Modificació mesures paternofilials. Guarda i custòdia menor de 17 anys. Costes (3000176/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000325/2021 ORIGEN: 3000176/2019 - 00

NIG: 5300542120190001104

PARTS:

Apel·lant: Sr. Ricart

Representant: Sra. Castilla

Advocat: Sra. Benitez

Apel·lat: Sra. Daza

Advocat: Sra. Gibert

Part : MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Modificació mesures paternofilials. Guarda i custòdia menor de 17 anys. Costes

SENTÈNCIA 051-2022

Andorra la Vella, el 4 de març del 2022 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 22 de maig de 2019, la representació processal del senyor Ricart, interposà demanda de modificació de mesures paternofilials a substanciar pel procediment abreujat, contra la senyora Daza, tot sol·licitant que es dictés Sentència que modifiqués les mesures paternofilials aprovades per Sentència de data 10 de gener de 2017 i establís la guarda i custòdia del menor Téllez al pare; no es fixés cap règim de visites a favor de la progenitora fins l'obtenció del corresponent informe pericial i/o exploració del menor i la imposició d'una pensió d'aliments a càrrec de la progenitora d'un import de 300 EUR mensuals a actualitzar anyalment amb l'IPC i el repartiment per meitats de les despeses extraordinàries generades pel menor.

2.- El dia 5 de juny de 2019, la senyora Daza contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa i interposant demanda reconvencional, tot sol·licitant la desestimació de la demanda i l'estimació de la reconvencional interessant principalment que li fos atribuïda la guarda i custòdia del menor, la fixació del règim de visites, vacances, comunicació i companyia del menor amb el pare que detallava en el mencionat escrit, l'establiment d'una pensió d'aliments a favor del menor i a càrrec del pare d'un import de 300 EUR mensuals revisables anyalment segons la variació de l'IPC i, subsidiàriament, el manteniment del règim de guarda i custòdia compartida vigent en aquell moment.

3.- En data 1 de setembre de 2021 va recaure Sentència d'instància en quina part dispositiva, entre altres, s'estableix:

"DECIDEIX:

Primer.- que ha de desestimar i desestima íntegrament la demanda de modificació de les mesures paternofilials interessada pel Sr. Ricart contra la Sra. Daza, donant lloc a la reconvenció i per tant fixant la guarda i custòdia de l'adolescent Téllez a favor de la seva progenitora i aquells altres extrems - pel que fa al dret de visites a proveir i la determinació de la pensió d'aliments a càrrec del progenitor no custodi- segons s'ha motivat en els fonaments de dret de la present resolució. Tot plegat sense efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta instància a cap dels litigants".

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Ricart en base, en síntesi, a considerar que el més convenient pel menor és que ell mateix n'ostenti la guarda i custòdia o, subsidiàriament, mantenir el règim de guarda i custòdia compartida fixat per la Sentència de 10 de gener de 2017, sense que procedeixi un restabliment dels contactes paternofiials progressius per l'assoliment del dret de visites més idoni; tot sol·licitant l'estimació de la seva demanda, la revocació de la Sentència d'instància i la desestimació de la demanda reconvencional formulada per la senyora ENTITY_7; i subsidiàriament i donat el canvi de circumstàncies que van motivar la demanda, que es modifiqui la Sentència i s'estimi la demanda reconvencional només en el sentit de què es mantingui el règim de guarda i custòdia compartida entre ambdós progenitors.

5.- El Magnífic Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat , donada la voluntat expressada pel propi menor, que compta amb 17 anys i mig d'edat.

6.- La senyora Daza també s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la íntegra confirmació de la resolució recorreguda, amb imposició de les costes processals a l'adversa per la seva temeritat i manifesta mala fe.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present litigi radica en la modificació de les mesures paternofilials vigents des del 10 de gener de 2017 en relació al Téllez, nascut el XXXX, i consistents en el règim de guarda i custòdia compartida del menor amb els seus progenitors, i l'obligació de cadascun d'ells d'assumir les despeses ordinàries del mateix, de la forma pactada i les extraordinàries per meitats. En el marc del present procediment cadascun dels progenitors interessa principalment que se li atorgui la guarda i custòdia sobre el menor i la fixació d'una pensió d'aliments per un import de 300 EUR mensuals a favor del menor i a càrrec del progenitor no custodi.

Segon.- En Téllez actualment té 17 anys i el proper mes d'abril en farà 18. De l'estudi dels autes es deriva que la seva relació amb els seus progenitors ha estat força inestable, havent conviscut i mantingut un major contacte amb cadascun d'ells en funció de l'evolució de la seva relació personal amb els mateixos.

Tercer.- Tot i que l'informe pericial efectuat en data 25 de març de 2021 per la psicòloga, senyora Quesada, aconsella que el menor convisqui amb el seu pare amb un restabliment progressiu de les visites amb la mare, des d'aquella data i fins a l'actualitat, la situació del Téllez amb el pare ha tornat a evolucionar fins al punt de què en l'exploració efectuada en data 3 de juny de 2021 va manifestar expressament voler conviure amb la seva mare, amb la que ja convivia des de finals del mes d'abril de 2021, volent però també mantenir relació amb el seu pare.

Voluntat del menor que en trobar-se a les portes de la majoria d'edat i tenint en compte que de l'informe psicològic referit no es deriva que la convivència del mateix amb un o altre progenitor li pugui resultar perjudicial, ostentant els dos capacitats per assumir-ne la custòdia, procedeix confirmar, tal i com efectua la resolució d'instància i exigeix la necessitat d'adequar la realitat fàctica actual a la jurídica. Noti's que la guarda i custòdia compartida no permetria aquesta adequació.

En tot cas procedeix destacar la voluntat del menor de mantenir relació amb cadascun dels dos progenitors -amb independència d'aquell amb qui convisqui-, volent la Sala encoratjar als mateixos a què fomentin aquesta situació i facin el possible per mantenir una bona relació paterno i maternofilial, que de ben segur beneficiarà a en Téllez.

Quart.- Pel que respecta però al règim de visites que estableix la resolució recorreguda en relació al senyor Ricart, tal i com diu la seva representació processal la relació entre ambdós és correcta, el menor - amb un edat molt propera a la majoria-, vol continuar tenint contactes amb el mateix i, per tant, no procedirà que es fixi cap règim de visites entre ambdós, ni molt menys l'establiment d'un règim de visites progressiu amb d'intervenció d'un terapeuta -que només procediria en cas (no essent el que ens ocupa) que fos necessari per facilitar la represa de contactes i ambdós ho desitgessin.

Al respecte ja vam dir en la Sentència de data 30 de novembre de 2017, rotlle número TSJC- 338/2017 que amb aquestes edats (allà parlàvem de 14 -15 anys) ens trobem amb menors que ja reuneixen un grau important de maduresa i de raciocini i que són capaços d'adoptar decisions en el seu àmbit més personal, i que imposar a un menor de 17 anys un règim de contactes que no desitja atemptaria contra la seva dignitat personal i no afavoriria el seu interès.

En relació a la pensió d'aliments fixada per la resolució d'instància, en no haver-se impugnat no procedirà que s'efectuï cap pronunciament al respecte.

Cinquè.- Procedeix en conseqüència la íntegra desestimació del recurs d'apel·lació interposat.

Atesa la naturalesa familiar dels interessos objecte de debat, no procedeix efectuar especial imposició de costes en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Ricart contra la Sentència dicta en data 1 de setembre de 2021 per l'Hble. Tribunal unipersonal d'instància, que confirmem.

Segon.- NO FER especial pronunciament en relació a les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.