Primes d'assegurança- Condicions per a la resiliació - Costes (TSJC 049/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000049/2015 ORIGEN: 2000498/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 22-05-2012, la representació processal de la companyia Campillo va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la societat Villegas, demanant que se la condemnés a abonar-li l'import de 11.935,67.-euros en concepte de primes d'assegurança, amb els interessos legals des del dia que s'havia de fer el pagament i subsidiàriament des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits.

II.- La representació processal de la societat Villegas va oposar-se a la demanda sol·licitant a més la imposició de les costes judicials a la part agent.

III.- Per Sentència de data 10-10-2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir " Que he d'estimar i estimo la demanda formulada per la societat Campillo contra la societat Villegas, condemnant-se aquesta darrera a satisfer a l'agent la suma de 11.935,67.euros, quantitat majorada dels interessos legals al comptar de la contesta a la demanda, i imposant a la part demandada les costes judicials ocasionades a la part demandant a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Villegas, demanant la seva revocació i la desestimació de la demanda fixant l'import en degut en 1.281,68.-euros i subsidiàriament en 5.896.-euros, així com la imposició a la demandant de les costes judicials d'ambdues instàncies.

La representació processal de la companyia Campillo demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a l'adversa.

V.- Per aute d'aquesta Sala de data 13-10-2015, es va decidir desestimar la pretensió probatòria adduïda per la representació processal de la companyia Campillo, mitjançant el seu escrit de contesta als greuges, i consistint en què s'incloguessin als autes una còpia d'una declaració d'un sinistre ocorregut el 20-07-2011 i un rebut d'indemnització.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer motiu d'apel·lació de la societat Villegas rau substancialment en el fet que, al seu parer, el tribunal ha fet una mala interpretació del contracte al considerar que tenia obligació de pagar totes les primes per un any. Argumenta en substància que: 1) l'article 9 del contracte preveu que el pagament de la prima per ésser fraccionat i així ho van convenir les parts contractualment; 2) ella no va pagar la prima del primer trimestre i malgrat això la companyia va emetre el rebut del segon trimestre;

3) per tant els contractes es van extingir automàticament com ho preveu l'article 9 i no es podia reclamar més que la primera prima; 4) el director comercial de la companyia té admès que la política d'aquesta és d'anul·lar les pòlisses directament quan no es paguen les primes; 5) a partir de l'impagament de la prima del primer trimestre, les pòlisses foren anul·lades, i la companyia no mantenia cap cobertura i no s'havia de pagar cap prima més; 6) ella va anul·lar totes les pòlisses en data 31-07-2011 i subsidiàriament només hauria de pagar les primes fins a aquesta data i 7) en tot cas, s'ha de deduir l'import de 222,32.-euros corresponent a la prima de la pòlissa 90/014206 que no ha estat signada per ningú.

Però, apareix que el fet d'invocar l'article 9 del contracte constitueix un argument totalment nou que no podria de cap manera portar a la revocació de la resolució d'instància. Nogensmenys, per tal d'aportar una resposta complerta podem exposar el següent, exposant en primer lloc que la interpretació de les condicions generals del contracte realitzada pel tribunal, i que l'ha portat a considerar que totes les primes reclamades eren degudes, és del tot correcte, i l'hem de compartir.

En efecte, ha quedat establert que la societat Villegas tenia assegurats prop de la companyia Campillo 55 vehicles de la seva propietat. En data 29-07-2011, la societat Villegas va enviar un correu a la companyia asseguradora invocant la seva difícil situació econòmica i la seva impossibilitat de fer front al pagament de les pòlisses, i va pretendre "anul·lar" totes les pòlisses contractades. Finalment, en data 18-05-2012, la companyia va certificar al FAGA que els vehicles concernits havien causat baixa en data 06-12-2011.

Ara bé, s'ha confirmat l'afirmació inicial de la part agent segons la qual la durada del contracte d'assegurança s'havia estipulat pel període d'un any, prorrogable per períodes d'un any, amb data de venciment i renovació tàcita al 31 març en totes les pòlisses. El tribunal ha pogut constatar que l'article 8 de les condicions generals preveu que la durada del contracte es fixa des de la data de començament de la cobertura (data d'efecte) fins a les vint-i-quatre hores del dia del seu acabament (data de venciment) I que "Aquesta assegurança s'estipula pel període d'un any i, al seu venciment, es prorrogarà indefinidament per períodes d'un any. Qualsevol part, però, pot oposar-se a la pròrroga mitjançant una notificació escrita a l'altra: en cas de ser l'Assegurador aquesta notificació ha de ser amb una antelació no inferior a un mes abans de l'acabament del termini principal o de les seves successives prorrogues. En cas de ser el Prenedor de l'assegurança el mateix dia de l'acabament."

Així, pel fet que la part defenent no va comunicar la seva voluntat de rescindir els contractes d'assegurança fins al mes de juliol del 2011 les pòlisses es van renovar de forma tàcita i automàtica pel període d'un any a partir del mes de març del 2011, havent aleshores la societat defenent de respectar les seves obligacions al respecte, és a dir pagar la prima deguda i esperar el pròxim termini contractual per poder oposar-se a la reconducció del contracte.

La forma en què es paga la prima (article 9), que pot ser fraccionada mensualment, trimestralment, quadrimestralment o anyal, és una cosa diferent del termini de vigència de la pòlissa i de les seves condicions de renovació (article 8).

No pot la part agent desviar l'article 8 invocant l'article 9, ja que si és veritat que aquest darrer estipula que en cas de manca de pagament i si el pagament no es fa efectiu dins dels 30 dies naturals següents al dia en què la prima és exigible, el contracte es considera extingit, això constitueix una facultat resolutòria en les mans de la companyia, però no pot constituir un mitjà per l'assegurat per a resoldre el contracte pel sol fet de no pagar i sense respectar les seves obligacions al respecte, és a dir la notificació en les condicions i terminis de l'article 8.

Quant al correu del 29-07-2011, no té l'abast que li vol donar la part recurrent doncs, pel fet de no haver respectat les condicions pactades en el ja referit article 8 i haver deixat les pòlisses renovar-se, tal correu no podia portar a la resolució d'aquestes pòlisses. Fins i tot és contradictori amb la seva argumentació principal puix si considerava que les pòlisses es trobaven automàticament extingides en data 30-04-2011, cap sentit tenia d'enviar un correu tres mesos després per tal de procedir a llur anul·lació, invocant la seva dificultat per a pagar.

Per tant, no és cert que la companyia no devia la seva cobertura a partir del 30-04-2011 pel sol fet que no s'hagi pagat la prima del primer trimestre, doncs és només a partir del moment on la companyia invoca la resolució del contracte que cessa la cobertura i això fou en data 06-12-2011.

Quant al testimoniatge del director comercial, el Sr. Sancho (folis 621-644), no se li pot donar el sentit que li dóna la part recurrent tota vegada que la política comercial no es confon amb els compromisos contractuals, i que els documents que es van exhibir al testimoni i en base als quals es va pronunciar sobre la política comercial "de la casa" concerneixen una altra companyia.

En un altre ordre d'idees i per acabar, pel que fa a la pòlissa 90/014206 que correspon a un vehicle VW Golf XXXX assegurat des del 2009, tots els elements d'autes porten a considerar que, com totes les 54 altres, fou contractada entre les parts, i el sol fet que l'exemplar de la pòlissa aportat en autes no porti la signatura del prenedor (folis 36) no permet rebutjar-la, quan, a més, en el seu correu del 29-07-2011 l'assegurada no ha negat l'existència de la pòlissa hagin donat lloc al corresponent rebut (foli 159) sinó que ha indicat que no podia pagar tot i esperant saldar el deute en un breu espai, i que no és controvertit que dit vehicle és també de la propietat de la defenent.

II.- L'altre aspecte del recurs és relatiu a les costes de primera instància tota vegada que la part apel·lant considera que no ha actuat de mala fe i que no se li havia d'imposar les costes.

Però, en el dret andorrà, la imposició de costes es regeix pel criteri objectiu del venciment i és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la NOVEL.LA 82 Capítol 10. Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes.

En el present cas, on s'estima íntegrament la demanda sense que existeixi cap circumstància particular portant a aplicar l'excepció prevista per la NOVEL.LA, escau confirmar la condemna en costes de la part defenent vençuda.

III.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Villegas contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 10-10-2014, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la societat Villegas les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.