IMMIGRACIÓ. Denegació a renovar l'autorització de residència i treball. (0066/06)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet LLUIS SAURA LLUVIA

Núm. de Protocol: AD-0136-2/05 TSA: IM-02/06

S E N T È N C I A NÚM. 66-2006

PARTS:

Apel·lant: Manso

Representant: Rius

Advocat: Palomo

Apel·lada: GOVERN

Representant: Martin

Advocat : Luís

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d’Andorra la Vella, el 25 d’octubre de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0136-2/05.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 23 de desembre de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Manso contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava l’anul·lació de les resolucions de 17 de gener i 19 d’octubre de 2005, que van denegar la renovació de l’autorització de residència i treball de què disposava l’interessat.

2n.- La representació de l’agent va interposar recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència, al·legant que treballa per a una societat andorrana, com a gerent de l’hotel Les Fonts, i que resideix efectivament al Principat per tal de desenvolupar aquesta activitat professional, per bé que es desplaci en ocasions fora d’Andorra. A més, afegeix que la seva esposa resideix igualment al Principat, i que disposa actualment de la corresponent autorització de sojorn i treball. En conseqüència, sol·licita que es declari la procedència de la renovació sol·licitada.

3r.- La representació del M.I. GOVERN s’oposa a les pretensions del recurrent i sol·licita la confirmació de la sentència apel·lada, en considerar que l’interessat no resideix de forma permanent i continuada a Andorra.

4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons resulta dels articles 50.1, 51.1 i 56 de la Llei qualificada d’immigració, per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva. Per la seva banda, els apartats 2 i 3 de l’article 50 i l’apartat 2 de l’article 51 estableixen els supòsits que són equiparables als períodes de treball i residència permanents i efectius. Pel que fa a la renovació d’una autorització de treball, l’article 50.1, abans esmentat, disposa que l’interessat ha d’haver exercit una activitat professional de manera permanent i efectiva a comptar de la data d’inici si es tracta d’una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos.

Aquesta Sala, en una jurisprudència reiterada, de la que constitueixen mostra les sentències núm. 2002-21, de 4 de juny, 2002-53, de 14 d’octubre, i 2002-60, de 17 de desembre, ha declarat que el fet de residir i treballar de forma permanent i efectiva a Andorra suposa que l’interessat tingui al Principat el seu centre d’interessos, és a dir, que hi radiqui la seva vida personal i familiar, així com el nucli de la seva activitat econòmica, encara que es produeixin desplaçaments temporals més o menys perllongats a l’estranger, cosa que s’ha de valorar en funció de les circumstàncies que presenta cada cas.

Tercer.- En el supòsit que ara s’examina, resulta del contingut de l’expedient administratiu i de les actuacions processals que l’interessat és el gerent o director de l’hotel Les Fonts d’Andorra la Vella, activitat que ha vingut desenvolupant sense interrupció des del mes de gener de 2001, per la qual cosa compleix el requisit que estableix l’article 50.1 de la Llei qualificada d’immigració per a renovar l’autorització de què era titular.

De fet, l’únic punt de discussió versa sobre si, al mateix temps, l’agent ha residit a Andorra de manera permanent i efectiva, en els termes previstos a l’article 51.1 de l’esmentada llei. Sobre aquest punt, les enquestes realitzades pel Servei de Policia conclouen de manera negativa, ja que s’ha absentat periòdicament, durant espais de temps més o menys perllongats, encara que els mateixos informes posen de relleu que ha residit al Principat la major part de l’any (v. foli 78 de les actuacions). D’altra banda, ha quedat acreditat que la seva esposa disposa en l’actualitat d’autorització de residència i treball.

Una valoració conjunta d’aquestes circumstàncies de fet obliga a considerar que l’apel·lant té establert a Andorra el seu centre d’interessos personals i professionals, en el sentit que ha determinat la jurisprudència abans esmentada. D’una banda, hi desenvolupa la seva única activitat professional, ja que no es discuteix la seva condició de gerent de l’hotel Les Fonts i que no realitza cap altre treball al seu país d’origen, on està jubilat. D’altra banda, resideix efectivament al Principat, on passa la major part de l’any, encara que la naturalesa de les seves funcions com a director d’hotel no l’impedeix passar certes temporades fora del territori andorrà. En tercer lloc, la concessió a la seva esposa d’una autorització de treball i residència permet considerar igualment que radica al Principat la seva vida familiar.

En conseqüència, s’ha de concloure que l’interessat té dret a la renovació de la seva autorització de residència i treball, per la qual cosa s’ha d’estimar el recurs d’apel·lació, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d’ambdues instàncies.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar el recurs d’apel·lació que interposa la representació del Sr. Manso contra la sentència de 23 de desembre de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

2n.- Estimar la demanda formulada per l’esmentat agent i, en conseqüència, declarar no ajustades a dret i anul·lar les resolucions administratives impugnades de 17 de gener i 19 d’octubre de 2005, declarant-se el dret de l’interessat a la renovació de l’autorització de residència i treball de què disposava.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.