IMMIGRACIÓ. Anul·lació d'una autorització de residència. Absència no justificada del Principat durant dos anys. Competències del Servei de Policia sobre el control de la situació dels estrangers.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000017/2024 ORIGEN.- 2000047/2023 - 0

NIG: 5300545320230000081

SENTÈNCIA 26-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Tur

Representant: Sr. Araujo

Advocat: Idem

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Gaya

Advocada: Sra. Miró

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 16 de maig de 2024..

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000047/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Tur va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 14 de juny de 2023, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 2 de febrer de 2023, per mitjà de la qual es va anul·lar l'autorització de residència i treball de l'interessat, ja que havia residit fora d'Andorra des del mes de setembre de 2019 fins a juny de 2022.

La sentència de 9 de gener de 2024 del Tribunal unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en essència en dos motius fonamentals.

En primer lloc, s'al·lega que s'han vulnerat els drets fonamentals reconeguts a l'article 10 de la Constitució, ja que la iniciació de l'expedient administratiu es va produir com a conseqüència de la declaració de l'interessat en el marc d'una comissió rogatòria internacional, sense que consti que, en aquest acte, es respectessin els drets a ésser informat de l'acusació, a no declarar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a l'assistència tècnica d'un lletrat.

En segon terme, addueix que la seva absència del Principat va estar justificada per la necessitat d'atendre els seus progenitors al seu país d'origen, el Marroc. A més, va patir en aquell lloc un accident de circulació, i es va veure afectat pel tancament de fronteres ocasionat per la pandèmia del SARS-CoV-2.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.

Al·lega en aquest sentit que ha quedat degudament acreditada l'absència de l'interessat durant quasi tres anys, i que els motius que addueix per justificar aquesta absència no estan inclosos entre les excepcions que estableix la llei respecte de l'obligació de residir i treballar a Andorra.

Sobre la vulneració de drets fonamentals, es tracta d'un procediment d'estrangeria, que no té caràcter sancionador, i que, un cop constatada l'absència del recurrent, el Servei d'Immigració havia d'incoar i instruir l'expedient corresponent.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Les resolucions administratives impugnades en aquest procés han disposat l'anul·lació de l'autorització de residència i treball del recurrent, per la raó de que aquest ha residit fora d'Andorra durant un període de quasi tres anys, des del mes de setembre de 2019 fins a juny de 2022, en el qual va romandre al Marroc, el seu país d'origen.

L'agent discuteix la legalitat d'aquestes resolucions, que la sentència apel·lada ha confirmat, ja que considera que la seva absència estava justificada per diversos motius, que es refereixen a la necessitat d'assumir la cura dels seus progenitors, a que va patir un accident de circulació, i al tancament de fronteres per part del Marroc, com a conseqüència de la pandèmia del SARS-CoV-2.

D'altra banda, al·lega que l'Administració va tenir coneixement d'aquesta absència a través de les seves pròpies manifestacions, quan va declarar davant del Servei de Policia en el marc d'una comissió rogatòria internacional, i que no consta que, en aquest acte, es respectés el seu dret fonamental a ésser informat de l'acusació, a no declarar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a l'assistència tècnica d'un lletrat.

Tercer.- Sobre el primer motiu d'impugnació, no es discuteix en realitat que concorren els motius d'anul·lació de l'autorització de residència i treball que es preveuen en els apartats a) i b) de l'article 73 de la Llei qualificada d'immigració, que es refereixen als supòsits en què els titulars d'aquesta autorització no resideixin o treballin al Principat de forma permanent i efectiva. Ha quedat suficientment acreditat, i el recurrent no ho nega, que va tornar al seu país d'origen des de finals de 2019 fins a mitjans de 2022, i que durant aquest període no va treballar a Andorra ni cotitzar a la seguretat social.

La qüestió litigiosa es redueix doncs, en aquest capítol, a determinar si són aplicables les excepcions que contempla l'article 53.2 de la Llei qualificada d'immigració, que computa com a període de residència permanent i efectiva al Principat "les absències causades per vacances, per un tractament mèdic a l'estranger conseqüència d'una malaltia o d'un accident, per un cicle de formació a l'estranger en les condicions definides a l'article 52.3, o per un desplaçament laboral a l'estranger acordat pel patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada no superior a 12 mesos prorrogables per causa justificada pel patró i amb una autorització del Servei d'Immigració".

La sentència apel·lada ha fet una anàlisi detallada de les circumstàncies que invoca el recurrent, que ha de ser íntegrament confirmada.

Pel que fa a la cura dels seus progenitors, és cert que l'esmentat article 53.2 de la Llei qualificada d'immigració només es refereix al tractament mèdic a l'estranger, com a conseqüència d'una malaltia o d'un accident, del propi titular de l'autorització de residència i no dels seus familiars. En qualsevol cas, la necessitat d'atendre els seus progenitors només resulta de les pròpies manifestacions de l'interessat, i no consta que aquella fos imprescindible per l'absència d'altres familiars. A més, les dates del traspàs del seu pare i de l'accident de la seva mare tampoc justificarien una absència tan perllongada, de més de dos anys.

Tampoc l'accident de cotxe que al·lega el recurrent justificaria la durada de la seva absència, ja que no li va produir lesions greus, i, quant al tancament de fronteres, no es discuteix que el Marroc va permetre la tornada dels seus ciutadans residents a l'estranger el mes de juliol de 2020, de manera que tampoc s'explica que no retornés al Principat fins quasi dos anys després.

Per tot això, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.

Quart.- Quant a l'al·legada vulneració dels drets fonamentals que recull l'article 10 de la Constitució, el recurrent parteix del fet que la iniciació del procediment que va conduir a l'anul·lació de la seva autorització de residència i treball va portar causa de les seves pròpies declaracions, fetes en el marc d'una comissió rogatòria internacional, i que no s'ha justificat que se l'advertís del contingut d'aquells drets.

Tanmateix, l'examen de l'expedient administratiu permet constatar que l'objecte d'aquesta diligència judicial es limitava a la citació de l'interessat per comparèixer davant de la Batllia, als efectes de practicar una determinada notificació.

El fet que la Policia, en ocasió de dur a terme aquesta citació, procedís a prendre declaració al recurrent sobre la seva situació al Principat, com es diu explícitament en el document de data 4 d'agost de 2022, no suposa que aquesta actuació formi part de les diligències penals, sinó que es va fer en l'exercici de les competències que l'article 6 del Reglament del Servei d'Immigració atribueix al Departament de Policia, en ordre a controlar la situació dels estrangers que es troben al país i amb l'efectivitat de la seva residència, efectuant "enquestes de residència o altres investigacions destinades a vetllar pel compliment de la matèria d'immigració i l'adequació als supòsits previstos legalment" (apartat b) de l'article 6).

Aquesta activitat investigadora, en l'exercici de les competències del Departament de Policia, va donar lloc en aquest cas a prendre declaració a l'interessat, el qual va manifestar que va marxar al Marroc entre les dates abans esmentades, per la qual cosa, en no haver residit i treballat a Andorra de forma permanent i efectiva, es va procedir a iniciar el procediment que va donar lloc a l'anul·lació de la seva autorització de residència, d'acord amb l'article 74 de la Llei qualificada d'immigració.

En definitiva, les actuacions de la Policia i del Servei d'Immigració en aquest concret supòsit no tenen naturalesa penal ni sancionadora, sinó que es van dur a terme en l'exercici de les competències en matèria de policia d'estrangers que li atribueix el Reglament del Servei d'Immigració, per tal de comprovar el compliment de les condicions que estableix la normativa aplicable. En conseqüència, no s'ha produït cap vulneració dels drets fonamentals que invoca el recurrent.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Tur contra la sentència dictada el 9 de gener de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.