Contracte labroal: concepte.- Diferències entre el contracte laboral i els treballs realitzats en base a les relacions d'amistat (0155/03)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA de 18 de març de 2004

Contracte laboral: concepte.- Diferències entre el contracte laboral i els treballs realitzats en base a les relacions d'amistat.- Reclamació de salaris: necessitat de concretar els treballs que originen la reclamació.- Dret del treballador a percebre la part proporcional de vacances

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Salcedo Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Nuñez va formular davant de l'honorable Batllia, demanda contra el Sr. Azorin, en reclamació de la quantitat de 2.700.000 pta. en concepte de salari corresponent al període comprés entre el dia 1 de juliol i el dia 30 de setembre de 1999, amb els interessos legals a comptar del dia 1 d'octubre de 1999; de la quantitat de 550.000 pta. en concepte de preavis, amb els interessos legals corresponents; de la quantitat de 1.100.000 pta. en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, amb els interessos legals; de la quantitat de 1.022.985 pta. en concepte de danys i perjudicis, amb els interessos legals; de la quantitat de 623.333 pta. en concepte de vacances amb els interessos legals a comptar del dia 24 de març del 2001; i en declaració a la CASS les suares esmentades quantitats, així com l'import de 4.400.000 PTA, satisfet a la part demandant en concepte de salari corresponent al període treballat durant l'any 2000.

II.- El Sr. Azorin es va oposar a les pretensions de la part agent, contestant que l'actor no va treballar en absolut per l'empresa de la part defenent, durant el termini indicat, sinó que va actuar en qualitat de tècnic independent.

III.- Per sentència de data 1 de setembre del 2003, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar en part la demanda de l'agent i condemnar el Sr. Azorin a pagar al Sr. Nuñez la quantitat de 5.959,02 EUR en concepte de salaris, amb els interessos legals a comptar des del dia 1 de novembre de 1999, i la quantitat de 3.746,31 EUR en concepte de vacances, amb els interessos legals a comptar del dia 24 de març del 2001, i a regularitzar a la CASS la diferència de les cotitzacions, i a pagar les costes processals causades.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Azorin ha interposat recurs d'apel·lació.

V.- La part que recorre manifesta: que mai ha existit una relació laboral entre les parts; que no es tracta més que d'una ficció, una aparença creada pel demandant per tal d'edificar sobre ella les seves pretensions mancades de fonament; que l'actor va aportar als autes, nombrosos documents, que, a part de tenir un origen il·legítim algun d'ells, res tenen a veure amb l'objecte del present litigi; que 8 persones distintes han declarat tenir constància personal i directa de la inexistent relació laboral entre les parts.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La qüestió cabdal que s'ha de resoldre prèviament, és la de determinar si entre les parts ha existit una relació laboral és a dir un contracte de treball, qüestió que és objecte de controvèrsia entre els litigants. No existeix cap contracte de treball escrit, entre les parts, s'ha doncs d'analitzar la naturalesa de la relacions entre el Sr. Azorin i el Sr. Nuñez a tal efecte de qualificar jurídicament dita relació. Es considera contracte de treball aquell pel qual una persona - obrer o empleat - es compromet, verbalment o per escrit, a prestar un treball intel·lectual o manual, sota la dependència o direcció d'una altra persona - empresari - mitjançant una remuneració de qualsevol naturalesa.

II.- Per acreditar la realitat de l'existència d'una relació laboral entre les parts, el Sr. Nuñez aporta en autes: 1) els extractes de compte vellesa de la CASS, segons els quals, el mateix fou declarat com assalariat de ORG_0, negoci de la propietat del Sr. Azorin, pels períodes: del mes de juliol al mes d'octubre de 1999, i del mes de desembre del 2000 al mes de març del 2001; 2) la prova que el Sr. Azorin va abonar-li les quantitats següents, 1.500.000 pta. el dia 9 de setembre del 2000, 1.300.000 pta. el dia 18 de novembre del 2000, 800.000 pta. el dia 30 de gener del 2001 i 800.000 PTA, el dia 9 de febrer del 2001; 3) documents relatius a unes obres realitzades per ORG_0 a l'estació d'autobusos NADAL; 4) els testimoniatges dels Srs. Salcedo, Sanç, Salas, Manzanares, Roda. Al contrari, el Sr. Azorin aporta en autes 8 testimoniatges. Nogensmenys es acreditat i pacífic entre les parts, que el Sr. Nuñez va participar a unes obres realitzades pel Sr. Azorin, sigui actuant com assalariat com ho sosté el Sr. Nuñez, sigui actuant com a professional independent i autònom, com ho pretén el Sr. Azorin.

III.- Encara que els extractes de la CASS no siguin una prova incontrovertible de l'existència d'un contracte de treball, constitueixen una presumpció molt forta del mateix i s'han de valorar si no consta en autes una prova contrària suficientment significativa de la falsedat dels dits extractes. És pacífic que les parts tenien una relació d'amistat, però aquest fet no és suficient per admetre la simple i no justificada al·legació del Sr. Azorin, segons la qual és en virtut d'aquesta mateixa amistat que va acceptar, a petició de l'adversa, declarar a la CASS, el Sr. Nuñez, com assalariat seu. Dels 8 testimonis a instància del Sr. Azorin, solament 4 han declarat que la part agent no treballava pel compte del Sr. Azorin, quan la totalitat dels testimonis a instància del Sr. Nuñez han afirmat el contrari. Ara bé, la part actora al·lega que només va treballar en el marc de la realitzacions de dues obres, més concretament, la de l'estació d'autobusos Nadal, i la de la construcció del telecabina de CANILLO, mitjançant un salari al percentatge del preu de les dites obres. És totalment inhabitual, encara que no sigui il·legal, aquest tipus de pagament de salari per un assalariat, el que suposa a la llum del conjunt de proves més amunt esmentades, que en realitat, el Sr. Nuñez fou contractat pel Sr. Azorin, en el marc de dos contractes de treballs successius, per a la realització d'unes obres concretes: l'estació d'autobusos NADAL i la primera i segona fase del telecabina de CANILLO, remunerat amb un percentatge del preu de l'obra facturat.

Dit això, el Sr. Nuñez reclama a títol de salari, la quantitat de 2.700.000 PTA, (10% x 12.000.000 PTA per l'obra de construcció de l'estació Nadal, i 10% x 15.000.000 PTA per l'obra del telecabina), corresponent al primer contracte de treball del dia 1 de juliol al 30 de setembre de 1999, quan reconeix haver rebut l'import global de 4.400.000 pta. Tractant-se d'un salari pagat no puntualment cada mes, però a la finalització de l'obra, pertoca al Sr. Nuñez, provar que l'import abonat només correspon a l'obra realitzada en l'àmbit del segon contracte de treball que va perdurar del dia 28 d'agost del 2000 al dia 23 de març del 2001. Hi això no ho fa. En cap dels seus escrits la part actora precisa el preu de l'obra realitzada d'agost a març i el percentatge qui li corresponia, de tal manera que no es pot considerar que la quantitat global de 4.400.000 PTA, abonada per l'empresari, sigui únicament constituïda pel salari del període referenciat. En conseqüència s'ha de desestimar la reclamació del Sr. Nuñez en concepte de salari.

IV.- Respecte a les vacances anyals, l'article 39 del Reglament regulant les condicions de treball estipula que tot assalariat que porti més de 3 mesos treballant en una mateixa empresa té dret a gaudir d'una vacances anyals remunerades. El primer contracte de treball va durar del 1 de juliol al dia 30 de setembre de 1999, i doncs és inferior al termini legal de 3 mesos, el que fa que el treballador no té dret a cap vacances remunerades. El segon contracte de treball va durar quasi 7 mesos, del dia 28 d'agost del 2000 al dia 23 de març del 2001, i per tant ha generat un dret proporcional a vacances a favor del treballador. Ara bé, per calcular l'import degut al Sr. Nuñez, s'ha de determinar el salari del mateix, cosa molt complexa a raó de la modalitat d'avaluació i de pagament del dit salari, convinguda entre les parts. Si es considera com ho ha fet aquest Tribunal, que el Sr. Nuñez no ha provat que se li deu encara unes quantitats en concepte de salari, s'ha de considerar que l'import global abonat per l'empresari correspon a tota la remuneració a la qual tenia dret el treballador, és a dir concretament, que el salari del Sr. Nuñez va ascendir a la suma de 4.400.000 pta. per quasi 10 mesos treballats, el que fa un salari mensual mitjà de 440.000 pta. Per tant, correspon a la part agent percebre en concepte de vacances, la quantitat de 249.333 pta.

V.- Les quantitats pagades en concepte de salari essent inferiors a les declarades a la CASS pel Sr. Azorin, s'ha de condemnar aquest darrer a procedir a la regularització escaient prop de la CASS.

VI.- La complexitat de les relacions entre les parts, així com l'estimació parcial tant de la demanda de l'actora que del recurs de l'adversa, imposa de no fer especial imposició de costes d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs del Sr. ENTITY_5; revocar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 1 de setembre del 2003; condemnar el Sr. Azorin a satisfer al Sr. Nuñez, la quantitat de 1.498 EUR en concepte de vacances, amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda; així com a regularitzar prop de la CASS, les cotitzacions corresponents a un salari d'un import de 4.400.000 pta. en remuneració de tots els períodes treballats pel Sr. Nuñez pel compte del Sr. ENTITY_5; absoldre el Sr. Azorin de la resta de les pretensions de la part agent; sense fer especial imposició de costes d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.