Responsabilitat patrimonial de l'Administració comunal (0025/07)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0079-1/05 TSDA: 56/06

S E N T È N C I A NÚM. 25-2007

PARTS:

Apel·lant: Yuste

Representant: Pulido

Advocat: Alfaro

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

Representant: Porras

Advocat : Bermudez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 d'abril de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0079-1/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- En data 4 de maig de 2005, el Sr. Yuste va interposar demanda contra l'HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY, en què sol·licitava que es declarés la responsabilitat administrativa de la Corporació demandada, com a conseqüència de la caiguda que va patir l'agent quan transitava la nit del 22 de febrer de 2004 per la passarel·la situada prop dels Turons de l'Art, a l'esmentada Parròquia, que va ocasionar-li lesions que van fer necessària l'hospitalització de l'interessat. En considerar que la caiguda es va produir pel mal estat de la passarel·la, l'agent va sol·licitar una indemnització per un import global de 17.512'40 euros.

2n.- La sentència d'1 de setembre de 2006 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per l'agent, ja que no havia existit una situació de risc anormal que l'hagués exposat a un perill particular i excepcional, ni tampoc s'havia acreditat la manca d'idoneïtat del material que formava el sòl de la passarel·la.

3r.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en què sosté que el pont estava construït amb material inadequat i presentava un estat de desgast molt avançat, cosa que demostra que l'HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY exposava els seus administrats a una situació perillosa i excepcional, que genera la responsabilitat de l'Administració.

4t.- La representació de l'HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY s'oposa a les pretensions del recurrent i sol·licita la confirmació de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta ha realitzat una correcta valoració de les proves practicades i una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a qüestió prèvia, convé fer referència a la sol·licitud que formula la part agent, per tal de què es practiqui en aquesta instància la prova testifical que va ser denegada per la Batllia. Tal i com va considerar el Tribunal a quo, aquesta prova és innecessària per a resoldre el litigi, vist el contingut de les altres declaracions testificals que s'han practicat, les quals ja es refereixen a la situació del lloc on es va produir l'accident. En conseqüència, s'ha de considerar irrellevant la pràctica de la prova proposada en aquesta alçada.

Tercer.- Com a punt de partida per a la resolució de les qüestions plantejades en aquest recurs, s'ha de fer referència al títol d'imputació de la responsabilitat administrativa que invoca l'agent. Resulta evident que no concorre en aquest cas la causa prevista en l'article 59.2 del Codi de l'Administració, relativa a l'existència d'un risc anormal originat per la realització d'activitats administratives que exposin un o alguns administrats a un perill particular i excepcional, àdhuc si aquelles activitats es porten a terme en interès general.

Com es desprèn del mateix tenor literal d'aquest precepte, es contempla la situació d'un concret administrat, o d'un grup d'administrats ben determinat, que són sotmesos per l'actuació administrativa a un risc particular i excepcional, que els singularitza front a la resta de ciutadans, que no han de suportar aquesta situació de perill. En definitiva, la característica determinant d'aquesta causa de responsabilitat administrativa no és altra que l'afectació a un ciutadà o grup individualitzat d'administrats. Com és lògic, aquesta individualització no es produeix en un cas com el que aquí es planteja, en què el caràcter lliscant de la passarel·la afectaria un nombre indeterminat de persones, que podria comprendre tots el residents a la Parròquia, així com els visitants de la mateixa, en la mesura en què utilitzessin una infraestructura que es trobava oberta a l'ús públic.

En realitat, els fets que denuncia l'agent s'encabirien en la causa prevista en l'article 59.1 del Codi de l'Administració, en la mesura en què constituiria una falta de servei la defectuosa construcció del pont, per raó de la inidoneïtat dels materials que van ser emprats, o per la deficient conservació de la infraestructura. No en va disposa el precepte esmentat que la falta de servei està ocasionada, entre d'altres supòsits, per la mala organització del servei -entès en sentit ampli- o pel seu funcionament en condicions tècnicament defectuoses.

Quart.- El recurrent insisteix en dos arguments fonamentals que justificarien, al seu parer, l'existència de responsabilitat administrativa. D'una banda, en què la passarel·la estava construïda amb material inadequat i estava desgastada i, d'altra part, en què ja s'havien produït nombroses caigudes, cosa que demostraria la perillositat de la instal·lació.

Pel que fa a la primera d'aquestes al·legacions, s'ha de concloure, com ho fa la sentència apel·lada, que no ha quedat acreditat que la fusta utilitzada en la construcció del pont sigui un material inadequat per aquest fi, ja que no s'aporta cap justificació tècnica que recolzi aquesta afirmació. D'altra banda, la defectuosa conservació de la passarel·la, fins al punt de comportar un risc per als vianants, tampoc es desprèn del mer examen de les fotografies que aporta l'interessat. És cert que en alguna d'elles es pot apreciar l'existència d'algun petit forat, però això resulta irrellevant als efectes d'aquest procés, ja que l'agent en cap moment al·lega haver ensopegat amb aquell, sinó que va relliscar per l'estat del material. De fet, les argumentacions de l'interessat resulten fins a cert punt contradictòries, ja que en l'escrit de demanda es fa referència a què havia gelat (foli 5 - fet cinquè), mentre que els testimonis descarten aquest fet i l'agent no ofereix després cap altra explicació al caràcter lliscant de la passarel·la.

En segon lloc, tampoc s'ha justificat que s'haguessin produït en el mateix lloc nombroses caigudes, ja que la mera informació periodística que s'aporta, sense referència a fets concrets, no resulta il·lustrativa sobre aquest punt. Només un dels testimonis ha declarat haver caigut amb anterioritat, cosa que no resultant determinant, quan es desconeixen les circumstàncies en què això va tenir lloc.

D'altra banda, tampoc queden acreditades les manifestacions de l'agent, relatives a què l'HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY va enderrocar la passarel·la per evitar nous accidents, ja que s'ha demostrat que aquesta demolició va obeir a una operació urbanística que estava prevista abans de la data en què va tenir lloc l'accident.

En definitiva, s'ha de concloure que no ha quedat provada l'existència d'una falta de servei en l'actuació administrativa, per la qual cosa s'ha de desestimar íntegrament aquest recurs, i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Yuste contra la sentència dictada l'1 de setembre de 2006 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.