Responsabilitat d'un sinistre (090/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-090/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat "Viñas" va formular demanda contra el Sr. Téllez i la companyia "Calderón" i contra la societat "Garzón" i la companyia "Zapata" en data 1 de maig del 2005, sol·licitant que es condemnés solidàriament als defenents a pagar a la seva mandant la suma de 10.408,82 euros en concepte de reparació dels danys ocasionats a l'habitatge dels Srs. Durán per una filtració d'aigua provinent del pis superior propietat del Sr. Téllez que es trobava en obres de reforma integral, augmentada amb els interessos legals d'aquesta suma a partir de la data del sinistre, subsidiàriament, a partir de la data de pagament dels imports reclamats i, més subsidiàriament encara, des de la data de la contesta a la demanda, condemnant igualment als defenents al pagament de la totalitat de les costes processals.

II.- La representació processal de la companyia "Calderón" i del Sr. Téllez va contestar a la demanda en data 5 d'abril del 2005, negant la responsabilitat del seu mandant i de la seva companyia asseguradora en la producció del sinistre, atès que en aquell moment el Sr. Téllez no ocupava el pis de on provenia la fuita d'aigua degut a les obres que s'hi estaven portant a terme i sol·licitant, per tant, la desestimació de la demanda i la imposició de les costes processals a l'adversa.

III.- En data 5 d'abril del 2005 va contestar també la demanda la representació processal de la societat "Garzón" i de la companyia d'assegurances "Zapata" formulant amb caràcter principal l'excepció de manca de legitimació activa de "Viñas", ja que qui va pagar la indemnització al perjudicat va ser "Calderón" i, subsidiàriament, va contestar la demanda argumentant que la responsabilitat del sinistre corresponia exclusivament al Sr. Téllez i que, en tot cas, no s'havia acreditat que la seva mandant hagués actuat amb cap mena de negligència.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 5 de març del 2008 estimant en part la demanda principal interessada per "Viñas", condemnant solidàriament a "Garzón" i la companyia "Zapata" a satisfer a la primera la suma de 10.408,82 euros, més els interessos legals d'aquesta suma des de la data del sinistre, més les costes del procediment i absolent al Sr. Téllez i a la companyia "Calderón" de les peticions de l'agent, raó per la qual s'imposaven a aquesta les costes que el procediment hagués generat a aquells.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Garzón" i de la companyia d'assegurances "Zapata" i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i que es condemni al Sr. Téllez i a la companyia "Calderón" a satisfer a l'agent la suma que aquest reclamava a la demanda, amb expressa imposició de les costes de primera i segona instància.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia d'assegurances "Viñas" i, en mèrit de les al·legacions contingudes a les seves conclusions, sol·licita que, en el negat cas que procedís absoldre a "Garzón" de qualsevol responsabilitat atribuint-la al propietari del pis d'on va provenir la fuita d'aigua que va causar danys al seu assegurat, es revoqui la Sentència d'instància condemnant al Sr. Téllez i a la companyia "Calderón" a pagar al seu mandant la suma que aquest reclama, més interessos i costes. En qualsevol cas, sol·licita igualment que es revoqui la resolució dictada en la instància pel que fa a la condemna que s'imposa a la seva mandant de satisfer les costes generades per la demanda formulada per ella contra el Sr. Téllez i "Calderón", condemnant a la part que resulti finalment vençuda a pagar a la seva mandant la totalitat de les costes de la segona instància.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del recurs presentat per la representació processal de "Garzón" i de la companyia d'assegurances "Zapata" es formula protesta formal en relació a les proves III.- De requeriment. IV.- Confessió en judici, V.- Primera testifical i VI.- Segona testifical, proposades per ella en la instància i no practicades i respecte de les quals es va efectuar l'oportú protest.

Pel que fa a la prova III.- De requeriment, en virtut d'ella es demanava que es requerís al Sr. Alvarado per tal que aportés a les actuacions les anotacions i/o originals dels fulls de treball i hores dels treballadors de la societat "Garzón" del mes de febrer del 2004 i aquesta Sala no entén a què es refereix aquesta protesta, per un cantó, perquè era en tot cas la recurrent la que havia d'aportar la documentació esmentada, sense que tingués sentit que ella mateixa requerís a la persona responsable de la societat per tal que ho fes i, per un altre, perquè finalment aquesta documentació es va aportar i consta als folis 173 a 177 de les actuacions.

En relació a la prova IV.- Confessió en judici del Sr. Téllez, és cert que aquesta prova no es va poder portar a terme per incompareixença del Sr. Téllez, però això no significa que sigui necessari practicar-la en aquesta instància existint a les actuacions proves suficients per resoldre el litigi que enfronta a les parts, sense perjudici de les conseqüències que pogués tenir l'actuació del Sr. Téllez.

En virtut de la prova V.- Primera testifical es pretenia que el Sr. Alvarado, en tant que responsable de la societat "Garzón", respongués a les preguntes que se li formulaven i aquesta prova tampoc es va poder practicar. No obstant, tampoc entenem que sigui procedent portar-la a terme en aquesta alçada, ja que si el Sr. Alvarado que, d'acord amb l'escriptura pública que consta als folis 50 i ss de les actuacions, representa a la societat recurrent (foli 59) no ha volgut declarar ha estat per la seva pròpia voluntat, perquè si no ho podia fer en resposta a la primera citació, podia comparèixer a la Batllia en un altre moment i si no va tenir interès en aquell moment tampoc s'entén que en tingui ara. D'altra banda tampoc aquesta declaració pot aportar res de nou per la resolució d'aquest litigi.

Per últim, mitjançant la prova VI.- Segona testifical es pretenia que declaressin els treballadors de la societat recurrent, però el seu representant legal mai els va identificar, raó per la qual resulta incongruent sol·licitar en aquesta alçada una prova que no es va poder practicar a la instància per la negligència de la pròpia recurrent.

Pel que fa a les deficiències en la pràctica d'altres proves que s'al·leguen en l'escrit de conclusions, ni aquestes van provocar cap mena de protesta a la instància, ni de fet es reclama en aquesta alçada que es practiquin de nou, sent d'altra banda irrellevant el que s'al·lega per la resolució d'aquest recurs.

II.- Respecte del fons, no és controvertit que el dia 29 de febrer del 2004 es va produir una inundació al pis radicat al XXXX, propietat dels Srs. Durán i assegurat per "Viñas" com a conseqüència d'una fuita d'aigua. Ara bé el que sí es discuteix és a qui correspon la responsabilitat per aquest fet.

La recurrent no nega al contestar a la demanda que l'aigua que va inundar el pis dels Srs. Durán procedia el pis propietat del Sr. Téllez que es trobava en obres de remodelació, sinó que el que afirma és que el responsable dels danys va ser l'esmentat senyor, que com a propietari, havia de tancar l'aixeta de pas de l'habitatge quan aquest no estava habitat, mentre que la seva mandant no estava treballant al pis en qüestió en aquelles dates i per acreditar aquest fet va aportar a les actuacions un full de l'empresa respecte de les hores realitzades al pis del Sr. Téllez a Encamp en el que no consta que s'hi treballés del dia 26 de febrer al 4 de març d'aquell any (foli 176).

Malgrat aquests argument, no hi ha dubtes de que l'empresa "Garzón" estava portant a terme obres de rehabilitació al pis propietat del Sr. Téllez, ni de que l'aixeta de pas del pis estava oberta quan es va detectar el sinistre. Així, al comunicat d'actuació del Cos Especial de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament (foli 29) s'informa que la inundació havia estat produïda per haver rebentat una canonada fent obres en el pis situat a sobre d'aquell que va patir la inundació, procedint-se a tancar l'aixeta de pas de l'aigua i l'electricitat i, en el mateix sentit, a l'informe dels agents 254 i 280 de la Policia del Principat, es manifesta que el dia 29 de febrer del 2004 van ser requerits per tal de desplaçar-se al carrer Balcó del Solà número XXXXer. 2ª, constatant que el pis es trobava inundat, procedint-se a obrir el pis 4art. 2ª, de on aparentment procedia l'aigua, i trobant que la fuita procedia d'un radiador, que es va tancar per tal d'aturar-la (foli 209).

III.- Cal presumir a més que els dies immediatament anteriors al sinistre els obrers de "Garzón" estaven treballant al pis, canviant tubs i substituït finestres. Així, amb l'informe del perit Sr. Vaquero, que recull les circumstàncies del sinistre, s'aporten fotografies del pis en obres en les què es pot veure les eines dels treballadors a terra com si haguessin estat utilitzades recentment i es volgués continuar fent-les servir en un curt espai de temps (folis 31 i 35) i la mateixa conclusió es dedueix de les declaracions dels veïns de l'immoble, els Srs. Gomila (foli 248 en relació al 109 ratificant el document del foli 115), Amorós (foli 250 en relació al 110 ratificant el document del foli 115), Vaquero (foli 255 en relació al 111 ratificant el document del foli 118)i Giner (foli 252 en relació al 112 ratificant el document del foli 118) que afirmen que tot el dia 28 dissabte i fins el migdia del 29 de febrer del 2004 diumenge els operaris de "Garzón" van estar treballant al pis 4art. 2ª, ja que es van sentir cops de martells i/o malls.

Cal destacar a més a més que el perit Sr. Vaquero posa de relleu que la causa del sinistre van ser els cops donats pels operaris de "Garzón" en el curs de les obres de reforma del pis 4art. 2ª de l'edifici el mati del dia 28 de febrer, que varen debilitar el tub que subministra aigua al radiador del menjador, de tal manera que, atès que la instal·lació de calefacció va estar en funcionament i els materials tenen diferents moviments, en una pujada de pressió es rebentà el tub, iniciant un vessament d'aigua que finalment es filtrà a l'habitatge assegurat (foli 32). D'altra banda, en un primer informe de data 22 de març del 2004, el perit Sr. Amador a requeriment de "Zapata" afirma també que la responsabilitat del sinistre correspon a la recurrent, ja que es va produir al rebentar un radiador de la calefacció degut a que els operaris de "Garzón" van treure una finestra de l'habitatge i no la van tornar a tapar i el fred va provocar que es trenqués el radiador (foli 82). Curiosament aquesta conclusió es desmenteix en un altre informe fet pel mateix perit en data 25 del mateix mes i any (foli 85) en el què afirma que l'origen de la fuita no s'havia acreditat, encara que semblava que podia haver estat un tub del radiador del menjador de l'habitatge que l'empresa assegurada no havia tocat, conclusió que reafirma l'informe de data 26 de juny del 2004, amb l'argument que el Sr. Alvarado no havia tocat mai cap canonada, fet que es contradiu amb les fotografies que consten al foli 35 de les actuacions i que fins el dia 22 no va poder visitar el pis a on havien tingut origen els danys, però si això fos cert no s'explica com va poder elaborar un informe amb aquesta mateixa data a on posa de relleu que una de les finestres del pis no s'havia tornat a tapar i que el radiador havia rebentat.

La valoració conjunta i racional de les proves anteriorment citades condueix a concloure que la responsabilitat del sinistre correspon a la societat recurrent, ja que els seus empleats eren els únics que podien provocar la fuita d'aigua que va ocasionar el sinistre, pel fet de manipular de manera negligent els tubs que portaven al radiador situat al menjador de l'habitatge els dies que van precedir a la inundació, sense tenir cura a més de deixar tancada l'aixeta de pas de l'aigua durant el temps que no havien de treballar a l'obra, atès el risc evident que en l'estat en què es trobaven les obres es produís una fuita.

IV.- Al·lega igualment la part recurrent que la responsabilitat correspon en tot cas al Sr. Téllez en virtut de la culpa in vigilando que cal atribuir-li, ja que era ell qui havia de tenir cura de tancar l'aixeta de pas de l'habitatge. No obstant, no es pot atribuir al citat senyor cap mena de responsabilitat ni in eligendo, ni in vigilando, respecte de la primera perquè va encarregar les obres a una empresa especialitzada en aquesta mena de treballs, que un profà no podia sospitar que actués de forma negligent, i, en relació a la segona, perquè cap control podia exercir sobre l'actuació d'uns obrers respecte dels quals no tenia cap poder de decisió, ni es podien considerar els seus auxiliars. Pel que fa a l'argument de que era ell qui havia de tenir cura de tancar l'aixeta de pas de l'aigua, no es pot pretendre que el propietari d'un pis que no habita tingui cura de que aquesta quedi tancada quan l'empresa que efectua les obres les deixa durant un cap de setmana, sinó que és lògic que confiï en què sigui ella qui ho faci. Tampoc es pot acceptar l'argument de la recurrent en el sentit que el Sr. Téllez havia de contractar una pòlissa especial per les obres, ja que el seu pis estava assegurat i en tot cas aquesta segona pòlissa no exoneraria a la recurrent de la seva responsabilitat.

V.- Afirma igualment la recurrent que l'agent no aporta cap factura per tal d'acreditar els danys realment produïts al pis afectat per la inundació, però amb la demanda s'aporta un informe pericial de valoració dels danys que va patir l'habitatge propietat dels Srs. Durán, que si bé és veritat que ha estat elaborat a instància de part no ha estat contradit per la defenent, i, d'altra banda, l'agent aporta igualment la fotocòpia del xec amb el què va indemnitzar a la seva assegurada pels danys que havia patit (folis 42 i 43).

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

VII.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia d'assegurances "Viñas", sol·licitant que, en el negat cas que es pogués estimar que no hi havia prova suficient per declarar a "Garzón" com a única responsable del sinistre, es condemnés al Sr. Téllez i a la seva companyia asseguradora a indemnitzar a la seva mandant pels danys que va patir el pis de la seva assegurada.

No obstant, atesa la desestimació del recurs formulat per "Garzón", aquest motiu del recurs queda sense contingut.

VIII.- Al·lega en segon lloc la recurrent que, en qualsevol cas, no és procedent imposar a la seva mandant les costes generades per la demanda formulada per ella contra el Sr. Téllez i la seva companyia d'assegurances, ja que era raonable que la dirigís no sols contra l'empresa que portava a terme les obres, sinó també contra el propietari del pis en el què aquelles s'efectuaven.

Per tal de donar resposta a aquest motiu del recurs s'ha de destacar que en determinades circumstàncies pot ser dubtós a qui correspon la responsabilitat d'un sinistre, raó per la què és prudent demandar a tots aquells que raonablement en poden ser responsables, sense que per aquest motiu s'haja d'assumir les costes de tots aquells que finalment resultin absolts. En el cas present és cert que s'aporta amb la demanda un comunicat d'actuació del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis que posa de relleu que una primera informació revela que "han rebentat una canonada fent obres" i un informe pericial que conclou que la responsabilitat del sinistre corresponia a l'empresa que estava portant obres de remodelació a l'habitatge d'on procedia l'aigua que va inundar el pis del seu assegurat. Malgrat això, entenem que era raonable que l'agent demandés per prudència tant a l'empresa que portava a terme les obres com al propietari del pis i les seves respectives companyies asseguradores, ja que en el moment de la demanda podien existir dubtes sobre a qui corresponia la responsabilitat de la fuita d'aigua, raó per la qual l'agent no s'ha de fer càrrec de les costes que aquesta actuació ha generat al Sr. Téllez i a la seva companyia asseguradora.

IX.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de "Garzón" i la companyia asseguradora "Zapata" contra la Sentència dictada en data 5 de març del 2008 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, imposant a la recurrent les costes del mateix. ESTIMAR PARCIALMENT el recurs formulat per la representació processal de "Viñas" contra la mateixa Sentència, que REVOQUEM exclusivament pel que fa a la condemna en costes que aquesta resolució imposa a la recurrent, no fent especial pronunciament respecte de les mateixes, ni tampoc respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.