Laboral havers laborals (7000480-2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC.- 0000472/2016 ORIGEN: 7000480/2015 - 00

NIG: 5300542120150007877

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Gaya va presentar demanda laboral contra la societat Gutierrez, SL, demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma total de 1.275,72.-euros en concepte d'havers laborals pendents de liquidació després la finalització de la relació laboral, al pagament dels interessos legals corresponents, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat Gutierrez, SL, es va oposar totalment a la demanda.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 01-09-2016, decidint "Estimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Gaya, condemnar a la mercantil andorrana Gutierrez, SL. en la seva qualitat de titular administrativa del negoci que gira sota el mateix nom, a pagar a la part agent la quantitat total de 1.275,72 EUR, incrementada pels interessos legals devengats des del dia 27 de novembre de 2015, amb expressa imposició de les despeses processals causades segons allò previst al Fonament de dret Quart de la present decisió."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Gutierrez, SL, demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant totes les pretensions de l'adversa, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal del Sr. Gaya demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que el Sr. Gaya va treballar com a comercial per la societat Gutierrez, SL, del 19-06-2014 al 19 12-2014 i del 12-01-2015 al 31-07-2015 en el marc de dos contractes de durada determinada.

Per carta del 13-07-2015, l'empresa li va remetre una carta indicant: "La nostra empresa l'hi comunica que a partir d'avui dia 13 de juliol del 2015 i fins el dia 31 de juliol del 2015, dia en el què finalitza la relació laboral amb la nostra empresa, vostè s'absentarà del seu lloc de treball, percebent tot el sou íntegre més les vacances corresponents, descomptant del seu finiquit el dia 10 de juliol del 2015, per absència injustificada.

També li serà descomptant del finiquit la reparació del vehicle MERCEDES xxxx matricula Exxxx, tal i com s'exposa al contracte signat per ambdues parts. La reparació serà valorada per un perit titulat.

El finiquit, més el xec, li serà depositat a la Batllia d'Andorra, el dia 31 de juliol del 2015..."

El Sr. Gaya va firmar dita carta però va portar la menció següent : "sense acord a l'espera del peritatge."

Acabada la relació laboral, el dia 31-07-2015, l'empresa va dipositar a la batllia l'import de 762,37.-euros en concepte de liquidació del salari de juliol i de vacances generades després d'haver deduït :

l'import de 1245,67.-euros en concepte de "peritatge reparació XXXX",

l'import de 30,05.-euros en concepte de "sanció circulació núm.514074."

El treballador no va acceptar aquestes retencions i va instar el present procediment.

El tribunal va considerar que l'agent s'havia oposat a la compensació en el moment de la comunicació de la finalització del contracte laboral; que no havia restat ni mínimament acreditat el nexe causal entre la producció dels danys i la culpa del treballador, i que, atès la natura del salari, l'empresa no podia sense l'acord del treballador, compensar o retenir de la quitança de la relació laboral cap suma ni concepte pretesament adeutat.

II.- La part recurrent sosté que és en base a una errònia valoració de la prova que el Tribunal ha arribat a concloure que l'empleat s'havia oposat a la compensació, que no era acreditat el nexe causal i que no existia cap acord de l'empleat per a la compensació. Argumenta per contradir aquestes conclusions del tribunal que: 1) el fet d'indicar en la carta del 13-07-2015 que estava a l'espera del peritatge significa que estava d'acord per la compensació; 2) ja s'havia practicat tal compensació al moment d'acabar-se el primer contracte; 3) es va entregar el vehicle MERCEDES al Sr. Gaya per el seu ús exclusiu i en era l'únic responsable com ho confirmen les testificals; 4) es van acreditar els danys al vehicle i la multa de circulació; 5) els dos contractes preveuen la compensació i per tant el treballador estava d'acord perquè es practiqui i 6) es tracta d'una compensació i no d'una renúncia a uns drets laborals.

És cert que els contractes de treball precisen que el vehicle MERCEDES xxxx remès a l'empleat era "d'ús exclusiu laboral" i que anaven al càrrec del mateix totes les sancions derivades de les infraccions comeses per ell com "les reparacions per causes d'accident en els quals la responsabilitat sigui del conductor."

Ara bé, si la part empresarial insisteix en el fet que els danys al camió i la multa van tenir lloc durant la vigència de la relació laboral, constatem que no existeix prova suficient que dits danys i dita sanció es poden imputar al treballador.

Pel que fa els danys al vehicle, la prova essencial és el peritatge establert a petició de l'empresa pel Sr. Ayuso el 14-07-2015 i que va indicar que havia comprovat que tot i no ser importants es podien observar en aquest vehicle de l'any 2000 amb un quilometratge de 184492, diversos cops i ratllades en diverses peces de la carrosseria justificant uns treballs per un total de 1245,76.-euros. L'empresa va aportar també les factures de reparació establertes per ella mateixa en data 14-09-2015 i 18-12-2014 puix com indica el seu nom es dedica a la planxisteria i a la pintura.

Si l'empresa va sol·licitar la pràctica de testificals en relació dels seus empleats perquè manifestin que el Sr. Gaya era l'únic de l'empresa qui utilitzava el vehicle, apareix més significativa la confessió del Sr. Benitez, administrador únic de la defenent, qui va manifestar que si bé el Sr. Gaya conduïa majoritàriament el MERCEDES xxxx no era l'únic.

Per tant, no es pot considerar en base a aquests elements que les reparacions que es van imputar a l'assalariat i descomptar de la seva quitança corresponen a uns accidents dels quals és responsable.

Pel que fa a la multa, l'única prova aportada és una captura de pantalla d'una connexió al programa de consultació del Comú de xxxxxxxx relativa a una multa del 29-04-2015 per aparcament irregular, però res prova que la infracció fou comesa pel Sr. Gaya.

En aquestes condicions, no queda acreditat que els danys i el pagament de la multa (el qual no s'ha establert de cap manera) portin causa de la conducta del Sr. Gaya. I siguin quin siguin els acords entre les parts, i la regularitat dels mateixos del punt de vista de la legislació laboral (cal al respecte recordar que en principi un empresari no pot procedir a tal retenció sobre el salari sense el corresponent procediment sancionador i en base com a mínim a una falta greu i que la carta social europea preveu que les retencions sobre salari no poden ser autoritzades excepte en les condicions i límits fixats per la llei o reglaments o fixades per convenis col·lectius o decisions arbitrals), és de totes maneres impossible considerar imputar a un assalariat la responsabilitat i la càrrega d'uns danys i d'una infracció sense aportar la prova suficient que en és el real responsable.

Quant al fet que el Sr. Gaya hauria acceptat la compensació al firmar la carta del dia 13 de juliol, l'empresa posa de relleu que l'empleat va mencionar que estava a l'espera de peritatge però obvia que també va indicar "sense acord".

Al contrari del que sosté l'empresa, considerem que el fet de mencionar "sense acord a l'espera del peritatge" significa que volia tenir coneixement del peritatge i dels eventuals danys que se li volia imputar abans de pronunciar-se. En cap moment apareix que hauria tingut coneixement del peritatge abans de la seva aportació amb el dipòsit judicial. Per conseqüent, ni ha reconegut la seva responsabilitat ni ha acceptat la compensació sinó que ha instat una reclamació judicial negant ésser responsable de cap dany al vehicle.

Finalment, no és perquè el Sr. Gaya havia acceptat que se li descompti l'import de 115,54.-euros de la quitança establerta al moment de finalitzar el primer contracte de treball que ha acceptat la retenció efectuada en juliol del 2015.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat Gutierrez, SL, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 01-09-2016 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la societat Gutierrez, SL, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.