Liquidació crèdits - negoci (0229/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0229/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer del 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Morillo va interposar demanda, de data 14-04-2004, envers el Sr. Ruiz, segons la qual demana que es condemni al defenent a l'abonament de la quantitat de 93.327,83 euros o la que s'acrediti en període probatori, amb els interessos legals i les costes processals.

La representació processal de la defenent va articular excepcions dilatòries de prescripció de l'acció i de litisconsorci passiu necessari, les que foren desestimades per Aute de 20-07-2005.

En data 10-01-2007 la part defenent va oposar-se al fons i va demanar que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 2-09-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que desestimant íntegrament la demanda principal formulada pel Sr. Morillo contra el Sr. Ruiz, ha d'absoldre i absol lliurement a aquest darrer de la pretensió condemnatòria contra ell exercitada pel demandant, tot això amb condemna en costes d'aquesta instància segons preveu el darrer Considerant".

III.- La part agent va interposar recurs i, en data 30-10-2009, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix va demanar la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 23-11-2009, va sol·licitar la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que fonamenta la part recurrent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que el jutge a quo no ha valorat totes les proves i les practicades no s'han valorat correctament. Així, manifesta que en la pericial, proposada per la defenent, no es va tenir accés a tota la documentació necessària, que el jutjador no fa cap referència a la prova documental, consistent en la incorporació dels autes penals 310-F/93, i que l'informe de Marti s'evidencia que no va examinar tota la documentació obrant en autes, de manera que la pericial esdevé incomplerta i inadequada. En segon terme, assenyala que en el Considerant I es valoren les proves de forma incorrecta, per després indicar quins són els fets que resten, segons el seu criteri, provats i que comporten que existiren irregularitats notables del defenent i que ha de respondre front a l'agent.

II.- Segons l'escrit rector de demanda, interposat per l'agent, s'estableix que la societat T.A., integrada per l'agent i els Srs. Ruiz i Vara, dedicada a la distribució d'embotits i productes càrnics, fou sempre gestionada pel Sr. Ruiz i que, en data 19-05-1993, els tres socis van decidir vendre la societat. Així, sustentava que, segons el peritatge de Marti, el defenent Sr. Ruiz, s'havia enriquit a costa de la societat i en la quantitat de 288.983,51 euros.

Pel que es refereix a la prova practicada, si bé en l'informe de Marti (foli 64) s'indica que existeixen ingressos, així com transferències i pagaments que no tenen a veure amb l'activitat comercial de l'empresa, el propi Aute, de data 1-03-1995 refereix que "del mateix informe lliurat per Marti respecte a l'estat d'ingressos i despeses del negoci C.S.C. no se'n desprenen els indicis de criminalitat exposats en l'escrit de denúncia, devent-se posar de manifest les complexes relacions empresarials mantingudes amb tercers pels denunciants i denunciat en l'explotació de dit negoci, no podent-se procedir per via penal a la clarificació de les seves relacions comercials quan els mateixos interessats han permès aquesta situació durant els anys d'explotació conjunta".

En la pericial de Marti SA, en la que es manifesta que no s'ha tingut accés als originals ni als registres informàtics (foli 363), es conclou que els imports de 29.964.808 i 18.116.268,40 ptes no es deriven del cicle comercial de l'activitat de l'empresa i del que no es pot concloure l'existència de desviament efectius de fons a favor de cap persona, encara que sí una mala praxis en la gestió del negoci. I, per escrit de data 16-12-2008, Marti SA manifesten que sí van tenir accés a tota la documentació que es troba a les actuacions, incloent la còpia de les diligències prèvies 310 F/93, sense que condicioni la seva feina el disposar només de fotocòpies. En canvi, es va sol·licitar informació complementària que no es va obtenir.

Si aquestes consideracions sobre les operacions fora del gir propi del tràfic empresarial, revelades per les proves pericials, es posen en connexió amb la prova de confessió en judici de la part agent, ressurt que el propi demandant (foli 395) coneixia les relacions amb Palmer SA i en relació a les operacions amb els xais de Polònia fins que es van posar de manifest problemes amb la duana. Tanmateix, el defenent, en la línia d'allò declarat per l'agent, reconeix que els socis estaven al corrent de les operacions que s'efectuaven amb Palmer SA i amb els xais de Polònia (foli 397).

III.- De les anteriors consideracions i de l'anàlisi que efectua la resolució d'instància, s'extreu que la prova que es troba a les actuacions s'ha valorat i que dins la mateixa el perit Marti SA va tenir en compte també les diligències penals, i des d'aquesta òptica, com també s'ha indicat per aquesta Sala, s'ha constatat que els diferents socis estaven al corrent de les operacions diverses a l'activitat comercial de l'empresa i que els procuraven ingressos, de manera que, conforme resulta de la pericial, no es pot convenir l'existència d'una desviació de fons i d'enriquiment del defenent, sino que, acreditada la gestió de la societat i el coneixement en la realització d'activitats diferents del gir propi de l'empresa, s'ha de concloure amb el jutjador a quo que corresponia a la part agent la prova dels fets constitutius de la seva pretensió. En efecte, la prova de la desviació de fons i de la destinació dels mateixos a favor del defenent i en perjudici de l'agent, esdevé un element constitutiu de la pretensió de la part actora i, malgrat les al·legacions de l'agent al llarg de la instància i en el seu escrit de conclusions, en els que pretén substituir el resultat del material probatori per les seves pròpies conviccions, de l'examen de la prova practicada solament s'acredita una inadequada gestió de la societat, de la que estaven al corrent els diferents socis, però en cap cas prova, ni tampoc ressurt, precisament, de la pericial proposada per la defenent, que s'hagin desviat fons a favor del defenent ni que aquests s'hagi enriquit a costa de la societat.

Per consegüent, procedeix la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència d'instància.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir en la imposició a la recurrent de la imposició de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Morillo contra la sentència, de data 2-09-2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes derivades d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.