Competència de la jurisdicció civil (0182/06)
- Resolució
- Sentència · 25/01/2007
- ROJ
- STSJAD 71/2007
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2007:71
- Recurs
- 182/06
- Ponent
- Eulàlia Amat Llari
- Magistrats
- Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Descriptors
- DANY RELACIÓ DE CAUSALITAT DANYS I PERJUDICIS JURISDICCIÓ CIVIL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha estat a revisar la sentència del Tribunal de Batlles sobre un accident ocorregut el 2001, on la Sra. Cañellas va patir lesions degut al mal estat del paviment de la voravia del XXXX. El Comú d'Escaldes-Engordany havia estat condemnat a pagar 36.061,05 euros més interessos legals. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha decidit revocar aquesta sentència, ja que considera que la jurisdicció civil no és competent per conèixer d'aquest litigi, sinó que correspon als Tribunals administratius. Per tant, el recurs d'apel·lació del Comú d'Escaldes-Engordany ha estat estès, i la Sra. Cañellas haurà de suportar les costes de la instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
TSJC-182/06
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 25 de gener de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 19 d'octubre del 2004 la representació processal de la Sra. Cañellas va formular demanda contra l'HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY en reclamació de la quantitat que resultés en relació als danys i perjudicis soferts per la seva mandant fins aquell moment com a conseqüència de l'accident que va patir en data set de desembre del 2001 degut al mal estat del paviment de la voravia del XXXX.
II.- La representació processal de l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany va contestar a la demanda manifestant que ignorava si la demandant havia caigut al carrer del Parnal i si aquesta caiguda havia estat deguda a l'estat del paviment de la voravia, havent-se acreditat sols que la Sra. Cañellas va caure sense que es provés la relació de causalitat adequada, ni la mínima culpa atribuïble al Comú. La part demandada al·legava igualment prescripció de l'acció, que en tot cas l'únic problema que podria ser conseqüència de l'accident es referia al turmell i que, en quan al quantum reclamat, el document més recent era de l'any 2002, raó per la qual argumentava la seva indefensió.
III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, argumentant la representació de l'Hble. Comú que la responsabilitat en tot cas no pot ser altre que administrativa i per tant que la jurisdicció competent per resoldre el litigi no era la civil, sinó l'administrativa.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 27 de juny del 2006 estimant parcialment la demanda i condemnant a l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany a pagar a la Sra. Cañellas la quantitat de 36.061.05 euros, més els interessos legals a partir de la fermesa de la resolució, sense fer especial pronunciament respecte de les costes judicials.
V.- En data 6 d'octubre del 2006 la representació processal de l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany va formular recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància i, pels arguments continguts en les seves conclusions, va demanar la seva revocació i l'absolució de la seva mandant de les pretensions de la part agent, sense fer especial condemna en costes.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Al·lega la recurrent com a primer motiu del recurs que, tant si es tractava d'una falta de servei generadora de responsabilitat administrativa com d'una responsabilitat patrimonial de l'Administració, la qüestió objecte del litigi s'hauria de resoldre davant la jurisdicció administrativa i aquest argument s'ha d'estimar fins i tot d'ofici.
En primer lloc cal constatar que l'article 58 del Codi de l'Administració disposa que qualsevol acció o omissió d'una de les Administracions públiques que produeixi un dany, si és susceptible d'originar responsabilitat administrativa d'acord amb l'article 59, obliga a l'Administració responsable a reparar el perjudici causat i aquest darrer article considera causes de responsabilitat administrativa la falta de servei, ocasionat per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho. Pel contrari, exclou aquesta responsabilitat quan el dany tingui el seu origen en un fet dolós o en una negligència greu imputable directament a una autoritat, funcionari o agent i aquest fet o negligència pugui deslligar-se de la funció, i el mateix disposa quan l'Administració pública actua en relacions de dret privat, únics supòsits en els què es podrà exigir responsabilitat a l'Administració en la via civil, mentre que si els danys són causats per titulars de concessions administratives o pels contractistes que executin obres, serveis o subministraments per l'Administració aquesta no respon.
En el cas present la Sra. Cañellas afirma en la seva demanda que es va produir una sèrie de lesions al caure quan caminava pel XXXX degut al mal estat del paviment de la calçada i més endavant argumenta que el sinistre va ser degut a que el paviment era extraordinàriament i anormalment lliscant. És a dir, la caiguda es va produir en una via pública degut a una manca de manteniment de la mateixa o al fet d'haver instal·lat un paviment que no assegurava les degudes condicions pel trànsit de persones. Per aquest motiu, la responsabilitat per aquesta manca de manteniment o aquesta elecció errònia sols pot correspondre a l'Administració a qui correspon tenir o mantenir les vies públiques en condicions de seguretat i el no fer-ho així constitueix una falta de servei per haver-lo prestat en condicions tècnicament defectuoses, com destaca la Sentència de la Sala administrativa d'aquest Tribunal de 17 d'abril del 2000.
Ateses aquestes consideracions, entenem que la jurisdicció civil no és competent per conèixer d'aquest litigi, sinó en tot cas ho són els Tribunals administratius per disposar-ho així l'article 62 del Codi de l'Administració.
II.- En estimar-se el recurs procedeix imposar les costes de la instància a la demandant, sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'Hble. Comú d'Escaldes- Engordany i REVOCAR la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 27 de juny del 2006, absolent a la recurrent de les pretensions de la demanda, imposant les costes de la instància a la part agent i sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.