SANITAT. Reglament de creació de la COmissió de la cartera de serveis i productes de salut. No es preveu la col·laboració del Col·legi de Metges, contra la previsió expressa de la Llei general de sanitat. REGLAMENTS. control de la potestat reglamentària en cas d'omissió o inactivitat. Discrecionalitat de l'Administració: els tribunals no poden determinar la forma en què han de quedar redactats els preceptes impugnats. COSTES PORCESSALS. Criteri de la temeritat o mala fe. TSJA-003/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0048-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-03/14

SENTÈNCIA 18-2014

PARTS:

Apel·lant: Aguilar

Representant: Sr. Esteban

Advocat: Sr. Nuñez

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Giner

Advocat: Sra. Quesada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-dos de maig de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0048-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 25 de novembre de 2013 va estimar parcialment la demanda promoguda pel Aguilar contra el Decret de 6 de febrer de 2013, pel qual es va aprovar el Reglament de creació de la Comissió de la Cartera de Serveis i Productes de Salut, i simultàniament va desestimar el recurs interposat contra el Decret de 6 de març de 2013, de nomenament dels membres de la referida Comissió.

Al mateix temps, la sentència va requerir el Govern a fi de què donés compliment al mandat legal que deriva de l'article 15-bis de la Llei general de sanitat, "concretant una forma de col·laboració efectiva dels Col·legis Professionals implicats en la concreció del contingut de la cartera de serveis i productes de salut".

2.- La representació del Aguilar va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta en dos motius d'impugnació:

la decisió del Tribunal de Batlles és ambigua i imprecisa, i no satisfà les pretensions de l'agent, ja que la col·laboració dels col·legis professionals que preveu l'article 15-bis de la Llei general de sanitat s'ha de fer mitjançant la participació dels mateixos en la Comissió establerta a l'efecte, juntament amb els altres sectors implicats, i no d'una altra manera.

procedeix imposar al Govern el pagament de les costes processals, en base al principi del "meritament objectiu".

3.- La representació del M.I. GOVERN, tot i no haver formulat recurs d'apel·lació, sol·licita que es deixi parcialment sense efecte la sentència de la Batllia, i que es declari que els Decrets impugnats són ajustats a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La pretensió que formula el M.I. GOVERN en contestar el recurs d'apel·lació ha de ser considerada inadmissible. En efecte, l'Administració no va impugnar la sentència del Tribunal de Batlles, de manera que la seva posició processal en aquesta alçada és la de part apel·lada i, en conseqüència, només pot demanar que es confirmi la resolució recorreguda.

Per aquest fet, ha guanyat fermesa el pronunciament de la sentència apel·lada que acorda "requerir el Govern a fi que doni compliment al mandat legal que deriva de l'article 15-bis de la Llei general de sanitat (...), concretant una forma de col·laboració efectiva dels Col·legis Professionals implicats en la concreció del contingut de la cartera de serveis i productes de salut".

Tercer.- Pel que fa al recurs interposat pel Aguilar, cal partir del contingut del referit article 15-bis, apartat 2, de la Llei general de sanitat, el qual determina que:

"El Govern ha d'establir per via reglamentària el contingut de la cartera de serveis i de productes de salut així com els instruments i mecanisme necessaris per fer efectiva la col·laboració dels prestadors de salut, dels col·legis professionals implicats i de la Caixa Andorrana de Seguretat Social".

La sentència apel·lada ha considerat que, encara que l'Administració disposa d'un marge de discrecionalitat a l'hora d'establir la forma de col·laboració dels òrgans i col·lectius enumerats, el reglament no ha concretat cap mena de col·laboració efectiva dels col·legis professionals i, per tant, requereix el Govern a fi de què doni compliment al manament legal.

El Aguilar entén que aquesta decisió és ambigua, i que li correspon participar en la Comissió litigiosa, en igualtat de condicions amb els altres integrants de la mateixa.

Quart.- La peculiaritat que presenta aquest procés consisteix en què la il·legalitat que es predica del reglament impugnat de 6 de febrer de 2013 consisteix en una omissió, en la mesura en què no s'ha materialitzat la participació dels col·legis professionals a l'hora de determinar el contingut de la cartera de serveis i productes de salut, a diferència del que succeeix amb els altres col·lectius que contempla l'article 15-bis de la Llei general de sanitat, tals com els prestadors de salut i la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La il·legalitat derivada d'una omissió o inactivitat del Govern en l'exercici de la seva potestat reglamentària ha de ser tractada amb la deguda cautela, ja que, en termes generals, existeix un ample marge d'apreciació quant al temps i la forma en què s'ha de materialitzar aquest exercici.

Ara bé, això no exclou que l'omissió o la inactivitat siguin controlables jurisdiccionalment quan l'absència de previsió reglamentària suposa l'incompliment d'una obligació establerta expressament per la llei que es tracta de desenvolupar o d'executar, o bé quan el silenci del reglament crea implícitament una situació jurídica contrària a l'ordenament jurídic. Aquesta situació es produeix en aquest cas, en que la llei ordena que el reglament estableixi "els instruments i mecanismes necessaris per fer efectiva la col·laboració dels prestadors de salut, dels col·legis professionals implicats i de la Caixa Andorrana de Seguretat Social", mentre que la disposició impugnada només contempla els primers i la darrera, i guarda silenci sobre els col·legis professionals, cosa que vulnera el principi d'igualtat en l'aplicació de la llei.

Cinquè.- Aquesta omissió, que contravé el precepte legal, justifica el requeriment que fa la sentència apel·lada. Tanmateix, resulta indiscutible que el Govern pot determinar discrecionalment quina és la forma que ha de tenir la participació de les corporacions professionals, en l'exercici legítim de la seva potestat reglamentària i a manca de qualsevol altra precisió de la llei.

En conseqüència, aquest Tribunal no pot substituir l'Administració en aquesta comesa. Com ja va dir la sentència d'aquesta Sala núm. 52-2000, de 13 de novembre:

"És ben evident que el control de la potestat reglamentària del Govern que atribueix a la jurisdicció administrativa l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia es limita a la declaració de nul·litat o, en el seu cas, a la inaplicació de les disposicions impugnades, sense que procedeixi substituir l'executiu en la determinació del seu àmbit d'aplicació o de la forma en què han de quedar redactades".

En conseqüència, s'ha de concloure que la sentència apel·lada resulta ajustada a dret, ja que no procedeix un pronunciament com el que sol·licita la part recurrent.

Sisè.- De la mateixa manera s'ha de desestimar el recurs adreçat contra el Decret de 6 de març de 2013, de nomenament dels membres de la Comissió de la Cartera de Serveis i Productes de Salut. Si no resulta obligatòria la participació dels col·legis professionals en aquesta Comissió, tampoc resulta contrari a dret el nomenament que s'ha fet en funció de l'actual composició de la mateixa.

Setè.- En darrer terme, la part apel·lant considera que s'han d'imposar les costes processals a l'Administració, aplicant el principi del "meritament objectiu".

S'ha de recordar que, segons una constant jurisprudència d'aquesta Sala, en l'àmbit de la jurisdicció administrativa regeix el principi de la temeritat o mala fe, segons el qual s'imposen les costes a la part que ha sostingut les seves pretensions de forma desenraonada o manifestament injustificada.

En aquest cas, l'estimació merament parcial de la demanda, així com el fet de què les respectives posicions de les parts estiguin fonamentades de forma suficient, determina que no procedeixi imposar les costes a cap d'elles, pronunciament que també s'ha d'aplicar en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Aguilar contra la sentència dictada el 25 de novembre de 2013 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No realitzar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.