Recurs d'apel·lació sobre l'adopció del sistema d'ordenació per definició volumètrica i l'interès general a Canillo

Sentència

Magistrats

Immaculada Rodríguez Díaz Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000051/2025

ORIGEN.- 2000002/2025 - 0

NIG: 5300545320250000004

SENTÈNCIA 06-2026 DE 03/02/2026

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 03/02/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000051/2025

Nig : 5300545320250000004

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00006

SENTÈNCIA 006-2026

PARTS

Apel·lant: Srs. Almansa i Vara

Representant: Sra. Briones

Advocat: Sr. Ramirez

Apel·lant: Comú de Canillo

Representant: Sra. Duque

Advocat: Sr. Varesc

Apel·lant: Govern d'Andorra

Representant: Sra. Agullo

Advocat: Sra. Carretero

Apel·lat: ORG_1

Representant: Sra. Palmer

Advocat: Sr. Morillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Urbanisme.Sistema d'ordenació per definició volumètrica. Justificació d'interès d'ordre general o d'utilitat pública.

Andorra la Vella, el 3 de febrer de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000020/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la ORG_1 va interposar demanda jurisdiccional contra l'Ordinació del Comú de Canillo del sistema d'ordenació per definició volumètrica respecte el projecte per connectar Cal Motxo i el xalet Casalé, i contra la Resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU), de data 27-09-2024. que desestimà el recurs formulat per la mateixa demandant en data 02-08-2024, i confirmà el seu caràcter ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- En la sentència núm. 00036/2025, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha estimat la demanda promoguda per la part agent i doncs ha declarat que la resolució de la CTU de data 27-09-2024 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, tot anul·lant la mateixa, així com l'Ordinació comunal impugnada.

3.- En el seu escrit d'apel·lació la representació processal dels Srs. Almansa i Vara estima que la sentència aplica de forma incorrecta la Llei i la jurisprudència d'aquest Tribunal, el tot perquè:

- El projecte tècnic confeccionat per justificar l'aplicació del sistema d'ordenació per definició volumètrica al projecte per connectar Cal Motxo i el Xalet Casalé -en detriment de l'alternatiu d'alineació a vial i entre mitgeres propi del casc antic-, raona que permet assolir una millor integració de l'ampliació del conjunt edificat, respectant l'entorn i evitant al màxim que aquesta ampliació del conjunt edificat alteri l'harmonia del nucli antic d'El Tarter on es troben bastits els immobles.

- En compliment del que estipula l'article 106.3 de les NNUU del POUP de Canillo l'aplicació del sistema d'ordenació per definició volumètrica es troba justificada des d'un punt de vista urbanístic i arquitectònic i suposa un benefici per la col·lectivitat en habilitar una connexió interna entre dos edificis, d'ús turístic i per tant oberts al públic amb una millor accessibilitat per tothom, i especialment per les persones amb un dèficit de mobilitat per mitjà de la rampa que comunica aquests dos edificis.

- No es perjudica a ningú, ans el contrari suposa un benefici públic, concret, objectivable i amb una incidència urbanística clara generador d'un guany objectiu i raonablement acreditat per a l'interès col·lectiu.

- L'Ordinació es troba justificada des de l'òptica de l'interès general i de la utilitat pública i no incorre en cap mena d'arbitrarietat.

- L'administració disposa d'un marc ampli de discrecionalitat en l'exercici de les competències urbanístiques i les finalitats perseguides són coherents amb el propòsit del planejament, essent aquestes justes.

- S'ha respectat la legalitat vigent, al contrari del que sosté la societat ORG_1 amb relació als pretesos incompliments de la reserva mínima d'espais lliures i de les característiques de la coberta.

- El benefici particular no té perquè excloure l'interès general (no necessàriament econòmic, sinó també social i que pot consistir també en una absència de perjudici), essent ambdós complementaris.

4.- Així mateix, en la seva apel·lació la representació processal del Comú de Canillo estima, en substància, que:

- El Tribunal ha interpretat erròniament l'article 106 NNUU del POUP de Canillo perquè aquest s'ha d'interpretar amb el seu correlatiu article 107. Així no és el Comú qui ha de justificar l'oportunitat del sistema d'ordenació d'edificació per definició volumètrica respecte la normativa ordinària en base a un interès general o utilitat pública, sinó que ho ha de fer el propietari.

- El Comú disposa d'un marge d'apreciació i discrecionalitat en la matèria, admetent o no admetent el sistema d'ordenació d'edificació per definició volumètrica en funció del que com diu literalment la norma "entengui".

- La resolució motivada és exigible únicament en el supòsit de rebuig de la proposta. Contràriament, en cas d'admetre la proposta com ha estat el cas, simplement promulgarà la proposta ja que es sobreentén que ha admès la justificació raonada de la mateixa que prèviament ha fet el promotor.

- El Tribunal a quo no ha respectat el marge de discrecionalitat del que disposa i el principi d'oportunitat regulat a l'article 18 del Codi de l'administració.

- El criteri del concepte d'interès general interpretat en la sentència apel·lada és excessivament restrictiu i fins i tot desvirtua el sentit de la norma. Les obres tenen com a finalitat el bé comú en general, en el sentit de millorar el funcionament de les comunicacions i l'accés dels usuaris i vianants, i millora també la qualitat del servei turístic del Principat, principal motor econòmic del país. El Tribunal menysprea la importància del turisme com a sector estratègic i a més no té en compte que els establiments hotelers són d'ús públic i no semi-públic o privat, doncs qualsevol vianant podia utilitzar la connexió oberta per accedir a l'altra hotel.

- No és necessari justificar amb informes tècnics que l'accessibilitat existent és suficient perquè senzillament es millora.

- La interpretació restrictiva de la sentència permet únicament acollir-se a l'alternativa del sistema d'ordenació per definició dels béns de titularitat pública i no els de titularitat privada, la qual cosa és contrari a la norma que únicament preveu que ho sigui a iniciativa del propietari o promotor i doncs privada.

- La memòria presentada pels promotors utilitza adequadament el terme de "vianant", millora clarament l'accessibilitat de la zona i justifica abastament l'interès general, amb criteris urbanístics que milloren considerablement l'entorn urbà. Això no està renyit amb l'interès amb una rendibilitat empresarial dels promotors doncs un privat no invertiria en fer millores exclusivament destinades a la utilitat pública.

- Els dos immobles estan catalogats com a TA-3 dins del Catàleg de bens subjectes a protecció del POUP de Canillo i són datats del segle XIX i anterior amb un estil d'arquitectura tradicional de muntanya. En ser de petites dimensions, la connexió projectada faculta i facilita l'explotació conjunta hotelera i el seu rendiment econòmic mentre es mantingui en aquest ús i sigui atractiu i profitós pels seus propietaris. La salvaguarda i conservació de béns subjectes a protecció pel seu valor patrimonial i cultural també té la seva projecció en l'àmbit de l'interès d'ordre general.

5.- Finalment, en la seva apel·lació la representació processal del Govern estima que la sentència s'ha de revocar, exposant substancialment que:

- El Tribunal a quo únicament ha tingut en compte la normativa invocada per la demandant i no la resta de regulació especifica de la Secció 3 Zona de Casc Antic (Clau 1) de les NNUU del POUP de Canillo on està ubicada la construcció citada, en particular els seus articles 125, 127, 129 i 130. En efecte el nombre de plantes, la profunditat edificable i l'ocupació es poden fixar mitjançant ordinacions comunals atenent a l'objectiu de millora, reforma i rehabilitació de les dues edificacions en el casc antic.

- Les competències urbanístiques es materialitzen en un marc molt ampli de discrecionalitat i només es pot qualificar com a vulnerador de l'ordenament jurídic quan manca de tota justificació raonable o és incoherent amb les finalitats del planejament.

- Les condicions establertes a l'article 106.3 NNUU del POUP són alternatives i no cumulatives. Així, tot i que el requisit consistent en que en la proposta es justifiqui raonadament la seva oportunitat respecte a l'edificació continua entre mitgeres, en base a l'interès d'ordre general o a una utilitat pública es compleix en el present cas, tampoc és de caràcter essencial i per tant no condiciona l'adopció de l'ordenació alternativa.

- La definició del terme interès d'ordre general donada pel Tribunal a quo, i el seus exemples pràctics, és errònia per al cas que ens ocupa. L'interès d'ordre general es troba aquí en la consecució d'una millor integració de l'ampliació del conjunt edificat, respectant-se l'entorn i evitant al màxim que aquesta ampliació alteri l'harmonia del nucli antic. L'obra permet preservar la continuïtat del teixit històric, mantenint el seu caràcter urbanístic, arquitectònic, ambiental i paisatgístic, de manera que el nucli antic continuï sent un element de referència i identitat per la ciutadania. A més, aquest terme es pot interpretar com aquelles actuacions, decisions o regulacions que contribueixin al desenvolupament i sostenibilitat del turisme, com a motor econòmic clau del país, tot garantint el benestar de la societat, la preservació del medi ambient i l'equilibri entre els interessos dels visitants i la població local. La millora reverteix en la població andorrana.

- No es té en compte que els edificis són d'ús públic a la Ordinació impugnada, perquè presten un servei turístic d'allotjament que pretén millorar el seu funcionament i accessibilitat.

- Es millora l'accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda doncs es preveu una rampa practicable en diferents trams. Dotar l'hotel de millors condicions d'accessibilitat ultrapassa l'objectiu privat i és un element important per a integrar plenament en la societat les persones amb discapacitat, millorant la imatge internacional del Principat.

- L'objecte del projecte de disposició volumètrica ho és sobre la reforma i ampliació d'un edifici existent i per tant les NNUU del POUP s'han d'aplicar d'acord amb la realitat del projecte que connecta dues edificacions ja existents, aplicant-se el 40% a la totalitat de la parcel·la de 551,01 m2. Donat que la superfície d'ampliació de 35,40 m2 es destinarà a jardí en la coberta plana, i que de conformitat amb el projecte la superfície de la parcel·la destinada a ús privat o comunitari serà de 229,01 m2, la superfície total de la parcel·la destinada a ús provat o comunitaris serà superior al 40%. No obstant això l'article 107.14, apartat c) de les NNUU permet un percentatge inferior al 40% sempre que això impliqui una millora en l'habitabilitat del conjunt edificat i que no es causi perjudici als veïns. En el cas donat que es compleix amb aquestes condicions el Comú podia admetre una reserva de superfície inferior.

- L'article 117.d) de les NNUU que es va utilitzar per defensar la legalitat de la coberta plana sí que és d'aplicació doncs l'objecte del projecte de definició volumètrica ho és sobre la reforma i ampliació d'un edifici existent i per tant el percentatge del 25% s'aplica a la totalitat de l'edificació. Per tant també aquí el Comú podia acceptar la coberta plana ja que no només permet esdevenir una zona transitable correctament integrada a les construccions preexistents, ans també suposa una millora en l'eficiència energètica.

6.- La representació processal de la ORG_1 ha demanat la desestimació dels recursos perquè estima, en substància, que:

- Les argumentacions de contrari són exagerades i pretenen defensar un interès general que en realitat no existeix.

- La memòria del projecte conté com a única finalitat que "els dos edificis que es volen connectar actualment són d'ús hoteler, i les seves plantes baixes estan a diferent nivell, és per això que per al millor funcionament de les comunicacions es planteja aquesta connexió". I quant a la integració de l'entorn es diu breument que: "encara que augmenta la superfície, el conjunt d'edificacions continua quedant integrat en l'entorn". Per tant cap justificació de la utilitat pública conté en el sentit que es millora la integració o la preservació de l'entorn.

- El projecte consisteix en la creació d'un nou volum que no és conforme amb les tipologies d'edificació de la zona en conjunt.

- Cap prova pericial avala que el sistema d'ordenació volumètrica tingui avantatges respecte el sistema d'edificació entre mitgeres previst pel planificador per la zona de casc antic.

- No estem parlant d'un pas públic que pot ser utilitzat per qualsevol vianant, doncs les obres només representen un benefici per als clients del mateix hotel.

- El canvi de sistema només es pot fer si es respecten els requisits aprovats pel mateix Comú i no ens trobem en l'esfera de la potestat discrecional, sinó reglada. El marge d'apreciació del que disposa l'administració no l'eximeix de la motivació i del respecte dels límits autoimposats i a més no pot buidar de contingut la norma ni permetre una aplicació automàtica o genèrica del sistema volumètric.

- El fet de que d'acord amb la normativa d'aplicació sigui el promotor o propietari qui aporti la justificació de l'interès general en la memòria del projecte no obsta que el Comú verifiqui que l'interès general concorre en el present cas.

- La sentència no efectua una interpretació restrictiva sinó que aplica el criteri literal i finalista de la norma comunal que exigeix un guany col·lectiu, tangible i acreditat, no una simple millora funcional privada.

- La resolució recorreguda no menysprea la importància del turisme com a sector estratègic sinó que matisa que no es pot invocar el sector turístic amb caràcter general per justificar el canvi de sistema d'ordenació de l'edificació establert.

- L'interès privat que pot tenir el promotor al desenvolupament d'un projecte no està renyit amb l'interès públic, però en el projecte aprovat pel Comú no aflora aquest interès públic ja que únicament és privat.

- No s'acredita que la conservació dels béns depengui de la connexió projectada ni que aquesta sigui indispensable per la seva protecció patrimonial. Ans el contrari el fet que aquests béns siguin objecte de protecció reforça més la necessitats de justificar l'interès públic per adoptar un sistema que ha de ser excepcional.

- L'entorn es caracteritza per edificacions entre mitgeres que és un element distintiu de la zona de casc antic. El projecte comporta la unió de dos edificis a través d'una construcció amb coberta plana i façana de vidre. És evident que aquest projecte desentona amb les edificacions de l'entorn on predominen edificacions entre mitgeres i amb coberta inclinada pròpies de les zones de casc antic. Tanmateix l'ordenació volumètrica aprovada no redueix els impactes ambientals, ben al contrari suposa un increment del sostre i no hi ha millora de la qualitat urbanística d'un sector. Per això només es podia aprovar si no es demostrava que existia un veritable interès general.

- Sorprèn la remissió que efectua la representació del Govern als articles 125 i 126 de les NNUU per defensar la viabilitat de les obres doncs justament aquests estableixen que en zones de casc antic l'objectiu és el manteniment bàsic de la seva estructura urbana, tant orgànica com tipològica, fins que són oposats del projecte.

- El problema no són les obres preteses sinó la seva comptabilitat amb el sistema d'ordenació de l'edificació amb edificació continua entre mitgeres. Aquestes només són possibles d'acord amb el sistema d'ordenació volumètrica però aquest exigeix l'acompliment dels requisits establerts a l'article 106 i ss. de les NNUU.

- L'exigència de les condicions establertes a l'article 106.3 de les NNUU s'ha d'entendre de forma acumulativa i no alternativa.

- La compatibilitat d'usos per permetre el desplegament de les activitats existents no és un supòsit d'interès general. En tot cas és una millora que només beneficia als promotors del projecte, sense que transcendeixi cap utilitat pública.

- A dia d'avui els dos hotels tenen garantits els accessos pertinents a les seves respectives dependències, també a les persones de mobilitat reduïda, sense necessitat de connexió interna per seguir funcionant.

7.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- El sistema d'ordenació per definició volumètrica. Regulació i antecedents d'interès

L'article 125 de les NNUU del POUP de Canillo defineix la zona de Casc antic (Clau 1) tot dient:

"1. La zona de Casc Antic comprèn els nuclis històrics de les poblacions i els seus sectors immediats, consolidats per l'edificació segons processos de construcció i d'urbanització tradicionals, caracteritzats per trames urbanes originàries que conserven tipologies edificatòries similars.

2. El Pla es proposa com a objectiu en aquesta zona el manteniment bàsic de la seva estructura urbana, tant orgànica com tipològica, amb l'establiment de mesures complementàries que permetin la millora, reforma i rehabilitació dels antics habitatges, així com una compatibilització d'usos que permeti el normal desplegament de les activitats existents."

A continuació, en el seu article 126, preveu per aquesta zona i com a sistema d'ordenació principal, el sistema d'ordenació d'edificació per alineacions de carrer, amb edificació contínua entre mitgeres, conservant les característiques tipològiques de l'edificació actual, tot admetent, com a alternatiu, el sistema d'ordenació d'edificació per definició volumètrica en els termes definits en els articles 106 i 107 de les mateixes NNUU.

L'article 106 defineix el sistema d'ordenació per definició volumètrica dient:

"1. En el sistema d'ordenació d'edificació per definició volumètrica, l'ordenació urbanística defineix les condicions dels volums específics a què han d'ajustar-se els edificis, les quals no deriven necessàriament ni de l'alineació del carrer o espai públic, ni de la configuració de la parcel?lació.

(...)

3. Només s'admetrà el sistema d'ordenació d'edificació per definició volumètrica quan l'ordenació dels volums edificables respongui a una millor integració de les edificacions a l'entorn, a una millor solució urbanística i/o arquitectònica, i es justifiqui raonadament la seva oportunitat respecte la normativa ordinària en base a un interès d'ordre general o utilitat pública.

4. El Comú podrà rebutjar el sistema d'ordenació d'edificació per definició volumètrica, quan entengui que les justificacions aportades no responen a cap de les prescripcions del punt anterior, mitjançant resolució motivada.

(...)".

I l'article 107 delimita els paràmetres d'aquest sistema dient que:

"Són els que es determinen a l'article 18 del RC sense perjudici de les següents precisions:

(...)

2. Les ordinacions pel sistema d'ordenació per definició volumètrica, seran promulgades pel Comú, a proposta del propietari o promotor que presentarà de forma independent en cada parcel·la o en el seu cas en cada unitat de projecte, prèvia o conjuntament amb el projecte, la disposició volumètrica i la definició de tots els elements de l'ordenació, mitjançant la següent documentació:

a) Memòria descriptiva i justificativa dels aspectes assenyalats en l'apartat 3 de l'article anterior amb la definició dels paràmetres específics de l'ordenació. (...)"

El 26-01-2024 els Srs, Almansa i Vara van presentar per davant del Comú de Canillo sol·licitud d'aprovació d'una ordenació volumètrica per l'ampliació del Xalet Casalé i la seva connexió amb l'edifici Cal Motxo. A la memòria del projecte es precisava, com a antecedent d'interès aquí, que:

"els dos edificis que es volen connectar actualment són d'ús hoteler, i per al millor funcionament de les comunicacions, es proposa la connexió de vianant entre tots dos";

I dins de la descripció de la proposta que "el projecte contempla la connexió per a vianants, entre dos edificis, Cal Motxo i Cal Casalé. Els dos edificis que es volen connectar actualment són d'ús hoteler, i les seves plantes baixes estan a diferent nivell, és per això que per al millor funcionament de les comunicacions es planteja aquesta connexió. Es proposa una escala que va directament d'un edifici a un altre i també una rampa practicable en diferents trams per a complir amb el pendent requerida i que l'espai de coberta tingui el menor impacte possible en el conjunt. A més la sortida d'emergència que existia des de l'edifici Casalé també s'ha tingut en compte en la proposat, de manera que ara es pot accedir a ella a través de la rampa que comunica els dos edificis. Els acabats exteriors respecten també l'entorn, utilitzant façana de pedra i coberta vegetal. Es col·locaran baranes de ferro pintat de negre i les finestres seran de fusta. La connexió es realitzarà dins de la parcel·la 1U00125 i en el xalet Motxo l'única intervenció que es realitzarà serà l'obertura d'un buit en façana."

Aquesta sol·licitud va ser resolta de forma favorable pel Comú quin va decidir aprovar, en la seva sessió del 27-06-2024, l'Ordinació comunal del sistema d'ordenació per definició volumètrica respecte el projecte per connectar Cal Motxo i el Xalet Casalé objecte d'impugnació jurisdiccional.

En la sentència apel·lada el Tribunal a quo desprès d'examinar la normativa d'aplicació i de precisar que:

l'article 106.3 de les NNUU estableix "de manera clara i restrictiva que només s'admetrà el sistema d'ordenació per definició volumètrica quan concorrin cumulativament dues condicions:

Que l'ordenació dels volums edificables respongui a una millor integració de les edificacions en l'entorn, o bé a una millor solució urbanística i/o arquitectònica.

Que aquesta proposta es justifiqui raonadament la seva oportunitat respecte a l'edificació continua entre mitgeres, en base a un interès d'ordre general o a una utilitat pública"

El requisit de l'interès d'ordre general o a una utilitat pública "és de caràcter essencial i condiciona l'adopció de l'ordenació alternativa, que només pot operar com a excepció al sistema ordinari d'alineació a vial i entre mitgeres." Defineix l'interès d'ordre general com "aquelles actuacions que tenen una finalitat col·lectiva o pública, que beneficien el conjunt de la ciutadania o responen a necessitats socials, ambientals, de cohesió social o de racionalitat del desenvolupament del sòl."

El criteris d'utilitat pública "és un concepte jurídic estretament vinculat a l'ús col·lectiu o al servei públic. Sovint requereix una declaració forma i és la base per a l'expropiació forçosa. En aquest àmbit, però, es pot entendre com aquella actuació que és indispensable per garantir l'eficàcia d'un servei públic existent o previst"

A la sentència s'examina la motivació de l'Ordinació comunal; les argumentacions adduïdes per les parts demandades per justificar l'interès general (el turisme com a sector estratègic, la millora en termes d'accessibilitat); l'efecte restrictiu de la iniciativa privada que podria tenir una interpretació estricta de l'article 106.3 de la NNUU, i a l'últim el fet que l'origen del requisit de justificar l'oportunitat de l'ordenació volumètrica és autoimposat per la pròpia corporació;

I seguidament es conclou que "resulta acreditat que no concorre el requisit essencial d'interès d'ordre general o de utilitat pública exigit per l'article 106.3 de les Normes Urbanístiques del POUP del Comú de Canillo per poder aplicar el sistema d'ordenació per definició volumètrica." I per aquest motiu, sense entrar a valorar la resta de motius plantejats, estima la demanda presentada i conseqüentment anul·la els actes administratius impugnats.

Tercer.- Anàlisi de les al·legacions de les parts

1.- Sobre la justificació del sistema i el marge de discrecionalitat/oportunitat de l'administració

D'antuvi s'ha de recordar que la discrecionalitat de l'administració en l'exercici de les seves competències, entesa com la major o menor llibertat que li pot ser reconeguda per apreciar l'oportunitat de la seva acció, no pot ser deslligat del fet que resta sotmesa al Dret (article 18 del Codi de l'administració). Així que l'admissió per part del Comú d'una proposta sense justificació dels criteris exigits pel planejament no constitueix en cap cas l'exercici legítim de la discrecionalitat. O dit d'altra forma l'administració comunal no pot emparar-se en la discrecionalitat per prescindir de la justificació dels criteris exigits en el seu POUP per admetre el sistema d'ordenació per definició volumètrica, doncs aquests la vinculen, a l'igual que als particulars. En definitiva si bé pot valorar si la proposta s'ajusta als criteris del POUP, en base al criteri de la discrecionalitat tècnica, és obvi que això no l'eximeix de motivar l'acte administratiu i doncs de prescindir de la seva justificació, la quina a més resta sotmesa al control jurisdiccional en tant que aquesta no constitueixi una desviació del marc normatiu aplicable i sigui arbitrària.

Conseqüentment aquest greuge ha de ser refusat.

2.- Sobre si les condicions establertes a l'article 106.3 NNUU del POUP són alternatives i no cumulatives.

La sentència apel·lada conclou que del tenor literal de l'article 106.3 de les NNUU se'n desprèn que excepcionalment es pot admetre el sistema d'ordenació per definició volumètrica sempre que concorrin de forma cumulativa dues condicions. A saber:

Que l'ordenació dels volums respongui a una millor integració de les edificacions en l'entorn, o bé a una millor solució urbanística i/arquitectònica.

Que aquesta proposta justifiqui raonadament la seva oportunitat respecte a l'edificació continua entre mitgeres, en base a un interès d'ordre general o una utilitat pública.

Tot considerant però que aquest segon requisit és de caràcter essencial.

La representació del Govern discrepa tot considerant que tant sols un seria exigible en tant que el Comú podria rebutjar el sistema d'ordenació d'edificació per definició volumètrica en cas de que les justificacions aportades en el projecte no acompleixi cap dels requisits esmentats. Per tant un sol seria suficient.

Aquesta interpretació però no pot ser admesa per aquesta Sala, doncs de la lletra de l'article 106.3 de les NNUU se'n desprèn clarament que l'alternativa ho seria respecte l'exigència d'una millor integració de les edificacions a l'entorn, o una millor solució urbanística o, arquitectònica. Ara bé la restant condició consistent en que "es justifiqui raonadament la seva oportunitat respecte la normativa ordinària en base a un interès d'ordre general o utilitat pública" és sense lloc a dubte cumulativa, i no alternativa com es pretén, doncs l'ús de la conjunció «i» que la precedeix no admet la interpretació sostinguda.

I aquesta interpretació no és restrictiva, sinó literal, i no exclou en si la iniciativa privada però sí que la condiciona a la justificació material i raonada de les condicions que possibiliten l'acolliment del sistema volumètric.

3. Sobre l'acompliment del requisit d'interès d'ordre general o utilitat pública

En el fonament de dret anterior s'ha transcrit aquella motivació que se'n desprèn de la memòria del projecte. D'entrada, un anàlisis detallat d'aquesta, no permet deduir cap justificació raonada respecte la normativa ordinària en base a un interès general o d'utilitat pública. En efecte únicament es raona la proposta en base al fet que ambdós edificis són d'ús hoteler i que es vol millorar les comunicacions entre ells connectant-los per a "vianants". Això sí intentant que aquesta connexió tingui el menor impacte possible en el seu conjunt.

Així que sembla que l'argumentació respecte l'acompliment d'aquest requisit s'ha de cercar en els escrits d'al·legacions de les parts.

Sobre la justificació del sistema des d'un punt de vista arquitectònic i urbanístic

Sobre aquest aspecte els propietaris dels edificis concernits raonen que el projecte justifica el sistema des del punt de vista que amb ell es permet assolir una millor integració de l'ampliació del conjunt edificat, respectant l'entorn i evitant al màxim que aquesta ampliació del conjunt edificat alteri l'harmonia del nucli antic d'El Tarter on es troben bastits els immobles.

I és cert que la memòria descriptiva del projecte conté una breu al·lusió al fet que "l'espai de coberta tingui el menor impacte possible en el conjunt. (...) Els acabats exteriors respecten també l'entorn, utilitzant façana de pedra i coberta vegetal. Es col·locaran baranes de ferro pintat de negre i les finestres seran de fusta. La connexió es realitzarà dins de la parcel·la 1U00125 i en el xalet Motxo l'única intervenció que es realitzarà serà l'obertura d'un buit en façana."

Tanmateix a la pàgina 5 es diu que "encara que augmenta la superfície, el conjunt d'edificacions continua quedant integrat a l'entorn."

No obstant l'anterior, al marge de que aquest raonament es troba orfe de tota prova (la pericial hauria estat l'adient), s'ha de recordar que el que havia de contenir la memòria és la justificació de l'oportunitat del sistema escollit respecte el d'ordenació de l'edificació entre mitgeres. I és que no es pot oblidar que aquest és el sistema escollit pel planejador per a la zona del casc antic.

Sobre el benefici per la col·lectivitat en habilitar una connexió interna entre dos edificis, d'ús turístic i per tant oberts al públic amb una millor accessibilitat per tothom, i especialment per les persones amb un dèficit de mobilitat per mitjà de la rampa que comunica aquests dos edificis.

Partint de la premissa de que aquí del que es tracta és de connectar dos edificis de titularitat privada, amb finalitat privada no es pot considerar que el fet que aquests siguin accessibles al públic alteri la seva naturalesa d'ús privat. En aquest sentit, i com bé es diu en la sentència apel·lada és clar que "l'accessibilitat a què es fa referència és exclusivament interna i restringida als usuaris i clients dels establiments hotelers afectats, i no pas a la ciutadania en general ni a cap col·lectiu amb necessitats d'accessibilitat especifiques." Així es comparteix plenament la conclusió de que "en realitat, la connexió pretén facilitar la mobilitat privada dins un mateix complex hoteler, sense incidir en cap espai públic ni millorar les condicions d'accessibilitat de l'entorn urbà", que dit sigui dit de passada tampoc sembla sigui d'interès per al vianant en general. En efecte, el que resulta clar és l'interès privat en optimitzar el funcionament privat dels dos establiments d'ús hoteler però no la necessitat de vehicular la mobilitat exterior a través d'aquest pas tancat. Així apareix clar que com ho explicita el Sr. Batlle "l'argument de l'accessibilitat és utilitzat de forma genèrica i instrumental", sense que una eventual carència en termes d'accessibilitat en els edificis d'ordre privat pugui justificar el motiu d'interès públic.

Sobre l'al·lusió al turisme com a sector estratègic i d'interès general

A la sentència apel·lada es refusa aquest argument, com a valor de justificació del requisit d'interès general perquè "el fet que un projecte urbanístic estigui vinculat a un establiment turístic no implica per si sol que qualsevol intervenció que en millori el funcionament s'hagi de considerar d'interès col·lectiu." I es compareix plenament aquesta conclusió doncs l'interès general no deriva del sector econòmic afectat, que a més és explotat per privats, sinó de si aquest es projecta cap al conjunt de la societat. I no sembla, o en tot cas no es motiva, que el projecte contemplat es projecti més enllà de la millora del funcionament de les comunicacions entre edificis i doncs de l'esfera particular de la rendibilitat empresarial.

Sobre el fet que els dos immobles estan catalogats com a TA-3 dins del Catàleg de bens subjectes a protecció del POUP de Canillo i són datats del segle XIX i anterior amb un estil d'arquitectura tradicional de muntanya.

Sobre aquesta qüestió, com ho diu també l'apel·lada, no es copsa el motiu pel qual la connexió entre ambdós establiments hotelers pot contribuir en la salvaguarda i conservació de béns subjectes a protecció pel seu valor patrimonial i cultural. Ben al contrari la circumstància de que aquests estiguin inclosos dins del Catàleg esmentat hauria de comportar, per lògica, una major justificació dels criteris que permeten l'acollida d'un sistema previst en el planejament com a excepcional.

Sobre les condicions estètiques, el nombre de plantes, la profunditat edificable i l'ocupació màxima de l'obra que són específicament previstes a la Secció 3 Zona de Casc Antic (Clau 1) de les NNUU del POUP de Canillo on està ubicada la construcció citada, en particular els seus articles 125, 127, 129 i 130

Aquests no han estat examinats pel Tribunal perquè en realitat tampoc van ser discutides en la instància. En efecte com ho diu l'apel·lat la normativa de casc antic permet les obres de reforma. Però el que es discuteix aquí no és això sinó la seva comptabilitat amb el sistema d'ordenació pretès, raó per la qual el seu anàlisis esdevé eixorc.

Per tot el que antecedeix, sense necessitat d'analitzar els restants motius doncs ha quedat acreditat que el projecte no acompleix el requisit d'interès d'ordre general o d'utilitat públic exigit a l'article 106.3 de les NNUU del POUP de Canillo per aplicar el sistema d'ordenació per definició volumètrica, el recurs d'apel·lació ha de ser íntegrament desestimat.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Comú de Canillo i el Govern, així com els adherents Srs. Almansa i Vara.

Segon.- Confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.