Bancari - deure de consell - interessos ABA (7000297/2015)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000365/2017 ORIGEN: 7000297/2015 - 00

NIG: 5300542120150005472

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 17.06.15, en l'Audiència del dia 24.07.15, la representació processal de l'entitat bancària Gomila, formulà demanda en reclamació de quantitat, contra la Sra. Castillo, mitjançant la qual sol·licitava es dictés Sentència condemnant-se a aquesta darrera a la quantitat de 241.182,68.- euros derivada del préstec hipotecari pendent, quantitat incrementada amb aplicació dels interessos a raó dels estipulats en l'escriptura pública del préstec hipotecari per incompliments a partir del dia 02.04.14 i fins a la cancel·lació del deute, així com reclamava el pagament dels honoraris d'advocat, de procurador i dels eventuals perits. Altrament demanava que s'efectués en pública subhasta de la hipoteca constituïda sobre les unitats immobiliàries amb l'aplicació preferent del preu obtingut a la rebaixa o cancel·lació del deute hipotecari, més els interessos i comissions generats. A l'ensems puntualitzava que es declarés l'existència d'una garantia hipotecària sobre la totalitat del deute derivat del préstec hipotecari.

En l'audiència de data 04.12.15, la representació processal de la part defenent s'oposava a la demanda, demanant que no se'ls condemnés al pagament de les costes processals.

Les parts van replicar i duplicar de forma oportuna reproduint les seves pretensions.

Obert el judici a proves en data 08.04.16, van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigant.

Les parts van formular escrit de conclusions en què van reproduir les seves pretensions inicials.

L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 01.09.17, amb la següent part decisòria:

"Primer.- Condemnar la Sra. Castillo a pagar a l'agent la suma de 241.182,68 EUR, incrementada amb els interessos de descobert fixats per l'ABA, a comptar del dia 2 d'abril de 2014 -endemà de la darrera liquidació del deute- i fins el dia del seu total pagament, així com a satisfer les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

Segon.- Declarar l'existència d'una garantia hipotecària sobre la totalitat del deute derivat del préstec hipotecari reclamat; tot precisant que, en cas de que s'hagi de procedir a l'execució forçosa de la referida suma, es disposarà la realització en pública subhasta de la hipoteca sobre l'apartament, plaça d'aparcament i traster propietat de la senyora Castillo, més àmpliament detallades en l'escriptura de préstec hipotecari atorgat en data 27 de maig de 2011 amb núm. 1061 del protocol del Notari Sr. Girona."

Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Castillo, i en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la revocació de la sentència i la condemna en costes de primera i segona instància a la part adversa, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Per escrit de contesta registrat el 09.01.18, la representació processal de l'entitat Gomila, va demanar que es desestimés el recurs d'apel·lació amb imposició a la part apel·lant de les costes processals causades així com els honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent Gomila reclama front la part defenent Sra. Castillo en demanda en la que sosté una petició de condemna de quantitat per venciment anticipat d'un préstec amb garantia hipotecària amb tancament en el dia 1.4.14 i més els interessos pactats a partir de la mateixa data. També demana de manera subsidiària, l'execució de la garantia hipotecària consistent en un apartament, un traster i una plaça d'aparcament situats a l'XXXX i en l'XXXX.

La sentència d'instància estima la demanda amb imposició de les costes a la part defenent.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

II.- En la seva contesta a la demanda, la part defenent s'oposava a la demanda en base a diferents raons: 1) incompliment del deure de consell per part de l'entitat bancària; 2) clàusula abusiva respecte la sobre garantia exigida en la concessió del préstec; 3) interessos de demora abusius; 4) exigència de la dació en pagament i 5) procediment d'embargament diferent al previst en la llei 44/2014.

En el seu recurs, la part defenent només insisteix en el primer i el tercer dels motius exposats en la instància.

III.- Pel que fa al deure de consell hem de dir que la detallada i minuciosa descripció de les facilitats creditícies concedides a la Sra. Castillo que recull la sentència d'instància mereix ser recordada. Així podem llegir el següent:

"Així, són fets acreditats que:

en data 1er de març de 1991, la Sra. Castillo va obrir un compte a les oficines de Gomila número V59443 (cf. f. 26 i 27).

en data 28 de febrer de 1995, la Sra. Castillo, que volia adquirir un habitatge a Andorra en tant que residència habitual, va obtenir un préstec amb garantia hipotecària, per la suma de 12 milions de les antigues pessetes (uns 72.000 EUR), amb les següents condicions financeres: tipus d'interès variable, inicial a 10,75 %, per una durada de 15 anys i una quota mensual de 134.000 de les antigues pessetes, uns 805 EUR mensuals (cf. f. 76 i ss.). És pacífic que a l'època, la Sra. Castillo treballava d'infermera al HSNM i que els seus compromisos econòmics eren adequats als seus ingressos.

en data 3 de desembre de 1998, la Sra. Castillo, que volia adquirir la plaça d'aparcament i traster corresponents al seu habitatge habitual anteriorment adquirit, va obtenir un altre préstec amb garantia hipotecària, per la suma de 2,9 milions de les antigues pessetes (uns 17.500 EUR), amb les següents condicions financeres: tipus d'interès variable, inicial a 5,25 %, per una durada de 10 anys i una quota mensual de 36.250 de les antigues pessetes, uns 187 EUR mensuals (cf. f. 91 i ss.). És pacífic que a l'època, la Sra. Castillo seguia treballant d'infermera al HSNM i que els seus compromisos econòmics eren adequats als seus ingressos.

en data 14 de setembre de 2004, la Sra. Castillo, que volia adquirir un segon habitatge a Tarragona en tant que residència secundària, va obtenir un altre préstec amb garantia hipotecària, refonent-hi a l'ensems els ròssecs pendents dels dos anteriors préstecs vigents (per 34.383,32 EUR i 8.486,71 EUR respectivament cf. f. 206), per la suma total de 185.000 EUR, amb les següents condicions financeres: tipus d'interès variable, inicial al 2,85 %, per una durada de 15 anys i una quota mensual de 1.265 EUR mensuals (cf. f. 91 i ss.). Consta en autes que a l'època, la Sra. Castillo treballava d'infermera al HSNM i percebia un salari d'uns 2.000 EUR mensuals (cf. f. 200 i ss.)

durant els anys 2008 a 2010, la Sra. Castillo va decidir d'abandonar la seva activitat laboral remunerada per tal consagrar-se a uns nous estudis universitaris -aquest cop de magisteri-, deixant de percebre, durant aquell període ingressos salarials, seguint sufragant les seves obligacions bancàries anteriorment contractades mitjançant recursos propis (veure certificats de dipòsit f. 270; 288 i altres abonaments f. 254 i ss.) i l'obtenció de dos préstecs personals per la suma total de 48.000 EUR (cf. f. 289 i 292), fins al mes d'agost de 2010, moment en què va reincorporar-se novament a la vida laboral, obtenint llavors un salari per la suma de 1.562,09 EUR al mes de setembre 2010 (cf. f. 302 in verso); de 1.620,27 EUR al mes d'octubre de 2010 (cf. f. 303), i ja de nou un promig de 2.900 EUR a partir del mes de novembre de 2010 quan tornà novament a l'HNSM (cf. f. 303 in verso i ss.)

en data 27 de maig de 2011, la Sra. Castillo -que havia deixat de pagar alguna quota dels anteriors préstecs vigents (per la suma de (174,07+938,15+27.766,66) 28.878,88 EUR- va obtenir un nou préstec amb garantia hipotecària, refonent-hi a l'ensems els ròssecs pendents dels anteriors préstecs vigents (per 200.949,52 EUR i 10.600,31 EUR respectivament cf. f. 306), per la suma total de 250.000 EUR, amb les següents condicions financeres: tipus d'interès variable, inicial al 3,65 %, per una durada de 23 anys i una quota mensual de 1.300 EUR mensuals (cf. f. 91 i ss.). Consta en autes que a l'època, la Sra. Castillo treballava d'infermera al HSNM i percebia un salari d'uns 2.900 EUR mensuals (cf. f. 305 in verso)."

IV.- D'aquell detallat i modèlic recull de les facilitats creditícies atorgades a la Sra. Castillo i del propi certificat emès per l'entitat bancària en les setmanes anteriors a la concessió del darrer préstec (document 13 de la part agent, foli 595 i seg.) podem constatar clarament diverses circumstàncies que són rellevants: i) la Sra. Castillo de professió infermera va voler durant els anys 2008 a 2010 deixar de treballar i estudiar una altra sortida professional (ensenyament); ii) durant aquests anys va acumular despeses en no disposar d'ingressos; iii) fruit d'aquestes despeses va necessitar un pla de refinançament en el mes de maig de 2011 que va culminar amb la concessió d'un préstec hipotecari; iv) que malgrat haver de fer front al dit préstec amb una despesa mensual de 1327,55EUR i tenint uns ingressos de 2.710EUR (inclòs la renda de l'aparcament de 60EUR mensuals), va optar a principis de 2012 per canviar la feina d'infermera a l'Hospital NSM per un treball de mestre retribuït amb un sou de 1.750EUR mensuals. A finals d'aquest anys va començant a no poder fer front a les despeses hipotecàries.

Això significa que no es pot parlar de l'absència del deure de consell per part de Gomila en la concessió d'un préstec "excessiu i desmesurat" sinó que amb les condicions personals (soltera sense càrregues familiars i uns ingressos de 2.710EUR mensuals) podia fer front al pla de refinançament que li havia estat atorgar en el mes de maig de 2011. No es pot pretendre que el deure de consell de l'entitat arribi fins al punt d'impedir les decisions personals que un client pren respecte la seva forma de guanyar-se la vida ni pot arribar-se a convertir-se en funcions tutelars com si d'una persona menor d'edat es tractés. La protecció al consumidor mai pot arribar a tals extrems. Ja ha posat fi en declarar nul·la la sentència la clàusula imposada per l'entitat de garantir amb una nova propietat a Espanya el compliment del préstec per resultar suficient la garantia en el Principat, decisió acatada per l'entitat que no l'ha impugnat. Per tant, la conclusió és que el préstec atorgat en les condicions personals i professionals no era excessiu ni desproporcionat a les circumstàncies del moment i que només les decisions personals preses per la prestatària expliquen que finalment no hagi pogut fer front a les seves obligacions.

El motiu no pot ser acollit.

V.- El següent sobre els interessos moratoris pactats en referència als fixats per l'ORG_0 (ABA) per a descoberts en compte corrent d'aplicació en cada moment. La sentència d'instància ja recull la reiterada doctrina d'aquesta sala sobre la dita clàusula en els contractes bancaris i que conclou que no és per se abusiva sinó que cal examinar en cada cas quins son els tipus d'interès aplicats en cada moment i les circumstàncies concurrents. Ja hem dit en altres ocasions que l'aplicació de tipus per sota dels fixats per l'ABA no resulten abusius si les circumstàncies del cas així ho fan viable. No podem oblidar en aquest cas que ja estava sotmesa la Sra. Castillo en un pla de refinançament del deute des de feia anys, cosa que feia que la seva capacitat de solvència pogués estar en qüestió. Per tant, no estimem que els tipus aplicats fins la data del tancament del compte i de liquidació del préstec hagin estat abusius, sense perjudici del degut control judicial en fase d'execució respecte els interessos meritats a part del tancament.

El darrer motiu del recurs també ha de ser rebutjat.

VI.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Castillo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 1 de setembre de 2017, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.