Immisions (0230/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-230/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19 d'octubre del 2005 la representació processal del Sr. Garzón va formular demanda contra el Sr. Vives, titular del negoci "M.-P.", contra la societat "T.P.M. SA", propietària del negoci del mateix nom, i contra la societat "V.-M. SA" titular igualment del negoci de igual denominació, sol·licitant que es condemnés solidàriament als defenents al pagament del cost de reparació dels desperfectes existents al xalet propietat del seu mandant, els quals serien objecte de la deguda quantificació en període probatori, com a conseqüència de la utilització per part dels defenents de vehicles de gran tonatge que circulaven diàriament pel carrer a on es trobava ubicat l'esmentat xalet.

II.- La representació processal de la societat "V.-M. SA" va plantejar en data 23 de novembre del 2005 excepció de prescripció de l'acció entaulada per l'adversa, oposant-se subsidiàriament a la demanda amb l'argument que el seu mandant no era responsable dels danys que al·legava l'agent.

III.- En data 16 de novembre del 2005 la representació processal de la societat "T.P.M. SA" va contestar igualment a la demanda formulada contra ella, oposant-se a la mateixa amb l'argument que les esquerdes que presentava el xalet de l'agent eren anteriors al 15 de setembre del 2004 i que, en qualsevol cas, no se li podia imputar a ella la responsabilitat per manca de relació de causalitat entre la seva diligent actuació i els danys al·legats per l'adversa.

IV.- La representació processal del Sr. Vives va formular en data 23 de novembre del 2005 excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, ja que el seu mandant no disposava de cap vehicle pesant per raó del seu negoci. Plantejava, en segon lloc, l'excepció peremptòria de manca de litisconsorci passiu necessari, ja que no havien estat demandades altres societats que també circulaven amb els seus vehicles pel carrer a on estava ubicat el xalet de l'agent. Subsidiàriament, va contestar a la demanda argumentant que no s'havia provat l'existència d'un nexe causal entre la circulació de camions pel carrer i els danys que presentava el xalet de l'agent i que, en tot cas, es tractava d'un camí comunal pel qual estava autoritzada la circulació de qualsevol vehicle.

V.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 2 de setembre del 2009 desestimant íntegrament la demanda formulada per la representació processal del Sr. Garzón, absolent als defenents de la pretensió condemnatòria exercitada contra ells i condemnant a l'agent al pagament de les costes generades per la seva demanda.

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Sr. Garzón i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i que es condemni solidàriament als defenents a abonar a la seva mandant la suma de 9.000 euros, juntament amb els seus interessos a comptar de la contesta a la demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment. Subsidiàriament, sol·licita que, en cas que sigui confirmada la Sentència d'instància, no se li imposin a la seva mandant les costes de la instància i es revoqui en aquest sentit la citada resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el xalet propietat de l'agent, situat al XXXX, pateix esquerdes en els seus elements interiors i exteriors i que aquestes són degudes a vibracions, pel que sembla, provocades pel trànsit continuat de camions pel carrer a on es troba ubicat l'immoble, conclusions que es dedueixen dels dictàmens pericials elaborats per "T.P.P." (foli 53 i ss), "P." (foli 60 i ss) i especialment pel peritatge judicial elaborat per "T.T." (foli 264 i ss).

S'ha provat igualment que l'Ordinació General d'Urbanisme i Construcció de la Parròquia d'Andorra la Vella, vigent en el moment de produir-se els danys al·legats per l'agent, permetia l'ús comercial a l'engròs a l'indret a on estaven instal·lats els negocis dels que eren titulars les societats demandades, i també d'altres amb un objecte similar (folis 237 a 242), que per la seva activitat com a magatzems de materials de construcció és habitual que requereixin vehicles pesants pel transport de mercaderies. No es discuteix tampoc que no existia en aquell moment cap prohibició referida a la circulació d'aquest tipus de vehicles pel c/ Roureda de Malreu, que és un carrer comunal d'utilitat pública, com acredita la certificació del a Secretària General del Comú d'Andorra la Vella (foli 220 i ss). Es constata igualment a les actuacions que les societats demandades gaudeixen de les corresponents llicències d'obertura i explotació dels negocis dels que són titulars amb l'objecte esmentat (folis 204, 208 i 220). Per aquestes raons, cal concloure que aquestes estaven legitimades des del punt de vista administratiu per circular pel carrer a on es troba el xalet de l'agent en direcció als seus locals, ja que no s'ha provat que hi hagués cap recorregut alternatiu per arribar-hi, i per fer-ho amb camions de gran tonatge, ja que aquests són habitualment utilitzats per transportar materials de construcció com els que emmagatzemaven els defenents.

II.- És cert que el fet de gaudir de les preceptives autoritzacions administratives no exculpa per si sol a aquella persona que amb la seva actuació produeix una immissió que afecta a les finques veïnes ja sigui per vibracions, olors, calor, ones, fums o altres que es propaguen sense intervenció humana d'una finca a l'altre en virtut de principis físics, sempre que es demostri l'existència d'un perjudici greu i la relació de causalitat entre aquest i l'activitat que genera la immissió. No obstant, el dret a evitar aquestes immissions es deriva de les normes que regulen les relacions de veïnatge, de tal manera que tant el legitimat activament, com el que ho està passivament, són titulars de drets reals sobre finques veïnes, mentre que l'acció no es pot dirigir contra aquell que produeix una immissió circulant per una via pública, com és el cas. Conclusió es deriva del fet que les activitats que es porten a terme en una via pública estan sotmeses a un control administratiu molt més estricte encara que aquelles que realitzen els particulars dins dels immobles dels què són titulars, perquè és l'Administració qui les construeix, les millora si cal i regula la seva utilització i a aquell que hi circula i ho fa d'acord amb els usos autoritzats no se li poden imputar els danys que aquesta actuació pugui produir.

D'altra banda, si un determinat carrer no està dissenyat i construït per suportar un tràfic intens i pesant i aquest no es prohibeix, com es dedueix en aquest cas dels dictàmens pericials i de les proves que consten a les actuacions, els danys que puguin patir per aquesta causa no se'ls hi poden imputar als vehicles que l'utilitzen, que s'han limitat a exercitar llur dret de pas per una via comunal d'utilitat pública, sinó que el nexe causal s'ha de buscar entre aquests perjudicis i les condicions del carrer, ja que si aquest hagués estat construït amb les condicions precises pels usos de la zona a la què dóna servei els danys que va patir l'agent no s'haurien produït

III.- Ateses aquestes consideracions, entenem igualment que en el cas present els defenents no podien sospitar que la circulació dels camions que donaven servei a un negoci autoritzat administrativament per una via comunal pública podia provocar danys als edificis veïns i si bé és veritat que el legal representant de la societat "T.P.M. SA,", a diferència dels altres defenents, admet que va rebre queixes en aquest sentit per part del Sr. Garzón aquest sol fet no el podia portar a concloure que eren els seus camions els que produïen les esquerdes que afectaven al xalet de l'agent i no, com a mínim en la mateixa mida, a altres edificis del mateix carrer, ni se'l podia obligar en qualsevol cas a deixar d'utilitzar els vehicles de transport que l'hi eren precisos per explotar els seu negoci en condicions econòmiques favorables.

IV.- Argumenta la recurrent que, en tot cas, no procedeix imposar a la seva mandant les costes de la instància i aquesta petició no es pot estimar, ja que no entenem que existissin dubtes de fet o de dret que justifiquessin la presentació de la demanda contra qui utilitzava una via pública en la què no existien restriccions de pas.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Garzón contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 2 de setembre del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.