Guarda compartida-criteris-quantum de la pensió per aliments (379/11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-379/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de mesures paterno-filials núm. B-1554-3/2010, instades per la Sra. Sandoval contra el Sr. Pina, en data 2 de novembre de 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant majoritàriament la demanda de mesures paterno-filials interposada per la Sra. Sandoval i desestimant la reconvenció interessada pel Sr. Pina, ha de fixar i fixa les següents mesures paterno-filials: Primer.- establir la pàtria potestat conjunta d'ambdós progenitors respecte de llur filla comú de nom Azorin. Segon.- atribuir la guarda i custòdia de la filla comú a la mare Sra. Sandoval. Tercer.- fixar un règim de visites del pare vers la seva filla menor, amb caràcter mínim, de conformitat amb el que estableix el II.- Considerant de la present resolució. Quart.- establir una pensió per aliments de quatre-cents euros (400.- EUROS) mensuals destinada a les necessitats de la filla menor Azorin, que serà satisfeta pel Sr. Pina, dins dels cinc primers dies de cada mes, a comptar del proper mes de desembre, a la Sra. Sandoval (amb precisió de la modalitat de revisió segons contempla el III.- Considerant), i tanmateix el darrer haurà de satisfer la meitat de les despeses extraordinàries que es puguin produir i resultin degudament acreditades i provinguin de l'educació, manutenció i la salut de la menor Azorin. Cinquè.- no fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància".

II.- El Sr. Pina, ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Pina, combat la sentència d'instància en base als arguments següents: l'informe social del dia 7 d'abril de 2010 concloïa que la seva situació personal permetia una correcta cura de la menor; la relació amb la Sra. S. era correcta i no perjudicial per la filla en comú; ell no perseguia cap motivació econòmica a l'hora de sol·licitar la guarda compartida; la Sra. S. tenia major disponibilitat horària, essent la raó de la seva presència regular en les visites mèdiques i a l'escola; la relació amb la filla era satisfactòria i estable amb ell i la nova parella; no es tenia en compte l'informe del "Centre L." que proposava una ampliació progressiva del règim de visites; es podia atorgar la guarda compartida amb un període progressiu d'adaptació; l'infant no necessitava una pensió mensual de 800 EUR, de manera que, subsidiàriament, la pensió es tenia que establir en 300 EUR/mes.

II.- A resultes de la demanda de mesures paterno- filials promoguda per la Sra. S. a l'atenció del Sr. Pina, el Tribunal a quo ha confiat la guarda i custòdia de la filla menor Azorin (actualment compta amb 6 anys) a la mare, tot fixant un règim de visites en favor del Sr. Pina (principalment: caps de setmana alterns, 1 hora tots els dimarts i meitat de les vacances escolars), més una pensió per aliments al seu càrrec per import de 400 EUR/mes i la meitat de les despeses extraordinàries.

El recorrent, Sr. Pina, persegueix la revocació de la sentència, doncs considera que procedeix la guarda compartida de la filla i, subsidiàriament, l'establiment de la pensió en 300 EUR mensuals. La part apel·lant sosté, en particular, que l'Hble. Batlle ha interpretat erròniament les proves practicades.

III.- Aquesta Sala ha tingut l'ocasió de donar criteris per estimar una petició de guarda compartida. La sentència del 27 de març de 2008 va posar de relleu, per exemple, que: "la custòdia compartida és una mesura excepcional que sols es dicta en casos concrets, quan existeix acord entre els progenitors perquè així sigui, o quan aquesta mesura sigui la més adient pel menor i habitualment quan el fill comú té ja una certa edat". En el cas d'espècie, la prova més rellevant per resoldre el litigi queda constituïda per l'informe pericial elaborat per la psicòloga Sra. Zurita (folis 199-206). Aquesta destaca dos punts fonamentals que condueixen a descartar la guarda compartida a criteri d'aquesta Sala. En primer lloc, la figura materna és la més important per la menor ("La menor manté una relació de més seguretat i estabilitat amb la figura materna, ella és que ha estat present durant tot el temps de la seva existència i és el referent emocional de més importància ... La figura paterna s'ha interioritzat com un progenitor important però secundari a la figura materna ... la figura materna li reporta més estabilitat emocional i afectiva) i queda corroborada pels propis dibuixos de la menor, doncs "inclou als cosins de la família materna i simbolitza la casa de la mare, no inclou la resta". Cal afegir que la persona que s'ha interessat més per l'escolaritat i la salut de la menor, ha estat la mare (folis 105 i 108), sense que enlloc s'acrediti que aquesta disposés de més disponibilitat horària, com ho suggereix el recorrent. En segon lloc, el progenitor conviu, des de la ruptura de la unió (estiu de 2010), amb una nova parella, situació que incomoda actualment a la menor ("ella vol viure amb el pare i la mare, però no amb la parella del pare") i pot suposar un factor de desequilibri suplementari per l'infant, cas que la relació sentimental del Sr. Pina no resisteixi al temps. En aquest sentit es pronuncia la pèrit judicial: "cal donar més temps a la menor per adaptar-se a la situació (del pare) ... ja que la relació del pare és força nova i cal que s'estabilitzi".

És convé, però, amb el Sr. Pina, que els testimoniatges practicats no són determinants per resoldre aquest conflicte, com tampoc ho han estat els informes socials que figuren en autes, doncs es limiten a recollir les manifestacions dels litigants i donar compte de l'estat -adequat- dels domicilis respectius.

La part apel·lant al·lega també que la sentència de primera instància no prenia en consideració la possibilitat d'ampliar progressivament el règim de visites, fins assolir la guarda compartida segons l'informe de la Sra. Zurita. Aquesta opció està descartada implícitament per la sentència, tota vegada que, en la situació actual, no esdevé aconsellable. Això sense perjudici de que, en un futur, com diu la psicòloga: "en funció dels progressos" de tots tres (progenitors i filla), es pugui donar lloc a la pretensió principal del Sr. Pina, i que passa per una demanda de modificació de sentència.

Per tant, cal ratificar la bondat del criteri emès per l'Hble Batlle, doncs guiat per l'interès superior de la Azorin i sense posar en dubte la idoneïtat personal dels progenitors per fer-se càrrec de la filla.

IV.- El recorrent demana, subsidiàriament, la fixació de la pensió per aliments en 300 EUR mensuals, enlloc dels 400 EUR que imposa la instància.

Cal tenir present que els Srs. Pina, i Sandoval tenen uns ingressos similars, respectivament de 1.879 EUR (foli 84, exclosos els períodes de baixa mèdica) i de 1897 EUR (folis 59 i 60). El recorrent argumenta que va pactar amb la Sra. Sandoval una pensió de 300 EUR i que, hagut compte de la similitud dels salaris, l'infant no necessitava 800 EUR/mes per viure. Respecte al primer greuge, la pensió de 300 EUR mensuals, recollida en l'aute de mesures provisionals del dia 17 de novembre de 2010, va ser consensuada per les parts i adoptada cautelarment, sense perjudici d'un nou examen jurisdiccional amb totes les proves reunides. Pel que fa el quantum acordat pel Tribunal d'instància, aquesta Sala manté, invariablement, que no és possible, en aquests moments, atendre correctament les necessitats d'un menor a Andorra, si no es disposa, com a mínim, d'una suma que pot oscil·lar entre sis-cents i vuit-cents euros mensuals. Es constata en l'extracte bancari de la Sra. S. (folis 61-65), que aquesta fa front a les despeses de la menor en concepte d'escolaritat (uns 150 EUR mensuals) i de centre infantil (115/120 EUR mensuals). Per tant, a més d'aquestes despeses (properes doncs als 300 euros), la menor ha de gaudir d'una vivenda i d'unes atencions mèdiques, com també ha de ser alimentada, vestida ... Per la seva banda, el Sr. Pina, disposa de dos vehicles (foli 103), un d'ells (A4 TDI) d'alta gama, de manera que la filla menor té igualment dret a fruir d'un estatus social (roba, activitats escolars ...) similar al què exterioritza el seu pare. Per conseqüent, es conclou en l'establiment adient del muntant de la pensió.

V.- És costum, per regla general, en matèria de família, de no efectuar especial condemna en costes (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Pina, contra la sentència de data 2 de novembre de 2011, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar-la en tots els seus extrems. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.