Costes en matèria d'aplanament (1000218/2018)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Sola Jaume Tor Porta Vincent Anière

TSJC.- 0000231/2020 ORIGEN: 1000218/2018 - 00

NIG: 5300542120180001400

PARTS:

Apel·lant : Sr. Varesc

Advocat : Sr. Varesc

Apel·lat : B SL Procurador : Sra. Galván Advocat : Sra. Castillo

SENTÈNCIA 029-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 11 de juny de 2018, la representació processal de la societat italiana B, ORG_0 interposà demanda en reclamació de quantitat pel procediment civil abreujat contra el senyor Varesc, en la seva qualitat de propietari del comerç C, en mèrits de la qual sol·licitava la seva condemna a pagar la suma de 4.293,09 €, augmentada dels interessos meritats des de la data de la contesta a la demanda, i el pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.

Segon.- El dia 17 de setembre de 2018, el senyor Varesc s’aplanà de la demanda articulada de contrari, sol·licitant que no s’efectués especial imposició de les costes processals ocasionades.

Tercer.- En data 27 de febrer de 2019, l’Hble. Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva, entre altres, estableix:

“DECIDEIX:

Que estimant la demanda interposada per la representació processal de B, SL contra el Sr. Varesc, titular del negoci D ha de condemnar i condemna a aquest darrer a satisfer a la part agent l’import de QUATRE MIL DOS CENTS NORANTA-TRES EUROS AMB NOU CÈNTIMS D’EURO (4.293,09 €), quantitat que serà augmentada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda (17.09.2018) i, amb imposició de les costes processals incloses les derivades d’advocat i procurador de l’agent, a acreditar en període d’execució de sentència”.

Quart.- No conforme amb el contingut d’aquesta resolució en relació a la imposició de les costes processals al senyor Varesc, la seva representació lletrada interposà recurs d’apel·lació contra la mateixa, sol·licitant la revocació de la condemna a satisfer les costes judicials ocasionades en la instància, i la imposició a la part recorreguda de les costes judicials d’aquesta alçada.

Cinquè.- La part recorreguda s’oposa principalment al recurs d’apel·lació interposat tot sol·licitant la íntegra confirmació de la sentència recorreguda i la imposició a la part recurrent del pagament de les costes judicials d’aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sentència recorreguda imposa a la part defenent i avui recurrent el pagament de les costes judicials ocasionades en la instància, inclosos els honoraris d’advocat i procurador, en mèrits del criteri del venciment, en considerar que aquesta part no va acreditar una iusta causa litigandi, en no haver acreditat els problemes de garantia i de productes defectuosos que invoca.

Segon.- Més enllà de la realitat d’aquesta pretesa controvèrsia que, en tot cas, sembla reconèixer la part agent i avui recorreguda quan en el paràgraf tercer del quart motiu en què fonamenta la seva contesta a les conclusions d’apel·lació manifesta que d’haver continuat el procés sense l’aplanament del defenent, “hagués pogut aportar proves en relació a la suposada controvèrsia existent entre les parts pels desperfectes que haurien presentat alguns dels productes venuts (...)”, del que deduïm que si pot aportar proves és perquè la discussió va existir; hem de recordar la constant jurisprudència d’aquesta Sala en relació a la imposició de les costes judicials en els casos d’aplanament.

Així, per exemple la Sentència TSJC-322/2018, de 31 d’octubre de 2019, diu:

“III.- És reiterada la doctrina d’aquesta Sala recollida entre altres en la Sentència de 31-01-12 que en matèria d’aplanament, “(...) no existeix en l’ordenament jurídic processal andorrà una norma processal que disciplini, en matèria de costes, les conseqüències de l’aplanament, a diferència de que succeeix en altres ordenaments jurídics veïns (cfr. Art. 395 LEC). Degut a això, la Sala ha establert una doctrina que determina quines són les conseqüències jurídiques de l’aplanament en relació a les costes processals. I, en aquesta òrbita d’idees, hem sostingut que l’aplanament no porta aparellada la imposició de costes processals a la part defenent si no ha existit un requeriment extrajudicial previ. O en altres paraules, si la part agent, després d’haver requerit extrajudicialment a la part defenent per a la satisfacció del seu dret subjectiu o de les seves pretensions, s’ha vist obligat a impetrar l’auxili judicial, aleshores, la part defenent esdevé deutora de les costes processals. I hem afegit també que la càrrega d’acreditar que s’ha efectuat el requeriment extrajudicial correspon a la part agent (TSJC-390/14). “

Havent també manifestat en la Sentència TSJC 117/18, de 24 de juliol de 2018:

“I és que quan aquesta Sala ha dit que l’absència de requeriment extrajudicial previ comporta que no s’efectuï pronunciament en costes processals, el seu àmbit d’aplicació es cenyeix exclusivament al supòsit en què el demandat s’aplana a la demanda”.

Tercer.- Conseqüència de l’anterior és que en no haver existit un requeriment extrajudicial previ a la reclamació efectuada, no procedia imposar el pagament de les costes judicials d’instància a la part defenent i aplanada

Requeriment extrajudicial que com el seu nom indica ha de donar l’oportunitat al deutor d’abonar l’import reclamat sense necessitat de què el creditor recorri a l’auxili judicial, no podent-se equiparar amb el retorn de la remesa enviada per la societat creditora, ja que aquest retorn bancari és anterior fins i tot al requeriment previ extrajudicial de pagament.

Quart.- Procedeix, en conseqüència, estimar el recurs interposat i revocar parcialment la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 27 de febrer de 2019, en el sentit de què no s’efectuï expressa condemna en costes en aquella instància.

Cinquè.- L’èxit del recurs formulat comporta que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes generades en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat contra la Sentència dictada en data 27 de febrer de 2010 per l’Hble. Batlle d’instància, i revocar-la parcialment en el sentit de no efectuar-se expressa condemna al pagament de les costes de primera instància.

Segon.- No escau fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-