Extradicció (0044/03)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 09-04 DE 2 DE FEBRER DE 2004

Ponent M.I.: Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts va dictar l’aute de data 27 de novembre de 2003 acordant “atorgar l’extradició de Raya, nascut el XXXX actualment detingut, titular del DNI núm. 3934**** demanat per les autoritats espanyoles.

Diem que quan esdevingui ferm el present aute el Ministeri Fiscal el remetrà tot seguit al Govern per comunicació a l’Estat sol·licitant i posterior execució en les condicions especificades en el darrer considerant.

Que es notifiqui el present aute a la part interessada i al Ministeri Fiscal, recordant-se a les parts l’article 12 de la Llei Qualificada d’Extradició de 28 de novembre de 1996”.

II.-RESULTANT: Que contra l’esmentat aute interposà recurs d’apel·lació el Lletrat Vall advocat de Raya, demanant que s’acordi la llibertat del seu representant en base a la següent argumentació:

Raya és una persona sotmesa a les autoritats espanyoles, sense que s’hagi de donar lloc a la demanda d’extradició formulada.

Raya no ha residit mai al Principat d’Andorra de manera que el seu domicili és i ha estat sempre radicat a Manresa.

El seu mandant si bé és cert que en algunes ocasions ha viatjat a Andorra, no ho ha fet per defugir dels Jutjats de Barcelona.

Raya ha trobat a Andorra el recolzament humà econòmic i intel·lectual per resoldre els problemes derivats dels presumptes delictes pels quals s’ha sol·licitat la present extradició.

A la vista del dia 13 de gener de 2004 exposa oralment que el veritable motiu del recurs interposat és el de prolongar l’estada al Principat del seu defensat.

III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s’oposa al recurs observant, d’una part que es reuneixen totes les condicions legals per a que es doni lloc a l’extradició, i d’altra part que el recurrent no aporta res de nou respecte les al·legacions que ja va efectuar en l’acte de la vista oral celebrat el 26 de novembre de 2003.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que en aquest cas es reuneixen el conjunt de condicions de fons i de forma que imposa la Llei de 28 de novembre de 1996.

En canvi, entre les prohibicions d’extradició de l’article 14 d’aquell text legal, no n’existeix cap entre les quals hi figuri el refús de l’interessat a entregar-se a l’Estat sol·licitant.

II.-CONSIDERANT: En aquestes condicions l’aute recorregut ha de ser confirmat, amb la imposició de les costes processals causades pel recurs al recurrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs interposat per Raya.

2.- Confirmar íntegrament l’aute dictat pel Tribunal de Corts en data 27 de novembre de 2003 en la causa d’extradició 03/2003.

3.- Imposar al recurrent el pagament de les costes processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.