Propietat horitzontal (TSJC 414/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000414/2014 ORIGEN: 3001740/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de març del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit enregistrat en data 15-11-2013 la Sra. Sevillano, actuant com a procuradora de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici X. dels Vilars - radicat aquest a la Parròquia d'Escaldes-Engordany-, formulà demanda en judici civil pel procediment previst en la Llei 12/2004, del 30 de juny, de Propietat Horitzontal, modificada per la Llei 25/2008, del 20 de novembre, contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Y., ORG_0". Evidencia que la darrera, quin soci i administrador únic és el Sr. Machado, és propietària del XXXX. Que el 27-06-2013 la seva patrocinada celebrà una assemblea general ordinària per tal de debatre, entre altres qüestions, sobre la reclamació d'aquells propietaris morosos i atribuir poders a favor de l'administradora per a reclamar judicialment a la societat defenent el deute per ella contret, el qual ha estat certificat a raó de la suma global de tres mil divuit euros amb seixanta-set cèntims (3.018,67.- EUROS), això és en concepte de despeses comunitàries reals fins al juliol del 2013 i la previsió aprovada fins al juny del dos mil catorze. Que el deute existent fou comunicat a la societat defenent per carta certificada i l'anunci corresponent prop del taulell d'anuncis de la Comunitat de Propietaris. Que la societat defenent respongué reconeixent que no havia pagat tot i mencionar que l'administradora de la Comunitat de Propietaris no li havia reclamat res, el que no és cert. Insisteix al llarg del present escrit d'al·legacions sobre la idoneïtat i exigibilitat del deute contret per l'adversa com a titular dominical de la unitat immobiliària descrita anteriorment i doncs com a conseqüència de les obligacions econòmiques que ha de complir.

I després d'invocar els fonaments de dret aplicables suplicà es dicti sentència condemnant a la societat defenent a pagar a la seva mandant la quantitat de tres mil divuit euros amb seixanta-set cèntims (3.018,67.- EUROS) -en concepte de despeses comunitàries vençudes i exigibles fins al juliol del dos mil tretze, així com previsió aprovada fins al juny del dos mil catorze-; i a pagar a la seva patrocinada totes aquelles altres quantitats que vagin vencent al llarg del procediment a l'empara de l'article 34.13 de la Llei 12/2004 de 30 de juny de Propietat Horitzontal; imposant-li també el pagament de la totalitat de les costes que es derivin de la substanciació del present plet, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part, els quals seran avaluats en període d'execució de sentència.

II.- Com a conseqüència de la petició formulada per "X." en l'escrit de demanda, per aute del dos de desembre del dos mil tretze s'acordà l'embargament preventiu sobre la unitat immobiliària planta baixa, local 1, de l'Edifici X. dels Vilars, ubicat a l'Avinguda Fiter i Rossell número X. d'Escaldes-Engordany.

III.- Per escrit enregistrat el 29-01-2014 la Sra. Hoyos, actuant com a procuradora de la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Y., ORG_0", contestà a la demanda amb oposició parcial a la mateixa. En aquest ordre d'idees manifesta que efectivament la seva patrocinada deu a l'adversa en concepte de despeses comunitàries corresponents al període comprès entre el mes de juliol del dos mil dotze i el mes de juny del dos mil tretze la suma de mil seixanta-dos euros amb trenta-set cèntims (1.062,37.- EUROS). Afegeix que pel que fa a la previsió corresponent al període comprès entre el mes de juliol del dos mil tretze al juny del dos mil catorze, d'un total de mil nou-cents cinquanta-sis euros amb trenta cèntims (1.956,30.- EUROS), insisteix en què no s'ha arribat encara al termini màxim per a efectuar-ne el pagament, doncs precisament en l'acta de l'Assemblea General Ordinària de la Comunitat de Propietaris que ens ocupa, celebrada el 27-06-2013, es fixà com a termini màxim pel pagament de la part proporcional de la previsió aprovada, el dia 05-03-2014, per tot el que la suma de mil nou-cents cinquanta-sis euros amb trenta cèntims (1.956,30.- EUROS) no pot qualificar-se de deute vençut i exigible.

I després d'invocar els fonaments de dret aplicables, suplica es dicti sentència desestimant parcialment la demanda segons ha exposat al llarg del present escrit d'al·legacions, el que comporta que cada part hagi d'assumir les seves costes segons disposa l'article 34.12 de la Llei 12/2004, del 30 de juny, de Propietat Horitzontal.

IV.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 15-10-2014, va decidir estimar "parcialment la demanda principal formulada per la Comunitat de Propietaris de l'Edifici "X. dels Vilars", contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Y., ORG_0", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera la suma global de dos mil vuit-cents cinquanta-tres euros amb noranta-dos cèntims (2.853,92.- EUROS), això és en concepte de la contribució d'aquelles despeses generals per sosteniment adequat de l'immoble, els seus serveis, les càrregues i les responsabilitats que no siguin susceptibles d'individualització, d'acord amb la quota de participació fixada en el títol constitutiu, segons s'ha raonat i motivat en la fonamentació jurídica d'aquesta resolució. Tanmateix s'acumularan aquelles quantitats a les quals es refereix el darrer apartat del I.- Considerant en aplicació de l'article 34.13 de la Llei de constant referència. Tot això sense efectuar condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants en haver estat estimada parcialment la demanda."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'edifici "X. dels Vilars" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present litigi la Comunitat de Propietaris de l'Edifici X. dels Vilars radicada en la Parròquia d'Escaldes-Engordany reclama les despeses comunitàries a la societat Y., ORG_0 vençudes i exigibles des del mes de juliol del 2012 fins al mes de juny del 2013, així com les posteriors que vagin vencent al llarg del procediment a l'empara de l'article 34.13 de la Llei 12/2004 de 30 de juny de Propietat Horitzontal (LPH). També reclama el pagament de les costes causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

La sentència d'instància condemna al demandat a pagar la suma de 2.853,92 EUR corresponent a les despeses de l'exercici 2012-2013 (1062,37 EUR), les despeses de l'exercici 2013-2014 (1802,47 EUR) i el primer quadrimestre de l'exercici 2014-2015 (638,66 EUR) atès que l'únic venciment ja exigible a la data de la sentència i sense perjudici de les que posteriorment es meritin, segons allò acordat en l'Assemblea General Ordinària de l'11 de juny del 2014. En considerar que la suma reclamada en la demanda era superior (3.018,67 EUR), no imposa les costes en aplicació de l'article 34.12 de la LPH.

SEGON.- La part agent impugna la decisió de l'Hble. Batlle en base a dos motius o greuges: 1) que la suma objecte de condemna ha de ser superior i 2) que ha d'imposar-se les costes a la part deutora.

Quant al primer motiu hem de dir que l'acord al qual s'acull la part recurrent relatiu a l'acta de Junta General Ordinària del 27 de juny del 2013 no resulta rellevant als efectes d'impugnació de la sentència perquè les despeses de l'exercici 2013-2014 ja són objecte de la condemna i en la quantia exacta que recull el darrer certificat de deute de data 12-06-14 que signen el president de la Comunitat i el seu administrador. En aquest certificat de data 12-06-2014 (foli 81) hi consta una despesa real i vençuda de l'exercici 2013-2014 de 1.802,47 EUR i no els 1.956,30 EUR de previsió aprovats en el punt 9 de l'acta de 27-06-13 (foli 16). En conseqüència si es fa constar que les despeses reals del dit exercici 2013-2014 eren de 1.802,47 EUR, aquesta és la suma que computa també el jutge, juntament amb la de l'exercici 2012-2013 (1.062,37 EUR no discutits mai) i descompten l'import de 649,58 que consta abonat pel deutor. Total endarrerit dels dos exercicis esmentats: 2.215,26 EUR. I a aquest suma hi afegeix l'Hble. Batlle el primer quadrimestre de l'exercici següent 2014-2015 per import de 638,66 EUR (1.915,97 EUR : 3) que era el vençut en la data de la sentència.

O sigui que la suma objecte de condemna és perfectament concordant amb la certificació esmentada de 12-06-14, llevat, lògicament, de les despeses que encara no eren vençudes i exigibles en aquell moment. Afegirem però, que la redacció dels acords comunitaris sobre la forma de pagament de les quotes pot ser millorat en la seva redacció. Això no treu que els venciments posteriors a la sentència de l'exercici 2014-2015 previstos pel 05-10-2014 i pel 05-03-2015 no siguin exigibles en execució de sentència.

En conclusió, el motiu no pot prosperar.

TERCER.- Quant al segon motiu consistent en demanar la imposició de les costes de la instància a la part deutora, hem de dir que ha de prosperar perquè com hem dit, entre altres, en la nostra sentència del 09-10- 2014, aquesta Sala ha tingut ocasió de pronunciar-se, de forma reiterada, en el sentit d'establir la doctrina que quan l'estimació de la demanda no és íntegra, però sí substancial o en la seva major part, com aquí succeeix, en consonància amb la regla del venciment objectiu (Codi 7,51,5) procedeix imposar les costes processals a la part vençuda.

La disposició general continguda en la LPH sobre les costes (article 34.12) ha de ser interpretada de manera flexible en atenció a les circumstàncies concurrents i no de manera literal i rígida. En efecte, és cert que es reclamaven 3.018,67 EUR més les despeses vençudes posteriorment i la condemna final ha estat per quantitat inferior, com ja s'ha dit. Però cal tenir present que la diferència s'explica substancialment pel pagament acompte del deute -l'únic en tot el procediment que ha durat gairebé un any- de 649,58 EUR fet pel propietari morós. Aquest no ha intentat fer pagaments acompte limitant la seva defensa a atendre els venciments previstos en les actes de la Comunitat i ni tan sols quan vencien feia cap pagament. Aquesta actitud rebel al pagament des de l'exercici 2012-2013 ha obligat a continuades gestions de la Comunitat a través del seu administrador per anar actualitzant la suma reclamada en cada moment. No hem d'oblidar que les comunitats de veïns no disposen d'infraestructura fixa, ni tampoc de fons de reserva suficient per aquestes eventualitats ni ingressos que no siguin les aportacions de tots els propietaris i que la manca de pagament per part d'algun copropietari causa verdaders perjudicis a tota la Comunitat que, com és sabut, no té cap benefici sinó que va a cobrir les despeses comunitàries en base a la solidaritat de tots els seus integrants. El fet d'obligar a la Comunitat a litigar comporta unes despeses que han de fer front tots els altres integrants. Aleshores, en aquests casos cal fer una interpretació flexible sobre el que cal entendre per "desestimació parcial" és ús d'aquella facultat continguda en la Novel·la 82. No pot ser admissible per l'interès general, que l'estimació parcial resti en mans precisament del deutor morós que en fer un pagament posterior a la reclamació judicial ja vegi disminuir l'import de la condemna. I en aquest cas el que ha succeït, malgrat els requeriments fets al deutor per posar-se al corrent de pagament (després de 2 anys de no pagar), és que la Comunitat s'ha vist obligada a haver d'acudir a l'auxili judicial. En conseqüència, hem de considerar que s'ha fet una estimació molt substancial de la demanda que permet flexibilitzar el principi del venciment objectiu en aquest cas i imposar les costes de la instància a la part defenent.

El motiu ha de prosperar.

QUART.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici X. dels Vilars contra la Sentència dictada en data 15-10-2014 per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle, que REVOQUEM PARCIALMENT només en el sentit d'imposar el pagament de les costes de la instància a la part defenent. No fem condemna en costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.