Responsabilitat en accident; contractual o extracontractual (4000157/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000243/2020 ORIGEN: 4000157/2019 - 00

NIG: 5300542120190001067

PARTS:

Apel·lant : Villalba

Procurador : Sra. Canals

Advocat : Sra. Andrade

Apel·lat : Sra. Bernat

Procurador : Sr. Sanç

Advocat : Sra. Carranza

SENTÈNCIA 030-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Mitjançant demanda interposada en data 16 de maig de 2019, la representació processal de la senyora Bernat sol·licitava la condemna de la societat "Villalba" a satisfer-li la suma de 2.924,40 EUR, augmentada dels interessos al tipus legal a comptar des de la data de producció de l'accident, 6 de setembre de 2018 o, subsidiàriament, a partir de la data de pagament de la factura de reparació, o més subsidiàriament, des de la data de la contesta a la demanda. També sol·licitava la condemna en costes de la contrapart, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit.

Segon.- En data 27 de juny de 2019, la representació processal de la societat Villalba, contestà a la demanda articulada de contrari i sol·licitava la seva íntegra desestimació, amb imposició a l'adversa de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, saig i pèrit, en el seu cas.

Tercer.- Una volta proposats els mitjans de prova i practicades les declarades pertinents evacuat el tràmit de conclusions per ambdues parts litigants, en data 26 de febrer de 2020 l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"DECIDEIX

Primer.- Estimar íntegrament la demanda formulada en data 16 de maig de 2019 per la Sra. Bernat contra la societat ENTITY_4;

Segon.- Condemnar a la societat Villalba al pagament de la quantitat de 2.924,40 EUR, augmentada amb els interessos legal que es generin a comptar del dia 13 de juny del 2019 i les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

(...)

"

Quart.- Contra l'esmentada resolució s'alça la representació processal de la societat Villalba, tot sol·licitant la seva completa revocació i l'absolució de la seva representada de la condemna pronunciada. Sol·licita també la condemna de la senyora Bernat al pagament de la totalitat de les costes del judici, amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat, procurador, saig i taxes judicials tant de primera com de segona instància.

Cinquè.- La representació processal de la senyora Bernat sol·licita la confirmació de la sentència recorreguda i la íntegra desestimació del recurs interposat, així com la condemna de la recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present litigi és la determinació de la responsabilitat en l'accident que en data 6 de setembre de 2018, vers les 17h45, va patir el senyor Tamarit conduint el vehicle marca Audi, model Y, matrícula XXXX, de propietat de la seva mare, senyora Bernat, a l'interior de l'Villalba, radicat al XXXX, quan després de baixar per la rampa i accedir a la planta -2, en perdé el control i anà a col·lidir primer contra una columna i després contra un vehicle que estava estacionat en aquell indret; així com la reclamació de la suma de 2.924,40 EUR que la senyora Bernat reclama a l'aparcament esmentat en concepte de danys materials soferts pel seu vehicle, en considerar-lo únic responsable del sinistre, i els interessos al tipus legal que hagi produït la dita quantitat.

La Sentència d'instància va considerar que la responsabilitat en la producció del sinistre, que tant podria derivar de la contractual com de l'extracontractual o aquil·liana, recau exclusivament en la societat Villalba, donat que entén que al moment de l'accident l'aparcament es trobava absolutament inundat d'aigua, ja que aquell dia estava diluviant i el terra lliscava molt, esdevenint molt perillós per als seus usuaris, sense que la propietat del mateix fes cap acció dirigida o bé a alertar als usuaris o bé a impedir el seu accés per garantir la seva seguretat.

Segon.- La part recurrent entén, per contra que, malgrat ser cert que plovia molt aquell dia i que va entrar aigua per les rampes de l'aparcament produint-se alguna bassa, el terra no estava inundat. Considera també que ha acreditat que el senyor Tamarit circulava a una velocitat més elevada que els 10 Km/h permesos per circular a l'interior de l'aparcament i que a més ho feia en contra direcció, essent aquests factors els que van ocasionar la producció de l'accident que va patir, trobant-se a més l'aparcament degudament senyalitzat pel que fa a la velocitat màxima com al perill de lliscar, en cas de pluja o neu.

Tercer.- Tant si parlem de culpa contractual com extracontractual o aquil·liana, cal que concorri culpa o negligència ja sigui en el compliment de les obligacions concretes, en el primer cas, ja sigui en la intervenció perjudicial que ha d'existir en la culpa extracontractual, ja que ha de concórrer sempre un fet o omissió culpable, que sigui la causa del dany. En cap dels dos casos el dany no pot ser degut a culpa o negligència del perjudicat.

Caldrà doncs analitzar el resultat de la prova practicada a la instància per determinar la responsabilitat de l'accident d'autes.

D'una banda, l'atestat de l'accident efectuat poc desprès de la producció del sinistre pel Servei de Policia (foli 19) -ja que malgrat en el mateix no hi consti l'hora de la seva realització, sí que s'afirma que quan els agents s'hi van desplaçar el senyor Tamarit estaria finalitzant la declaració amistosa de l'accident amb el propietari del vehicle per ell col·lidit-, posa de relleu que els agents constaten que el terra està molt mullat i que en zones planes hi havia alguns bassals. El que en canvi no s'esmenta en l'atestat, malgrat consti així recollit en la sentència recorreguda és que l'aparcament "es trobés absolutament inundat". Inundació de l'aparcament que tampoc fou referida pel testimoni, senyor JMV, treballador del mateix i present al moment dels fets. De la lectura de l'atestat es deriva que el senyor JMV manifestà al Servei de Policia que "hi ha hagut un moment en què ha baixat una quantitat d'aigua molt important -sense precisar quin-, i que el terra de l'aparcament rellisca molt quan entra en contacte amb aigua". Ni el Servei de Policia ni el treballador no parlen d'una eventual negligència del conductor és suficient per considerar que la mateixa no es va produir, quan en cap moment s'ha acreditat que algun d'ells presenciés l'accident. De fet, queda clar que els agents del Servei de Policia van arribar amb posterioritat a la seva producció i que al treballador se li demanà només sobre l'aigua i el paviment, mai sobre la forma de conducció que no consta enlloc que hagi vist.

En relació a les proves que objectivament avalen el seu contingut, cal dir que malgrat ningú posa en dubte que el terra es trobés mullat i que rellisqués, tampoc hi ha dubte que el conductor no circulava a la velocitat permesa en l'aparcament -així es deriva dels danys i dels dos impactes que va patir- ni atent a la circulació, ja que malgrat la part recorreguda ho negui i la sentència d'instància li resti importància, la fotografia que obra al foli 85 mostra clarament que la columna on va impactar era contra direcció, extrem del que hem de deduir que el conductor no estava atent a la seva pròpia circulació malgrat les condicions en les que es trobava el paviment, que havien de posar en alerta a qualsevol conductor amb un grau de diligència mitjana (no perquè es trobés inundat, sinó pel fet de què es trobés mullat).

Extrems que venen confirmats també pel fet de què ha restat acreditat en autes que aquell dia van entrar-hi 714 vehicles (f. 86), sense que consti enlloc que cap d'ells hagués patit cap accident. No essent de rebut que es pretengui que els vehicles haguessin d'haver entrat a la mateixa hora del sinistre, quan s'ha acreditat que la pluja es va produir durant tot el dia i es desconeix també en quina hora hauria entrat més aigua a l'aparcament, tal i com diu el testimoni treballador del mateix.

En conseqüència, malgrat ser una prova de part i hagi de ser valorada amb cautela, cap element permet dubtar de les conclusions a les que el mateix arriba.

Cinquè.- A més, malgrat ser cert, com afirma la part recorreguda, que les senyalitzacions de precaució anaven més dirigides als vianants que als conductors, també és cert que la limitació de la velocitat a 10 km/h i la pròpia diligència exigible a qualsevol conductor, a tot bon pare de família, havien de fer reaccionar al senyor Tamarit als efectes de què adeqüés la seva velocitat a les circumstàncies concretes de l'indret pel que circulava, per no posar-se en perill ni a ell mateix ni als altres usuaris de la via o de l'aparcament, en aquest cas.

Per això encara com a argument de reforç cal mencionar que l'article 3 del Codi de la circulació exigeix que els conductors siguin diligents en la seva conducció i que adeqüin la seva velocitat a les circumstàncies de la calçada, de pluja, neu ..., i encara que la circulació es produís a l'interior d'un aparcament privat, aquesta diligència també és exigible als efectes de no ocasionar perjudicis ni als tercers que hi circulin o que hi tinguin el vehicle estacionat, ni a un mateix.

Sisè.- Per tot l'exposat i la inexistència de prova que avali la concurrència d'una situació tan extraordinària que obligués a l'aparcament a prendre mesures addicionals per regular la correcta circulació a l'interior del mateix, procedeix la íntegra revocació de la Sentència recorreguda i l'absolució de la societat titular de l'aparcament demandat.

Setè.- En mèrits de la regla del venciment objectiu, les costes ocasionades en la instància han de ser imposades a la part agent.

Vuitè.- Quant a les costes causades en aquesta alçada, l'èxit del recurs formulat comporta que no hagi de fer-se pronunciament al seu respecte.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la societat Villalba, i revocar la Sentència dictada en data 26 de febrer de 2020 per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, tot condemnat a la senyora Bernat al pagament de les costes d'instància.

Segon.- No escau fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-