Bancari (TSJC 123/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000123/2015 ORIGEN: 1100386/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de febrer del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Caro, S.A. va interposar demanda, de data 3-06-2013, envers els Srs. Jover i Machado, segons la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a l'abonament de la quantitat de 224.182,35 euros i la suma de 8,16 euros de descobert, amb més interessos i comissions a càrrec del Sr. Jover i amb imposició de les costes processals.

La representació processal del Sr. Machado va oposar-se a la demanda, per escrit en el que demanava la suspensió de la causa fins a la resolució de l'expedient de cessació de pagaments i arranjament judicial. Per la seva part, el Sr. Jover no va comparèixer al tràmit de contesta a la demanda.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 2-12-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:

Que estimant la demanda interposada per la representació processal de Caro, S.A., contra el Sr. Machado, ha de condemnar i condemna aquest darrer, a pagar a l'agent la quantitat de 224.182,35.- EUR majorada amb els interessos de descobert que es meritin des del dia 27-4-2013 i fins a total i definitiva cancel·lació del deute i finalment a satisfer les costes judicials inclosos honoraris d?advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La representació processal del Sr. Machado ha interposat recurs contra la sentència i, en data de registre 16-04-2015, ha articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i en atenció als motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució dictada a la instància.

Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 11-05-2015, demana la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

IV.- Per Aute, de data 22-12-2015, aquesta Sala va denegar la petició de prova documental instada en segona instància, al considerar-la innecessària.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta la prosperabilitat del seu recurs són els que segueixen. En primer terme, entén que procedeix la pràctica de la prova documental, consistent en les escriptures públiques de 9-07-2007, 13-05-2011, 9-03-2010 i la carta de pagament de Caro, S,A a favor del Sr. Machado, per tal de conèixer els antecedents que van precedir els fets i les seves circumstàncies.

Aquest primer motiu no pot prosperar tota vegada que la manca de necessitat de la prova ja fou analitzada en l'Aute d'aquesta Sala de 22-12- 2015, que va refusar la seva pràctica. Així, es tracta d'operacions efectuades amb anterioritat a l'operació que ara s'impugna, sense que existeixi referència en el negoci que ara s'impugna a les mateixes i més quant ara l'objecte del litigi versa sobre l'absència de consentiment o la concurrència de vicis en aquest, relatiu a l'aval solidari del recurrent.

II.- El segon motiu o greuge rau en l'errònia consideració i tractament que s'ha atribuït a la sentència d'instància a la manca de consentiment. Així, manifesta que el Sr. Machado, forçat per l'angoixa davant l'amenaça d'ofegament econòmic del fill i consegüent fallida, va condicionar la signatura del document contra la seva voluntat. Assenyala que el mal era imminent i la gravetat era la ruïna del negoci creat amb el treball de tota una vida. Quant al mal, sustenta que era injust perquè s'havia posat en mans del Banc el patrimoni immobiliari i el préstec de 210.000 euros era un serrell menor.

El tercer greuge, que pot ésser analitzat conjuntament amb el segon, fa referència a la no apreciació de la ignorància del Sr. Machado del contingut del contracte que va signar. Resta provat per l'errada en el domicili del Sr. Machado, pel reconeixement explícit dels dos apoderats del Banc i per signar sense conèixer el contingut, ja que el préstec s'havia tractat amb el seu fill i el lletrat d'aquest.

La sentència d'instància examina, de manera impecable, els pressupòsits de la intimidació com a vici del consentiment que pot originar la ineficàcia del negoci jurídic contractual. I cal convenir amb la mateixa que la coacció psíquica o moral, és a dir, la intimidació, comporta exercir un estat de por de patir un mal imminent i greu que solament es pot evitat amb l'emissió de la declaració de voluntat.

Entre els requisits necessaris per tal que es pugui apreciar la intimidació esdevé necessari que el mal amb el qual s'amenaça sigui un mal injust. Des d'aquesta òptica, la comunicació per part de l'entitat bancària que si no es prestava l'aval solidari del recurrent l'operació no es portaria a terme, per molt negatives que fossin pels Srs. V. les conseqüències de no perfeccionar l'operació, no es pot entendre com a injusta ni il·legal. En efecte, a més de la responsabilitat patrimonial universal del deutor, l'entitat bancària cercava recolzar aquesta responsabilitat amb l'existència d'una garantia personal, de manera que aposés junt al patrimoni del deutor, el patrimoni del fiador, amb caire solidari. I, per tant, l'exigència d'una fiança solidària com a recolzament d'una operació de préstec no es pot entendre des d'aquesta òptica com un mal injust que integrés una coacció, si de no prestar-se comportava que el préstec no es portés a terme.

Per altra part, quant al coneixement de l'existència de la fiança solidària, resulta oportú assenyalar el que segueix. En primer terme, no s'ha acreditat cap disminució en la capacitat volitiva o intel·lectiva del Sr. Machado, de manera que la seva capacitat per a contractar esdevenia intacta i plena en el moment de la signatura de la fiança solidària.

En segon terme, consta a les actuacions que el deutor principal, el seu fill, i el lletrat d'aquest, eren coneixedors de les exigències de l'aval solidari en el marc de les negociacions entaulades amb l'entitat financera. Quant al propi recurrent, i el desconeixement que al·lega de la clàusula de fiança solidària, el cert és que la mateixa es troba redactada de manera clara i comprensiva (cl. VI del préstec hipotecari de 9-3-2010) i es refereix que l'aval és solidari i sense els beneficis d'ordre i divisió. Al respecte de l'errada en el domicili, aquest no pot tenir cap transcendència en relació al coneixement i assumpció de la clàusula de fiança solidària, atès que amb la seva signatura consentia la mateixa. I pel que fa a les declaracions dels apoderats, si s'examinen les posicions formulades (folis 160 i 161) resulta que els apoderats indiquen que tot es va negociar amb el fill del recurrent i el seu lletrat i que era condició imperativa la signatura de l'aval. Així mateix, neguen l'existència de pressions i que la discussió fou entre pare i fill i que finalment el pare va signar després de parlar amb el fill (folis 167 a 170).

Consegüentment, encara que s'admetés que el fill i el seu lletrat no li haguessin explicat al pare que havia de signar com a avalista, de les explicacions dels apoderats resta clar que en el moment de la signatura, van parlar pare i fill respecte de la necessitat de la signatura per a portar a terme l'operació de préstec i el recurrent va decidir signar en la seva condició d'avalista solidari, de manera que en aquell moment podia no signar i cercar una altra forma d'obtenció del préstec o assumir la condició d'avalista amb la seva signatura, que és, precisament, el que va efectuar. Aleshores, tampoc des d'aquest extrem pot estimar-se el motiu de recurs.

III.- Les consideracions anteriors justifiquen el refús dels diferents motius del recurs i, per tant, comporten que, en seu de costes processals, les mateixes li siguin imposades a la part recurrent, en virtut d'allò que es disposa al Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Machado contra la sentència, de data 2-12-2014, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.