Restitució d'espais comuns, cessament d'activitats incòmodes, insalubres i perilloses i cessament d'ocupació prohibida (6000474/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000184/2020 ORIGEN: 6000474/2016 - 00

NIG: 5300542120160003057

PARTS:

Apel·lant : Morell

Procurador : Sra. Cañellas

Advocat : Sr. Marcos

Apel·lat : Srs. Ricart i Machado

Procurador : Sra. Olmo

Advocat : Sr. Conde

SENTÈNCIA 035-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Prèvia petició de citació del 21-10-2016, i per escrit de data 01- 12-2016, la representació processal de la Morell va presentar demanda civil a tramitar pel procediment ordinari en contra del Sr. Ricart com a propietari del local A2, i de la Sra. Machado com a titular del restaurant R, en restitució d'espais comuns en la seva situació originària, en cessament d'activitats incomodes, insalubres i perilloses, i en cessament d'ocupació prohibida d'espais comuns, juntament amb unes peticions d'indemnització.

Segon.- La representació processal del Sr. Ricart i de la Sra. Machado, per escrit de data 12-01-2017, va oposar-se a la demanda formulada de contrari, sol·licitant la seva desestimació i que es condemnés la part agent al pagament de les costes processals causades.

Tercer.- Per Aute del 20-01-2017 es va decidir no donar lloc a les mesures cautelars sol·licitades per la part agent.

Quart.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, el Tribunal de Batlles, secció civil, va dictar sentència de data 02-06-2020 amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar les pretensions dirigides per la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'edifici X contra la Sra. Machado i absoldre aquesta darrera de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Estimar, de forma parcial, la demanda formulada per la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'edifici X contra el Sr. Ricart i condemnar a aquest darrer a cessar en les activitats contràries als acords dictats per la junta de propietaris de dates 12 de desembre del 2014 i 16 d'abril del 2015, i a dur a terme les obres necessàries per a l'embrancament de les conduccions de les ventilacions del local de la seva propietat a aquella conducció comunitària habilitada a l'efecte i consistent en un tub galvanitzat de 130 mm destinat a les ventilacions dels banys i locals.

Tercer.- Condemnar igualment al Sr. Ricart a retirar el parament i mobiliari instal·lat a efectes de terrassa a l'exterior del local, i que consisteix principalment en taules i cadires i igualment a retirar un rètol de peu adossat a una columna i un altre en forma de pissarra que indica el nom de l'establiment, els menús que s'ofereixen i els preus.

Quart.- Condemnar al Sr. Ricart a pagar la suma preufetera de 300.-euros per cadascun dels exercicis 2015 i 2016 i per raó del perjudici ocasionat per la manca d'espai en zones comunitàries derivat de la instal·lació d'una terrassa a l'exterior del seu local, i a pagar el mateix import anyal mentre continuï amb l'ocupació no autoritzada d'un espai comunitari, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial.

Cinquè.- Condemnar al Sr. Ricart a satisfer la suma preufetera de 300.-euros, per raó del perjudici ocasionat per la manca de connexió deguda de la ventilació del local comercial.

Sisè.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al VIII. Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

Cinquè.- La representació processal de la Morell va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància.

Demana la seva revocació parcial i que es dicti una nova que condemni al Sr. Ricart i a la Sra. Machado, en la seva qualitat de titular administrativa del negoci R, a :

1.- la restitució dels espais comuns al seu estat originari, amb l'obligació del Sr. Ricart i, subsidiàriament, de la Sra. Machado, la realització de les obres necessàries a tal efecte, segons es detalla en el fet tercer de l'escrit de demanda.

2.- fer cessar les activitats incòmodes, insalubres i perilloses per a la resta de propietaris i habitants de L'EDIFICI X amb l'obligació del Sr. Ricart i de la Sra. Machado, de realització de les obres necessàries a tal efecte, segons es detalla en el fet quart de l'escrit de demanda.

3.- fer cessar l'ocupació prohibida d'espais comunitaris amb l'obligació del Sr. Ricart i de la Sra. Machado, de treure tot el parament, mobiliari i rètols anteriorment referits de forma immediata, segons es detallava al fet cinquè de l'escrit de demanda

Igualment, en concepte d'indemnització per ocupació indeguda d'espais comunitaris, la Morell, reclama al Sr. Ricart i a la Sra. Machado, de forma solidària, el pagament de 3.300.- euros, més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda, segon el següent detall:

1.500.-euros per la terrassa col·locada sense l'autorització comunitària de l'any 2015 (segons preu establert als contractes anteriorment adjuntats);

1.500.-euros per la terrassa col*locada sense l'autorització comunitària de l'any 2016;

100.-euros pel rètol col·locat sense l'autorització comunitària de l'any 2015 (segons preu mínim establert als contractes anteriorment adjuntats);

100.-euros pel rètol col·locat sense l'autorització comunitària de l'any 2016;

50.-euros pel rètol de peu (pissarra) col·locat sense l'autorització comunitària de l'any 2015 (segons preu mínim establert als contractes anteriorment adjuntats);

50.-euros pel rètol de peu (pissarra) col·locat sense l'autorització comunitària de l'any 2016.

Altrament, per cada any o fracció que els defenents han continuat amb l'ocupació dels espais comunitaris durant els anys posteriors i fins a la data, es sol·licita que siguin condemnats al pagament solidari dels mateixos imports per cada element, en concepte d'indemnització per ocupació indeguda d'espais comunitaris.

Finalment, la condemna als demandats al pagament solidari d'una penalització preufetera de 3.000.-euros per les molèsties causades per la seva actitud està causant en el decurs dels darrers dos anys als habitants de l' Edifici, incloses les molèsties per les olors a menjar i la preocupació dels habitants per l'ús del gas.

La representació processal de la part apel·lada s'oposa al recurs, i demana la imposició a l'adversa de les costes processals causades.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- L'edifici X es troba ubicat a ESCALDES-ENGORDANY i el Sr. Ricart n'és el propietari del local A2 en el qual la seva arrendatària, la Sra. Machado, explota el negoci de restauració anomenat "R".

Cal precisar que, de forma resumida, l'acció de la Comunitat tendia a :

la restitució d'espais comuns en la seva situació originària, pel fet d'haver instal·lat en el restaurant una porta exterior i unes obertures al fals sostre. La sentència d'instància desestima aquestes pretensions.

el cessament d'activitats incomodes, insalubres i perilloses, és a dir d'una part l'ús del gas en la cuina i d'altra part la connexió de la ventilació del local a la dels lavabos del pisos. L'agent es va desistir de la primera pretensió. La sentència dóna lloc a la segona però només en relació al propietari i no pas a l'arrendatària. I quant a la indemnització corresponent el tribunal la fixa en 300.-euros enlloc dels 3.000.-euros reclamats.

el cessament d'ocupació prohibida d'espais comuns, pel fet d'haver instal·lat una terrassa i uns rètols en els espais comuns. La sentència d'instància hi dóna lloc però només en relació al propietari i no pas a l'arrendatària. I quant a la indemnització corresponent el tribunal la fixa en 300.-euros per any enlloc d'aplicar la tarifa prevista en els contractes que la Comunitat firma amb qui autoritza a instal·lar terrasses, i enlloc dels 3.300.-euros reclamats en concepte de perjudici.

La Comunitat critica tots els pronunciaments contraris a les seves pretensions.

SEGON.- El primer punt del recurs és relatiu a la desestimació de la seva petició de restitució dels espais comuns al seu estat originari (porta de vidre i obertures al fals sostre), amb l'obligació de realització de les obres necessàries a tal efecte. Sosté que els fets en qüestió són imputables al Sr. Ricart, i subsidiàriament, a la Sra. Machado, doncs no s'ha pogut demostrar, si va ser, un o l'altre qui els va dur a terme.

Argumenta en relació a la porta que ha quedat demostrat que les obres foren realitzades de forma indeguda puix es va obrir una porta d'accés al local al vidre que existeix a la façana comunitària de l'immoble, sense l'autorització comunitària ; que el Sr. Ricart no ha aportat l'escriptura de compravenda on consti el plànol del local ; que l'adversa ha reconegut que s'havia obert una porta d'accés i no ha quedat establerta la seva afirmació de que en els plànols de compra ja constava la referida obertura

; que amb independència de qui faci les obres de modificació, és evident que, qualsevol modificació d'un element comunitari requereix l'autorització comunitària ; que el fet que hagi transcorregut un temps des de que es va començar a constatar l'incompliment no impedeix a Ia Comunitat de Propietaris reclamar la restitució d'un espai comunitari al seu estat originari ja que no existeix prescripció al respecte, i la Comunitat ha esperat pacientment intentant evitar el conflicte.

Argumenta que també ha quedat demostrat que s'han efectuat unes obertures al fals sostre del local amb comunicació a l'espai comunitari que dóna al passadís situat a sobre de la plaça interior de l'edifici, amb la finalitat de ventilar el local ; que si bé eren destinades a la utilització de gas i el restaurant no el fa servir això no significa que dites obertures hagin estat autoritzades per la Comunitat de Propietaris, i que sobta que algú diferent al Sr. Ricart o la Sra. Machado hagi pogut tenir un interès en fer unes obertures d'aquest tipus sense la finalitat esmentada.

Pel que fa a la porta d'entrada de vidre existent al local i que dóna a l'avinguda A, ningú discuteix la seva existència.

Hem de confirmar la valoració de les proves efectuada pel Tribunal ja que és cert que apareix que és la promotora de l'edifici, la societat B, SL qui va fer instal·lar dita porta com a més tard al febrer del 2006, just al moment de finalització de l'obra, sense però registrar-ho degudament en cap document, particularment els plànols de la divisió horitzontal de l'edifici.

Compartim la conclusió del Tribunal que no es pot donar lloc a la pretensió de suprimir aquesta porta i que fins i tot això equivaldria a donar lloc a un abús de dret per part de la Comunitat quan :

per la seva pròpia configuració, cap dels copropietaris podia ignorar la seva presència però que és només fins al 14-12-2012, que la Junta va aixecar el problema (foli 230 verso), quan a la Junta del 24-05-2012 s'havia mencionat que els locals C4 i C3 havien modificat les seves portes sense mencionar res sobre la porta del local A2,

no és el Sr. Ricart (ni tampoc la Sra. ENTITY_10) qui va realitzar les obres en qüestió, i no s'ha desvirtuat la seva afirmació continguda en el seu correu de resposta a la Comunitat de 15-10-2012 que la mateixa es va constituir un any després que ell hagi escripturat i llogat el local,

que no ha quedat acreditat que la porta constituiria un problema per l'immoble en tant que construcció, ni per la seguretat o pels altres propietaris i residents.

Pel que fa a les obertures al fals sostre tampoc es discuteix i ha quedat establert la presència d'unes obertures al fals sostre del local amb comunicació amb l'espai comunitari exterior al local que dóna al passadís. Ara bé, la sentència ha rebutjat aquesta petició al considerar que no es pot tenir per acreditat que la part defenent hagi estat la responsable de dites obertures quan aquestes no tenen per finalitat proveir d'una ventilació per raó de la utilització de gas al local, ni tampoc li són d'una qualsevol utilitat.

Efectivament, ressurt de l'informe del perit judicial que de les dues obertures que existeixen a la façana, una correspon a la ventilació dels lavabos i està tapada amb espuma de poliuretà, i l'altra, amb reixa fixada amb obra, correspon a una entrada d'aire però sense cap flux de circulació d'aire.

També queda acreditat d'una part que si bé s'ha considerat a cert moment la possibilitat d'instal·lar el gas en els restaurants que es troben en l'edifici, aquest projecte no s'ha dut a terme, i d'altra part que no existeix cap instal·lació de gas al Local 2 ni rastre de tal instal·lació.

El fet que sobta a la Comunitat com que una altra persona que el propietari del local o l'actual llogater hagi pogut realitzar aquestes obertures no és un element suficient per constituir una prova que són ells o un d'ells qui en és responsable, sobretot quan, com ho hem vist amb la porta exterior, existeix la possibilitat de què d'altres persones hagin pogut realitzar les obres en qüestió.

Finalment, i en les condicions que acabem d'exposar, el sol fet que les obertures en qüestió tingui vinculació amb el local no és suficient per imputar per via de suposició la responsabilitat de llur creació al propietari o a l'arrendatària.

Així les coses, aquest aspecte del recurs no es pot estimar.

TERCER.- El segon punt del recurs concerneix la petició de cessació d'activitats insalubres, incomodes i perilloses per la resta de propietaris i habitants de l'edifici, amb l'obligació de dur a terme les obres d'adequació pel que fa a la desestimació de la reclamació dirigida en contra de la Sra. Machado.

Sosté al respecte que en tant que llogatera, propietària del negoci i, per tant usuària de les instal·lacions del local, ha de tenir la seva part de responsabilitat, ja sigui solidària o subsidiària ; que demandar al Sr. Ricart i a Ia Sra. Machado per la confusió entre ells era l'única decisió lògica que es podia prendre ; que la Sra. Machado, en tant que propietària del negoci, que causa l'activitat insalubre, incòmode i perillosa per a la resta, està igualment obligada al compliment de la normativa legal al dit respecte ; que no és cert que la Sra. Machado no va ser requerida a l'efecte ja que la Comunitat va enviar burofaxos a tots dos demandats per requerir la subsanació des problemes que van donar lloc posteriorment a la demanda i la Sra. Machado tenia ple coneixement de tot el que es reclamava.

Es tracta aquí de la qüestió de l'evacuació dels fums del local i de la seva mala connexió a les conduccions exteriors.

El tribunal ha estimat la demanda al respecte del Sr. Ricart puix ha considerat que el mateix no havia dut a terme les obres exigides per la Comunitat i necessàries per fer cessar les males olors. I aquest aspecte de la sentència no està recorregut.

Però l'ha rebutjat en relació a la Sra. Machado tota vegada que ha considerat d'una part que no constava que aquesta fos requerida per part de la Comunitat de Propietaris per a cessar en unes activitats no consentides per la junta de propietaris i que com a no-propietària no podia tenir coneixement de les decisions de la junta al respecte, i d'altra part, que les obres de refecció eren al càrrec exclusiu del propietari del local, no podent l'arrendatària realitzar-les sense el consentiment del propietari.

Ara bé, no és cert l'afirmació del Tribunal que la Sra. Machado no fos requerida ja que per carta del 26-09-2016 remesa el 28-09-2016 se la va requerir personalment, entre altres, de connectar la ventilació del local al tub que puja directament fins al taulat i desconnectar-la del tub de ventilació dels pisos de l'edifici, i de retirar el mobiliari, parament i rètol de pissarra.

D'altra banda, i com ho hem recordat recentment (STSJC 402-17 del 26- 06-2018) la responsabilitat del propietari i de l'arrendatari pot ser solidària i concurrent quan el primer no adopta cap mena de solució per fer cessar les activitats dutes a terme pel segon i que causen un perjudici a la Comunitat.

No obstant això, compartim el criteri de la sentència que en el present cas, les obres de connexió de que es tracta eren de la responsabilitat primera i exclusiva del propietari.

A més a més, i ho detallarem més tard quan examinarem la qüestió de la indemnització del perjudici, no queda establert que la Sra. Machado hauria personalment causat la difusió de males olors en l'edifici a traves de l'explotació del seu negoci.

Per consegüent, aquest aspecte del recurs també s'ha de desestimar.

QUART.- Com a tercer punt del seu recurs, també la Comunitat s'alça en contra de la desestimació de la seva reclamació dirigida vers la Sra. Machado, aquí, pel que fa a l'ocupació prohibida d'espais comunitaris amb l'obligació de treure tot el parament, mobiliari i rètols de forma immediata.

Exposa que la Sra. Machado, en tant que propietària del negoci, que amb la seva activitat comercial, origina l'ocupació indeguda d'un espai comunitari, sense l'autorització de la Comunitat i que no entén com no se l'ha pogut condemnar solidàriament ; que durant els anys 2015 i 2016, malgrat no es va autoritzar la col·locació de terrassa a l'exterior del Local 2 aquest envaeix sistemàticament l'espai comunitari col·locant una zona de terrassa per al seu restaurant amb taules, cadires i parament divers, així com dos rètols ; que ha resultant acreditat que es van enviar burofaxos i cartes certificades tant al Sr. Ricart com a la Sra. Machado, la qual era plenament coneixedora del que calia fer ; que és fals i calumniós que la Sra. Machado hagi pagat cap import en mà al President de la Comunitat per tenir la terrassa però amb dita afirmació la llogatera s'estava fent responsable de la col·locació de la terrassa, i que per tant ha de ser condemnada solidàriament amb el propietari a cessar l'ocupació indeguda d'espais comunitaris.

D'altra banda la Comunitat recurrent considera que la Sentència estableix uns imports molt baixos en concepte d'ocupació indeguda tota vegada que per dita ocupació d'espais comunitaris, la Comunitat signa amb els propietaris dels locals un contracte que fixa les condicions de l'ocupació i segons aquells contractes, en concepte d'indemnització per ocupació indeguda d'espais comunitaris, reclama el pagament de 3.300.- euros ; que no pot haver contracte amb els defenents perquè justament la Comunitat de Propietaris havia deixat molt clar que no es volia terrassa en aquella zona per no haver un pas de més de 2 metres ; que no sembla lògic, ni equitatiu, ni igualitari que la resta de propietaris i arrendataris de la Comunitat de Propietaris hagin de pagar anyalment uns imports definits (1.500.-euros per la terrassa entre 50 i 100.-euros per rètol) i que la sentència englobi tots aquests conceptes en un únic pagament de 300 EUROS anyals.

Finalment, considera injustificadament baixa la penalització de 300.-euros establerta per la sentència, i atenent a la penalització diària de 100.-euros continguda als contractes de col·locació de terrasses sol·licita que de manera complementària es condemni als demandats al pagament solidari d'una penalització preufetera de 3.000.-euros per les molèsties que la seva actitud està causant en el decurs dels darrers dos anys als habitants de l' Edifici, incloses les molèsties per les olors a menjar i la preocupació dels habitants per l'ús del gas.

Aquí també el tribunal ha estimat la demanda al respecte del Sr. Ricart i aquest aspecte de la sentència no està recorregut considerant que el local comercial R havia instal·lat una terrassa a l'exterior del local durant almenys els exercicis 2015 i 2016 quan dita instal·lació va ser prohibida per la junta de propietaris a l'assemblea del 12-12-2014. Concretament va condemnar el propietari a retirar el parament i mobiliari instal·lat a efectes de terrassa a l'exterior del local, i que consisteix principalment en taules i cadires i igualment a retirar un rètol de peu, adossat a una columna i un altre en forma de pissarra que indica el nom de l'establiment, els menús que s'ofereixen i els preus.

Però l'ha rebutjat en relació a la Sra. Machado i això per les mateixes raons que no constava que aquesta fos requerida per part de la Comunitat de Propietaris per a cessar en unes activitats no consentides per la junta de propietaris i que com a no-propietària no podia tenir coneixement de les decisions de la junta al respecte.

Aquesta conclusió s'ha de confirmar parcialment.

En efecte, i en coherència amb el principi motivat en la nostra sentència 402-17 exposat en el Fonament anterior, si bé, pel que fa a la terrassa i als rètols, es podria considerar la responsabilitat solidària de l'arrendatària doncs és evident que la instal·lació d'aquests elements és de la seva responsabilitat quotidiana per a la seva utilitat, apareix no obstant que és només al mes de setembre del 2016 que se la va requerir de treure els elements instal·lats però no queda justificat que anteriorment a aquesta data, tenia coneixement de les decisions al respecte.

A més, ressurt clarament de l'acta de l'AGO del 31-03-2014 (foli 376), és la pròpia Comunitat qui ha volgut que els contractes es facin amb els propietaris i no pas els llogaters. És en la AGO del 08-04-2016 que es va acordar firmar nous contractes, aquesta vegada amb els arrendataris/usuaris (foli 414).

A més a més, remarquem que en l'acta de l'AGO del 06-03-2015, un dels propietaris va recordar als participants que s'havia autoritzat les terrasses de manera indefinida perquè suposen uns ingressos per la Comunitat (foli 384).

Així les coses, és cert que cap responsabilitat de l'arrendatària no queda establerta pel període anterior al 28-09-2016, data del requeriment.

Ara bé, la demanda era de retirar els elements de la terrassa a partir de la sentència, és a dir cessar l'ocupació de l'espai comunitari pel futur.

Així les coses, donat que se l'ha de considerar també responsable a partir del 28-09-2016, considerem que si bé, pel fet que es tracta d'un període molt curt no se la pot condemnar a cap indemnització per l'ocupació passada, sí que se l'ha de condemnar també i de forma solidària amb el propietari a treure la terrassa (punt tercer de la part dispositiva de la sentència d'instància).

CINQUÈ.- Pel que fa a la qüestió de la indemnització del perjudici vinculat a les conduccions de ventilació, el tribunal d'instància l'ha considerat com a molt limitat i l'ha fixat en 300.-euros tenint en compte que tan sols quedava constància d'una queixa recollida en una acta de la junta de propietaris.

Al respecte, cal exposar que efectivament l'esforç probatori de la part agent ha quedat limitat. La prova sobre la qual fonamenta la seva reclamació és el certificat emès pel gerent de la societat administradora (foli 341) segons el qual la veïna del pis 2n 4a ha manifestat durant l'AGO del 12-12-2014 que per moment no podia estar al seu pis per culpa de la pudor.

Però no s'ha de perdre de vista que el mateix certificat esmenta que el problema de mala olor vindria del fet que la ventilació de la "R" està connectada a la ventilació dels pisos, quan aquest fet ha quedat contradit en autes, i que l'únic element objectiu del que disposem és la precisió feta pel perit judicial que la manca d'una ventilació directa pot produir que les olors dels lavabos i del restaurant passin als habitatges superiors.

Del seu costat, el perit de part, Sr. V, va manifestar que havia confirmat la correcció de les connexions i que no havia pogut constatar cap olor al replà de l'edifici ni en altres plantes.

Així les coses, es podria fins i tot qüestionar el nexe de causalitat amb aquest perjudici que el tribunal ha considerat com a molt limitat, però no havent estat recorregut aquesta decisió pel responsable, s'ha de mantenir l'import de 300.-euros fixat pel tribunal.

SISÈ.- Pel que fa a la qüestió de la indemnització del perjudici vinculat a la instal·lació d'una terrassa exterior sense l'autorització de la comunitat de propietaris, és a dir els danys provocant l'ocupació indeguda d'espais comunitaris i les molèsties ocasionades, el tribunal ha refusat calcular-ho segons les tarifes previstes en els contractes atorgats amb els negocis que sí tenen autorització ja que ha considerat que no es podia obligar el Sr. Ricart a pagar uns imports per raó de l'arrendament d'espais comunitaris als quals no es va obligar, sinó que havia d'indemnitzar la demandant com a responsable dels perjudicis ocasionats a aquesta per raó de l'ocupació indeguda d'un espai comunitari, i que va fixar en la suma preufetera de 300.-euros per any.

Escau precisar en primer lloc en relació a la Sra. Machado que, donat els elements exposats abans, la mateixa no pot esser condemnada com a responsable del perjudici sofert per la Comunitat abans de la interposició de la demanda. Però si que, a partir del moment on reconeixem la seva possible responsabilitat en el fet de mantenir la terrassa i el rètol a partir de la sentència, se l'ha de reconèixer com a solidàriament responsable el que comporta la seva condemna solidària a pagar la suma fixada a partir de la sentència i mentre continuï l'ocupació no autoritzada.

Pel que fa al càlcul del perjudici, si bé no es pot aplicar les tarifes contractuals pel fet de no existir contracte no obstant ens troben a la vegada en seu de responsabilitat i de protecció dels interessos d'una Comunitat de propietaris, i el que cal és determinar la justa indemnització del perjudici sofert per aquesta Comunitat per la instal·lació en una zona comunitària.

D'aquest punt de vista, fem nostre l'argument de la Comunitat de dir que existeix certa il·lògica fins i tot injustícia a fixar una indemnització molt inferior a càrrec de qui no respecta la voluntat comuna en relació a qui la respecta en un marc contractual a priori igual per a tots.

D'altra banda, no pot pretendre aquí la part agent que es tingui en compte el perjudici causat per les males olors, ja indemnitzat, ni tampoc el perjudici causat als propietaris per la por que s'instal.li el gas quan no existeix cap element que aquesta instal·lació s'hagi dut a terme pels defenents, ni fins i tot que ho hagin intentat, i quan, si bé ha existit un projecte al respecte, apareix que el mateix era de tots els restaurants, i per tant no es pot imputar als ara defenents.

Atenent tots aquests elements, considerem que s'ha de donar lloc parcialment a les pretensions formulades per la Comunitat però que les indemnitzacions fixades per tribunal són masses baixes i que la indemnització del perjudici per ocupació indeguda ha de ser portada a 1.500.-euros per ex ercici.

SETÈ.- Un altre i últim aspecte del recurs concerneix la qüestió de les costes.

D'una banda s'alça en contra de la desestimació de condemnar en costes a la Sra. Machado i de la condemna de la Comunitat a pagar les costes de dita senyora, tota vegada que considera que s'ha donar lloc a la condemna solidària de la Sra. Machado i per consegüent en costes.

D'altra banda critica la desestimació de la seva demanda de condemnar en costes al Sr. Ricart i de deixar aquest darrer i la Comunitat suportar les seves, ja que considera que s'ha d'estimar íntegrament la seva demanda.

Malgrat l'estimació parcial del recurs, l'estimació de les pretensions de la part agent segueix parcial en relació al Sr. Ricart, i no s'adverteix mala fe o temeritat per part dels defenents, i de conformitat amb el criteri del venciment objectiu, s'ha de mantenir la decisió de la instància de no efectuar cap imposició de costes.

Pel que fa a la Sra. Machado, l'estimació parcial del recurs fa que s'estimi ara parcialment la demanda, i en aplicació dels mateixos criteris, s'ha de revocar la decisió de condemnar l'agent a pagar-li les costes i decidir al seu lloc de no efectuar cap imposició de costes.

VUITÈ.- L'estimació encara que parcial del recurs determina no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

PRIMER.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Morell contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles, secció civil, de data 02-06-2020, que revoquem parcialment, mantenint els punts Segon.- i Cinquè.- de la seva part decisòria, suprimint el punt Primer.-, i modificant :

el punt Tercer.- en el sentit de condemnar també a la Sra. Machado solidàriament amb el Sr. Ricart a retirar el parament i mobiliari instal·lat a efectes de terrassa a l'exterior del local, i que consisteix principalment en taules i cadires i igualment a retirar un rètol de peu adossat a una columna i un altre en forma de pissarra que indica el nom de l'establiment, els menús que s'ofereixen i els preus,

el punt Quart.- en el sentit de condemnar al Sr. Ricart a pagar la suma preufetera de 1500.-euros en lloc de 300.-euros per cadascun dels exercicis 2015 i 2016 i per raó del perjudici ocasionat per la manca d'espai en zones comunitàries derivat de la instal·lació d'una terrassa a l'exterior del seu local, i de condemnar solidàriament al Sr. Ricart i a la Sra. Machado a pagar el mateix import anyal de 1.500.-euros mentre continuï amb l'ocupació no autoritzada d'un espai comunitari, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial.

el punt Sisè.- en el sentit de no fer cap imposició de les costes judicials ocasionades en primera instància.

SEGON.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

PRIMER.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Morell contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles, secció civil, de data 02-06-2020, que revoquem parcialment, mantenint els punts Segon.- i Cinquè.- de la seva part decisòria, suprimint el punt Primer.-, i modificant :

el punt Tercer.- en el sentit de condemnar també a la Sra. Machado solidàriament amb el Sr. Ricart a retirar el parament i mobiliari instal·lat a efectes de terrassa a l'exterior del local, i que consisteix principalment en taules i cadires i igualment a retirar un rètol de peu adossat a una columna i un altre en forma de pissarra que indica el nom de l'establiment, els menús que s'ofereixen i els preus,

el punt Quart.- en el sentit de condemnar al Sr. Ricart a pagar la suma preufetera de 1500.-euros en lloc de 300.-euros per cadascun dels exercicis 2015 i 2016 i per raó del perjudici ocasionat per la manca d'espai en zones comunitàries derivat de la instal·lació d'una terrassa a l'exterior del seu local, i de condemnar solidàriament al Sr. Ricart i a la Sra. Machado a pagar el mateix import anyal de 1.500.-euros mentre continuï amb l'ocupació no autoritzada d'un espai comunitari, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial.

el punt Sisè.- en el sentit de no fer cap imposició de les costes judicials ocasionades en primera instància.

SEGON.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-