Costes judicials (6100590/2012)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira

TSJC.- 0000185/2020 ORIGEN: 6100590/2012 - 00

NIG: 5300542120140002233

PARTS:

Apel·lant : Sr. Badía

Procurador : Sr. Carretero

Advocat : Sr. Amorós

Apel·lat : Srs. Amorós, Cañete, Salas, Palomo i Herrera

Procurador : Sra. Esparza

Advocat : Sr. Alvarado

Apel·lat : Sra. Morell

Procurador : Sra. Expósito

Advocat : Sra. Zurita

SENTÈNCIA 038-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Prèvia petició de citació del 07-09-2012, i per escrit de data 25- 10-2012 la representació processal de la Sra. Morell va presentar demanda civil a tramitar pel procediment ordinari en contra del Sr. Badía, de mesures cautelars d'assegurament de béns i drets hereditaris, de nul·litat de l'aute de declaració d'hereus ab intestat, de declaració d'hereva ab intestat, de petició d'herència i de divisió d'herència, sol·licitant :

acordar les mesures precautòries d'inventari del patrimoni del demandat i de la prohibició de disposar del seus béns,

la suspensió de la causa per prejudicialitat o pendència de la de filiació,

en el seu cas, instar l'incident d'inconstitucionalitat de l'article 1 de la Llei de reforma del Dret de successions de 1989,

en el moment processal oportú, declarar la nul·litat de l'aute de declaració d'hereus ab intestat del 27-12-1982 i dels actes successius, del demandat actuant com hereu aparent, entre d'altres, de l'escriptura pública de renúncia de drets hereditaris de 1988,

en el moment processal oportú, declarar a la Sra. Morell hereva ab intestat del difunt Sr. ENTITY_17;

en el moment processal oportú, acordar la restitució a favor de la Sra. Morell de la meitat dels drets i béns components del patrimoni del seu progenitor Amador, juntament amb els fruits, accessions i millores obtinguts i vençuts en el present judici, o subsidiàriament, del terç de l'herència, i la condemna de la part defenent al pagament de les despeses processals i les extrajudicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a avaluar i acreditar en tràmit d'execució de sentència.

Segon.- Per escrit de data 15-11-2012, la representació processal del Sr. Badía, sense contestar al fons, va oposar-se a la demanda formulada de contrari, formulant sengles excepcions dilatòries de defecte legal en la manera de proposar la Demanda, manca de litisconsorci passiu necessari i d'indeguda acumulació d'accions, i sol·licitant la imposició de les costes a la part actora.

Tercer.- Per Aute del 14-12-2012 confirmat per Aute d'aquesta Sala del 18-07-2013, es va decidir desestimar la petició de trava de l'agent, i continuar la tramitació de la causa i del procés incidental.

Per Aute del 09-01-2014, es va decidir :

desestimar les excepcions dilatòries de defecte legal en la manera de proposar la demanda i d'indeguda acumulació.

estimar l'excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari dels hereus de qui fou la Sra. Sevillano, i notificar als mateixos la pendència del present procediment, en llur qualitat de part codemandada en el marc dels presents autes, donant-los trasllat del contingut del procediment i emplaçant-los per tal d'evacuar el tràmit de contesta a la demanda,

no fer imposició de les costes processals causades en el marc de l'incident.

Quart.- Per escrit de data 03-04-2014, la representació processal del Sr. Badía va contestar la demanda sol·licitant es dictes Sentència declarant :

amb caràcter principal:

Que es declari que la senyora Morell no ostenta cap dret econòmic derivat de la successió del Sr. ENTITY_17; i per tant, que es desestimin totes les pretensions formulades per dita senyora en el seu escrit de Demanda.

Subsidiàriament:

Que es desestimi la petició de nul·litat de l'Aute de declaració d'hereus ab intestat de data 27-12-1982, així com els actes posteriors al mateix.

Que la Sra. Morell sigui declarada co-hereva ab intestat del difunt senyor Amador, juntament amb els ja declarats co-hereus, Srs. Badía i Sevillano, i amb dret a una tercera quota part igual sobre el patrimoni del difunt.

Que es declari el dret del Sr. Badía de compensar l'import que es derivi de la valoració de la retribució que li pertocaria per la gestió i dedicació en l'explotació i manteniment de l'edifici, així com les despeses derivades de dit manteniment i conservació, amb el valor dels fruits que puguin pertocar a l'agent, des del dia 24-09-2012, data en què es dictà Sentència declarant la filiació de l'agent,

I, finalment, tant si s'estima la pretensió principal com qualsevulla de les subsidiàries, que es condemni a la Sra. Morell a pagar les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

PER ALTRESSI formulava excepcions peremptòries de defecte legal en la manera de proposar la demanda i d'indeguda acumulació.

Cinquè.- Per Aute del 03-06-2014, i donat que no s'havia degudament citat i emplaçat als ignorats hereus de qui fou la Sra. Sevillano, es va decidir decretar la nul·litat de les actuacions i retrotraure-les fins al tràmit de contesta a la demanda, aquest darrer inclòs.

El recurs d'apel·lació formulat per la part defenent en contra d'aquest Aute no es va admetre a tràmit.

Sisè.- Per escrit de data 19-02-2015, la representació processal del Sr. Badía va contestar la demanda formulant les mateixes pretensions que en el seu escrit del 03-04-2014.

Setè.- Per escrit de data 19-02-2015, la representació processal dels Srs. Amorós, Cañete, Salas, Palomo i Herrera va contestar la demanda manifestant que no efectuaria cap pronunciament quant al fons de la qüestió plantejada per la demandant i sol·licitant que se'ls tingui per apartats del present procediment.

Vuitè.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, el Tribunal de Batlles, secció civil, va dictar sentència de data 19-12-2019 amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Morell contra el Sr. Badía i els hereus de qui fou Sevillano, i declarar a la Sra. Morell, i als Srs. Badía i Sevillano hereus ab intestat, per parts iguals, del difunt Sr. Amador.

Segon.- Declarar que la quota part que correspon a la Sra. Morell en l'herència esdevé d'un terç d'aquesta.

Tercer.- Declarar que la Sra. Morell té dret a percebre els fruits i millores produïts pels béns hereditaris a comptar del 24 de setembre del 2012, en una tercera part, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial.

Quart.- Estimar l'excepció de compensació articulada per la representació processal del Sr. Badía, i declarar que la Sra. Morell ha de suportar una tercera part de la despesa corresponent al cost de reforma i de rehabilitació de l'edifici denominat M, i de reforçament dels pilars d'aquest, i la despesa corresponent al finançament de les obres efectuades a l'edifici de referència, d'un import global de 1.290.768,60.-euros, a saber la suma de 430.256,20.-euros, i dit import haurà de ser deduït dels fruits produïts pels bens hereditaris a comptar del 24 de setembre del 2012, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial.

Cinquè.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades al Sr. Badía en la forma prevista al XI. Fonament jurídic de la present resolució judicial.".

Per Aute del 05-05-2020, es va donar lloc a la petició d'aclariment de la representació processal de la Sra. Morell en el sentit de modificar el XI. Fonament jurídic de la resolució judicial per precisar que les costes judicials ocasionades a aquesta, i el pagament de les quals s'ha imposat al Sr. Badía, comprenen els honoraris de perit.

Novè.- La representació processal del Sr. Badía va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància.

Demana la seva revocació parcial i que es dictes una nova que no efectues cap condemna en costes, però amb imposició de les costes de segona instància a la part apel·lada cas que s'oposi al recurs.

La representació processal de la part apel·lada s'oposa al recurs, i demana la íntegra confirmació de la sentència així com la imposició a l'adversa de les costes processals de segona instància.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El recurs de la part defenent es cenyeix únicament a la qüestió de les costes tota vegada que considera que la mateixa no s'avé amb el criteri del venciment objectiu invocat pel tribunal ni es veu justificada per cap criteri alternatiu o subsidiari.

De forma resumida, argumenta que, comparat al petitum de la demanda, l'estimació de la mateixa només ha estat molt parcial ja que el Tribunal de primera instància no ha acollit la majoria de les pretensions de la part agent, i que fins i tot alguns dels seus pediments han estat desestimats íntegrament ; que la més recent Jurisprudència en matèria de condemna en costes ha objectivat el que és considerat una estimació substancial, i que el que s'imposava era, com a mínim, no haver fet una especial condemna en costes en primera instància.

SEGON.- Escau en primer lloc efectuar un breu resum cronològic dels fets que han portat al present plet.

De la unió matrimonial que va existir entre Amador i Macias varen néixer dos fills : Sevillano i Badía.

Amador va morir ab intestat el 26-09-1982.

El dia 27-12-1982, el Batlle Episcopal va dictar aute declarant a Sevillano i Badía hereus ab intestat del seu difunt pare.

Per escriptura pública del 18-04-1988, Sevillano va cedir els seus drets hereditaris al seu germà Badía, reservant-se però de manera vitalícia una tercera part indivisa de l'usdefruit d'un bé immoble situat Andorra la Vella.

Sevillano va traspassar el 07-02-1992, i Macias el 20-01-2002.

Per sentència del 24-09-2012, es va donar lloc a la demanda presentada al 2007 per la Sra. Morell, i el Sr. Amador va ser declarat com el seu pare biològic.

TERCER.- És en aquestes condicions que aquesta darrera va instar el plet que ens ocupa ara.

El petitum del seu escrit de Demanda conté una sèrie de demandes :

de mesures cautelars d'assegurament de béns i drets hereditaris (inventari i prohibició de tot acte de disposició sobre tot el patrimoni de ENTITY_4). Aquesta demanda fou desestimada a l'inici del procediment mitjançant l'aute recaigut en data 14-12-2012.

de suspensió del procediment fins que s'hagi jutjat l'apel·lació sobre la sentència reconeixent la paternitat. Aquesta petició també es va rebutjar via l'Aute de data 14-12-2012 doncs es va ordenar la continuació del procediment.

d'incident d'inconstitucionalitat. Aquesta demanda va perdre el seu objecte.

de nul·litat de l'aute de declaració d'hereus ab intestat,

de declaració d'hereva ab intestat,

de petició d'herència i de divisió d'herència.

Es veu que es tracta de peticions de natura diferent.

D'un costat, els pediments en relació a les mesures cautelars, a la suspensió del procediment i a l'incident d'inconstitucionalitat, que no concerneixen el fons del dret de la demanda, i d'un altre les quatre peticions relatives al reconeixement de la qualitat d'hereva ab intestat i a les seves conseqüències.

Són aquestes peticions el cor de la demanda i entre elles la més essencial, o si es vol la demanda rectora, és la de declaració d'hereva ab intestat, donat que la de nul·litat de l'aute del 1982 es concep per l'agent com una condició prèvia a la declaració d'hereva i que les peticions d'herència i de divisió en són una conseqüència.

Ara bé, pel que fa a la petició de nul·litat de l'aute de declaració d'hereus ab intestat, el tribunal no hi va donar lloc en la forma que s'havia formulat perquè va motivar que si bé s'havia de modificar els pronunciaments continguts en la mateixa, això no comportava la seva nul·litat donat que tal declaració no té efectes juridico-material sinó que es limita a justificar formalment de la condició d'hereu.

Pel que fa a la declaració d'hereva ab intestat i a la petició d'herència, el Tribunal hi va donar lloc, però amb les dues següents precisions :

D'una, no va donar lloc a la petició principal de reconèixer-li drets sobre la meitat dels bens de l'herència sinó la seva petició subsidiària de reconèixer-li drets sobre el terç de la referida herència, tota vegada que no va adoptar el plantejament de l'actora que es trobàvem al davant d'una renúncia per part de la Sra. Sevillano a la seva condició d'hereva sinó el plantejament del defenent segons el qual es tractava d'un acte de disposició i cessió dels seus drets hereditaris al benefici del seu germà.

De dues, no va donar lloc íntegrament a la seva petició principal de percebre els fruits, accessions i millores dels bens del cabdal relicte des de l'inici sinó que només li va reconèixer aquest dret a partir del 24-09-2012, data de la fermesa de la sentència de filiació. En efecte, el tribunal ha considerat que anteriorment a aquesta data el Sr. Badía era de bona fe i no podia conèixer amb certitud aquesta filiació, i per tant el tribunal no va avalar la versió de l'actora que la realitat de la seva filiació era coneguda per na Sevillano, en Badía i llur Mare.

Pel que fa a la petició de divisió d'herència, a la qual el defenent es va oposar argüint que el cabdal hereditari no era susceptible de divisió i partició, el tribunal va remetre les parts a un procediment a part i de caràcter declaratiu la divisió del cabdal hereditari en cas que els hereus no assoleixin un acord al respecte.

QUART.- En base a aquestes decisions, el tribunal ha considerat, sense motivar-ho de forma més detallada però tanmateix de forma clara, que de conformitat amb el criteri del venciment objectiu i per raó de l'estimació substancial de la demanda, així com pel fet d'haver-se oposat a les pretensions formulades, esqueia imposar al defenent les costes generades a l'agent.

Ara bé, pel que fa al primer aspecte de la problemàtica, relativa a les regles a aplicar, és de recordar de forma general que en els procediments civils a Andorra, quan l'estimació de la demanda és íntegra, o almenys substancial o en la seva major part, s'aplica la regla del venciment objectiu (Codi 7,51,5) i procedeix imposar les costes processals a la part vençuda, llevat circumstàncies particulars del plet que portin a mitigar o ponderar la regla tal com ho permet la Novel·la 82 Capítol 10. Aquesta condició es dóna quan s'aprecia una iusta causa litigandi, és a dir si l'oposició del defenent era raonable en funció de les circumstàncies concurrents, per exemple per existir uns dubtes fàctics importants o una complexitat jurídica particular.

Però, quan l'estimació és parcial, no es fa cap imposició de les costes. És així que motivàvem en la nostra Sentència 426/2017 del 27-02-2018 :

"En efecte, pel que fa als principis aplicables per a decidir de la imposició o no de les costes, com ja ha recordat aquesta Sala, la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable..." (vg. TSJC 22-06-de 2000 nº 1392). En aquesta òptica, el que es resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complet i efectiu del dret del vencedor.

Així, en el dret civil andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No es precisa la temeritat per a la imposició de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la novel·la 82 Capítol 10.

Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes.

Aquesta imputació de les costes no es fa de manera mecànica, sinó que el fet de considerar si s'ha estimat substancialment o no una demanda és una decisió que pren l'òrgan jurisdiccional en funció de les circumstàncies del cas. Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent. Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe.".

D'altra banda, pel que fa al segon aspecte de la problemàtica de dir si l'estimació és substancial o no, l'aplicació dels principis és heterogènia segons el resultat del judici.

Quan la demanda és de quantitat i per tant xifrada, la determinació del caràcter substancial és directa, i hem pogut precisar que és només a partir d'un 80% que es pot qualificar una estimació com a substancial.

Però en els casos on les demandes no queden xifrades o no exclusivament xifrades, aquesta determinació resulta més difícil.

Per exemple, vam poder precisar que no calia tenir en compte les demandes accessòries amb finalitats coercitives per determinar si l'estimació és substancial o no (TSJC 431-17 del 27-02-2018).

Així les coses, convé analitzar de manera detallada quin era l'objecte precís de les peticions sotmeses a la jurisdicció, llur importància i llur articulació, i comprovar si aquesta les va estimar o no, i en quina mesura, tot i verificant si no existia una iusta causa litigandi.

CINQUÈ.- Si apliquem aquests principis al present cas, apareix que el recurs s'ha d'estimar.

En efecte, si bé hem d'admetre que la petició essencial que sustenta totes les altres es va estimar, és a dir la declaració de la qualitat d'hereva ab intestat i el consegüent dret a participar en l'herència, no obstant això, fins i tot si es consideres que el defenent no podia raonablement oposar-se al reconeixement de la qualitat d'hereva de l'agent, això no és suficient per imposar-li les costes quan apareix que existien uns punts litigiosos de gran rellevància i la resolució dels quals no era una mera conseqüència de dita declaració.

És el cas de la qüestió de la part de l'hereva en l'herència, la qüestió de la percepció dels fruits, i la qüestió de la divisió.

De fet, en relació a aquestes peticions, pel que fa a la primera es va donar lloc a la petició subsidiària, pel que fa a la segona s'hi va donar lloc molt parcialment, i pel que fa a la tercera es va invitar les parts a trobar un acord o a tramitar un plet declaratiu a part.

Així les coses, dues raons existeixen per no imposar les costes al defenent tota vegada que no només l'estimació no es pot considerar com a substancial però sí parcial, sinó també que existia pel Sr. Badía unes raons suficients per oposar-se a certes de les reclamacions efectuades, val a dir una iusta causa litigandi.

SISÈ.- Per tot l'exposat, hem d'estimar el recurs i revocar parcialment la sentència d'instància en el sentit de no efectuar cap imposició de les costes de primera instància devent cada part assumir les seves pròpies i les comunes per meitat.

L'estimació del recurs comporta no efectuar tampoc cap imposició de les costes de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

PRIMER.- Estimar el recurs de la representació processal del Sr. Badía en contra de la sentència del Tribunal de Batlles, Secció civil, de data 19-12- 2019 que revoquem parcialment en el sentit de no efectuar cap imposició de les costes de primera instància devent cada part assumir les seves pròpies i les comunes per meitat.

SEGON.- No efectuar cap imposició de les costes judicials de segona instància

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-