CASS. situació de les prestacions que es van atorgar durant la normativa anterior un cop entra en vigor la nova (TSJA-071/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0018-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-071/12

S E N T È N C I A NÚM. 34-2013

PARTS:

Apel·lant: Tejera

Representant: Expósito

Advocat: Carretero

Apel·lada: CASS

Representant: Suárez

Advocat: Briones

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M.I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-u de març de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0018-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia d'1 de juny de 2012 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Tejera contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 25 de novembre de 2011 i 25 de gener de 2012, en virtut de les quals es va acordar mantenir la pensió d'invalidesa per malaltia del grup II que venia percebent l'assegurada.

2.- La representació de la Sra. Tejera va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La disposició transitòria 1ª de la Llei de la seguretat social genera arbitrarietat i desigualtat, ja que impedeix aplicar les disposicions més beneficioses de la nova legislació a les pensions que es venien percebent amb anterioritat, un cop ha transcorregut el termini d'un any que estableix aquella disposició.

Aquesta desigualtat de tracte no queda justificada per la necessitat d'assegurar l'equilibri econòmic del sistema de seguretat social ni de conciliar l'interès individual amb el col·lectiu.

3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació de la sentència apel·lada, en considerar-la plenament ajustada a dret.

4.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta del contingut de les actuacions, la recurrent és beneficiària d'una prestació d'invalidesa per malaltia del grup II, a comptar de l'1 de febrer de 2005, segons va establir la sentència d'aquesta Sala núm. 59-2006, de 15 de setembre.

En data 7 d'octubre de 2011, la interessada va sol·licitar que es revisés aquesta prestació, segons les noves previsions de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre. Aquesta petició va ser desestimada per les resolucions impugnades en aquest procés, ja que la CASS va entendre que no existia un agreujament de l'estat de salut de l'assegurada i, d'altra banda, la petició s'havia formulat un cop transcorregut el termini d'un any que preveu la disposició transitòria 1ª de la referida llei.

Segons aquesta disposició, "les prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei i que tinguin una continuïtat en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, sempre que aquesta Llei no sigui més favorable i prèvia petició de l'assegurat en un termini no superior a un any".

Atès que la sol·licitud de revisió de la pensió va ser presentada més d'un any després de l'entrada en vigor de la Llei 17/2008, no hi ha dubte que les resolucions administratives impugnades s'ajusten al tenor literal de la disposició transitòria 1ª d'aquesta llei, tota vegada que, segons la mateixa, l'aplicació de les disposicions més favorables s'havia de sol·licitar en el termini d'un any a què s'ha fet referència. En conseqüència, si els actes recorreguts s'ajusten a la llei, tal com accepta la pròpia part apel·lant, és clar que el recurs ha de ser desestimat.

Tercer.- Això no obstant, la interessada afirma que la limitació temporal establerta per sol·licitar la revisió de les prestacions resulta contrària a la Constitució i, en particular, al principi d'igualtat, ja que suposa una càrrega superior a les que pesen sobre ciutadans que veuen reconeguda una pensió després de l'entrada en vigor de la nova llei. En conseqüència, encara que no ho va fer formalment en la primera instància, sol·licita en aquest recurs que es plantegi un procés incidental d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, en els termes que preveu l'article 53 de la seva Llei qualificada.

No s'aprecien motius suficients per plantejar aquest procés incidental. La disposició legal qüestionada és una norma típica de dret transitori, que pretén regular quina és la situació de les prestacions que es van atorgar durant la vigència de la normativa anterior, un cop entri en vigor la nova legislació. Així com podria haver mantingut invariables les prestacions en la forma i quantia que estaven reconegudes, la disposició transitòria qüestionada permet que els interessats sol·licitin l'actualització de les pensions, quan la nova llei sigui més favorable, però, per raons de seguretat jurídica, estableix un termini d'un any per demanar aquesta revisió, el qual resulta suficientment ampli per a complir la seva finalitat. En definitiva, es tracta de situacions jurídiques nascudes en diferents moments i sota règims normatius igualment diferents, per la qual cosa la regulació continguda en la disposició transitòria 1ª de la Llei 17/2008 no pot ser considerada com a discriminatòria.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Tejera contra la sentència dictada l'1 de juny de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.