Sentència sobre recurs d'apel·lació de Macias contra ORG

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000146-2025 DE 22/09/2025

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000096/2025

Nig : 5300542120240002555

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00146

SENTÈNCIA 000146/2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Macias

Representant: Sr. Montenegro

Advocat: Sr. Vaquero

Apel·lat: ORG_1, SLU

Representant: Sra. Romeu

Advocat: Sr. Canales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: LABORAL: Pendente appellatione nihil innovetur. Prova realització hores extraordinàries

Andorra la Vella, a 22 de setembre del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 07/11/2024, la representació processal del senyor Macias interposà demanda contra la societat ORG_1, SLU, d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, reclamació d'havers laborals i indemnització per danys morals, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li les sumes de 3.036 EUR bruts en concepte d'havers laborals deguts (hores extraordinàries); de 595,38 EUR bruts en concepte de vacances no gaudides; de 1.005,76 EUR en concepte de salari fixe del mes de setembre de 2024, incrementada amb el doble dels interessos legals a partir de les dates indicades en el seu escrit de demanda, en el primer cas i des del 15 de setembre de 2024 pel que feia a la resta de quantitats. Demanava igualment la seva condemna a abonar-li la suma de 26.814,93 EUR bruts en concepte d'indemnització per acomiadament i de 1.000 EUR en concepte d'indemnització per danys morals, incrementades en ambdós casos amb els interessos legals, des del 15 de setembre de 2024, la primera d'elles i des de la contesta a la demanda, la segona. Quantitats que demanava fossin cotitzades a la CASS. Així com la condemna de la societat demandada a satisfer totes les costes del procediment.

2.- En data 06/12/2024, la representació processal de la societat ORG_1, SLU contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes a l'agent.

3.- En data 13/03/2025, el Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar molt parcialment la demanda formulada per part del Sr. Macias contra la societat ORG_1 SLU.

Segon.- Condemnar a la societat ORG_1 SLU a satisfer al Sr. Macias una quantitat bruta de 595,38EUR bruts en concepte de vacances pendents de pagament. Aquest import generarà interessos al doble del tipus legal a comptar del 16/09/2024 i fins a la seva total liquidació.

Tercer.- Informar a la part demandada que les quantitats brutes resultants d'aquesta Sentència hauran de ser declarades i cotitzades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Quart.- Condemnar en costes a la part demandada, incloses les derivades d'advocat i procurador.

Quin­c-dot.- Notificar la present resolució a les parts. Un cop esdevinguda la fermesa de la present resolució se'n trametrà una còpia a la Caixa Andorrana de Seguretat Social."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Macias en base a infracció de la Llei i de la jurisprudència i una errònia valoració probatòria. En síntesi, el fonamenta en què el desistiment del senyor Macias no podia ser verbal, sinó que la Llei de relacions laborals obliga a què s'efectuï per escrit. Afegeix que si l'empresari no pot justificar la recepció de la carta de desistiment, aquesta no produeix efectes. Que la societat ORG_1, SLU va exterioritzar la seva voluntat de formalitzar el contracte, donant de baixa a la CASS al senyor Macias el dia 16 de setembre, sense haver transcorregut els tres dies de treball que exigeixen els articles 91.2 o 91.a) de la llei de relacions laborals per finalitzar la relació laboral. Fa valer també que s'atorguen efectes probatoris a la declaració d'un únic testimoni amb vincle de dependència amb l'empresari, en relació a la no realització d'hores extres per part del treballador. Demana la revocació de la resolució d'instància i que es declari que el senyor Macias té dret a cobrar de ORG_1, SLU la indemnització per acomiadament sol·licitada en la instància; els havers laborals deguts per la reclamació d'heures extraordinàries treballades i no cobrades i els interessos previstos per la legislació laboral per a les quantitats pendents de pagament. Demana també que s'anul·li el descompte de 1.005,76 EUR bruts a la quitança i la condemna de la societat recorreguda al pagament de les costes processals generades en ambdues instàncies.

5.- La representació processal de la societat ORG_1, SLU s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva desestimació. Entén que la part apel·lant en aquesta alçada modifica els arguments d'apel·lació vulnerant el principi pendente appellatione nihil innovetur. Afirma que en cap cas es va produir un acomiadament previ al desistiment exterioritzat pel treballador. Demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals produïdes en aquesta alçada a la part recurrent.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en determinar si el senyor Macias va desistir voluntàriament i, en el seu cas, de forma justificada, de la seva relació laboral amb la societat ORG_1, SLU o, per contra, en va ser indegudament acomiadat, en quin cas procediria valorar la procedència de la indemnització sol·licitada. Així mateix, forma part del seu objecte la valoració de l'acreditació de les hores extraordinàries que el mateix afirma haver realitzat i, en el seu cas, l'import que li correspondria per aquest concepte.

La resolució impugnada considera que la relació laboral es va extingir per desistiment unilateral del treballador el dia 12 de setembre de 2024, sense que procedeixi cap reclamació d'indemnització per aquest motiu. En relació a l'import reclamat pel senyor Macias en concepte d'heures extraordinàries, entén que no han estat degudament acreditades, tot donant lloc però a la reclamació en concepte de vacances de l'any 2024, per import de 595,38 EUR, majorat amb els interessos al doble del tipus legal des del 16 de setembre de 2024. Pel que fa al salari reclamat del mes de setembre de 2024, pels 11 dies treballats i per un import de 1.005,76 EUR no hi dona lloc per considerar que el mateix va desistir de forma no justificada i sense presentar el corresponent preavís de 15 dies. També procedeix a compensar l'import atorgat en concepte de vacances amb la manca de preavís per aplicació de l'article 90.4 de la Llei de relacions laborals (1.880,55 EUR). Finalment denega la procedència d'una indemnització per danys morals.

Segon.- Extrems d'interès

1. La relació laboral s'inicià en data 01/04/2017.

2. No existeix contracte formalitzat per escrit.

3. El darrer salari brut del senyor Macias ascendia a 2.723,87 EUR (foli 14).

4. En data 11 de setembre de 2024, i trobant-se a l'interior d'un dels vehicles de la societat ORG_1, SLU, el gerent de la mateixa, senyor Alvarado, i el senyor Macias, el primer recriminà al segon que no dugués cordat el cinturó de seguretat, contestant-li el senyor Macias "a ver si compras otra carroza que esta se está haciendo pequeña", responent-li encara el senyor Alvarado que si no cabien en el vehicle era "porque alguien se ha puesto gordo" o "serà que te estàs poniendo tú más gordo", segons la versió d'una part o l'altra.

5. El dia 12 de setembre de 2024 (dijous), a primera hora el senyor Macias retornà les claus de la maquinària que utilitzava per treballar al senyor Alvarado, marxant cap a casa, dient-li -segons el senyor Alvarado- que "a partir de hoy no treballaré més" i, segons el propi senyor Macias: "no puc treballar amb tu perquè m'estàs faltant al respecte".

6. El dia 13 de setembre de 2024 (divendres) a la tarda la filla del senyor Macias, senyora Alfaro, va lliurar en mà al senyor Alvarado una carta de desistiment justificat del senyor Macias, quin acusament de rebuda el senyor Alvarado es va negar a signar.

7. El dia 16 de setembre de 2024 (dilluns) el senyor Macias consta donat d'altra a l'empresa ORG_0 (foli 15)

Tercer.- Pel que fa als arguments de la part agent en la instància i a la seva modificació en el seu recurs d'apel·lació:

La part agent en la instància va defensar que, en contra de l'establert per la resolució d'instància, el desistiment del senyor Macias només podia tenir efectes a partir del dia 13, que és quan va presentar la seva carta de desistiment i no a partir del dia 12 en què va manifestar verbalment que volia treballar més a l'empresa. Perquè la Llei i la jurisprudència exigeixen que el desistiment es formalitzi per escrit.

Per tant, en entendre que la societat ORG_1, SLU havia donat de baixa al treballador a la CASS el mateix dia 12, en concloïa que l'havien acomiadat de forma indeguda.

Per contra, en aquesta alçada afirma que la carta de desistiment aportada per la seva filla el dia 13 de setembre no té cap eficàcia per quant el patró, el senyor Alvarado, no en va voler signar la recepció. Afegeix, a més, que en haver donat de baixa al treballador a la CASS el dia 16 -que no el dia 12 com deia en la instància-, el van acomiadar indegudament perquè no es van esperar al transcurs de 3 dies sense que es presentés a treballar com exigeix l'article 99.1.a) de la llei de relacions laborals per a una falta molt greu (tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar en el període de dos mesos (..) i que permeti el seu acomiadament.

Modificació de l'argumentació que, efectivament, vulnera la prohibició de "pendente appellatione nihil innovetur" i que, per tant, no podrà ser tinguda en compte per la Sala que, per tant, no la pot entrar a valorar, com tampoc la sostinguda en la instància, per no haver estat objecte d'apel·lació.

Conseqüència de l'ara exposat és que únicament podem procedir a analitzar la reclamació que s'efectua en concepte d'heures extraordinàries i que fou denegada pel jutge a quo, ja que la improcedència de l'anterior greuge comporta que no es pugui valorar tampoc la pretesa anul·lació del descompte de 1.005,76 EUR bruts efectuat en la quitança, per vincular el treballador a la procedència del greuge anterior.

uart.- Coincidim plenament amb la valoració probatòria que la resolució d'instància efectua en relació a la manca d'acreditació de la realització d'hores extraordinàries per part del treballador.

En la Sentència dictada en data 18/04/2023, rotlle TSJC-211/2022, vam posar de relleu:

"(...) a comptar de la Sentència de 18-10-2012 (TSJC-136/12), la doctrina d'aquesta Sala és constant en el sentit que "quan el treballador aporta almenys, un principi de prova -que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeixi cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna".

La representació processal del treballador fonamentava la seva reclamació al tomb de 3 elements principals: 1) l'absència de llibre horari en l'empresa; 2) l'hora figurant en els albarans d'entrega de premsa del darrer establiment que tenia assignat en la seva ruta i 3) les indicacions dels testimonis declarants. La resolució d'instància acull les pretensions de la part actora, considerant fonamentalment que si bé el resultat de la prova testifical no justificava exactament les indicacions de la part demandant, l'absència de llibre horari conjuminat amb el fet objectiu de l'ampliació de la prestació de treball a càrrec del treballador a comptar del mes d'abril del 2020, comportaven un increment del temps de treball diari que situava entre una i dues hores diàries.

No podem compartir aquest aparell argumental i això per les raons següents.

En primer lloc, pel que respecta a l'obligació que té l'empresari de portar una planificació horària del temps de treball efectiu de cadascun dels treballadors (art. 59 LRL) i la seva eventual rellevància, a l'hora de justificar la realització d'hores extraordinàries, hem establert que el fet que l'empresari no hagi respectat les seves obligacions en aquest àmbit no permet considerar acreditada la realització efectiva de les hores extraordinàries que es reclamen. La prova de la realització d'hores extraordinàries continua recaient sobre l'assalariat. No obstant quan el treballador aporta una prova mínima i coherent acreditant que les va efectuar, correspondrà a l'empresari suportar, a nivell de la prova, les conseqüències de l'incompliment de les seves carències a la normativa laboral atès que no podrà prevaldre's del llibre horari per inexistent (Sentència de 17/12/2013, TSJC-259/13)."

Traslladant aquestes previsions al concret supòsit que s'examina, hem de ressaltar en primer lloc que el fet que l'empresari no hagués donat compliment a l'obligació legal establerta en l'article 59 de la Llei de relacions laborals suposa una infracció administrativa però no permet considerar acreditada la realització d'hores extraordinàries preteses pel treballador demandant. En conseqüència, la seva reclamació haurà de ser verificada a la llum dels restants elements de prova practicats. I aquests s'han limitat a l'aportació d'un llistat manuscrit efectuat pel propi treballador (folis 20 a 39) i a la declaració del senyor Montenegro per part de l'empresari.

En relació al llistat aportat pel treballador aquest, efectivament, pot tenir la consideració de principi de prova, que li correspon a l'empresari desvirtuar. I l'empresari, no només ha negat en tot moment que els treballadors efectuessin hores extraordinàries, sinó que el testimoni del senyor Montenegro ha confirmat les seves declaracions i contradit les pel senyor Macias: el seu horari era de 8 a 13h a 30 min per entrepà i de 14h30 a 18 -no corresponent-se amb les afirmades pel senyor Macias: de 7h30 a 13h amb 30 minuts per entrepà i de 14h30 a 18h30, que ell no efectuava hores extres i que, pel que ell sabia, el senyor Macias tampoc.

Tot i que es tracti d'un sol testimoni quina valoració probatòria correspon efectuar amb molt cautela, ja que a més, al moment de declarar el senyor Montenegro aquest mantenia vincle laboral amb l'empresa, el cert és que de la mateixa manera que succeeix amb la declaració manuscrita aportada per la part agent, la seva declaració també constitueix un principi de prova, que havia i podia ser contrarestada pel senyor Macias, tal i com abans hem mencionat. Però no ho ha estat.

El treballador en cap moment fins a la carta del mes d'octubre de 2024 (folis 58 i 59) en la que quantifica aproximadament la seva reclamació derivada del seu desistiment que qualifica de justificat, no n'havia fet referència, ni molt menys quantificat ni reclamat. I a banda també de què com es deriva de la jurisprudència invocada, la manca de planificació horària per part de l'empresari no acredita la realització d'hores extres pel treballador, i que efectivament, el treballador podia haver-se valgut d'altres mitjans de prova com declaracions d'altres treballadors que haguessin treballat en les mateixes obres per ell identificades o, fins i tot, reclamar a l'empresa l'aportació dels albarans i/o factures emesos pel patró i on constessin les hores per ell treballades en les obres identificades. A més, en la mateixa calendada carta el senyor Macias feia referència als albarans per ell signats i facturats, dels que derivava la justificació de la realització de les hores extres que reclama, però que mai han estat objecte de requeriment d'aportació al patró.

En conseqüència, aquest greuge també ha de ser desestimat.

Cinquè.- La desestimació del recurs ha de comportar la imposició de les costes derivades de la seva imposició a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Macias contra la Sentència dictada en data 13/03/2025, que confirmem.

SEGON.- IMPOSAR el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.