Divorci i mesures definitives: compensació econòmica pels dies no passats en companyia de l'altre progenitor (2000403/2018)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000204/2020 ORIGEN: 2000403/2018 - 00

NIG: 5300542120180002744

PARTS:

Apel·lant : Sra. Julián

Advocat : Sra. Canals

Apel·lat : Porras

Procurador : Sra. Villegas

Advocat : Sr. Querol

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 044-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 11.3.20 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió:

"Primer.- Estimant la demanda formulada per la representació processal del Porras contra la Sra. Julián, he de declarar i declaro la dissolució per causa de divorci del matrimoni que per ells fou contret, així com la dissolució del règim econòmic del matrimoni, adoptant les següents mesures reguladores:

Atribució de l'ús del domicili conjugal a la Sra. Julián.

Atribució de la pàtria potestat de forma compartida entre els dos progenitors i que la guarda i custòdia del menor A sigui atribuïda a la progenitora.

Pel que fa al règim de visites, aquest ha de consistir en caps de setmana alterns i la meitat de les vacances escolars, de forma progressiva, a instància de la psicòloga tractant del menor, Sra. Pina, i que permeti assolir el següent règim:

Que el pare gaudirà de la companyia del menor els caps de setmana alterns, des de la sortida de l'escola fins dilluns següent que el pare el portarà a l'escola.

El menor passarà les vacances escolars d'estiu, festes nadalenques, Carnestoltes i Setmana Santa, així com qualsevol altra festa escolar, per meitats amb el seu pare tal i com segueix:

els anys senars, el menor passarà amb el pare la primera meitat de les festes de Nadal, des del primer dia de vacances escolars, recollint-lo a l'escola, fins al dia 31 de desembre a les 10 hores del matí, i la segona meitat amb la mare portant lo el primer dia a l'escola a l'hora que correspongui. Els anys parells a l'inrevés.

pel que fa a les vacances d'estiu: els anys parells, el menor passarà amb el pare els dies que van des de la data de finalització de l'escola que el recollirà a la sortida, fins el dia 30 de juny, que el portarà al domicili matern a les 22 hores. A partir del 15 de juliol, el menor romandrà amb la mare, recollint-lo el pare, a les 22 hores al domicili matern. A partir del 15 i fins el dia 31 de juliol, el menor romandrà amb el pare, que el portarà al domicili matern a les 22 hores. A partir del dia 31 i fins el 15 d'agost, el menor romandrà amb la mare, recollint-lo el pare a les 22 hores al domicili matern. Del dia 15 d'agost i fins al 31 d'agost, el menor romandrà amb el pare, que el portarà al domicili matern a les 22 hores. A partir del 31 i fins a la tornada a l'escola, el menor romandrà amb la mare, que el portarà a l'inici de l'escola i es reprendrà el règim de visites normal.

Els anys senars, es farà a l'inrevés.

Els anys parells, el menor passarà amb el pare la primera meitat de les festes de Setmana Santa, del dilluns a les 10 hores al següent diumenge a les 20 hores, i la segona meitat amb la mare, des del diumenge fins el primer dia de l'escola. Els anys senars a l'inrevés.

Pel que fa a es festes de Carnestoltes i Tos Sants, la mare passarà amb el menor les de Carnestoltes senceres els anys senars i les de Tots Sants senceres els anys parells, i el pare les de Carnestoltes senceres els anys parells i les de Tots Sants senceres els anys senars.

Les onomàstiques i aniversaris de cada progenitor, el fill haurà de poder compartir-los amb el progenitor de què es tracti, independentment de l'anteriorment establert.

En relació a l'onomàstica i aniversari del menor, el fill haurà de poder compartir-los un any amb cada progenitor, de tal manera que els anys parells l'aniversari el comparteixin amb el pare i l'onomàstica amb la mare, i els senars a l'inrevés.

En relació als viatges, els progenitors hauran de comunicar-se recíprocament tot desplaçament de l'infant fora del Principat, de manera que en tot moment el progenitor que no el tingui en la seva companyia, conegui l'adreça i telèfon del lloc on es troba l'infant.

Fixar una pensió per aliments a càrrec del pare en favor de la menor d'un import de 530.- euros mensuals, la qual s'incrementarà anualment segons l'IPC publicat al Principat i fins que el menor sigui major d'edat o bé, fins que finalitzi els seus estudis superiors amb normal aprofitament, màxim fins als 24 anys. Tot plegat havent d'establir ensems l'obligació de sengles progenitors de satisfer per meitats les despeses extraordinàries del menor.

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Porras i Julián.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

Segon.- Contra l'esmentada sentència la Sra. Julián va interposar recurs d'apel·lació.

Per escrit de conclusions de data 24.11.20, la Sra. Julián va sol·licitar la modificació del darrer punt del Primer Decideix en el sentit d'ampliar l'aportació paterna com segueix:

"Fixant una pensió per aliments a càrrec del pare en favor de la menor d'un import de 530.- euros mensuals, la qual s'incrementarà anualment segons l'IPC publicat al Principat i fins que el menor sigui major d'edat o bé, fins que finalitzi els seus estudis superiors amb normal aprofitament, màxim fins els 24 anys. Tot plegat havent d'establir ensems l'obligació de sengles progenitors de satisfer per meitats les despeses extraordinàries del menor."

Endemés demana que el Porras satisfaci a la mare una quantitat preufetera de 17,50EUR o l'equivalent a 1/30 part de la pensió mensual bàsica per a cada dia que el pare no tingui el fill en la seva companyia quan li correspon per Sentència.

Tercer.- En data 11.12.20 la representació processal del Porras va presentar el seu escrit de contesta a les conclusions, i segons els arguments que s'hi exposen demana que es confirmi la sentència d'instància i es condemni a la recurrent per la seva mala fe al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador intervinents.

Per escrit de data 18.12.20 el MINISTERI FISCAL va manifestar que s'oposava al recurs formulat.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present procediment per divorci, la sentència d'instància declara la dissolució matrimonial per causa de divorci per donar-se els requisits legals per fer-ho i acorda una sèrie de mesures definitives que han estat a dalt transcrites.

La mare del menor s'alça contra la decisió presa per considerar que a més de la pensió d'aliments, el pare ha de ser condemnat a pagar una indemnització preufetera per cada dia que no gaudeixi del dret que té a estar amb el seu fill, A de 15 anys d'edat.

El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, així com el pare del menor.

SEGON.- La mare de l'A insisteix en aquesta alçada amb la mateixa petició que ja li va ser rebutjada per la instància i sense argumentar en quina infracció legal ha incorregut la sentència ara impugnada.

En efecte, la insòlita petició que formula la mare consisteix en una mena de clàusula penal en contra del pare per cada dia que no passi en companyia del seu fill, bé sigui en caps de setmana, bé sigui en vacances. No és que hagi impugnat la pensió d'aliments per resultar insuficient en base als recursos de cada part que declara la sentència, ni tampoc que s'hagi oposat a un règim de visites en favor del pare perquè aquest fa tres anys que no veu al seu fill. Sinó que simplement el que demana és una mena de compensació econòmica diària pel fet que en els dies que el pare hauria d'estar amb el seu fill i no ho fa, és ella qui l'ha de sostenir.

Com molt bé argumenta el Ministeri Fiscal, el que ha de preocupar és si considera que el fill en surt perjudicat per la manca de contactes paternofilials, hauria de demanar, en interès del menor, un canvi de mesures però no una indemnització. I així és si considera que es causa un perjudici al fill per la manca de relació amb el pare, el que cal és que insti una mesura que eviti aquest sofriment, abans que demanar una indemnització per ella.

Per altra banda, no ha impugnat la pensió d'aliments que ha fixat la sentència en 530EUR mensuals a càrrec del pare el qual compta amb uns ingressos de 2.111EUR (cotització a la CASS) i un saldo en el banc que no supera els 1.800EUR, "mentre que la mare confessa uns ingressos mensuals de 1.500EUR al mes "malgrat que l'extracte del compte en davalla que ingressa mensualment una suma en concepte de "Ingrés Caixer lloguer", d'entre 1.100EUR i 1.400EUR mensuals". Aleshores aquesta pensió d'aliments que no ha estat impugnada, ja reflecteix una proporcionalitat entre les possibilitats del pare i les despeses del menor, així com els ingressos de la mare.

TERCER.- En conclusió, doncs, aquesta petició sostinguda, de manera injustificada també en la segona instància, mereix ser rebutjada per vorejar la temeritat, doncs no està dirigida a evitar un patiment al seu fill sinó dirigida a compensar a la mare econòmicament per aquell suposat patiment filial.

QUART.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5, sense que, ateses les circumstàncies acabades de explicitar, pugui fer-se ús de la facultat excepcional en matèria de costes que conté la Novel·la 82, cap. X que solem aplicar en els casos de família.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Julián contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de març de 2020, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-