TRIBUTS. ISI bancari, deduccions, prova insuficient. TSJA-005/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0022-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-05/14

SENTÈNCIA NÚM. 20-2014

PARTS:

Apel·lant: Sanç

Representant: Sr. Sandoval

Advocat : Sr. Gomila

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Vaquero

Advocat: Sra. Montenegro

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-set de juny de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0022-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat "Sanç" va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 30 de gener de 2013, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Ministeri de Finances i Funció Pública del 12 d'octubre de 2012, sol·licitant la seva revocació i el retorn de l'import de 323.855 EUR més interessos legals.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat "Sanç" mitjançant sentència del 3 de desembre de 2013.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 10 de febrer de 2014, la societat "Sanç" manifesta principalment que:

els auditors no es limitaven només a revisar la informació facilitada per l'entitat, sinó que, endemés, comprovaven la seva realitat;

l'informe dels auditors constituïa la millor prova per acreditar el compliment dels requisits i condicions de la deducció litigiosa;

els comptes anyals eren remesos anyalment a l'INAF per a la seva supervisió, quina competència no es podia dubtar;

no se li podia exigir la prova diabòlica d'un impost equivalent que no existia;

l'aportació de les liquidacions d'impostos efectuades a l'estranger no constituïa prova suficient en tractar-se d'autoliquidacions;

la deducció sol·licitada no era un benefici fiscal, però una eina per evitar la doble imposició econòmica;

l'activitat de les entitats dominades era real i independent d'aquella de la recurrent;

l'ISI bancari era un impost substancialment de caràcter directe doncs grava el marge ordinari o renda de les entitats bancàries andorranes;

el test d'equivalència quedava justificat amb la tributació de l'IS en ambdós països;

l'acte administratiu impugnat no era motivat;

l'Administració podia accedir als registres públics per verificar el compliment dels requisits de l'article 15.4 de la llei de l'ISI bancari, especialment al dipòsit dels comptes consolidats del grup i dels estats financers individuals.

4.- En la seva contesta de data 13 de març de 2014, el Govern posa de relleu que:

la societat recurrent no havia aportat mai, ni en fase administrativa ni judicial, cap prova en ordre a justificar les deduccions sol·licitades;

només "Sanç" podia aportar proves, tota vegada que les societats dominades eren radicades a l'estranger;

els informes d'auditoria eren redactats en anglès i es circumscrivien a verificar si la comptabilitat presentada era una imatge fidel dels registres comptables interns de la societat;

no competia a l'INAF verificar si les filials estrangeres de "Sanç" complien els requisits establerts a l'article 15.4 de la llei.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La societat "Sanç" va formular demanda jurisdiccional contra el M.I. GOVERN, a resultes del requeriment de pagament de 323.855 EUR de data 12 d'octubre de 2012, en concepte de complement d'ISI bancari. El manament portava causa, segons l'Administració, de la manca d'inclusió, dins l'autoliquidació de l'ISI corresponent a l'exercici 2011, de les prestacions realitzades per dues filials estrangeres de "Sanç".

La societat "Sanç" mantenia, en el seu escrit de demanda, que estava en dret de deduir els imports de les contraprestacions de les seves filials, especialment perquè l'ISI bancari tenia equivalent a Suïssa i als EE.UU. La recurrent afegia que l'acte impugnat no estava suficientment motivat.

L'Hble. Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè la part apel·lant no havia provat la concurrència dels requisits legals que permeten deduir de la base de tributació de l'ISI, la prestació dels serveis bancaris realitzats per les filials estrangeres.

Tercer.- Molt esquemàticament, es pot dir que l'impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i sobre la prestació de serveis financers, creat per la llei del 14 de maig de 2002 (ara endavant ISI bancari), és un tribut que grava les prestacions dutes a terme pel sistema financer. La base de tributació queda constituïda per l'import total de la prestació realitzada pels obligats tributaris, és a dir les entitats bancàries i financeres. L'obligat tributari ha de traslladar l'impost a aquells a qui presta els serveis. Una de les variables per determinar la quota tributària consisteix en el valor brut dels serveis. En el cas d'obligats tributaris que pertanyen al mateix grup, la variable esmentada pot ser disminuïda per un import equivalent a les contraprestacions dutes a terme per les entitats dominades (participades en més d'un 75% per l'entitat dominant) quan concorren quatre criteris cumulatius (article 15.4):

realitat dels serveis prestats per l'entitat dominada,

no vinculació de les prestacions dels serveis realitzats per l'entitat dominada en relació amb l'entitat dominant,

import real de les prestacions dels serveis,

les prestacions de serveis han d'estar subjectades a un impost equivalent en el territori de l'entitat dominada.

L'article estableix que pertoca a l'obligat tributari complir i/o justificar al ministeri encarregat de les finances aquelles condicions.

La instància, com el Govern, consideren que la societat "Sanç" no ha justificat la deducció presentada, la qual té per finalitat evitar la doble imposició.

Les deduccions interessen dues filials de "Sanç" situades, respectivament, a Suïssa i als EEUU.

La prova desplegada per "Sanç" i que es limita a la producció de dos informes d'auditoria confeccionats per "Ernst&Young" (folis 39-48) és manifestament insuficient. En efecte, des d'un punt de vista formal, els informes mereixen escàs valor probatori, tota vegada que estan redactats en anglès i no estan traduïts en la llengua oficial i, a més, no s'identifica el redactor del primer. Si bé, molt benèvolament, es podria arribar a presumir que els punts a i c de l'article 15.4 queden acreditats, no succeeix el mateix amb els punts restants. En efecte, per una banda, es desconeix si les filials presten o no serveis a l'entitat dominant. Per altra banda, la recurrent pretén assimilar, sense provar, que l'ISI bancari constitueix un impost directe que ja es paga a l'estranger sota la forma d'un impost sobre les societats. Aquest argument és orfe de tota prova. L'impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i sobre la prestació de serveis financers és un impost indirecte com indica el seu nom i s'ha de traslladar al client. La recurrent en cap moment explica en què consisteix l'IS que diu satisfer a l'estranger. Ni demostra el seu pagament ni molt menys el seu règim jurídic, tractant-se d'elements al seu abast segons la doctrina de la facilitat probatòria. Es recorda que resulta extremament difícil pel Govern obtenir aquestes dades que escapen a la seva jurisdicció, de manera que és exigible als obligats tributaris un deure elevat de col·laboració.

Per acabar, "Sanç" es queixa de la motivació insuficient de l'acte impugnat. L'acte administratiu no ha causat cap mena d'indefensió a la part apel·lant, tota vegada que ha constatat la manca de compliment dels requisits de l'article 15.4 i "Sanç", enlloc d'aportar més informacions, s'ha limitat a defensar la suficiència d'uns informes financers que no desenvolupaven, acuradament, les condicions legalment exigides.

Quart.- Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació i sense efectuar especial condemna en costes judicials en aquesta alçada per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la societat "Sanç", dirigit contra la sentència 2013-078, de 3 de desembre de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.