Sentència sobre el tractament fiscal d'un préstec entre soci únic i la societat

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000026/2025

ORIGEN.- 1000042/2023 - 0

NIG: 5300545320230000078

SENTÈNCIA 43-2025 DE 23/10/2025

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 23/10/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000026/2025

Nig : 5300545320230000078

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00043

SENTÈNCIA 43-2025

PARTS :

Apel·lant: Sr. Ferrer

Representant: Sra. Águila

Advocat: Sra. Calatayud

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Expósito

Advocat : Sra. Machado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: IRPF. S'han de computar com a rendes les quantitat rebudes d'una societat vinculada sense que es pugui considerar com a devolució d'un préstec que no ha estat formalitzat, ni s'han establert interessos ni condicions de devolució.

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000042/2023 .

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat agent va interposar demanda jurisdiccional contra:

La Resolució nº 366358/2023 de 20 de març ("Resolució de la ORG_7 relativa a la Liquidació"), que desestima el recurs administratiu interposat contra la resolució expressa del procediment d'inspecció, amb número d'expedient EXP200015, sobre l'Impost sobre la renda de les persones físiques ("IRPF") corresponent als exercicis 2016, 2017, 2018 i 2019 (que, amb els interessos moratoris ascendeix a 174.112,68 euros).

La Resolució n. 374462/2023 de 17 de juliol ("Resolució de la ORG_7 relativa a la Sanció"), que desestima el recurs administratiu interposat contra la resolució expressa del procediment sancionador, amb número d'expedient EXP230009, en el quan es va posar una sanció de 83.230,34 euros. L'expedient sancionador porta causa de la liquidació provisional derivada de l'acta signada en disconformitat ADI200001501, de 15 de setembre del 2022, que va donar fi al procediment d'inspecció referit al paràgraf anterior.

2.- En la sentència núm. 11/2025, de data 05/03/2025, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la societat recurrent estima, en substància:

Vulneració del dret a la jurisdicció. La Sentència objecte d'apel·lació vulnera el dret a la jurisdicció consagrat a l'article 10 de la Constitució del Principat d'Andorra en relació a als articles 231 i 236 del Codi de Procediment Civil, en la mesura que comet un error patent en la valoració de la prova i que no es subjecta -en qualsevol cas- a les regles de la sana crítica, resultant en una decisió arbitrària, il·lògica i absurda que no pot considerar-se com motivada. L'absència de cap tipus de referència a la prova documental aportada i traduïda al català només pot conduir a la conclusió de que la Sentència prescindeix absolutament de la prova documental que va aportar el Sr. Ferrer amb la demanda.

Indeguda valoració de la prova. El Sr. Ferrer va aportar un substrat fàctic que permet acreditar l'existència del contracte de préstec i tots els seus elements necessaris.

Infracció de l'ordenament jurídic. La Sentència conclou que "sembla" que la relació obligatòria no tingui una durada temporal i limitada en el temps i, per tant, que el préstec no existeix o és invàlid per no estar subjecte a retorn. Aquesta conclusió és totalment incorrecta i es confon la inexigibilitat amb l'absència d'un termini de venciment determinat.

Pel que fa la sanció, considera que els rendiments de treball declarats a les declaracions presentades de forma extemporània pel Sr. Ferrer, que ascendeixen a 8.297,13 euros (2018) i 14.562,81 euros (2019), no superen la quantia de 24.000 euros establerta per la pròpia Llei de l'IRPF en concepte a mínim personal exempt i, per tant, la presentació extemporània de les declaracions no ha comportat cap perjudici econòmic per a l'Administració tributària.

4.- En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:

La sentència apel·lada està convenientment motivada, compte tingut que exposa clarament perquè considera que el préstec no queda acreditat, i en concret, perquè l'interessat no ha provat el seu origen, ni la naturalesa de l'operació a raó de les obligacions contractuals que defineixen aquests tipus de contractes, ni el seu import, i, per tant, les transferències rebudes no poden ser considerades una devolució de capital.

Es rebutja la pretensió del Sr. Ferrer, basant-se en l'anàlisi conjunta dels documents i la prova practicada.

Endemés, la traducció al català per indicació del tribunal tampoc crea cap obligació de motivació addicional específica.

El mateix apel·lant reconeix que el préstec no estava sotmès a cap termini, ni comportava interessos, ni estava sotmès a cap termini de retorn.

L'afirmació de que la societat podria, si volia, decidir no amortitzar el préstec i repartir dividends contradiu la lògica de qualsevol relació creditor-deutor, en què el retorn del capital és l'obligació essencial.

Afirmar que el retorn del préstec és potestatiu pel deutor equival a afirmar que no existeix veritable obligació, i per tant, no hi ha préstec jurídicament exigible.

En absència de prova en contrari, unes transferències periòdiques de fons d'una societat cap al seu soci únic, sense interès, sense retorn, tenen aparença i efecte econòmic idèntics al repartiment de beneficis, havent-los de qualificar com a dividends a efectes fiscals.

5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i em mateix succeí amb la part apel·lada.

6.- Havent-se designat la magistrada ponent, van quedar vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Anàlisi de l'expedient administratiu i antecedents rellevants

La ORG_0 va comprovar que el recurrent no havia presentat les declaracions de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (en endavant IRPF) corresponents als exercicis de 2016, 2017, 2018 ni la del 2019, per la qual cosa es va obrir un procediment d'inspecció d'abast general, la qual cosa va ser notificada al subjecte passiu per carta de data 14/09/2020 (foli 238 de les actuacions), que es va enviar certificada en data 18/09/2020 (foli 241). A la mateixa comunicació es va requerir a la part agent per tal que aportés en format digital els extractes bancaris dels exercicis 2016, 2017, 2018 i 2019 de totes les entitats bancàries establertes al Principat i/o els certificats emesos per les entitats bancàries sobre que no disposa ni ha disposat, tot en format Excel.

Aquest requeriment va ser atès pel subjecte passiu de forma parcial, segons consta a la diligència de data 12/10/2020, en la qual es va tornar a requerir a l'interessat per tal que aportés la documentació que li havia estat requerida anteriorment (foli 243-244).

A més, la ORG_0 va requerir al contribuent, en data 01/02/2021, per tal que aportés (foli 301):

Procedència dels ingressos del compte de l'entitat Crèdit Andorrà.

Declaracions de rendes a l'estranger i si aquestes s'han tributat.

Detall dels comptes bancaris a l'estranger.

Aquest requeriment no va ser atès, i fou reiterat novament el 12/01/2022 (foli 304).

En data 19/03/2022, un representat de l'agent va comparèixer al Departament de Tributs i va aportar la documentació que obra als folis 209 i següents. Així, es va aportar certificat d'ORG_17 que acredita que el Sr. Ferrer no tenia ni havia tingut mai comptes a l'entitat. Pel que fa ORG_15, ORG_6, i ORG_16, totes certificaven que no tenia comptes en la data del certificat (però no que no els hagués tingut abans).

Pel que fa els comptes en entitats estrangeres, l'agent només va presentar els extractes a l'entitat:

ORG_1, que acredita que, a data 12/01/2016, el saldo en el comte XXXX era de 1.275.362,68 lliures esterlines (foli 313), i al compte XXXX a data 16/02/2016 era de 1.179.193,82 lliures esterlines (foli 321), al compte XXXX era de 1.684.423,36 lliures esterlines a data 16/02/2016. Però en total, la part agent era titular en aquella entitat de dotze comptes bancaris.

ORG_19, que acredita que al compte IBAN XXXX, a data 08/11/2019 el saldo era de 1.650.914,90 lliures esterlines. En la mateixa entitat tenia altres tres comptes, també amb saldos importants.

En tots els casos, en aquests comptes existien transferències d'imports molt elevats.

El subjecte passiu va reconèixer també ser titular de comptes a l'estranger a les entitats ORG_3; ORG_5 i ORG_8, però no va lliurar la documentació relativa als extractes dels comptes bancaris a les referides entitats.

A la vista d'aquesta documentació, la ORG_0 va remetre la proposta d'acta que obra als folis 370 i següents de les actuacions

L'acta provisional recull que els ingressos de la part agent van ser de:

1.728.358,34 euros l'exercici de 2016

341.045,33 euros l'exercici de 2017

934.021,51 euros l'exercici de 2018

854.012,11 euros l'exercici de 2019

Total 3.857.637,29 euros

I les quotes de:

169.276,94 euros per l'exercici de 2016

30.726,46 euros per l'exercici de 2017

87.920,00 euros per l'exercici de 2018

53.923,36 euros per l'exercici de 2019

Total 341.846,76 euros

A la mateixa acta es considera que cal iniciar un procediment sancionador.

A les al·legacions presentades per l'interessat (folis 389 i següents de les actuacions), aquest va dir que "bona part d'aquestes rendes pertanyen a la societat "ORG_13" domiciliada a Guernsey", i que "altres rendes han estat considerades per la DAIT com a rendes d'activitats econòmiques en la seva totalitat, quan es tracta d'imports rebuts en la transmissió d'elements patrimonials, i per tant, fa necessari prendre en consideració el corresponent cost o preu d'adquisició."

Desprès es refereix a la venda d'un immoble del seu germà, i altres explicacions en relació a un pla de pensions, i a què les quantitats rebudes de ARN INTERNATIONAL (Guernsey) Limited no es poden qualificar com a rendes, compte tingut que, en realitat, respon a la devolució d'un crèdit que va atorgar el Sr. Ferrer a la societat ORG_22, posteriorment transferit a ARN INTERNATIONAL, tot afirmant que "s'està pendent de rebre documentació comptable d'ARN on aparegui la evolució del deute que la societat tenia amb el Sr. Ferrer i que hauria de servir per completar la documentació de l'existència del crèdit" i que "recuperar els justificants bancaris de les transferències és una tasca titànica" (sic).

Es diu també que:

El Sr. Ferrer és el propietari del 100% de la societat xipriota ORG_22.

Les referències ESTELLA BATLETT, ORG_14, ORG_21, ORG_9, ORG_11, ORG_18 i ORG_20 es corresponen a les rendes rebudes per ARN en arrendaments de diversos immobles de la seva propietat.

La quantitat de unes 40.000 lliures es corresponen amb la venda d'un rellotge heretat del seu pare.

I altres consideracions en relació a altres ingressos en comptes del Sr. Ferrer que, al seu judici, no es poden considerar com a rendiments als efectes del càlcul de l'IRPF.

Amb tot, accepta que les rendes computables a efectes de l'IRPF són:

0 euros en 2016

6.063,21 euros en 2017

8.297,13 euros en 2018

211.809,68 euros en 2019

I que, en conseqüència, la proposta de liquidació (descomptada la quantitat ja abonada per l'exercici de 2019) hauria d'haver estat de:

0 euros per l'exercici de 2016

6.063,21 euros per l'exercici de 2017

1.543,63 euros per l'exercici de 2018

0 euros per l'exercici de 2019

Finalment, la Inspecció va acceptar algunes de les al·legacions presentades pel subjecte passiu, però no la relativa a que les transferències rebudes de ARN IINTERNATIONAL (Guernsey) Limited responien al pagament d'un deute d'aquesta societat amb el Sr. Ferrer, compte tingut que no hi ha un contracte on s'estipuli tant l'import del crèdit com el venciment, les quantitats a retornar i els terminis, així com els interessos, que, en tractar-se d'operacions vinculades, haurien de ser els del mercat.

Així, l'acta va rebaixar sensiblement les quantitats considerades inicialment (que, traduïdes econòmicament, suposaven no considerar com a rendiments del Sr. Ferrer un total de 3.244.959.34 euros), i es va considerar que, pels quatre exercicis, la quantitat total a reclamar és de 166.460,68 euros, que, amb els interessos moratoris, ascendia a 174.112,68 euros (vid foli 478 de l'expedient administratiu, que es correspon a la numeració a baix a centre de pàgina).

El Sr. Ferrer va presentar noves al·legacions, i finalment la Direcció Adjunta d'Inspecció de Tributs a acordar confirmar la liquidació provisional (folis 578 i següents de les actuacions, o folis 694 i següents de l'expedient administratiu).

Aquesta liquidació definitiva fou recorreguda pel Sr. Ferrer davant la ORG_2 (folis 587 i següents de les actuacions), recurs que fou desestimat per la Resolució núm. 366358/2023, de data 22/12/2023.

Pel que fa l'expedient sancionador, la Direcció adjunta d'Inspecció Tributària va resoldre imposar al Sr. Ferrer una sanció per defraudació lleu per un import de 83.230,34 euros al constatar-se que no va presentar la declaració de l'IRPF de l'exercici 2016 i que va presentar la declaració corresponent als exercicis 2017, 2018 i 2019 fora del termini legalment establert. No es qüestionava per la part agent el càlcul de la sanció, sinó la seva imposició.

En data 21 de març del 2023, a través del seu representat voluntari, el contribuent va presentar escrit d'al·legacions a la proposta de sanció.

En data 19 de maig del 2023 va ser notificada la resolució expressa del procediment sancionador, amb número d'expedient EXP230009, que confirmava la proposta de resolució i, per tant, imposava al Sr. Ferrer una sanció per defraudació lleu d'un import total de 83.230,34 euros.

Tercer.- Normativa d'aplicació

L'art. 10 de la Llei 5/2014, de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (en endavant LIRPF) disposa que:

L'art. 130 de la LIRPF disposa:

"Article 10. Determinació de la base de tributació i de la base de liquidació

1. La base de tributació està constituïda per l'import de la renda de l'obligat tributari en el període impositiu.

2. La base de tributació es determina, en els termes que estableix aquesta Llei, com segueix:

a) Les rendes es qualifiquen i quantifiquen d'acord amb el seu origen.

b) Les rendes netes s'obtenen per la diferència entre els ingressos computables i les despeses deduïbles. Els guanys i les pèrdues de capital es determinen, amb caràcter general, per la diferència entre els valors de transmissió i adquisició.

c) S'integren i compensen les diverses rendes segons el seu origen i la seva classificació com a renda general o de l'estalvi, tal com aquestes rendes es defineixen a l'article 4.

El resultat d'aquestes operacions determina la base de tributació general i de l'estalvi.

3. La base de liquidació és el resultat de practicar, a la base de tributació, les reduccions previstes en la secció segona del capítol V."

També cal citar l'art. 60.2 de la LIRPF, que preveu que es consideren infraccions de defraudació, entre d'altres:

La no-presentació de l'autoliquidació, quan la presentació sigui obligatòria d'acord amb les disposicions d'aquesta Llei.

Les autoliquidacions incompletes amb transcendència en la liquidació.

I l'art. 61.1 de la LIRPF disposa que les infraccions de defraudació són sancionades mitjançant una multa proporcional d'entre el 50% i el 150% de la quota defraudada.

Quart.- Anàlisi de les al·legacions plantejades en aquesta instància relatives a la liquidació

El Sr. Ferrer era resident a Andorra en els exercicis fiscals revisats (no hi ha dades al procediment que permetin saber si encara ho és), la qual cosa l'obligava a complir amb les seves obligacions fiscals al Principat, inclosa la presentació de la declaració de l'IRPF, declaració que no va presentar en el exercicis de 2016, 2017 i 2018, ni tampoc en el 2019 en el moment de l'inici de les actuacions inspectores.

D'altra banda, de la nombrosa documentació obrant a l'expedient es comprova que el Sr. Ferrer és propietari -directe o a través de societats de les quals és únic accionista i administrador únic-, d'un important patrimoni immobiliari radicat al seu país d'origen (Gran Bretanya).

L'Administració Tributària ha estimat substancialment les al·legacions del contribuent, i aquest Tribunal no pot revisar l'acta d'Inspecció en allò que era favorable a l'interessat, no només perquè aquesta qüestió no s'ha plantejat en aquest procediment -i encara menys en aquesta instància-, sinó perquè això suposaria una reformatio in peius. Amb tot, resulta sorprenent que la Inspecció de Tributs hagi dictat un acta definitiva d'aprovació d'una liquidació sense recavar informació a les autoritats estrangeres corresponents en relació -com a mínim-, als comptes corrents que el propi Sr. Ferrer ha admès ser titular, sense perjudici d'esbrinar quin és el patrimoni i rendes reals del subjecte passiu, especialment les derivades d'aquest patrimoni, i també el que té a nom de les seves societats que li poden generar rendiments.

Per això, l'única qüestió a analitzar és la relativa a si les quantitats que el Sr. Ferrer considera que va rebre en concepte de devolució d'un préstec per ell atorgat a la companyia xipriota HOZETTA ENTERPRISES -desprès traspassat per aquesta a la ARN INTERNATIONAL radicada Guernsey-, poden tenir aquesta naturalesa, en lloc de rendiments que ARN INTERNATIONAL ha lliurat al Sr. Ferrer, com ha considerat l'Administració.

Així, la part agent defensa que el préstec té el seu fonament en la transmissió d'una sèrie d'immobles del Regne Unit a la societat HOZETTA ENTERPRISES, finançada mitjançant transferència bancària realitzada el 18 de març de 2002 des del compte personal del Sr. Ferrer al compte de clients del despatx ORG_12.

També afirma que existeix traçabilitat comptable, compte tingut que els comptes anuals de HOZETTA ENTERPRISES per a l'exercici 2002, auditats per ORG_10, recullen un increment del passiu envers el soci de 630.337 £ (fins a un total de 932.874 £), import que coincideix amb el cost dels immobles i altres despeses assumides pel Sr. Ferrer en benefici de la societat.

En la mateixa línia afirma que, amb motiu de la transmissió de les accions d'HOZETTA a ARN INTERNATIONAL i dels immobles igualment d'HOZETTA a ARN INTERNATIONAL (ambdues operacions degudament documentades), el crèdit es va traslladar a ARN INTERNATIONAL, tal com es desprèn dels seus comptes auditats presentats davant l'autoritat fiscal de Guernsey, i que els estats financers d'ARN INTERNATIONAL mostren un crèdit mantingut amb el soci per import d'1.245.000 £ l'any 2016, 1.515.522 £ l'any 2017, 1.344.588 £ l'any 2018 i 624.588 £ l'any 2019. Es diu també que aquestes xifres coincideixen gairebé exactament amb les transferències rebudes pel Sr. Ferrer i amb les amortitzacions reflectides als comptes de la societat.

Pel que fa les condicions del préstec, la part agent afirma que els comptes anuals d'ARN INTERNATIONAL de l'exercici 2019 inclouen expressament que el préstec amb el soci és "unsecured and interest free", és a dir, sense garantia i sense interès.

I considera que els documents aportats acrediten aquestes circumstàncies.

Ara bé, allò que és rellevant als efectes que ens ocupen és saber si la quantitat lliurada per l'agent a HOZETTA l'any 2002 ho va ser o no en concepte de préstec. I per això resulta necessari haver acreditat que al país on es va fer la transferència l'any 2002 (a Gran Bretanya) el contracte de préstec no requereix l'existència d'un document signat entre les parts, prova que la part agent no ha aportat. En efecte, recordi's que l'art.172.4 del Codi de Procediment Civil disposa que "El dret estranger ha de ser al·legat i provat per les parts pel que fa al contingut i la vigència."

En definitiva, no es tracta si a Andorra és o no necessari que un préstec es documenti en un contracte escrit, sinó si cal un document que reflecteixi el préstec segons el dret britànic.

A més, cal destacar que, a banda de no existir un document de préstec (cosa que l'agent reconeix):

Segons la tesi de l'agent, el préstec seria:

gratuït

sense haver pactat quotes per la seva devolució

no meritava interessos

no té termini de venciment.

El préstec es fa per l'únic accionista de la societat que el rep, és a dir, es tracta d'una estructura societària tancada, compte tingut que el mateix Sr. Ferrer és l'accionista únic d'HOZETTA i també d'ARN INTERNATIONAL, a banda de ser l'administrador únic d'ambdues.

A més, fins i tot en aquest procediment no s'ha acreditat que s'hagin tornat les quantitats percebudes a càrrec de la societat per un préstec suposadament fet l'any 2002 a la societat HOZETTA ENTERPRISES.

D'altra banda, es dona la circumstància que els béns que HOZETTA ENTERPRISES formalment adquireix, eren del propi Sr. Ferrer o de la seva família, segons és de veure en els documents aportats per l'agent relatius a les inscripcions registrals dels béns (vid folis 121, 123 i 125 de les actuacions), i per poder afrontar la compra per la societat resulta que el mateix Sr. Ferrer (únic accionista societari) suposadament fa un préstec sense interès i sense pactar-se les condicions de la seva devolució.

De fet, al recurs presentat en via administrativa es diu que el crèdit (que va ser al 2002 de 550.000 £) resulta acreditat amb el justificant bancari de la transferència de 617.681,25 £ del compte del Sr. Ferrer als advocats que van participar en l'operació per tal que adquirissin tres unitat immobiliàries (que, recordem-ho, eren del propi Sr. Ferrer i dels seus familiars), i en data 30/12/2011 el Sr. Ferrer va vendre les seves accions de HOZETTA ENTERPRISES a ARN INTERNATIONAL, sent l'únic accionista d'ambdues societats.

També cal destacar que, segons va afirmar el contribuent a l'escrit d'al·legacions, els únics actius de la societat HOZETTA ENTERPRISES eren els citats immobles (així es diu al foli 54 de les actuacions), i les accions d'aquesta societat es van vendre en 570.000 £ a data 30/11/2011, segons es diu al foli 3 del recurs interposat en via administrativa. D'aquesta manifestació queda clara la intenció que fos una societat xipriota la titular registral dels béns immobles radicats a Gran Bretanya, tot i que no els va pagar amb fons de la pròpia societat sinó que es va simular un préstec que es rebia del seu únic accionista i venedor dels immobles.

Per això, es considera que les circumstàncies concurrents (venda per qui és únic accionista de la societat adquirent, venda suposadament pagada amb un préstec del propi venedor a la societat, caràcter gratuït del préstec, indeterminació del termini de devolució, constatació fins a la data d'una falta de reintegrament efectiu del préstec per part del soci, absència de meritació d'interessos...), són indicis que porten a concloure que existeix una voluntat prèvia amb vista a la distribució encoberta dels lloguers dels immobles que porta també a apreciar simulació tributària en la conducta del contribuent.

En definitiva, aquest Tribunal comparteix les manifestacions que es fan per l'Administració quan diu de "no hi ha un contracte on s'estipuli tant l'import del crèdit, com els venciments, quantitats a retornar, així com els interessos (...). És més, la evolució d'aquest crèdit segons els comptes aportats per l'obligat tributari, sembla tenir més relació amb les inversions immobiliàries, valorades a valor de mercat, que amb la devolució d'un préstec", i també la que es conté a la Resolució de la ORG_7 quan desestimava el recurs administratiu considerant que "no es pot tractar d'una devolució de crèdit, sinó que és un repartiment de beneficis, tal com es recull a l'acta ans esmentada donat que no queda acreditat el préstec, ni el seu origen ni el seu import".

A més, cal recordar que la càrrega de la prova que les transferències rebudes es corresponen a la devolució d'un préstec assumit primer per la societat HOZETTA ENTERPRISES i desprès per ARN INTERNATIONAL (Guernsey) Limited és de la part agent. I en aquest cas, cal insistir en què no s'ha aportat cap contracte del préstec, ni s'indica quines eren les condicions d'aquest, ni els pagaments ni la data de devolució pactats. És cert que la societat HOZETTA ENTERPRISES és propietat del propi Sr. Ferrer (és el seu únic accionista, a més d'administrador), com també ho és la societat ARN INTERNATIONAL, però si la part agent pretén que es tracta de persones diferents -una física i dues jurídiques-, ha de documentar les operacions vinculades entre ambdues, que, a més, s'haurien d'haver fet a preu de mercat (és un fet notori que no requereix prova que el mercat obliga a establir interessos en els préstecs), sense poder-se excusar en que la persona física és propietària de les persones jurídiques.

D'altra banda, cal destacar que l'actuació del Sr. Ferrer mostra que sempre ha buscat ser resident en un país amb una fiscalitat atractiva, o, si es vol, menys intensa que al seu país d'origen, Gran Bretanya, la qual cosa és legítima, sempre que respongui a la realitat, és a dir, que la residència fiscal respongui a la residència real. Així, va residir a Xipre, almenys era on l'actor manifesta que vivia l'any 2002 -veure revers del foli 53 de les actuacions-, i a Andorra.

Però, a més, es pot dir que l'agent ha buscat també l'opacitat fiscal, compte tingut que les seves propietats a territori britànic han estat transferides a societats de les quals és únic propietari i administrador, que estan radicades a territoris com a Guernsey, amb un sistema fiscal si més no peculiar, de fet, a tall d'exemple, Espanya l'inclou dins de la llista de "jurisdicciones no cooperativas los siguientes países y territorios, (o) regímenes fiscales perjudiciales" (Orden HFP/115/2023, de 9 de febrero, por la que se determinan los países y territorios, así como los regímenes fiscales perjudiciales, que tienen la consideración de jurisdicciones no cooperatives, BOE del 10/02/2023), o dit d'una altra manera, es considera encara un paradís fiscal.

Cinquè.- Anàlisi de la sanció imposada

Un cop fixat l'import de la liquidació, la Direcció adjunta d'Inspecció Tributària va resoldre imposar al Sr. Ferrer una sanció per defraudació lleu per un import de 83.230,34 euros al constatar-se que no va presentar la declaració de l'IRPF de l'exercici 2016 i que va presentar la declaració corresponent als exercicis 2017, 2018 i 2019 fora del termini legalment establert.

Pel que fa la sanció, la part agent considera que els rendiments de treball declarats a les declaracions presentades de forma extemporània pel Sr. Ferrer, que ascendeixen a 8.297,13 euros (2018) i 14.562,81 euros (2019), no superen la quantia de 24.000 euros establerta per la pròpia Llei de l'IRPF en concepte a mínim personal exempt i, per tant, la presentació extemporània de les declaracions no ha comportat cap perjudici econòmic per a l'Administració tributària.

Ara bé, un cop s'ha conclòs en els apartats precedents que la liquidació és ajustada a dret, la conseqüència és que procedeix la imposició de la sanció en aplicació dels art. 60 i 61 de la LIRPF abans citats.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Ferrer.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda però pels fonaments d'aquesta sentència, i declarar que les resolucions impugnades a la instància són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.