reclamació deute comunitari-legitimació activa de la CP- prejudicialitat civil-procediment i prova-costes

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: Sr. Moliner,

Sr. Alfaro

Representant: Sra. Cepeda

Advocat: Sra. LCM

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sr. Almansa

Advocat: Sra. SBA

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: reclamació deute comunitari-legitimació activa de la CP- prejudicialitat civil-procediment i prova-costes

SENTÈNCIA 000004/2025

Andorra la Vella, 13 de gener del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit de data 03-10-2022, i previ procediment d'injunció, la representació processal de la ORG_0, representada per la seva presidenta, la Sra. Julián, va formular demanda en reclamació de quantitat contra els Srs. Moliner i Alfaro, en la seva qualitat de propietari de les unitats immobiliàries XXXX, XXXX i XXXX de l'edifici ECT II, demanant la seva condemna a pagar:

- la quantitat provisional de 14.536,55 euros descrita en el procediment d'injunció (deute exigible al tancament de comptes al juny del 2021),

- la quantitat de 3.444,26,10 euros corresponent a la previsió 2022 i als comptes pendents,

- la quantitat de 209 euros corresponents segons acta als honoraris de l'administrador de la comunitat per a la tramitació de les demandes judicials,

- els interessos sobre la quantitat principal finalment deguda corresponents al tipus interbancari en vigor per als préstecs doncs l'EURIBOR més un 1%,

- el recàrrec de penalitat del 20% del principal finalment degut,

- l'actualització del pagament de totes les despeses comunitàries degudes fins a la data i a vèncer fins a la liquidació del deute, de moment indeterminades, però les quals seran objectivament calculables en el moment de la liquidació del deute, acreditades si s'escau en període d'execució de sentència (tal i com es preveu a l'article 34.13 de la LPH), augmentades dels interessos legals anteriorment esmentats , així i com augmentats dels corresponents recàrrecs, segons es preveu a l'article 22 dels Estatuts,

- les costes processals.

2.- Per escrit de data 15-11-2022, i abans de contestar al fons, la representació processal dels Srs. Moliner i Alfaro va formular una excepció de prejudicialitat civil en relació a la causa relativa a la impugnació de la Junta del 29-10-2021.

Per Aute de data 22-12-2022 aclarit el 28-02-2023, la Sra. Batlle va decidir no donar lloc a la qüestió de prejudicialitat civil i per Aute de data 14-04-2023, el president d'aquesta Sala civil va decidir no admetre el recurs presentat el 22-03-2023 per la representació processal dels Srs. Moliner i Alfaro .

3.- Per escrit de data 25-01-2023, la representació processal dels Srs. Moliner i Alfaro es va oposar a la demanda formulant a títol principal una excepció de manca de legitimació activa de la comunitat de propietaris en considerar que ni l'Administrador ni la Presidenta de la comunitat ho eren de veritat.

Subsidiàriament, s'oposava a la demanda per no existir deute, en trobar-se el mateix consignat prop de la Batllia. També afirmaven que només eren propietaris de la unitat XXXX però de no pas de les XXXX i XXXX.

Més subsidiàriament, demanava fixar el deute en la quantitat que eventualment resulti de la prova pericial que serà aportada en autes més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, i la desestimació de la reclamació efectuada per tots els altres conceptes (interessos i penalitats estatutaris, honoraris de l'administrador per considerar-se tots aquests conceptes abusius i les quantitats objecte de venciment futur per trobar-se derogat l'article 34 de la LPH.

I tot l'anterior amb imposició de les costes a la part demandant, inclosos honoraris d'advocat i procurador, i taxes si escau.

4.- En data 05-12-2023, aquesta Sala va desestimar el recurs de la representació processal dels Srs. Moliner i Alfaro en contra de l'Aute de data 01-12-2022 que havia decidit admetre la sol·licitud de mesura cautelar interessada per la part agent, i donar lloc a l'embargament de la unitat immobiliària propietat del citat senyor, a l'alçada de la quantitat provisional de 14.536,55 euros + 3.447,26 euros.

5.- En data 19-02-2024, la Sra. Batlle va dictar sentència amb la següent part decisòria :

"Primer.- Donar lloc majoritàriament a la demanda i condemnar a la part defenent a satisfer a l'agent l'import reclamat de 28.761,69 euros al qual s'hauran de deduir:

- els imports de 618 euros corresponents a les costes judicials i processals de la injunció de pagament (418+100+100),

- i eventualment si s'han imputat els interessos (euribor + 1%) i recàrrecs (20%) que s'han pogut afegir als imports principals,

- i amb la reducció dels imports satisfets per la defenent l'any 2016 cas de que no s'haguessin tingut en compte en la reclamació.

Segon.- Imposar les costes processals processals i judicials a la part defenent que haurà de fer-se càrrec igualment de les despeses extrajudicials de l'administrador de finques (209 euros).".

6.- En contra d'aquest resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Moliner i Alfaro .

A títol principal, demana la seva revocació en els pronunciaments impugnats i que en el seu lloc s'acordi declarar la manca de legitimació activa de la Comunitat de Propietaris i desestimar íntegrament la demanda, i que es decreti l'existència de prejudicialitat civil, acordant la suspensió del procediment immediatament fins a la resolució definitiva del procediment amb referència 60000058/2022.

Subsidiàriament, per al cas que es consideri legitimada la comunitat de propietaris o que no s'escaigui la suspensió per prejudicialitat civil, demana la desestimació de la demanda per no existir deute, en trobar-se el mateix consignat prop de la Batllia.

Més subsidiàriament, demana la revocació parcial en el sentit de fixar el deute en la quantitat que eventualment resulti de la prova pericial a practicar per un perit judicial, únicament respecte de la unitat XXXX XXXX desestimant la reclamació respecte les unitats XXXX i XXXX i places XXXX, però confirmant la sentència de primera instància pel que fa al pronunciament relatiu a les costes d'injunció, recàrrec del 20% i interessos (euríbor + 1%) i quantitats abonades directament a la comunitat de propietaris, i desestimant la reclamació pel que fa als honoraris de l'administrador i les quantitats objecte de venciment futur per trobar-se derogat l'article 34 de la Llei de propietat horitzontal.

Encara més subsidiàriament, demana la revocació parcial en el sentit de fixar el deute en la quantitat que es recull en el certificat de la Comunitat de Propietaris de data 31-01-2022 que es correspon amb la reclamació efectuada en la demanda, únicament respecte de la unitat XXXX XXXX desestimant la reclamació respecte les unitats XXXX i XXXX i places XXXX, però confirmant la sentència de primera instància pel que fa al pronunciament relatiu a les costes d'injunció, recàrrec del 20% i interessos (euríbor + 1%) i quantitats abonades per aquesta part directament a la comunitat de propietaris, i desestimant la reclamació pel que fa als honoraris de l'administrador i les quantitats objecte de venciment futur per trobar-se derogat l'article 34 de la Llei de propietat horitzontal.

D'altra banda, pel cas que el Tribunal no estimi els seus motius d'apel·lació sobre el fons de la litis, demana la revocació parcial en el sentit d'acordar la no imposició de les costes ni en primera instància ni en aquesta alçada.

Fonamenta el seu recurs en una errònia valoració de la prova, una vulneració de les normes processals i una infracció de la Llei.

7.- La representació processal de la ORG_0 demana la confirmació de la sentència en tots els seus extrems, la denegació de les pretensions de la part recurrent, imposant a més les costes derivades del present recurs al seu promotor, amb inclusió de totes les despeses i costes processals amb inclusió dins d'elles dels honoraris de Lletrats, perits i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

8.- Per Aute del 28-05-2024, es va decidir no admetre les proves proposades per la part apel·lant i per Aute del 14-07-2024 es va decidir no admetre la prova proposada per la part apel·lant en el seu escrit del 14-06-2024.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Contestarem al recurs seguint l'ordre plantejat per la part recurrent, és a dir :

1) Manca de legitimació activa, entesa com a capacitat per ser part. Fonament de Dret quart.

2) Qüestió de Prejudicialitat civil amb la causa 6000058/2022. Fonament de Dret cinquè.

3) improcedència de la reclamació respecte a les unitats immobiliàries XXXX i XXXX i places d'aparcament XXXX.

4) Existència i determinació del deute reclamat. Fonament de Dret sisè.

5) Imposició de costes. Fonament de Dret desè.

Segon.- Pel que fa la manca de legitimació activa de la comunitat per entaular la present acció de reclamació de deute comunitari, la part apel·lant exposa que havent estat declarada nul·la la Junta del 2016 i no podent-se subsanar els defectes que van portar a dita nul·litat, l'única opció possible és de reposar al seu lloc l'Administrador i la Presidenta, no tenint cap legitimitat el nou administrador i la nova presidència. En treu la conclusió que, en no voler examinar l'excepció de manca de legitimació activa de la comunitat, la Sra. Batlle ha vulnerat el principi de força de cosa jutjada. Afegeix que no és cert que l'anterior administradora i l'anterior presidenta no fessin res per fer valer aquesta decisió judicial doncs han sol·licitat reiteradament poder reprendre el control de la Comunitat.

Però aquest motiu de recurs no es pot estimar per les raons que exposarem seguidament.

En primer lloc, ens hem de referir a la sentència dictada per aquesta Sala en data 16-01-1997 (número 174 del llibre pàgina 25) que motiva :

"Evidentment és cert que les comunitats de propietaris estan mancades de personalitat jurídica. Però també ho és que la propietat horitzontal comporta una situació d'indivisió forçosa i perpètua derivada de la coexistència d'uns elements comuns i privatius, que origina forçosament l'aparició d'una organització corporativa i l'actuació en el tràfic jurídic d'una entitat de fet, que fa imprescindible que, encara que estigui mancada de personalitat jurídica, sigui considerada com una entitat de projecció jurídica pròpia. D'acord amb aquestes consideracions resulta clar que no es pot negar a les comunitats de propietaris una legitimació per a fer valer davant dels organismes jurisdiccionals els drets de la comunitat com a tal, ja sigui enfront a terceres persones alienes a la comunitat, com en front de qualsevol dels propietaris per tal d'exigir-els-hi les prestacions econòmiques que fan possible el funcionament de la comunitat en benefici de tots. En aquest punt cal recordar que segons la sentència del Molt Il.lustre Tribunal Superior de la Mitra de 12 de desembre de 1989, la comunitat de propietaris pot ella mateixa i sense el concurs de l'administrador comparèixer en judici. I que segons la sentència d'aquest Tribunal de 20 d'abril de 1995 la manca de personalitat jurídica de les comunitats de propietaris no pot impedir que contractin els serveis que necessitin, que puguin celebrar actes jurídics i que puguin comparèixer davant dels organismes jurisdiccionals per tal de fer valer els seus drets." (la negreta i el subratllat són afegits).

En aquest ordre d'idees, volem ressaltar que de conformitat amb els articles 17, 19, 21 i 33 LPH qui té la legitimació activa, per exigir judicialment pel compte de la comunitat els deutes contrets pels propietaris morosos dels comptes aprovats per la Junta de Propietaris, són el president o l'administrador secretari actuant en representació de dita comunitat i que són, amb la junta de propietaris, els seus òrgans de govern.

I al respecte, constatem que segons el certificat emès el 19-01-2022, durant l'AGO celebrada el dia 29-10-2021, es va decidir per unanimitat dels presents i representats la reelecció dels càrrecs de la Sra. Julián com a Presidenta i del Sr. Vara de B com a Administrador.

En segon lloc, aquesta Sala ja es va pronunciar sobre aquesta problemàtica de la legitimitat, o més aviat de la capacitat o facultat, dels actuals representants de la Comunitat.

En efecte, el present litigi s'inscriu en el marc de la persistent conflictivitat que caracteritza el funcionament de la ORG_0 des de fa anys, tota vegada que des del 2016, moment on es va procedir a un canvi de presidència i de secretari-administrador, certs propietaris (que representen entre 20% i 30% de les quotes i que la part agent qualifica de minoria de dissidents) discuteixen la legitimitat dels càrrecs en funció, la gestió duta a terme i han impugnat les deliberacions dels òrgans de deliberació, mentre que el secretari-administrador, en funcions però la designació del qual està discutida, es va negar a facilitar cap informació a qui no acrediti el seu títol de propietat.

Ens remetem al detallat històric que es fa en la sentència d'instància al respecte.

Així, és veritat que per sentència de data 25-07-2018, confirmada el 28-11-2019, es va anul·lar la junta del 03-06-2017, per sentència de data 08-04-2020, es va anul·lar la junta del 21-09-2016, i que per sentència de data 12-05-2020, es va anul·lar la junta del 14-10-2017. De fet, totes les juntes es veuen impugnades.

Però la part apel·lant no pot invocar dites resolucions, argüint que els òrgans de representació de la Comunitat no eren els que han actuat el dia de la junta d'autes sinó els càrrecs en funció a l'inici de dita junta del 2016.

No és perquè es va obtenir la nul·litat de diverses juntes que totes les juntes posteriors a la del 03-06-2017 s'haurien d'anul·lar, ja que és junta per junta que s'ha de valorar si la mateixa es va convocar i desenvolupar degudament.

D'altra banda, remarquem que si es va anul·lar la junta i els seus acords, es va ordenar convocar-ne una altra.

En tercer lloc, és veritat que com ho posa de relleu la sentència d'instància aquesta Sala va tenir l'ocasió de precisar que :

"constitueix doctrina d'aquesta Sala que el procediment declaratiu previst per la Llei de propietat horitzontal per reclamar deutes envers la comunitat únicament permet discutir la procedència total o parcial de la reclamació econòmica, però no permet discutir qüestions relatives a la validesa o ineficàcia de les juntes de propietaris de les que es poden derivar les reclamacions dels deutes, ni molt menys la validesa dels estatuts o modificacions estatutàries acordats en les mateixes. Les qüestions que afecten a la seva validesa han de ser objecte d'impugnació mitjançant els procediments i les causes previstos a la llei, però no en el marc del procés ideat per lluitar contra la morositat." (TSJC 175-2022 del 05-12-2023).

I contràriament al que sosté la part apel·lant, malgrat la citada sentència concerneix un procediment instat abans de l'entrada en vigor del CPC i que l'article 34 LPH ha quedat derogat pel dit CPC, sí que tal doctrina és d'aplicació al present cas on l'objecte del plet és una reclamació de deute comunitari i no pas discutir extrems relatius al funcionament de la CP que són objectes d'altres procediments, ni tampoc per a impugnar els comptes. I la reclamació d'un deute comunitari per la Comunitat a un copropietari morós segueix essent un procediment especial ara previst per l'article 33 LPH i pel procediment d'injunció (articles 260 i següents del CPC).

En quart lloc, quant a l'argument de la Sra. Batlle segons el qual la part defenent no ha demostrat haver tingut cap tipus d'iniciativa de convocatòria dels propietaris d'ençà almenys el pronunciament de la sentència del 12-05-2020 en la causa 2000321/2017. No es tracta de negar que l'anterior administradora va intentar reprendre el control, doncs és un fet que, a través de les sistemàtiques impugnacions de juntes que va instar (personalment com a propietària i amb els altres propietaris que representa), va intentar obtenir el reconeixement que els nous càrrecs no tindrien cap legitimitat. Es tracta de constatar que malgrat el fet de considerar-se com la legítima administradora i la legítima presidenta, la Sra. G i la Sra. F no van procedir a cap convocació d'una junta.

En cinquè lloc, quant a la situació de l'anterior presidenta, la Sra. F, la part apel·lant sosté que és de manera sorpressiva i incongruent que la part agent invoca ara el fet que dita senyora, en realitat va dimitir i que aquesta decisió no queda afectada per la decisió de nul·litat.

Al respecte, s'ha de precisar que la Sra. F va dimitir per voluntat pròpia i la pèrdua del seu càrrec de presidenta no és conseqüència de la nul·litat pronunciada judicialment al 2020.

Ressurt de l'acta del 21-09-2016, que, quan es va abordar el punt 10 de l'ordre del dia relatiu al cessament de l'administradora i de la presidenta, la Sra. F va llegir una carta i va comunicar a l'assemblea que posava el seu càrrec a disposició ja que havia arribat el moment del seu relleu, que uns propietaris la van agrair, i que ella es va aixecar i va venir a seure entre els demes propietaris, essent el vice-president fent de president "en funció" qui va continuar a dirigir els debats.

Per tant, la pretensió que únicament serien legitimats per a convocar juntes la Sra. F i l'antiga administradora (D representat per la Sra. G) no és viable.

En tot cas, tot i considerant que la junta del 2016 era nul·la i la va impugnar, la Sra. G va remetre la documentació a la nova administració, el que va permetre a aquesta convocar les següents juntes (amb la problemàtica dels títols de propietat), i així es va fer.

A més, no es podia deixar la Comunitat en situació de buit i, de conformitat amb els estatuts, s'havia de convocar cada any una junta per designar els membres del consell d'administració i establir els comptes. Ho van fer els que havien estat designats mentre que la Sra. F no va intentar res al respecte. Posteriorment a la junta anul·lada, es van celebrar altres juntes en les quals una majoria de propietaris va confirmar el canvi d'Administrador.

Ningú ha demanat, en l'interès del bon funcionament de la Comunitat, la designació d'un administrador judicial per tal de convocar de manera indiscutible una junta que podria provocar una nova arrencada, sinó que totes les juntes es veuen impugnades de manera sistemàtica i a més les capacitats financeres de la Comunitat es veuen afectades pels refús de pagar les despeses.

Tercer.- Pel que fa a la prejudicialitat civil en relació a la causa relativa a la impugnació de la Junta del 29-10-2021, la part defenent va reiterar dita excepció malgrat el fet que no havia presentat cap recurs de reposició en contra de l'Aute de data 22-12-2022 aclarit el 28-02-2023 decidint no donar lloc a dita qüestió de prejudicialitat civil, i la Sra. Batlle va entrar en el seu examen.

La part apel·lant sosté que el certificat invocat per la Comunitat per reclamar el deute dimana dels acords presos en la reunió de la Junta de la Comunitat de propietaris de data 29-10-2021, que ha estat impugnada (causa 6000058/2022 en el marc de la qual es demanda declarar la nul·litat de la Junta celebrada en data 29-10-2021 i de tots els seus acords per ser nuls de ple dret), i que per tant considerar que no existiria prejudicialitat civil seria contrari a l'article 59 del CPC, tota vegada que la prèvia resolució de la causa anterior és imprescindible per la resolució de la present causa i que existeix un risc de decisions contradictòries.

Però no és cert que la resolució de la causa en qüestió és imprescindible tota vegada que l'objecte és diferent. En el marc del present procediment es tracta d'una reclamació de quantitat per a despeses comunitàries, quan en l'altre procediment es tracta essencialment de determinar la legitimat dels càrrecs en funció sense que això pugui afectar la problemàtica merament econòmica i de gestió.

Tampoc aquest motiu d'apel·lació es pot estimar.

Quart.- Pel que fa a la improcedència de la reclamació respecte a les unitats immobiliàries XXXX i XXXX i places d'aparcament XXXX, els apel·lants sostenen que la comunitat coneixia els reals propietaris des del 2017 i posteriorment a la carta del Sr. RG del 2016 indicant ser el propietari de les tres unitats.

S'ha d'explicar que en el seu escrit de contesta, els defenents afirmaven que només són propietaris de la unitat XXXX, invocant el document 13 de l'escrit de demanda (foli 31), és a dir l'acte de presència aixecat pel Saig S el dia 12-10-2017 a petició de la Sra. G actuant en nom propi i com a representant de D, SAU, i en base als documents exhibits per la mateixa.

Dit d'una altra manera, no és perquè la Sra. G només va presentar el títol de propietat d'una sola unitat que els defenents no són propietaris de les altres.

De la mateixa acta ressurt que els propietaris serien respectivament GT i PT.

Sobre tot, ho van fer sense aportar llur títol de propietat en relació a dita unitat i sense tenir en compte els altres documents del referit escrit de demanda en els quals apareixen com a propietaris d'altres unitats, com és el llistat foli 22 on apareix que la immobiliària D (Sra. G) els representa també com a propietaris de la unitat XXXX.

Sobre tot, no han tingut en compte la carta de data 20-10-2016, mitjançant la qual el propi Sr. Moliner va comunicar la seva adreça a efectes de comunicacions vàlides relacionades amb la CP agent a l'agència D i on indica que les seves propietats són els apartaments XXXX, XXXX, XXXX i 1-2-A així com les places d'aparcament 32, 4 i 42 (foli 257).

Val a dir que és justament aquesta problemàtica de la producció dels títols de propietat que va ser un dels elements que va cristal·litzar el conflicte en la comunitat, i els propietaris qualificats de "dissidents" van aconseguir fer admetre que tal producció no era imprescindible per justificar de la seva qualitat de propietari quan la comunitat l'havia admès implícitament a traves dels seus actes, com convocar els propietaris per participar a la junta.

Si bé el Saig ha constatat al 2017 que les unitats en qüestió serien la propietat de menors d'edat (a priori els fills del Sr. Moliner) compartim la motivació i la conclusió de la Sra. Batlle que els titulars no han degudament comunicat a la Comunitat el canvi de titularitat, canvi que invoquen ara per escapar al pagament del deute relatiu a dites unitats, sense perjudici del recurs que podran exercitar en contra dels nous titulars si escau.

Finalment, els apel·lants sostenen que només el Sr. Moliner i no pas el Sr. Alfaro podria resultar condemnat en relació a aquestes dues unitats. Però es tracta d'un argument nou aixecat per primera vegada en aquesta alçada. De totes les maneres, apareix que els dos han actuat de manera conjunta.

Cinquè.- Pel que fa a l'existència i a la determinació de deute reclamat, i pel que fa la qüestió de les proves, la part apel·lant sosté que se li ha vulnerat el dret a la defensa i a la igualtat d'armes que regeixen el procediment civil, tota vegada que no se li va permetre practicar les proves escaients per defensar-se front una reclamació de quantitat que es considera excessiva o inexistent.

Ja ens vam pronunciar al respecte de la prova en el nostre Aute de data 28-05-2024 al qual ens remetem, tot i afegint el següent.

Quant a la prova pericial, no és ni útil ni pertinent ordenar una pericial per tal de verificar tota la comptabilitat de la comunitat des del 2017 quan l'objecte del plet es cenyeix a la reclamació de despeses comunitàries, i quan els comptes no es van impugnar al seu moment.

No pot una pericial tenir un objecte més ampli que el d'establir la prova de fets en relació amb l'objecte del plet i per la deguda resolució del mateix.

A més, la prova pericial judicial no pot suplir la carència d'una part en aportar els elements de prova necessaris al succés de les seves pretensions. Dit d'una altra manera, cal aportar uns elements suficients per establir que existeix una problemàtica de caire tècnic la prèvia resolució de la qual per un perit especialista és necessària a la solució del litigi tal com plantejat a la jurisdicció.

En el present cas, el que es pretén és impugnar de forma genèrica la gestió a traves d'una revisió o auditoria de tota la comptabilitat quan no s'ha aportat cap element, cap indici seriós, que permeti dubtar de la sinceritat de la mateixa, i quan les impugnacions que s'han fet de manera sistemàtica de les juntes no es fonamenten en cap motiu relatiu a la correcció dels comptes de les despeses sinó sempre en motius formals i en l'argument central dels propietaris que impugnen que s'hauria de reposar-ho tot a la mateixa situació que la anterior a les juntes anul·lades del 2016 i 2017.

A més, cada propietari tenia la possibilitat d'accedir al portal informàtic previst a tal efecte per revisar la documentació essencial per la verificació de les despeses comunitàries reclamades, en particular les factures i els extractes de comptes.

La part apel·lant argumenta que el fet que la Sra. Batlle hagi decidit que s'havien de deduir de l'import objecte de condemna els imports que la part defenent ha acreditat haver satisfet l'any 2017 si aquesta reducció no ha estat presa en compte per la CP, seria la demostració que els comptes presentats són inintel·ligibles. Però apareix més aviat que dita precisió correspon al fet que la Sra. Batlle ha considerat que la part defenent no havia degudament acreditat els pagaments que ha pretès haver efectuat.

I és de recordar que si bé és al qui demana el pagament provar l'existència de l'obligació que el sustenta, és al deutor provar que s'ha alliberat de la seva obligació de pagament.

En tal paràmetres, la pericial sol·licitada no era justificada i no només hauria tingut un efecte dilatori.

Quant a la testifical en la persona del Sr. Vara, l'Administrador-secretari en funció, ens remeten a la motivació del nostre aute de data 28-05-2024, el qual cita la motivació de la Sra. Batlle al respecte d'aquets punt precís, i que fem nostra. El secretari-administrador, Sr. Vara, ja va comparèixer vàries vegades en el marc dels altres procediments aportats per corda fluixa i les seves manifestacions en el marc de dits procediments permeten constatar que seria del tot inútil tornar a convocar-lo com a testimoni.

Quant a l'argument sobre la inexistència del deute per existir una consignació, hem de repetir el que ja vam motivar en sentències anteriors.

La part demandada considera que els dipòsits sense oferiment efectuats per certs propietaris permeten considerar que sí que es trobarien al corrent del pagament de les despeses. Però no és així. El que han fet els agents és procedir conjuntament a consignar els imports que ells han considerat, que no corresponen als imports reclamats per la Comunitat després de l'establiment dels comptes comunitaris, sense previ oferiment a la Comunitat, i sobre tot amb la voluntat de no oferir dits imports a la Comunitat, ni que sigui a títol d'acompte, sinó amb expressa condició que quedessin consignats fins a que recaigui resolució ferma sobre el litigi instat per ells mateixos. El tot, sense fonamentar cap crítica concreta en contra dels comptes de la Comunitat sinó invocant el fet que els òrgans de la mateixa no serien els degudament designats, però provocant una patent manca de tresoreria per la Comunitat.

És jurisprudència consolidada i recordada en el nostre i molt recent AUTE de data 16-10-2024 (rotlle 128-2024). En el mateix recordàvem el nostre Aute 051-2022 de 06-04-2022 (rotlle 398/2021), en el qual motivàvem :

"(...) sobre la naturalesa de la consignació judicial.

En aquest sentit, hem de recordar que la consignació constitueix el mitjà coactiu que disposa el deutor front al creditor, per a satisfer el seu interès en el compliment d'una obligació, alliberant-se del deute en aquells supòsits en què el creditor s'hagi negat a rebre la prestació o quan resulti impossible fer-la efectiva. Quant a la naturalesa del dipòsit judicial, en l'Aute de 22-4-2004 dictat en el rotlle TSJC 173/2003, indicàvem: "la part que efectua el dipòsit esdevé deutora d'una prestació de donar a favor de la part agent. I com a deutora la forma d'aconseguir alliberar-se de la seva situació de subjecció, extingir el deute i satisfer l'interès del creditor no és altra que la de portar a terme el pagament o solutio. Si, per el contrari, desitja procedir a la consignació com a subrogat del pagament (STSJA 22-9-2000), per tal que tingui lloc un efecte alliberatori cal que concorrin els pressupòsits de l'esmentat subrogat del pagament. I en aquest ordre d'idees, s'ha d'assenyalar que la consignació requereix per a desenvolupar el seu efecte alliberatori que vagi precedida de l'oportú oferiment de pagament, de tal manera que la consignació, precedida de l'oferiment de pagament, esdevé possible quan el creditor no coopera amb el deutor per a possibilitar l'alliberament d'aquest darrer. És en aquests casos on el creditor incompleix la seva càrrega de cooperació, que el deutor pot alliberar-se oferint, en primer terme la totalitat del que es deu (Codi 8,43,9), i, solament, quan no s'accepta l'oferiment, consignant la prestació deguda. Aleshores, si concorren els dos pressupòsits, el deutor s'allibera de la seva prestació i trasllada el risc de la pèrdua o destrucció del bé al creditor, a l'igual que no es col·loca en situació de morositat (Digest 13,5,17)".

Quant al certificat, la part apel·lant sosté que no es podia donar valor probatori al document aportat per la part agent quan es tractaria d'un simple llistat i que la pròpia sentència reconeix que no es tracta d'un certificat.

Però s'han de fer dues sèries de precisions al respecte.

La primera és que l'article 34 LPH que es referia al certificat de l'acord de la Junta ha quedat derogat per la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil.

És ara l'article 260.2 CPC relatiu a l'àmbit del procediment d'injunció que disposa que el deute dinerari s'ha d'acreditar mitjançant qualsevol dels documents següents:

a) Documents, sigui quina sigui la forma, la classe o el suport físic en què es trobin, que estiguin signats pel deutor o on consti el seu segell, empremta o marca, o qualsevol altre senyal físic o electrònic.

b) Rebuts, factures, albarans de lliurament, certificacions, telegrames, burofaxos, telefaxos, correus electrònics o qualssevol altres documents que documentin habitualment les relacions comercials i els crèdits i els deutes entre el creditor i el deutor.

c) Certificacions de liquidacions dels deutes en concepte de l'obligació de contribuir al sosteniment de les despeses generals de les comunitats de propietaris, lliurats per l'administrador secretari de la comunitat, amb el vistiplau del president.

d) Lletres de canvi acceptades.

e) Reconeixements de deute.

f) Certificacions bancàries, xecs i pagarés.

La segona és que la part demandant es va oposar al procediment d'injunció i que de conformitat amb l'article 267 CPC, es va decidir la finalització del procés d'injunció i la comunitat creditora va instar un procés d'acord amb la classe de procediment declaratiu que correspongui, en el nostre cas un abreujat.

En el marc del procediment d'injunció, la producció del certificat lliurat per l'administrador secretari de la comunitat amb el vistiplau del president constitueix una condició d'admissió de la petició (articles 260.2 c) i 262.2 b) del CPC). Però, en el marc del procediment declaratiu que s'obre com a conseqüència de l'oposició del deutor, no es tracta de la única prova útil per a establir a quin import arriba finalment el deute.

En el nostre cas, el cert és que existeix un deute. I el fet de dipositar un import per aquest concepte ho confirma. Existeix un deute bàsicament perquè la part defenent, com a propietari d'una unitat immobiliària que forma part de la copropietat, ha continuat com a mínim gaudint dels serveis comuns, i sense pagar la seva participació, continuant per tant a créixer el deute.

Quant a l'import de dit deute, la documentació aportada acredita la realitat de l'import reclamat, en particular el certificat inicial de data 31-01-2022 (foli 15) i el llistat final de data 20-03-2023 emes per B (foli 240). No existeix cap error en la valoració de la prova.

Per tot l'exposat la condemna a pagar l'import de 28.761,69 euros, amb les deduccions ordenades per la Sra. Batlle i que no van ser recorregudes, s'ha de confirmar.

Sisè.- Pel que fa a les costes de primera instància, la part recurrent sosté que no és cert que l'estimació és majoritària, i que en tot cas existeixen dubtes fàctics i jurídics. També s'oposa al pagament de l'import de 209.-euros inclòs per la Sra. Batlle en les costes processals.

Però, d'una part, la demanda era de condemnar a la part defenent a l'import total de 28.761,69 euros més interessos i recàrrecs.

El tribunal estima la reclamació principal però ordena deduir l'import de 618 euros en concepte de costes del procediment d'injunció i els imports satisfets al 2017 cas de que no s'haguessin tingut en compte en la reclamació. També ordena deduir els eventuals els interessos (euríbor + 1%) i recàrrecs (20%).

Així les coses, si restem de 28.761,69.-euros l'import de 618.-euros i l'import de 197,50.-euros en concepte de pagament que la part defenent invoca (pàgina 8 i document 7 de l'escrit de contesta foli 164), queda l'import de 27.946,19.-euros, el qual és molt superior al 80% de l'import reclamat, que és de 23.009,35.-euros.

Quant als interessos que es dedueixen de manera eventual no apareix que el seu import seria superior a l'import de 4.936,84.-euros.

Per tant, ens trobem en un cas d'estimació substancial.

D'altra part, no existeixen dubtes envoltant el cas que justificarien derogar al principi establert a l'article 350.2 del CPC.

Per consegüent, cal confirmar la imposició de les costes de primera instància a la part defenent vençuda.

Quant a l'abast de les costes processals, el mateix queda definit per l'article 356 del CPC. Inclou les despeses derivades de la inserció d'anuncis, la publicació d'edictes, l'obtenció de qualsevol document o certificació, o de qualsevol altra mena. Per tant, és amb bon criteri que la Sra. Batlle va incloure en les costes l'import de 209.-euros corresponent al certificat que l'administrador va haver d'emetre per poder tramitar judicialment la reclamació de la comunitat. Per tant dita despesa esta causada per la manca de pagament, no podent-se admetre que tal despesa integri el "pack" de les despeses generals d'administració que la comunitat ha de suportar de manera normal i per consegüent recaigui finalment sobre tots els propietaris.

Setè.- La desestimació íntegra del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs de la representació processal dels Srs. Moliner i Alfaro en contra de la sentència de data 19-02-2024 que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar a els Srs. Moliner i Alfaro les costes de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.