IMMIGRACIÓ. denegació regularització,causes mèdiques. TSJA-IM-001/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-090-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-IM-01/14

SENTÈNCIA 13-2014

PARTS:

Apel·lant: Sr. Escudero

Representant: ídem

Advocat: Sra. Sanz

Apel·lat: M. I. GOVERN

Representant: Sra. Julián

Advocat: Sra. Plana

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-cinc d'abril del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-090-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Escudero va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa tàcita del recurs de reposició adreçat contra la decisió del Ministre de Justícia i Interior del 4 de juliol de 2013, sol·licitant la seva anul·lació.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Escudero mitjançant sentència del 30 de gener del 2014.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 28 de febrer del 2014, el Sr. Escudero manifesta principalment que:

el certificat mèdic aportat a les actuacions - totalment vàlid- acreditava el seguiment d'un tractament a Portugal;

l'absència del país era plenament justificada, cosa que reiterava també el testimoni Sr. Ferreras.

4.- L'escrit de contesta del M.I. GOVERN refereix que:

el Sr. Escudero no aportava cap prescripció mèdica, ni tan sols una baixa laboral, indicant la necessitat d'efectuar un tractament mèdic a Portugal;

no es demostrava que l'estada a l'estranger fos circumstancial;

l'interessat havia declarat, per davant el Servei de Policia, que havia traslladat voluntàriament la seva residència a Portugal;

era incongruent treballar a Portugal mentre es seguia un tractament psiquiàtric.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i l'article 160 de la llei qualificada d'immigració.

Segon.- El Sr. Escudero ha formulat demanda contra el M.I. GOVERN, interessant la revocació de la decisió governativa tàcita que confirmava la denegació de la sol·licitud de regularització de la seva autorització d'immigració.

El M.I. GOVERN es va oposar a la demanda, argumentant que el Sr. Escudero havia abandonat el país entre abril de 2011 i juliol de 2012 i que l'absència no quedava justificada.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, confirmant així el plantejament realitzat pel GOVERN.

Tercer.- L'autorització d'immigració del Sr. Escudero tenia vigència entre els dies 21 de novembre de 2010 i 29 de novembre de 2012. El permís administratiu va caducar i l'interessat va sol·licitar la regularització el dia 10 de desembre de 2012 (folis 47-48).

No es nega que l'apel·lant va romandre a Portugal entre abril de 2011 i juliol de 2012.

Segons l'article 81 de la llei qualificada d'immigració : "Després de la data de caducitat de l'autorització, la persona titular pot demanar la regularització de la seva situació si justifica que ha residit de manera principal i efectiva a Andorra des de la data en què li fou concedida la darrera autorització i si compleix també tots els altres requisits establerts en la present Llei per renovar la seva autorització".

Tanmateix, les absències del país per seguir un tractament mèdic a l'estranger (a conseqüència d'una malaltia o d'un accident) computen a efectes de residència i de treball permanents a Andorra, d'acord amb els articles 52 i 53 de la llei.

Per tant, el Sr. Escudero està en dret d'obtenir la regularització sol·licitada si justifica la seva absència, en els termes legals indicats.

Com bé conclou la instància, la prova desplegada per l'interessat esdevé molt insuficient.

D'antuvi, el Sr. Escudero no explica perquè la seva versió difereix tant d'aquella que va mantenir abans del naixement del litigi. En efecte, en data 12 de desembre de 2012, va declarar al Servei de Policia (folis 52-53) que havia abandonat puntualment el país per motius sentimentals (abril-juliol 2011), va retornar uns dies i després, va treballar a Portugal entre setembre de 2011 i juliol de 2012. Per tant, força és de constatar que enlloc es feia cap referència a un tractament mèdic.

Al foli 96 de les actuacions, trobem un certificat mèdic que refereix que el Sr. Escudero va ser tractat en un centre de salut mental de Portugal i que se li va efectuar un seguiment entre març de 2011 i agost de 2012. Aquest informe és del tot insuficient perquè el tractament mèdic a l'estranger requereix, a efectes de permetre un mínim control, una explicació objectiva i no es pot sustentar en la mera comoditat de la persona afectada. De fet ni tan sols sabem quin va ser l'abast exacte del tractament del Sr. Escudero, el qual sembla, més aviat lleu, tota vegada que li va permetre treballar a Portugal gairebé un any. Tampoc s'indica quan l'estat mental del recurrent es va estabilitzar. Tanmateix, és notori que existeix a Andorra un centre de salut mental i res justifica la necessitat d'acudir a un centre estranger.

Per acabar, el testimoniatge del Sr. Ferreras (foli 116) mereix molta cautela, en particular perquè indica que l'apel·lant va romandre dos mesos a Portugal per recuperar-se de la seva inestabilitat emocional, quan resulta que va hi va estar 15 o 16 mesos.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Escudero contra la sentència 2013-031, de 30 de gener del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.