Baixa per malaltia. Alta cass inspecció (SS-069-1/95)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-069-1/95

S E N T E N C I A NUM. 96-40

PARTS:

Apel.lant: CASS

Representant: Sra. Mena

Advocat: Bufet Briones

Apel.lada: Sr. Morillo

Representant: en nom propi

Advocat: Sr. Romeu

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

1996.

A la vila d'Andorra la Vella, l'11 d'octubre de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-069-1/95.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat M.I. Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

El Sr. Morillo va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 14 d'agost de 1995, confirmada previ recurs administratiu per decisió del Consell d'Administració de data 14 de setembre de 1995.

En data 17 de gener de 1994 fou donat de baixa per causa de malaltia. El dia 11 d'agost de 1995 un Inspector de la CASS el trobà en el magatzem on abans treballava. Per comunicació del Director de Gestions Tècniques de data 14 d'agost se li comunica que se'l donava d'alta a comptar de l'11 d'agost de 1995, decisió confirmada pel Consell d'Administració en la reunió del 14 de setembre de 1995.

2.- En la seva sentència de 19 de març de 1996, el Tribunal Unipersonal de Batlles va constatar que l'acte de data 14 d'agost de 1995 era nul de ple dret ja que no havia estat regularment notificat a l'interessat i que indicava erròniament una via de recurs que no existia.

3.- En el seu recurs d'apel.lació de 10 de maig de 1996, la CASS manifesta, principalment: que la carta de la CASS de data 14 d'agost de 1995 és signada i l'acte administratiu compleix per tant totes les condicions requerides pels articles 38 i 41 del Codi de l'Administració; -a més, encara que el Director de Gestions Tècniques no tingués legalment atribuïda la competència, la decisió del Consell d'Administració revalida la seva actuació; -la CASS sol.licita de nou la pràctica d'una prova que es va refusar en primera instància; finalment, la CASS sosté que el pagament dels interessos legals no està justificat no solament perquè la decisió de la CASS és correcta i ajustada a dret, sinó perquè tampoc ho va demanar l'agent en el recurs administratiu previ.

La CASS va confirmar les seves al.legacions en el seu escrit de conclusions de 18 de juny de 1996.

4.- En la seva contesta de 16 de maig de 1996, el Sr. Morillo manifesta principalment:

-que l'11 d'agost de 1995, el Sr. Morillo va entrar simplement al magatzem per beure un vas d'aigua i no per treballar-hi; d'altra banda, un altre empleat s'havia compromès amb l'empresa per a reemplaçar-lo;

-que els interessos legals són legalment deguts per la CASS, ja que el Sr. Morillo ha patit un perjudici resultant de la privació injusta de la pensió;

-que en la forma, la decisió de 14 d'agost de 1995 es nul.la ja que ha estat adoptada per un agent administratiu que no es troba revestit de la competència necessària per a adoptar decisions d'aquest naturalesa; igualment, la resolució del Consell d'Administració de la CASS del mes de setembre de 1995 és igualment nul.la puix resulta de la normativa de la Seguretat Social que l'òrgan competent per a resoldre tot tipus de recursos és la Comissió Contenciosa de la CASS.

El Sr. Morillo , va confirmar aquestes al.legacions en el seu escrit de conclusions de 10 de juny de 1996.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Competència.-

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Regularitat de la decisió en la forma:

Com ja va jutjar aquesta Sala en la seva sentència 96-23 de 6 de juny de 1996, la decisió signada pel Director de Gestions tècniques no es pot considerar com nul.la de ple dret, des de que es va confirmar pel Consell d'Administració de la CASS.

La Sentència s'ha d'anul.lar en aquest punt.

Tercer.- Sobre el fons:

Segons l'article 41 del Codi de l'Administració, una presumpció d'exactitud correspon a les declaracions que figuren en els actes administratius. Així i tot, els fets declarats en un acte administratiu s'han de justificar en base als fets precisos que resultin de les constatacions efectuades pels funcionaris competents.

En aquest cas, la decisió del Consell d'Administració de la CASS es recolza únicament sobre "l'informe del nostre inspector".

Ara bé, l'informe de l'inspector (veure foli 31) comporta simplement un cert nombre de constatacions que no permeten justificar que el Sr. Morillo exercia una activitat professional en el magatzem ORG_0

L'inspector es limita, en efecte, a indicar que va veure a l'interessat penetrar en el magatzem i afegeix, sense precisar, que el va veure obrir el magatzem molts cops a les 8 hores. Sobre aquest últim punt, l'inspector així i tot indicà en el seu testimoniatge de primera instància que no havia efectuat més que un sol control. (veure foli 44).

D'altra banda, fa esment del testimoniatge del Sr. Marti, "el qual em va confirmar que el Sr. Morillo treballava efectivament a l'empresa". Ara bé, el Sr. Marti va contradir aquest testimoniatge en la seva audició davant el Batlle: "que li manifesta que el Sr. Morillo no treballava" (veure foli 45).

Resulta d'aquests elements que no està provat que el Sr. Morillo exercia efectivament una activitat professional en l'empresa. En efecte, la presència de l'interessat a l'interior del magatzem no es pot considerar com una prova suficient, en la mesura en que aquesta presència podia estar motivada per d'altres consideracions.

La decisió de 14 d'agost de 1995, confirmada pel Consell d'Administració de la CASS de setembre de 1995 per tant s'ha d'anul.lar.

Quart.- Sobre el pagament dels interessos legals: Resulta de l'examen de l'expedient que el Sr. Morillo havia demanat el pagament dels interessos legals en la petició de primera instància (veure foli 9). Aquesta demanda s'ha de considerar com una pretensió accessoria a la petició jurisdiccional i no exigia que fos l'objecte d'un recurs previ davant l'Administració.

La demanda de pagament dels interessos legals és per tant acceptable.

En quant al muntant d'aquests interessos, resulta que les prestacions se li van retirar indegudament a comptar de l'11 d'agost de 1995. Té per tant dret al pagament dels interessos legals a comptar de la mateixa data.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1996.

Primer: Anul.lar la sentència de 19 de març de

Segon: Declarar la nul.litat de la decisió recorreguda de data 14 d'agost de 1995 i declarar que el demandant té dret a percebre les prestacions d'atur a comptar de l'11 d'agost de 1995, així com condemnar la CASS al pagament dels interessos legals de les quantitats degudes per aquest concepte.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Raya