Règim de visites - quàntum pensió (6900047/2014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Jaume Tor Porta Eulàlia Amat Llari

TSJC.- 0000369/2017 ORIGEN: 6900047/2014 - 00

NIG: 5300542120140002286

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat el dia 7 de novembre del 2014, la representació processal de la Sra. Serra va formular demanda contra el Sr. Arcos, a l'empara del que disposa l'article 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni, en demanda d'adopció de mesures paternofilials, sol·licitant que es dictés Resolució per la qual no s'efectués pronunciament respecte de l'atribució del domicili que havia estat familiar; s'establís que la pàtria potestat del fill menor compartida entre ambdós progenitors atribuint però la seva guarda i custòdia a la mare, establint un règim de visites consistent en els dimecres de les 17 a les 20 hores, en què l'avi patern havia de retornar al menor al domicili matern, i de caps de setmana alterns, des de la sortida de l'escola i/o les 17'00 hores fins al diumenge a les 20 hores, moment en què l'avi patern havia de retornar el menor al domicili matern, endemés d'un repartiment de les vacances escolars que descrivia als apartats C) i D) de l'escrit presentat; fixant una pensió d'aliments a càrrec del pare i a favor del fill d'un import de 450.-euros mensuals, pagadora dins la primera setmana de cada mes al compte bancari que la demandant assenyali, i revisable anyalment segons la variació del índex de preus al consum fixat pel M.I. Govern d'Andorra, i l'establiment de l'obligació de cada progenitor de contribuir per meitat al pagament de les despeses extraordinàries del fill comú.

II.- El dia 21 de novembre del 2014, el Sr. Arcos va presentar un escrit, mitjançant el quin va contestar la demanda formulada, oposant-se parcialment a les pretensions exercitades, i va formular ensems demanda reconvencional, a través de la qual va sol·licitar de forma principal, que la pàtria potestat així com la guarda i custòdia del menor fos compartida entre els seus progenitors; establint a càrrec de cada progenitor del pagament dels aliments estrictes en el temps que el menor es trobi en llur companyia i que hagin de sufragar per meitat les despeses ordinàries d'educació i extraordinàries d'aquest; - un repartiment de les vacances escolars del menor en la forma descrita a l'escrit presentat, així com dels aniversaris i onomàstiques dels progenitors i dies assenyalats com l'aniversari i onomàstica del fill comú, com totes aquelles celebracions de família o altre esdeveniment en què estigui convidat el menor. El tot sense fer especial pronunciament de les costes judicials ocasionades.

De forma subsidiària el Sr. Arcos interessava que la pàtria potestat compartida entre ambdós pares; la guarda i custòdia del menor en favor del pare, tot establint un sistema d'adaptació a un règim de guarda i custòdia compartida de forma progressiva en benefici del menor; fixant a càrrec de la mare una pensió per aliments de 300.-euros mensuals, revisable segons la variació que experimenti el índex de preus al consum publicat durant el darrer any finalitzat i sense fer condemna en costes.

Tant la representació processa de la Sra. Serra com el Ministeri Públic s'han oposat al recurs d'apel·lació plantejat.

III.- El dia 27-11-2014, es celebrava l'audiència de conciliació legalment prevista que va concloure sense avinença de les parts i el 27-11-2014 s'establien de forma provisionalíssima les següents mesures reguladores:

"Primer.- Adoptar les següents mesures paternofilials, amb caràcter provisionalíssim, de conformitat amb el que disposa l'article 63, apartat 6, de la Llei qualificada del matrimoni de data 30 de juny de 1.995, modificat per la Llei 3/2012 del 19 d'abril, qualificada de modificació de la Llei Qualificada del Matrimoni:

No efectuar cap pronunciament respecte de l'atribució del domicili que havia estat familiar;

Establir la pàtria potestat del menor Palomo compartida entre ambdós progenitors;

Atribuir a la mare la guarda i custòdia del fill menor d'edat;

Fixar un règim de visites en favor del pare que consta detallat al III CONSIDERANT de la present resolució judicial;

Fixar una pensió per aliments a càrrec del pare d'un import mensual de 300,00.-euros, pagadora durant els cinc primers dies de cada mes al compte bancari que la demandant assenyali, i revisable anyalment segons la variació del índex de preus al consum fixat pel M.I. Govern d'Andorra, i l'establiment de l'obligació de cada progenitor de contribuir per meitat al pagament de les despeses extraordinàries del fill comú.

Segon.- Reservar la decisió sobre les costes processals causades a la resolució que posi fi al present procediment."

IV.- Una volta practicats els mitjans de prova proposats per les parts i evacuat el respectiu escrit de conclusions el dia 13-7-2017 requeia Sentència que disposava:

"Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Serra contra el Sr. Arcos, com molt parcialment les pretensions reconvencionals formulades amb caràcter subsidiari per la representació processal del Sr. Arcos contra la Sra. Serra, i adoptar les següents mesures paternofilials en relació al fill comú ENTITY_6:

Atribuir la guarda i custòdia del menor Palomo a la progenitora, romanent la pàtria potestat sobre el mateix compartida entre ambdós progenitors;

Establir el règim de contactes en favor del pare i en benefici del menor consistent en què pugui trobar-se en companyia d'aquest, els dimarts de cada setmana des de la sortida de l'escola i fins a les 20'30 hores, en què el retornarà al domicili matern dutxat i sopat, i els caps de setmana alterns, des de la sortida de l'escola i fins al diumenge a les 20'30 hores en què el pare l'haurà de retornar al domicili de la mare dutxat i sopat.

Nogensmenys dit règim es podrà veure ampliat a dues pernoctes suplementàries al domicili del pare, i consistents en el diumenge en què el pare es trobi en la seva companyia el cap de setmana, en què haurà de retornar el menor al matí del dilluns a l'escola, i els dimecres de cada setmana en què haurà de retornar al menor al matí a l'escola, sempre i quan, en període d'execució de la present resolució judicial, s'acrediti el caràcter beneficiós pel menor de dites pernoctes a través d'un seguiment psicològic al qual haurà de ser sotmès aquest per part de la perit judicial nomenada a les actuacions, en el qual s'haurà de treballar l'enfortiment del vincle paterno-filial.

Remetre als pares a una sessió informativa de mediació, per tal que comptin amb recursos i expedients per a millorar la comunicació entre ells en benefici del seu fill menor, o a fi de sotmetre's, com aconsella la perit judicial nomenada, a una intervenció psicoeducativa dirigida a restablir la comunicació interparental i promoure un marc de relació que faciliti els moments d'intercanvi i la presa de decisions conjunta, i per evitar la instrumentalització del menor com a mitjà d'expressió de la rivalitat existent, que poden dur a terme de forma separada.

Un repartiment per meitat de les vacances escolars del menor Palomo, de forma que per les vacances de Carnaval, Tots Sants i Setmana Santa, el menor es trobarà en companyia de cada progenitor la meitat de dits períodes, corresponent a la mare la primera meitat els anys parells i la segona al pare i els anys senars a l'inrevés.

Respecte de les vacances d'estiu, establir un repartiment per quinzenes, de forma que correspondrà a la mare la primera quinzena del mes de juliol i aquella primera quinzena del mes d'agost els anys parells i al pare les segones quinzenes de dits mesos, i els anys senars a l'inrevés, i que respecte dels dies de setembre i fins a la tornada a l'escola se'ls repartiran per meitat.

Pel que respecta a les vacances de Nadal, correspondrà a la mare el primer període els anys parells i al pare el segon, i els anys senars a l'inrevés, havent de precisar que el primer període s'inicia des del darrer dia d'escola i fins al 31 de desembre a les 12 hores, i el segon període des d'aquesta darrera data i fins al dia anterior a la tornada a l'escola, en què el pare haurà de reintegrar al menor com a més tard a les 20'30 hores al domicili de la mare dutxat i sopat.

Els pares es repartiran igualment de forma alternativa l'aniversari del menor, de forma que correspondrà a la mare els anys parells i al pare els anys senars i que en quant a les onomàstiques i els aniversaris del pare i de la mare, i les dates assenyalades, el menor podrà trobar-se en companyia de cadascun d'ells, sempre i quan no destorbi les obligacions escolars o extraescolars del menor i cas que sigui un dia no lectiu, de les 10 a les 20'30 hores en què haurà de ser retornat al domicili del progenitor a qui correspongui.

Establir que cada progenitor haurà d'informar l'altre del lloc on es trobi el menor durant els períodes de vacances que els correspongui i facilitar un número de contacte a fi que pugui comunicar-se amb la menor, i que cada progenitor podrà prendre contacte amb el fill comú en els períodes que no es trobi en la seva companyia, un cop al dia, i en cas de manca d'acord entre els pares, s'estableix una franja horària d'entre les 19 i les 20 hores.

Fixar a càrrec del progenitor no custodi el pagament d'una pensió per aliments d'un import de quatre-cents euros mensuals, pagadora els cinc primers dies de cada mes, al compte bancari que la mare assenyali, i incrementable anyalment en funció de la variació que experimenti el índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra, endemés de l'obligació de cada progenitor de satisfer les despeses extraordinàries del fill comú per meitat.

Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal del Sr. Arcos argumenta que alhora de suprimir de manera provisional les pernoctes dels dies entre setmana, la decisió recorreguda es recolzava en la prova pericial psicològica segons la qual el menor experimentaria un rebuig envers la figura paterna de tal manera que era necessari que el mateix assolís determinat desenvolupament psicoemocional i cognitiu a fi d'acceptar paulatinament les pernoctes amb el pare. No obstant sostenia que en cap cas existia un rebuig del fill envers el pare com ho corroborava el fet de que d'ençà el novembre de 2014 ambdós es trobaven junts des dels dimarts a la tarda i fins els dijous al matí sense que cap incidència hagués existit. Afegia que existia un gran lligam afectiu entre pare i fill mostrant-se aquest content quan es trobava amb el seu representat. Afegia que la pericial en que la Jutjadora recolzava la seva decisió havia estat realitzada de manera poc ortodoxa com sia que la perit no havia fet cap tipus de valoració directa de la relació entre pare i fill limitant-se a donar validesa a l'opinió de tercers sense en cap moment contrarestar la informació que li era facilitada, tot i donant per bons diferents arguments que no eren certs ni es trobaven provats. Sostenia que suspendre el règim de visites intersetmanal no podia considerar-se beneficiós per en Palomo com sia que en definitiva era el règim que sempre s'havia seguit des de que el nen tenia poc més d'un any alhora que tampoc s'havia emès cap tipus de valoració de les conseqüències que aquest canvi podia produir, i en tot cas aquesta valoració havia d'introduir-se abans d'adoptar cap modificació del règim de contactes. Finalment indicava que la decisió de l'Hble. Batlle es sustentava en un informe realitzat més d'un any i mig abans de tal manera que resultava totalment desfasat, precisant que la decisió de la Sra. Batlle tampoc prenia en consideració que la mare treballava regularment en torns de nit durant els quals havia de deixar en Palomo en companyia de mainaderes o dels seus altres fills de 10 i 14 anys. En aquest context referia que era millor que es trobessin en companyia del pare.

II.- A l'hora de fixar el règim de visites al seu fills del progenitor que no en té la guarda i custòdia cal tenir en compte primordialment l'interès del menor.

En el supòsit que aquí s'examina no es pot perdre de perspectiva que amb caire provisionalíssim (Aute de 27-11-2014), s'atribuïa a la mare la guarda i custòdia del fill menor i es reconeixia en benefici del pare un ampli règim de visites, que consistia de manera setmanal, des del dimarts a la tarda i fins el dijous al matí i caps de setmanal alterns, des del divendres a la tarda i fins el diumenge al vespre. La decisió recorreguda redueix aquest sistema de contactes, deixant-lo en tots els dimarts des de la sortida de l'escola i fins a les 20'30 hores i els caps de setmana alterns des de la sortida de l'escola i fins el diumenge a les 20'30 hores. Alhora s'estableix que aquest règim de visites podrà veure's ampliat a dos pernoctes suplementàries en el domicili del pare (el diumenge en què el menor gaudeixi del cap de setmana amb el pare i els dimecres de cada setmana, retornant en ambdós supòsits el menor l'endemà a l'escola) sempre i quan però en període d'execució de la present Resolució judicial s'acrediti el caràcter beneficiós pel menor de dites pernoctes a través d'un seguiment psicològic al qual seria sotmès per la perit judicial a les actuacions i en què haurien de treballar l'enfortiment del vincle paternofilial.

Aquesta reducció del nombre de pernoctes s'adopta amb fonament a les indicacions contingudes en el treball de la perit psicòloga (folis 422 a 437 i 726 a 729) del qual s'extreu que si bé ambdós progenitors es troben perfectament capacitats per ostentar la guarda i custòdia del menor, existia un desequilibri en la vinculació establerta pel menor doncs aquest s'havia polaritzat en la mare que es considerava principal figura d'afecció i per tant referent. Quant al sistema de contactes, revela la perit que aquell que s'adoptava de manera provisionalíssima comportava per al menor un gran malestar doncs li ocasionava una angoixa anticipada "en referència a la inseguretat que li causa no saber qui l'anirà a buscar a l'escola bressol, així com una gran necessitat de passar més temps amb la mare i germans". Davant aquesta eventualitat proposava la perit reduir el sistema de contactes proposant aquell que resultava definitivament adoptat per la Sentència recorreguda, tot i aconsellant fer un seguiment al procés d'adaptació del menor al nou règim de visites, sempre amb l'objectiu d'ampliar-lo a mesura que el menor mostrés una major adaptabilitat a la separació de la mare i un millor ajust al contacte paternofilial, per assegurar així el seu benestar psicoemocional al mateix temps que s'enfortia el vincle patern des d'una interacció que li proporcionés seguretat i confiança (foli 437).

Endinsant-nos en l'examen dels diferents greuges plantejats per la representació processal del Sr. Arcos en relació a la Sentència recorreguda i pel que es refereix al primer d'ells consistent en negar el rebuig a la figura paterna, ha de ressaltar-se que l'afirmació realitzada per la jutjadora a quo es recolza en el treball de la perit judicial. Quant a les conclusions assolides per aquesta darrera, s'obtenien de l'entrevista que va mantenir amb la directora de l'escola bressol del menor quina afirmava "el nen pregunta cada dia qui vindrà a buscar-lo i si sap que serà el pare s'aferra a la mare i plora desconsoladament ai diu no vull el papa, vull la mama" indicant que aquest era el comportament que havia observat els darrers 9 mesos (conclusió 4ª foli 728) sostenint seguidament (conclusió 6ª) "el problema detectat durant l'avaluació no és el fet d'haver de separar-se de la mare, ja que quan a l'escola bressol si se li explica que vindrà la mare a recollir-lo no mostra cap oposició a quedar-se. El que li provoca malestar és l'anticipació de saber que serà el pare qui el recollirà al final del dia". Aquesta afirmació de la perit però ha de ser matisada. En efecte, no es pot obviar que en l'informe inicial (foli 427, 2on paràgraf al moment de transcriure la conversa haguda amb la directora de l'escola bressol es destacava que "en el moment de marxar amb el pare no s'oposa a fer-ho" indicant que amb el pare "també marxa tranquil", de tal manera que no s'aprecia cap mena de rebuig envers aquest; altrament no s'entendria que el seu comportament fos l'indicat en presència del seu progenitor.

Al respecte de l'argument consistent en que la perit no havia realitzat una valoració directa de la relació pare-fill i que pel contrari s'havia limitat a donar validesa a informes de tercers, ha de destacar-se que la mateixa va efectuar els dies 19 i 21 d'abril del 2016 unes sessions d'interacció entre pare i fill d'una durada aproximada de 30 minuts les quals la perit considera suficients per a observar l'estil parental de comportament, les habilitats per a estimular i reforçar el menor en diferents tasques proposades, les habilitats d'extinció de conductes no desitjades, les expressions d'afecte, afinitat paternofilial i habilitats d'ajuda i l'estil comunicatiu (conclusió primera foli 727). Quant a la presa en consideració de l'informe de la Sra. Tur de 6-6-2015, la perit judicial precisa (foli 728, conclusió tercera) que "es descriuen algunes de les apreciacions realitzades per dita professional com una variable afegida que permet tenir una visió més global de la situació que envolta el menor", afegint no obstant que les conclusions que havia assolit ho eren amb fonament al conjunt de circumstàncies, entrevistes i proves. En conseqüència, en el treball realitzat, les consideracions de la Sra. Tur, intervenen com un element suplementari que reforça les seves conclusions, sense però recolzar-se de manera exclusiva en les mateixes de tal manera que cap irregularitat pot considerar-se concorri amb l'esmentat procedir. Tampoc res es pot reprotxar en relació al fet que la perit es limités a mantenir una única conversa telefònica amb la directora de l'escola bressol a partir del moment que en la mateixa i amb el temps emprat es va poder verificar l'adaptació del menor al centre, el viscut front a la situació de crisis dels seus pares i finalment la interrelació del menor amb cada progenitor.

També es sosté que la suspensió sobtada del règim de contactes setmanal que s'havia seguit fins la data no era beneficiós pel menor. No es pot perdre però de perspectiva que els elements obrant en les actuacions porten a considerar que la relació d'en Palomo amb la seva mare sigui a hores d'ara molt més intensa que aquella que pot tenir amb el seu pare, de tal manera que per raó de la seva immaduresa emocional, el fet de pernoctar de manera separada del seu referent i dels seus germans amb qui l'uneix una gran relació, pugui ocasionar-li un greu malestar. En aquest context, la perit judicial no fa altre cosa que aconsellar reduir de manera provisional els contactes setmanals fins a que en Palomo guanyi maduresa i amb l'ajuda psicològica escaient accepti sense dificultats el fet de pernoctar al domicili patern, en quin moment havia de reprendre's de manera automàtica el sistema inicial.

Quant al lapse de temps que ha existit en el procediment principal entre la data en que intervenia la pericial provisional i la definitiva, és cert que entre ambdues transcorria un any de tal manera que les circumstàncies personals relatives especialment al Sr. Arcos podien haver canviat. No obstant, en el concret cas que s'examina no es pot perdre de perspectiva que la problemàtica que presenta el menor en relació al sistema de contactes deriva de la seva immaduresa i la dificultat de dominar el pas del temps quina, segons indicacions de la perit, s'assoleix en els infants quan aquests tenen per regla general entre 6 i 7 anys (conclusió 5ª, foli 728). Per tant, i compte tingut que encara a dia d'avui el nen no els ha assolit és innegable que el problema persistirà. En tot cas, el fet de sotmetre el menor a una nova valoració apareix com a perjudicial per al mateix tal i com la perit destaca (conclusió 3ª foli 728) doncs això suposa tornar-lo a posar al centre del conflicte parental.

Malgrat tot el que acaba de ser exposat no es pot obviar que les mesures adoptades per la Sentència recorreguda són definitives, i si bé poden ser modificades en cas de variació substancial de les circumstàncies concurrents, tenen vocació a regular de manera perenne les relacions dels progenitors amb el fill menor i constituir així el marc general en què aquestes es desenvoluparan. Des d'aquesta perspectiva, ha de preveure's un règim de contactes que vagi més enllà de la concreta dificultat actual adoptant un sistema que una vegada resolta aquesta, el reguli de manera extensa adoptant-se en l'entretemps les cauteles que siguin necessàries per tal d'assegurar-se que en Palomo passi amb degudes garanties el mal tràngol en que es troba i que la dificultat actual no s'enquisti i en endavant pugui presentar-se com un obstacle insuperable. Si aquesta precisió es trasllada al concret supòsit que s'examina, esdevé necessari recordar que la pròpia perit aconsella, una volta sobrepassada la dificultat actual, l'ampliació immediata dels contactes.

En aquest context i a partir del moment en què el pare expressa clarament la seva voluntat de tenir el major temps possible el seu fill, que alhora gaudeix de les habilitats parentals necessàries, del suport de la seva família extensa, d'una activitat professional, que segueix un control estricte que permet esvair qualsevol dubte relatiu a l'eventual consum de tòxics en que en el passat podia haver incurgut així com teràpia encaminada a reconduir les dificultats derivades del trastorn de personalitat i del comportament de l'adult caracteritzat especialment per la manca de flexibilitat en les conductes i una certa dificultat per la manca de flexibilitat en el control dels impulsos i el reconeixement de les emocions que presenta (foli 521) que li han permès millorar de manera significativa el seu comportament, escau establir que el sistema de contactes ha de consistir en aquell que era decidit de manera provisionalíssima per la Batlle si bé adoptant-se cauteles per tal de superar les dificultats concurrents amb el menor.

Amb aquest règim s'assegura a curt/mig termini que el progenitor participi de manera activa en la criança del seu fill en unes condicions equivalents a aquelles que té la mare, el que no tant sols repercutirà en el correcte desenvolupament emocional del menor quin associarà clarament la figura paterna a un patró de progenitor actiu en el seu dia a dia sinó que també esvairà el neguit que actualment travessa el pare per raó de no poder gaudir del seu fill en una més gran amplitud i que no s'assoleix adequadament amb el règim contingut en la Sentència recorreguda.

Transitòriament però, i per mentre en Palomo continuï expressant el neguit que presenta en relació a l'allunyament amb la seva mare per raó de l'exercici dels contactes per part del pare, escau suspendre les pernoctes setmanals disposant que el menor romandrà amb el seu pare tots els dimecres des de la sortida de l'escola a les 20'30 hores en que el retornarà al domicili de la mare dutxat i sopat, disposant alhora en arres a sobrepassar la dificultat actual que el menor haurà de segur tractament psicològic prop de la perit forense que ha intervingut en les actuacions per tal d'assolir en un termini de temps el més breu possible el restabliment del règim de contactes establert, havent aquesta d'informar de manera mensual de l'evolució a la Batllia

III.- El segon motiu d'oposició que la representació processal del Sr. Arcos planteja intervé en relació a la pensió d'aliments que es fixa al seu càrrec a alçada de 400.-EUR mensuals.

En primer lloc sosté que a diferència del que s'indica en la Sentència recorreguda, els seus ingressos no són superiors d'un 30% als de la Sra. Serra, a partir del moment en què els ingressos d'aquesta darrera ascendeixen a 2.800.-EUR nets mensuals aproximadament i que els seus són tant sols de 1.400.-EUR i que si bé era cert que percebia unes rendes per al lloguer de dos apartaments, aquestes es dedicaven íntegrament a pagar els préstecs contractats per a la seva adquisició havent fins i tot el seu pare de contribuir econòmicament en el pagament de les amortitzacions. En relació a les despeses del menor, insistia en què la mare no n'havia acreditat l'import en els presents autes però que en tot cas aquestes no eren superiors a 600.-EUR atès que el menor es trobava escolaritzar en una escola pública, no realitzava cap tipus d'activitat extraescolar per voluntat de la mare i que la decisió recorreguda en cap moment concretava les despeses que havia valorat alhora de fixar la pensió. En conseqüència considera que la pensió al seu càrrec no podia ser superior a 300.-EUR mensuals.

Aquest sala té declarat de manera reiterada que "La determinació del quantum de la pensió d'aliments s'ha d'efectuar segons el principi de proporcionalitat entre els recursos econòmics de l'alimentant i les necessitats de l'alimentista, en aquest cas, el fill menor d'edat" (cfr. TSJC-180/2017 entre moltes altres).

És cert que a través de la prova obrant en les actuacions no s'arriba a quantificar les concretes necessitats del menor, però aquestes i seguint els criteris orientatius que aquesta sala ve establint, s'han de situar entre 600 i 800.-EUR, sense que es pugui oblidar en regla general que "(···) els aliments han d'incloure tot allò relatiu a l'assistència mèdica, l'habitatge, la roba, la previsió, l'educació i la formació del menor, fins i tot dins d'aquests darrers conceptes les activitats esportives o de lleure, tota vegada que les mateixes són no solament necessàries per l'adequada formació del menor, sinó també pel seu correcte desenvolupament personal" (TSJC- 126/06).

Quant al segon paràmetre a prendre en consideració, tractant-se de la capacitat econòmica del Sr. Arcos, no es discuteix entre les parts que els ingressos que obté de la seva activitat professional es situïn en 1.400.-EUR mensuals percebent alhora uns imports en concepte de lloguer que al mes d'agost del 2015, quan es realitzava l'informe social (foli 489), ascendien a 1.450.-EUR si bé en relació als mateixos admetia una càrrega mensual de 1.000.-EUR (relacionada amb el pagament de les quotes d'amortització del préstec subscrit) de tal manera que en definitiva obtindria per aquest concepte un benefici mensual suplementari de 450.-EUR. En l'apartat de despeses el Sr. Arcos no ha produït cap mena de prova encaminat a acreditar-les i ni tants sols en cap moment ha il·lustrat adequadament el pagament d'aquella suma de 600.-EUR mensuals que sosté pagar als seus pares en concepte d'arrendament del pis propietat d'aquests que ocupa.

Pel que es refereix als ingressos de la mare, aquests resulten de la seva activitat prop del SAAS i la suma anual bruta percebuda segons extracte de la CASS pels darrers 12 mesos ascendeixen a es situen en 30.045,62.-EUR (foli 26) equivalents a uns 2.340.-EUR nets mensuals. Amb aquesta quantitat ha d'assumir les despeses pròpies d'habitatge, alimentació vestimenta i la dels seus tres fills.

En aquest context, cal considerar que la capacitat econòmica neta respectiva dels 2 progenitors és similar de tal manera que la pensió d'aliments fixada en la decisió recorreguda apareix conforme a dret, a les necessitats del menor i a la capacitat econòmica del Sr. Arcos.

VII.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de costes malgrat la desestimació del recurs, en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Arcos contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 13 de juliol del 2017, revocant la citada resolució pel que fa al règim de visites del recurrent respecte del seu fill Palomo, acordant que a banda del sistema de contactes en caps de setmana alterns des de la sortida de l'escola i fins el diumenge a les 20'30 hores, el pare gaudirà de la companyia del seu fill de manera setmanal tots els dimarts des de la sortida de l'escola i fins el dijous en què el reintegrarà al centre escolar. No obstant, transitòriament i per mentre persisteixi la dificultat del menor en relació al manteniment dels contactes amb el pare lluny de la seva mare, ha de suspendre's el règim de visites setmanal que acaba de ser descrit disposant que el pare gaudirà de la companyia del seu fill tots els dimarts des de la sortida de l'escola i fins els 20'30 hores, amb el benentès que en Palomo haurà d'iniciar prop de la perit forense que ha intervingut en les actuacions el tractament que pugui correspondre en arres a assolir en el termini de temps el més breu possible el restabliment del règim de contactes ordinari establert havent aquesta d'informar de manera mensual de l'evolució a la Batllia.

CONFIRMAR la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-