Prescripció de l'acció i acreditació dels fets (TSJC 406/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000406/2015 ORIGEN: 5000002/2015 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de febrer del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Que, prèvia petició de citació a judici, la representació processal de la societat "E. S.L.U." va presentar demanda en l'audiència celebrada el 20 de febrer de 2015 en la què, després de presentar els antecedents fàctics així com la fonamentació jurídica que entenia d'aplicació al cas, suplicava dictar sentència condemnant al Sr. Villegas al pagament de 9.267,01EUR, més els interessos legals meritats per aquesta suma a comptar de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- La representació processal del Sr. Villegas va comparèixer a l'audiència fixada el dia 6 de març de 2015 contestant a la demanda, oposant l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per l'adversa i demanant, subsidiàriament, la condemna parcial del seu mandant en un import de 1.024,72EUR, i això en base a l'argumentari presentat en el seu escrit d'al·legacions.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10 de juliol del 2015 va decidir:

"PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada en data 20 de febrer de 2015 per la representació de la societat E., S.L.U., condemnant al Sr. Villegas a satisfer a la societat agent la quantitat de 8.586,82EUR, 70EUR dels quals es troben dipositat propde batllia i a disposició de la societat demandant. Aquesta quantitat de 8.586,82EUR es veurà augmentada amb els interessos meritats a comptar del 6 de març de 2015.

SEGON.- Condemnar en costes a la part defenent d'acord amb l'establert al IV Considerant."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Villegas i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'estimar l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per la seva mandant o, subsidiàriament, condemnant-la a abonar exclusivament aquelles factures i albarans que ell havia reconegut com signats per ell, excepte aquells que tenia autorització per firmar sent a càrrec de la societat.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 22 de desembre del 2011 el Sr. Villegas va vendre al Sr. Esteban les accions de la societat "E. S.A." de les quals era titular (foli 21). Tampoc es discuteix que la dita societat tenia un acord amb diferents comerços del Principat en virtut del qual a finals de cada mes li giraven al compte del ORG_0 les quantitats corresponents a les diferents factures que s'haguessin pogut generar a càrrec seu.

En aquestes circumstàncies, la societat "E. S.L.U.", titular administrativa del negoci que gira sota la denominació comercial de S., va formular la demanda que dóna origen al present procediment reclamant al Sr. Villegas la suma 9.267,01 euros, que responien, segons el seu parer, a les compres que el citat senyor havia realitzat en els dits comerços en interès propi una vegada havia cessat la seva relació laboral i societària amb la societat agent, carregant el seu import a "E. S.L.U.", petició que va ser estimada en part per la Sentència d'instància que va condemnar al defenent a pagar a l'agent la suma de 8.586,82 euros.

II.- La representació processal del Sr. Villegas s'oposa en el seu recurs a aquesta decisió argumentant, en primer lloc, que l'acció per reclamar el pagament d'aquestes despeses havia prescrit en quan es tractava de reclamar al defenent una indemnització per responsabilitat extracontractual, en ésser el seu mandant totalment aliè a les relacions comercials entre la societat agent i els diferents negocis amb els què havia contractat. Per aquesta raó, entenia que el termini de prescripció era el d'un any, i no es podia estimar, com feia la resolució d'instància, que es tractava d'una acció per enriquiment injust que prescrivia en el termini de 30 anys, ja que l'agent no havia provat el pagament de les factures que aportava a les actuacions i, per tant, no hi havia proves de que hagués sofert cap perjudici econòmic.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal tenir en compte que la part agent manifesta en la seva demanda que l'import dels productes adquirits a nom de la societat en determinats negocis amb els què havia arribat a un acord com a client se li girava cada mes al compte del qual era titular al seu ORG_0 i a les factures del comerç "Bernat" dels folis 54 i 75 que es reclamen consta "domiciliació bancària". Pel que fa a la factura de "R." que també es reclama, el Sr. Soriano manifesta al respondre a les preguntes que se li formulen (foli 145 en relació al 122) que va fer passar la factura per S., sense que cap de les parts li preguntés si les va cobrar, ni ell manifestés el contrari. Per aquestes raons, entenem que cal presumir que les factures en qüestió van ser abonades per l'agent a través del seu ORG_0, sense que el defenent hagi oposat la manca de pagament a la contesta a la demanda per oposar-se a la procedència del tipus d'acció exercida, ja que el que manifesta és que no es pot saber la data de l'inici del termini de la prescripció "ja que l'agent ha omès les dates de pagament de les mateixes", que, per tant, no nega, defensant en el seu recurs que aquesta qüestió "va ser suggerida". D'altra banda, ni va demanar prova en aquest sentit (foli 124), ni va fer menció d'aquesta qüestió en l'escrit de conclusions (foli 155), de tal manera que la possibilitat de que les factures reclamades no haguessin estat pagades per la societat agent i, per tant, l'agent no estigués legitimat per exercitar una acció d'enriquiment injust com la que plantejava sols s'al·lega en el moment de formular recurs contra a la Sentència d'instància, no permetent el necessari debat sobre aquesta qüestió en el curs de les actuacions.

III.- Com a segon motiu del seu recurs i subsidiàriament, el recurrent argumenta que no hi ha prova de que ell comprés al negoci "Bernat" totes les mercaderies que fonamenten les factures que se li reclamen, admetent a la seva contesta a la demanda que devia a l'agent l'import de 1.024,72 euros, que es corresponia amb els albarans que ella va signar i aquests arguments s'han d'estimar.

En efecte, en relació a aquest punt del recurs, cal tenir en compte que la Sentència d'instància condemna a la recurrent al pagament de totes les factures aportades pel comerç "Bernat" argumentant, en primer lloc, que el Sr. Villegas va adquirir material prop d'aquest comerç per a ús personal (foli 111) i destinat al comerç "E.F.", negoci que consta sota la titularitat registral de la Sra. Querol (foli 127) parella sentimental del Sr. Villegas (com declara un dels testimonis aportats a les actuacions, 119/148, referint-se en concret al Sr. ENTITY_10), però aquest argument no es pot entendre com rellevant perquè el mateix defenent reconeix aquest fet al contestar a la demanda en relació a determinades factures que admet i vol pagar, però no respecte de totes.

En recolzament de la seva decisió la Sentència recorreguda argumenta igualment que el Sr. Vives, treballador del grup "Bernat", manifesta en les seves declaracions (foli 146 en relació al 121) que és cert que tota la mercaderia que va comprar el Sr. Villegas prop de "Bernat" estava destinada a l'obertura de la botiga "E.F.". No obstant, en aquestes declaracions el Sr. Vives manifesta igualment que quan va anar a comprar les dites mercaderies el defenent anava acompanyat del Sr. Bernat de S., raó per la qual s'ha d'entendre que la mercaderia adquirida en aquella ocasió anava destinada al comerç titularitat de l'agent, ja que en cas contrari no s'entén que el citat senyor no s'oposés a que es carreguessin a la societat de la qual era soci totes les compres que el defenent feia a títol particular. D'altra banda, el Sr. Vives va manifestar que era cert que el Sr. Villegas va adquirir tota la mercaderia que constava als albarans i factures presentades per muntar la botiga "P." i que ho podia dir sense necessitat de que se li mostressin les dites factures, afirmació que com a mínim sembla precipitada atès el volum de negoci que cal presumir que té "Bernat", i quan aquest testimoni es presta el 15 de maig del 2015 i les factures en qüestió eren de dates 31 de desembre del 2011 i 15 de gener del 2012.

D'altra banda, tant les factures dels folis 54 i 75, com els albarans corresponents (folis 55 a 74 i 77 a 101) estan a nom de S., XXXX, magatzems Bernat, nau x., sense que consti enlloc que es dipositaran a la botiga "E.F." i si examinem els citats albarans veurem igualment que sols en quatre d'ells consta la firma del Sr. Villegas (folis 70, 80, 81 i 91), mentre tots els altres estan signats per altres persones que no sabem a nom de qui actuen, de tal manera que sols respecte d'ells hi ha prova de que van ser adquirits pel defenent.

Finalment, la Sentència d'instància argumenta com un altre fonament de la seva decisió que la part agent va proposar com a prova que es portés a terme una inspecció ocular prop del negoci "E.F." (foli 116), prova que no va ser proposada per la part defenent (foli 124). No obstant, tampoc aquest argument es pot estimar rellevant en quan el Sr. Villegas no es va oposar a dita prova i si no es va portar a terme va ser perquè mitjançant Providència de data 11 de juny del 2015 es va declarar innecessària (foli 151), raons totes elles que porten a estimar aquest motiu del recurs pel que fa a les factures emeses per "Bernat" excepte les signades pel defenent per l'import de 1.024,72 euros.

IV.- Argumenta igualment el recurrent dins d'aquest mateix motiu i també subsidiàriament, que la factura emesa pel negoci "R." es va emetre en data 14 de novembre del 2011 quan ell encara mantenia una relació societària i laboral amb la societat agent, ja que va vendre les seves accions el 22 de desembre d'aquell any, i quan disposava d'autorització per girar despeses en relació al vehicle de la seva propietat. No obstant, no s'ha provat que el Sr. Villegas tingués autorització per carregar a l'agent les despeses que en relació al seu vehicle consten a la factura aportada al foli 103, treballés o no en aquell moment per l'agent. D'altra banda, sols argumenta l'existència d'una autorització verbal en tràmit de conclusions, quan podia haver proposat prova en aquest sentit en el moment oportú i no ho va fer i tenint en compte igualment que admet que és ell qui ha de pagar les taxes de tinença de vehicle (foli 108) que amb més motiu que les tasques de pintura, canviar plaques de matrícula i desmuntar el entapissat de la porta dreta del turisme s'haurien d'imputar a l'agent si fossin certes les seves afirmacions. Raons totes elles que porten a desestimar aquest punt del recurs.

Per aquests motius, estimem que és precís condemnar al Sr. Villegas a abonar a la societat "E. S.L.U." la suma de 2.153,37 euros que resulta de sumar a l'import 1.024,72 euros que ell reconeix deure, el de 945.63 euros, que hem considerat procedents en virtut de la factura presentada per "R.", més 113.02 de la factura de "F." que el recurrent reconeix igualment (foli 104) ja que està firmada per ell, més 70 de la taxa de vehicles, que també ha admès.

V.- Finalment el recurrent defensa que no procedeix imposar-li a ell les costes de la instància, ja que l'agent no va requerir-lo de pagament abans de presentar la demanda. No obstant, aquesta petició no es pot estimar per aquest fet, que sols s'admet en cas d'aplanament del demandat, sinó que cal estimar-la en quan s'ha reduït la suma que el defenent ha d'abonar a l'agent i per tant l'estimació de la demanda no ha estat substancial i procedeix aquest pronunciament de conformitat amb allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

VI.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament en relació a les costes d'aquesta alçada de conformitat amb allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Villegas contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10 de juliol del 2015 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de condemnar al defenent a abonar a l'agent la suma de 2.153.37 euros, dels quals 70 es troben dipositats a la Batllia a disposició de la part agent, més els interessos corresponents de dita suma a comptar del 6 de març del 2015 i sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància, ni tampoc pel que fa a les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.