no s'escau efectuar imposició de les costes de primera instància, devent cada part suportar les causades a la seva instància i les comunes per meitat. No procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a cap de les parts litigants.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.