Competència dels tribunals andorrans per a coneixer demanda de mesures (TSJC 317/14)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000317/2014 ORIGEN: 4001401/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de març del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i dels M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Elías va interposar demanda de citació a judici en data de 13-09-12 i posteriorment demanda d'adopció de mesures paterno-filials en 29-11-12, envers el Sr. Somoza amb el qual havia constituït una parella de fet, fruit de la qual havia nascut una filla de nom Ricart nascuda en el dia 27- 05-12. Després d'una agressió física patida per la demandant va produir-se la separació de fet de la parella en el dia 24-06-12 i la corresponent denúncia penal contra el Sr. T. En la seva demanda demanava diverses mesures relacionades amb l'existència de la filla comuna.

El defenent no va comparèixer i fou declarat en situació de rebel·lia processal.

II.- L'Hble. Batlle ha dictat sentència, de data 14-05-14, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Declarar d'ofici la incompetència territorial dels Tribunals andorrans per conèixer la demanda de mesures paterno-filials promoguda en data 29 de novembre de 2012 per la Sra. Elías contra el Sr. Somoza. No efectuar especial condemna en costes".

III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, per escrit de conclusions, de data 07-11-14 ha sol·licitat la revocació de la resolució d'instància. Per escrit, de data 01-12-14, el Mgfc. Ministeri Fiscal manifesta no oposar-se al recurs, atès que considera que en el moment de la ruptura de la parella el Sr. T. residia en el Principat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- La part agent fonamenta el seu recurs en un únic motiu o greuge. Entén que la demanda l'ha desestimat el jutge a quo perquè considera que al no tenir domicili ni residència al Principat d'Andorra el demandat, considera que no és competent per a conèixer de la demanda. Per contra, la recurrent considera que el demandat residia a Andorra en el moment de la demanda de citació judicial que va tenir lloc el dia 12-09-12.

En el mateix sentit es pronúncia el Mgfc. Ministeri Fiscal en considerar que en el mes de setembre del 2012 res invita a concloure que no vivia a Andorra el pare de Ricart i que el fet que hagués estat donat de baixa com a resident en el mes de novembre del 2011 amb anterioritat als fets posteriors en què es va reprendre la convivència, resultava intranscendent.

SEGON.- El present recurs ha de ser acollit. En efecte, l'article 49.2 Llei Qualificada del Matrimoni ha estat interpretat per aquesta Sala (STJC 22-07-10) en el sentit que si en el moment de cessament de la convivència, els consorts tenien el domicili a Andorra, encara que després el defenent es trobi en parador desconegut, procedeix declarar-se competent i analitzar la demanda interposada. I aquesta interpretació es conté a la sentència d'aquesta Sala del 22-09-2000, en la qual s'assevera que "Sent així, és clar que segons els paràgrafs 2 i 3 de l'art. 49 de la Llei Qualificada del Matrimoni, els Tribunals del Principat són competents per a conèixer de la demanda de separació instada per la Sra. M.M., i cal revocar per tant la sentència apel·lada la qual havia declarat el contrari; sense que l'actual parador desconegut del Sr. P. Pugui fer alterar aquesta conclusió, car no és suficient que el demandat es col·loqui en parador desconegut en presentar- se la demanda de separació per fer perdre la competència als tribunals andorrans quan el matrimoni, i per tant el demandat, tenia el seu domicili i residència al Principat, com és el cas".

En atenció a les anteriors consideracions, si en el moment de la convivència, el defenent tenia el seu domicili al Principat d'Andorra, com així ha quedat plenament acreditat per la denúncia penal immediatament a una denúncia per agressió física, encara que ara es trobi en parador desconegut posteriorment, procedeix declarar la competència dels Tribunals d'Andorra per a conèixer de la present demanda de mesures paterno-filials. Fins i tot afegirem que en el moment de la demanda de citació a judici que va tenir lloc en el dia 13-09-12 encara es trobava a Andorra el demandat doncs no hi ha cap raó que permeti argumentar el contrari.

TERCER.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat contra la sentència, de data 14 de maig del 2014 dictada per l'Hble. Batlle i revocar la seva part decisòria i declarar la competència dels Tribunals Andorrans per a conèixer la demanda de mesures paterno-filials promoguda per la Sra. Elías, en data 12-09-12, contra el Sr. Somoza. No procedeix efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.