Menors de lesions doloses que han requerit 1ª assistència mèdica per a la seva curació, injúries i CP d'amenaces lleus i lesions doloses - Valoració de la Prova (6000112/2021)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Rotlle: TSJP 0000074/2022 Núm. de Causa: 6000112/2021

SENTÈNCIA 3-2023

PARTS:

Apel·lants: Sr. Conde

Advocat: Sr. Bernat

Apel·lat: Sr. Marcos

Advocada: Sra. Araujo

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, el disset de febrer de dos mil vint-i-tres.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 29 de juny del 2022, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per uns delictes menors de lesions doloses que han requerit 1ª assistència mèdica per a la seva curació, i d'injúries i per unes contravencions penals d'amenaces lleus i lesions doloses. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 29 de juny de 2022 amb la següent part dispositiva:

DECIDEIX

"Condemnar Conde com autor d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit una primera assistència mèdica per a la seva curació, a una pena de tres (3) mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys i multa de nou-cents (900 EUR) euros, i com autor d'una contravenció penal d'amenaces lleus tipificada a l'article 478.2 del Codi Penal, una pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena d'un (1) mes.

Condemnar Marcos, com autor d'un delicte menor d'injúries, a una pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys i com autor d'una contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476.2 del Codi Penal, una pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna d'un (1) mes.

Condemnar Conde i Marcos, al pagament de les despeses processals causades, havent cadascun de satisfer els honoraris del seu advocat.

l en concepte de responsabilitat civil:

Conde indemnitzarà a la C.A.S.S. en l'import de quaranta-cinc euros (45 EUR) i a Marcos en l'import de tres mil euros (3000 EUR).

I Marcos indemnitzarà a la C.A.S.S. en l'import de trenta-tres euros amb setanta-cinc cèntims (33,75 EUR) i a Conde en l'import de tres-cents vint-i-dos euros amb cinquanta cèntims (322,50 EUR)."

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"...que en data 28 de juliol del 2018, vers les 15H20, Marcos i Conde, sense antecedents penals al moment dels fets, circulaven conduint els seus respectius vehicles direcció Andorra la Vella vers Encamp.

En arribar a l'alçada de la rotonda sud d'Encamp, a proximitat dels túnels de Radio Andorra, i subsegüent a diversos incidents en el decurs de la circulació, ambdós conductors aturaren els seus respectius vehicles dels quals baixaren exaltats, iniciant-se una discussió en el decurs de la qual s'empentaren i forcejaren mútuament.

Seguidament, Conde, el qual pateix una amputació del braç dret, donà un cop de cap a la cara de Marcos i en ser retingut per un tercer i voler dirigir-se novament vers en O. al qual deia "si te doy no te levantas", O. li contestà: "que me vas a dar con una mano, manco de mierda", "gilipollas, fill de puta, cabron".

Immediatament després dels fets, P. i O. es desplaçaren al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell per ser atesos de les lesions sofertes,

i trobant-se novament a la sortida, P. digué a O.: "a la que te encuentre te voy a volver a partir la cara", al que O. replicà entre altres, "manco de mierda, minusválido de mierda".

Com a conseqüència dels fets d'autes, Marcos patí una fractura dels ossos propis del nas que requeriren d'una primera assistència mèdica per a la seva curació.

Conde, patí contusions múltiples que no requeriren d'assistència mèdica per a la seva curació.

No ha quedat acreditat que O. propinés un cop de peu a l'estómac de P., ni que P. donés un cop de puny a O. o li arrenqués d'una estrebada, el collar de corda que aquell portava al coll."

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT que només es discuteix en el marc del present recurs la condemna de Conde, com autor d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit una primera assistència mèdica per a la seva curació, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal, així com les conseqüències de dita condemna en matèria de responsabilitat civil.

Si no és controvertit que Marcos ha patit a conseqüència de l'altercat que l'ha oposat a Conde, una fractura dels ossos nasals per O. compatible amb la forma d'agressió per ell descrita, essent la conseqüència del traumatisme cranio-encefàlic lleu sofert per P., la conseqüència del cop de cap donat a O.

La Sala considera que la Sentència del Tribunal de Corts es recolza sobre aquest punt, sobre un anàlisi molt precís i acurat de les declaracions i de les circumstàncies relatades en els informes policials i mèdics obrant en autes.

En efecte:

Marcos ha declarat, de manera constant i reiterada que fou Conde que li donà un cop de cap .

Aquesta versió dels fets ha estat avalada, de manera constant i reiterada, especialment a l'acte de la vista oral per Olmo, ex parella d'Marcos des de fa 3 anys, i oposada actualment a aquest darrer en un procediment penal, ja que permet dubtar que tenia interès a declarar elements falsos a favor d'Marcos.

La mateixa versió ha estat també recolzada per la dels testimonis Pla i Machado, coneguts de la ex-parella d'Marcos i no amics del mateix, fet que va confirma M.M. a l'acte de la vista oral.

Així Pla declara (F34) que circulant pel mateix indret, va veure com dos homes s'estaven discutint, essent un d'ells conegut (O.) que va poder observar com l'altre al que mancava un braç (P.) feia un moviment amb el cap enrere, que no va veure un cop de cap, essent obligat a portar atenció a la conducta del vehicle, mentre que Machado que es trobava al costat davant dret del vehicle declara haver vist un home que li faltava un braç donant un cop de cap a O., el qual tenia una ferida sagnant al nas. La presència en el lloc dels fets fou constatada per la patrulla interventora, explicant immediatament Pla com van succeir els mateixos.

Ans al contrari, les declaracions de Conde han estat, com ho relleva la Sentència d'autes, imprecises i contradictòries. El Processat ha declarat en un primer temps (F.16-17) que O. va intentar donar-li un cop de cap, que ell es va ajupir, i O. es va fer mal ell mateix al cap, en impactar contra el seu front. Per explicar aquesta maniobra sorprenent, ha afirmat en un segon temps, que volia mirar el seu peu que O. havia trepitjat (fet que nega aquest darrer).

La declaració de Gutierrez, esposa de Conde que assegura haver vist O. donant un cop de cap al seu marit, ha estat a just títol valorada amb cautela pel Tribunal de Corts, per les raons exposades en la Sentència és a dir, el lligam existent entre el testimoni i el processat, i les contradiccions rellevades en les seves declaracions, i especialment la circumstància que va dirigir-se vers el seu fill menor, que es trobava assegut a la part posterior del vehicle, que permet dubtar de que hagi pogut veure tot el que succeí i assistir al cop de cap.

En relació amb el testimoni Rius convé observar que, tal com ho relleva el Tribunal de Corts aquest es va contradir en les seves declaracions; va indicar al Servei de Policia que trobant-se dins el seu cotxe, a l'altra costat de la calçada va veure com Conde i Marcos discutien, i com Marcos donava un cop de cap a Conde. Davant del Batlle va indicar que O. "intentava" donar un cop de cap a P. i que li sortí malament. Finalment el dia de la vista oral declarà que en veure dues persones, va parar el vehicle i es dirigí vers el lloc dels fets, que en arribar les dues persones no es tocaven, que el to pujà, donant aleshores O. un cop de cap a P. que acotxà el cap. Precisa no obstant, que no va veure cap trepitjada d'O. a P. i que aquest es queixés del peu, desvirtuant sobre aquest punt la versió de P. S'ha de considerar que el testimoni de Rius, ateses les diferents versions presentades i les imprecisions existents no permet corroborar la versió de Conde.

El Tribunal de Corts recolza també la seva decisió condemnatòria sobre altres elements objectius, tant la diferència física entre ambdós processats, que constata en l'acte de la vista Oral i que es pot apreciar mitjançant les gravacions d'aquest acte, i especialment que Conde és molt més alt i corpulent que Marcos, el que fa inversemblant que aquest darrer hagi volgut donar un cop de cap al primer i que ho pogués aconseguir essent també inversemblant, i en tota hipòtesi no demostrada, el fet que Conde s'hagi ajupit, facilitant de tal manera l'agressió en lloc de posar-se enrere.

La Sentència impugnada pren en compte les lesions medicament constatades en cadascun dels processats; una fractura dels ossos nasals per O. compatible amb la forma d'agressió per ell descrita, essent la conseqüència del traumatisme cranio-encefàlic lleu sofert per P., la conseqüència del cop de cap donat a O.

En fi, l'actitud agressiva de P. abans i al moment dels fets ressurt de les seves pròpies declaracions i de la del testimoni Rius, segons les quals havia de retenir a P. per evitar que la situació anés agreujant-se.

La Sala considera en conseqüència, que el Tribunal de Corts ha avaluat de forma acurada i extensa, no només les manifestacions de tots els intervinents, sinó també de forma lògica i amb el caràcter propi de la immediació, els elements de compatibilitat de les lesions i la forma de producció descrita, les capacitats físiques dels interessats, per a fonamentar la seva resolució que procedeix per tant confirmar.

II.-CONSIDERANT: que la pena imposada és adaptada a la gravetat dels facts i les circumstàncies personals de l'autor, que la indemnització atorgada no és, per sí mateix, discutible en el seu quantum.

III.- CONSIDERANT: que procedeix per tant, desestimar el recurs i condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals de segona instància.

Decisio

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per Conde contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 29 de juny de 2022.

2.- CONFIRMAR la Sentència objecte de recurs.

3- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.