ASSISTÈNCIA SOCIAL. Denegació ajuda econòmica per al lloguer d'un traster. No es tracta d'una necessitat bàsica. Motivació suficient (1000046/2022).

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000080/2023 ORIGEN.- 1000046/2022 - 0

NIG: 5300545320220000076

SENTÈNCIA 21-2024

PARTS:

Apel·lant: Sra. Pulido

Representant: Idem

Advocat: Sr. Ayuso

Apel·lat: GOVERN

Representant: Sra. Mena

Advocada: Sra. Ferreras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 22 d'abril de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000046/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Pulido va interposar demanda contra el GOVERN, en què impugnava l'acord adoptat en data 20 de juliol de 2022, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució del Ministeri d'Afers Socials, Joventut i Igualtat de 13 d'abril de 2022, denegatòria de la sol·licitud d'ajuts econòmics ocasionals presentada per l'agent.

2.- La sentència de 26 de juliol de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- La Sra. Pulido ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La denegació de la seva sol·licitud no està degudament motivada, i aquest defecte és suficient per declarar la nul·litat de les resolucions impugnades.

No s'ha tingut en compte que la recurrent pateix una invalidesa i té per tant unes necessitats particulars i exclusives, entre les quals està la de disposar d'un traster per guardar les seves pertinences.

4.- La representació del GOVERN s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

Les resolucions administratives es troben suficientment motivades i només es podria acordar la seva anul·lació quan s'hagués privat a la interessada dels mitjans de defensa pertinents, cosa que no ha succeït en aquest cas.

La normativa aplicable preveu l'atorgament de l'ajut ocasional que sol·licita l'agent quan es tracta d'atendre necessitats bàsiques, concepte en què no es pot incloure el lloguer d'un traster que, a més, no està situat al mateix immoble de l'habitatge habitual de la interessada.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per mitjà de les resolucions impugnades en aquest procés, l'Administració general ha procedit a denegar la sol·licitud d'un ajut econòmic ocasional formulada per la recurrent. Aquesta petició tenia per finalitat l'obtenció d'un ajut de caràcter retroactiu, per import de 3.075 EUR, en concepte de les despeses generades pel lloguer d'un local destinat a traster.

La denegació s'ha fonamentat en què la despesa a què es pretén destinar l'ajut no pot ser considerada com una necessitat bàsica de subsistència, especialment quan el local no forma part de la mateixa unitat immobiliària on resideix la interessada.

Tercer.- La recurrent al·lega en primer lloc que existeix una manca de motivació. És cert que la resolució del Ministeri competent conté una motivació sintètica, amb la cita de les disposicions aplicables. Tanmateix, l'acord del GOVERN que va desestimar el recurs interposat contra l'anterior decisió expressa amb el suficient detall les raons que han conduït a una resolució denegatòria.

No es pot oblidar que la manca de motivació és un defecte formal, i que l'article 49.1 del Codi de l'Administració (actual article 51.1) disposa que el vici de forma només comportarà l'anul·lació si les formalitats omeses eren indispensables perquè l'acte assolís el seu fi o si els interessats s'han vist privats de mitjans de defensa establerts en llur interès.

En aquest cas, la recurrent ha pogut conèixer amb la suficient extensió quines han estat les raons que han donat lloc a denegar la seva sol·licitud, de manera que s'ha de descartar qualsevol indefensió que pugui determinar la invalidesa dels actes impugnats.

Quart.- Sobre el fons, l'article 28 de la Llei 6/2014, de 24 d'abril, de serveis socials i sociosanitaris, disposa que els ajuts econòmics ocasionals es destinen, entre d'altres supòsits que no són d'aplicació, a l'atenció de necessitats bàsiques i prevenir situacions de marginació, evitar l'exclusió i fomentar l'autonomia.

D'altra banda, l'article 27 del Reglament de 7 d'octubre de 2020, de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris, estableix que:

"1. Els ajuts per contribuir a atendre necessitats bàsiques estan destinats a persones o famílies que es troben en una situació de precarietat deguda a una malaltia, una dependència funcional, la condició de víctima del tràfic d'éssers humans, una dificultat per incorporar-se al món laboral o una altra carència greu, d'acord amb la normativa vigent, i sempre que no siguin perceptores de cap altra ajuda o prestació, pública o privada, igual o superior i per a la mateixa finalitat, i alhora no disposin de familiars obligats que se n'hagin de fer càrrec en els termes establerts a la Llei 6/2014.

2. La finalitat d'aquests ajuts consisteix a atendre necessitats de subsistència, com les bàsiques d'alimentació, higiene, roba, inclosa la protecció sanitària mínima quan sigui imprescindible, mitjançant la cobertura de la CASS".

A la vista del contingut d'aquests preceptes, resulta evident que les despeses endarrerides derivades del lloguer d'un traster no es poden considerar des de cap perspectiva com una necessitat bàsica ni de subsistència. Aquesta conclusió es veu reforçada pel fet que la part agent no ha justificat de cap manera per quines raons precisa d'un espai d'emmagatzemament addicional al seu propi habitatge, especialment quan el traster, com diu la resolució impugnada, es troba en un altre immoble diferent.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Pulido contra la sentència dictada el 26 de juliol de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.