Sentència de exequatur sobre reclamació

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000131-2025 DE 22/09/2025

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000101/2025

Nig : 5300542120240002969

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00101

SENTÈNCIA 000131/2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Villalba

Advocat: Sra. Daza

Apel·lat: ORG_0, SL

Representant: Sra. Cepeda

Advocat: Sra. Pina

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Exequàtur

Andorra la Vella, a 22 de setembre del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat ORG_0, SL va presentar davant de les jurisdiccions de XXXX (Espanya), contra el Sr. Villalba en la seva qualitat d'armador d'una embarcació heretada del seu pare, una demanda pel pagament de factures d'estada i serveis associats.

Dita demanda i els corresponents documents judicials d'emplaçament es van notificar personalment al defenent per comissió rogatòria internacional executada a Andorra el dia 06/12/2022.

En data 10/05/2023, el Jutjat de XXXX de XXXX va dictar la Sentència núm. 169/2023, decidint :

"Estimo la demanda presentada por el/la Procurador/a Blasco, en nombre i representación de ORG_0, S.L., contra Sr. Villalba; i la condena a la parte demandada al pago del importe de 34.554,09EUR como rendas debidas hasta la fecha y las que sucedan hasta la retirada de la embarcación más intereses legales.

Impogo a la parte demandada del pago de las costas causadas en este proceso".

Dita sentència es va notificar personalment al defenent per comissió rogatòria internacional executada a Andorra el dia 22/06/2023.

En data 14/10/2024, el lletrat de l'administració de Justícia va emetre la corresponent declaració de fermesa via diligencia d'ordenació.

En data 02/02/2024, el mateix Jutjat de XXXX de XXXX va decidir dictar a favor de la societat ORG_0, SL una ordre general d'execució per l'import actualitzat de 40.706,51.-euros i va despatxar l'execució de la sentència.

Dit Aute es va notificar personalment al defenent per comissió rogatòria internacional executada a Andorra el dia 22/03/2024.

2.- Per escrit enregistrat el 19/12/2024, la societat ORG_0, SL va formular demanda contra el Sr. Villalba de reconeixement i execució de les referides resolucions espanyoles, essent part compareixent en el procés el Ministeri Fiscal.

3.- Per escrit de data 19/02/2025, el Ministeri Fiscal va contestar la demanda sense oposar-sí manifestant que les dues resolucions espanyoles compleixen els requisits establerts en els articles 427 i 428 del Codi de procediment civil.

4.- Per escrit del 07/03/2025, la representació lletrada i processal del Sr. Villalba es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació i la denegació de l'exequàtur, amb imposició de la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora, a la part demandant.

5.- Per Sentència del 06-02-2023, la Sra. Batlle va decidir :

"Estimar majoritàriament la demanda d'exequàtur formulada per es declari executòria a Andorra la sentència núm. 169/2023, dictada pel jutjat de XXXX de XXXX el 10.05.2023 així com els autes de liquidació degudament notificats i no recorreguts, sobre el pagament de les costes judicials generades a l'Estat Espanyol.

No es fa especial imposició de costes processals.".

6.- En contra d'aquesta sentència ha interposat un recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Villalba.

A títol principal, demana declarar que s'ha produït la vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut en l'article 10.1 de la Constitució i l'article 6.1 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, i acordar la nul·litat i la retroacció de les actuacions fins al moment anterior al pronunciament de la Sentència.

Argumenta al respecte que la decisió incorre en incongruència omissiva al no pronunciar-se, ni valorar, la manca de competència de la Jurisdicció que ha dictat la sentencia objecte d'exequàtur, ni valorar la irregularitat del procés seguit davant del Tribunal.

Subsidiàriament, pel que fa el fons, demana la desestimació de la demanda d'exequàtur ja que considera que la sentència espanyola no reuneix els requisits de l'article 427 i 428 del codi de procediment civil, vist que la jurisdicció que l'ha dictat no era competent i no s'ha seguit el procediment de forma regular.

9.- La representació processal de la societat ORG_0, SL demana confirmar la Sentència en tots els seus termes, amb expressa condemna en costes de la part adversa.

De manera esquemàtica, defensa que no ha existit cap tipus d'irregularitat en el procediment espanyol, que el Sr. Villalba no pateix cap vulneració del seu dret a la jurisdicció i que el mateix ha procedit amb una evident mala fe.

10.- El Ministeri fiscal no ha presentat cap escrit en aquesta alçada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Segons l'article 332 del codi de procediment civil, el recurs d'apel·lació contra les sentències definitives es pot fonamentar en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, i en aquest cas, l'apel·lant ha d'assenyalar les normes que considera que s'han infringit i argumentar, si escau, la indefensió que ha sofert, i ha d'haver denunciat aquesta infracció en el moment processal oportú.

Pel que fa la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció aquí degudament invocat, és cert que el mateix esta vinculat al deure de motivació.

Al respecte, l'article 248 del codi de procediment civil relatiu a l'exhaustivitat, la motivació i la congruència de la sentència, disposa :

"1. La sentència ha de ser clara i precisa, s'ha de pronunciar sobre totes les peticions de les parts que s'hagin al·legat oportunament en el procés, inclosos tots els pronunciaments sol·licitats, i ha de resoldre totes les qüestions litigioses o controvertides que n'hagi estat objecte.

2. La sentència ha de ser congruent amb les peticions de les parts, i no se'n pot apartar en el sentit de donar més o alguna cosa diferent del que s'hi sol·licita.

3. El tribunal resol, sense apartar-se de la causa de demanar, d'acord amb les normes aplicables al procés, encara que no hagin estat al·legades o esmentades per les parts, o no ho hagin estat encertadament.".

També l'article 17.2 del codi de procediment civil relatiu a la forma de les resolucions disposa que les resolucions sempre han de ser motivades i han de contenir els antecedents de fet i els fonaments de dret en els quals es basi la decisió adoptada.

Pel que fa al Tribunal Constitucional, ha pogut sintetitzar la seva doctrina segons la qual dit deure davalla a la vegada de l'article 10 i de l'article 86.2 de la Constitució, i que és una conseqüència de la bona administració de la Justícia, que ha recolzar-se en criteris derivats del Dret, que ha de permetre a les parts i als tribunals superiors conèixer les raons en que s'ha fonamentat el jutge i que, de conformitat amb la jurisprudència del TEDH, ha de respectar l'exigència de rigor i de qualitat.

Molt recentment, ha afegit que la resolució no devia contenir "fissures lògiques" en el raonament que la fonamenta (Causa 2025-26-RE).

Segon.- En el present cas, la sentència d'instància no pateix de tals defectes i en particular no existeix incongruència omissiva.

Al contrari, apareix que la sentència motiva que no existeix cap element per contradir la competència de la jurisdicció espanyola ja que :

- degudament citat, el defenent no va fer res en contra de la demanda sinó que es va constituir en situació de rebel·lia processal, i va acceptar la competència de les jurisdiccions espanyoles,

- s'han respectat els principis d'audiència i de contradicció,

- el Tribunal constitucional s'ha pronunciat en supòsits de rebel·lia similars en la Causa 2022-37-RE considerant que la motivació d'aquesta Sala en la causa TSJC 14/2022 (segons la qual un defenent que havia escollit la rebel·lia processal i la passivitat total davant de la jurisdicció estrangera no podia vàlidament invocar en el procediment d'executar una vulneració del seu dret a la defensa provocada pel referit procediment estranger) no comporta cap vulneració del dret a la jurisdicció,

- es va aplicar la llei competent,

- no apareix un frau a la llei,

- és al davant de la jurisdicció espanyola que s'havien d'al·legar la qüestió de la competència i els arguments que exposa ara el defenent per criticar la sentència espanyola.

Així les coses, si bé dita motivació barreja diversos conceptes que no tots tenen a veure amb la qüestió específica de la competència, no es pot considerar que la Sra. Batlle no hauria motivat la qüestió de la competència de la jurisdicció espanyola o que no hauria contestat als arguments del defenent.

No existeix en el raonament exposat cap defecte que pugui portar a considerar la sentència com a absurda, il·lògica o mancant a la raó. En efecte, l'argument principal que es pot extreure és que el defenent estava en posició d'exercitar el seu dret a la defensa a Espanya però ha decidit constituir-se en rebel·lia processal i després no presentar cap recurs, escollint esperar el procediment d'exequàtur per invocar una sèrie d'arguments que hauria pogut presentar a la jurisdicció espanyola.

Tal argument no és irraonable, ni il·lògic, ni absurd, i fins i tot el fem nostre.

D'altra banda, a partir del moment on va motivar que és al davant de la jurisdicció espanyola que s'havia de discutir la competència, la Sra. Batlle no havia d'entrar en l'examen d'aquesta qüestió.

Per tant, no existeix la vulneració invocada i el procediment seguit per davant de la Sra. Batlle, és conforme a Llei i en particular a l'article 429 del Codi de procediment civil.

Aquest motiu principal de recurs s'ha de desestimar.

Tercer.- En relació al motiu subsidiari de recurs relatiu al fons de la qüestió de l'atorgament de l'exequàtur, la part apel·lant no exposa quin és el seu motiu de recurs com ho exigeix l'article 332 del codi de procediment civil sinó que reprodueix els arguments de primera instància segons els quals la sentència espanyola no reuneix els requisits dels articles 427 i 428 del codi de procediment civil, en particular que la jurisdicció que l'ha dictat no era competent i no s'ha seguit el procediment de forma regular.

Però la sentència d'instància ja els hi ha aportat la resposta que acabem d'analitzar.

Aquestes circumstàncies serien suficients per desestimar aquets greuge.

No obstant, entenem que fonamenta el seu recurs en una errònia valoració de la prova i en una errònia aplicació dels articles 427 i 428 del codi de procediment civil i per garantir el dret a la jurisdicció de l'apel·lant, considerem escaient afegir les consideracions següents.

Quart.- Pel que fa als criteris fixats pel Codi de procediment civil, l'article 427 del Codi de procediment civil preveu la possibilitat del reconeixement i de l'execució de resolucions judicials fermes estrangeres i l'article 248 del Codi de procediment civil relatiu als criteris aplicables disposa que les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra d'acord amb els convenis internacionals que formen part de l'ordenament jurídic andorrà i que, en absència de conveni internacional, les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra en cas que així ho decideixi el tribunal competent en virtut del procediment d'exequàtur que estableix l'article 429 del Codi de procediment civil i que té com a objecte verificar i controlar que la resolució judicial estrangera que es pretén reconèixer compleixi cumulativament els requisits següents:

a) La competència de la jurisdicció que ha dictat la resolució.

b) La regularitat del procediment que s'ha seguit davant aquesta jurisdicció.

c) L'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.

d) La conformitat amb l'ordre públic nacional i internacional.

e) L'absència de qualsevol frau a la llei nacional.

L'article 429 del Codi de procediment civil regula el procediment d'exequàtur que s'ha de seguir al davant de les jurisdiccions andorranes.

Així, les causes que impedeixen el reconeixement com a executiva d'una resolució estrangera són taxades, en consonància amb l'afavoriment de la cooperació jurídica internacional. Al respecte, és de remarcar que el 07/11/2024, el Consell General ha aprovat l'adhesió del Principat d'Andorra al Conveni de la Haya sobre el reconeixement i l'execució de sentències estrangeres en matèria civil o comercial, i que el mateix esta destinat a afavorir la circulació de les sentències en matèria civil.

A més a més, la jurisdicció que ha d'atorgar o no valor executiu a la resolució no pot entrar a conèixer el fons de l'afer i ha de considerar la sentència en tots els seus extrems.

Per tant, l'objecte de la present demanda d'exequàtur no és cap altre que el de determinar si la Sentència dictada pel Jutjat XXXX de XXXX (Espanya) de data 10/05/2023 i l'Aute d'execució de data 02/02/2024, es poden reconèixer i executar a Andorra segons els criteris que fixa la Llei.

Cinquè.- En el present cas, és particularment revelant i determinat remarcar que el Sr. Villalba reconeix i explica que, havent estat degudament informat del procediment a Espanya i de la demanda en contra seu, va decidir no comparèixer, considerant que les jurisdiccions espanyoles no podien fer una altra cosa que desestimar la demanda.

Però ja hem dit que fèiem nostre l'argument que no pot el defenent criticar la resolució espanyola quan és de forma totalment conscient i voluntària que va deixar pronunciar la mateixa i que va deixar esdevenir ferma.

I justament, pel que fa a la fermesa de la sentència, és a dir el fet que no pot esser objecte d'un recurs suspensiu d'execució, la mateixa ressurt sense cap mena de dubte de la declaració de la lletrada de l'administració.

Malgrat el que indica la part recurrent, és pales que el procediment seguit a Espanya en relació a una petició de condemna per impagament de factures d'estada en les instal·lacions d'un port espanyol d'una embarcació registrada a Espanya es va tramitar seguint la llei aplicable, és a dir la Llei espanyola, i segons un procediment regular que ha garantit tots els drets del defenent.

No existeix cap element per qüestionar la conformitat amb l'ordre públic nacional i internacional i no existeix cap raó per considerar qualsevol frau a la llei nacional.

Així les coses, no adverem cap error en la valoració de la prova o en l'aplicació de la Llei.

Per totes aquestes consideracions, els motius d'oposició havien de ser desestimats i és amb bon criteri que el Tribunal va concedir l'exequàtur.

Per consegüent, hem de desestimar íntegrament el recurs.

Sisè.- En aplicació de l'article 354 del Codi de procediment civil, la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació, comporta la imposició de les costes processals a l'apel·lant.

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la representació processal del Sr. Villalba en contra de la Sentència del 06/02/2023, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar al Sr. Villalba les costes processals de segon instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.