Funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Vulneració del dret a un judici de durada raonable (P-004/2014)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Joan Manel Abril Campoy Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJ-PLE-004/2014

Sentència núm. PLE/02-2015

PARTS:

Sr. Julián

Sra. Sandoval

Procurador: Sra. Vélez

Advocat: Sr. Marcos

Mgfc. MINISTERI FISCAL

M.I. GOVERN D'ANDORRA

Procurador: Sra. Ayuso

Advocat: Sra. Amorós

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

M. Il·lustres Magistrats, Senyors

Joan Manel Abril Campoy (President)

Albert Andrés Pereira (ponent)

Yves Picod

Bernard Plagnet

Marie Conte

Pere Pastor Vilanova

Vincent Anière

Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, trenta de gener del dos mil quinze.

El Ple del M. Il·ltre. Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la demanda formulada per la representació processal dels Srs. Julián i Sandoval, per l'acció de reconeixement d'error judicial o d'anormal funcionament de l'Administració de Justícia, en les quals ha estat part el Mgfc. Ministeri Fiscal i el M.I. Govern d'Andorra. És ponent el M.I. Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1r.- La representació dels Srs. Julián i Sandoval va interposar demanda sol·licitant que es reconegués l'existència de responsabilitat patrimonial de l'Estat pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, com a conseqüència de les dilacions produïdes en el procediment de cessació de pagaments i fallida de l'entitat I. S.L.

Els recurrents al·leguen que la sentència del Tribunal Constitucional de 13 de juny de 2014 ja ha declarat la vulneració del dret a un procés de durada raonable, cosa que dóna dret als perjudicats a reclamar la indemnització pels perjudicis derivats de les dilacions del procediment de fallida.

Quant a l'import reclamat, els agents sol·liciten que es fixi una indemnització de 26.119,48 EUR o, subsidiàriament, aquella quantitat que el Tribunal consideri més justa o equitable. Aquest import és la suma de les quantitats a què havia estat condemnada a abonar l'entitat I. S.L. en el marc de tres procediments civils iniciats a instància dels agents. La demanda sosté que, per causa de la demora en el cobrament d'aquest import, "probablement estarà afectat per la impossibilitat de recuperar el crèdit legítimament acordat per part dels Tribunals".

2n.- Un cop admesa a tràmit la demanda, se'n va donar trasllat al Mgfc. Ministeri Fiscal i al M.I. Govern, a fi de que poguessin contestar-la.

El Ministeri Fiscal ha considerat que només procedeix acordar una indemnització corresponent al perjudici derivat de la pròpia dilació en el procediment de fallida, però no es poden incloure els imports reclamats en els diversos procediments civils, que s'han de substanciar en cadascun dels mateixos. En conseqüència, entén que s'ha de reconèixer una indemnització màxima de 2.500 EUR.

3r.- El Govern defensa que la declaració de que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció no condueix per sí mateixa al naixement de la responsabilitat patrimonial de l'Estat, sinó que serà necessari acreditar l'existència d'un perjudici efectiu, avaluable i individualitzat, cosa que considera que no s'ha fet en aquest cas. Per això, sol·licita la desestimació íntegra de la demanda.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La competència per conèixer d'aquest procés està atribuïda al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons ho disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Tal com disposa l'apartat 1r. del referit article 10 de la Llei qualificada de la Justícia, l'Estat repararà els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, llevat els casos de força major.

L'apartat 3r. del mateix precepte exigeix que el dany sigui sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones.

Tercer.- En aquest cas, com s'ha exposat en els antecedents, el Tribunal Constitucional ja ha declarat que les dilacions produïdes en el marc del procediment de fallida de l'entitat I. S.L. constitueixen una vulneració del dret a una durada raonable del procés, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució.

En conseqüència, les parts no discuteixen en realitat l'existència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, derivat d'aquella vulneració del dret fonamental a la jurisdicció. D'aquesta manera, l'única qüestió discutida és la de si les referides dilacions han originat un perjudici efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat i, en cas afirmatiu, l'import en què s'ha de valorar aquest perjudici.

Quart.- Els demandants consideren en substància que la demora en el procediment de cessació de pagaments i fallida de la societat I. S.L., iniciat el mes de desembre de 2009, així com la manca de pronunciament sobre l'extensió de la mateixa a l'administrador de la societat, ha repercutit negativament "en els drets crediticis del meu mandant, que després del transcurs d'aquest termini de temps difícilment podrà obtenir la satisfacció del seu crèdit".

Com a qüestió prèvia, cal remarcar el fet de què la Batllia va denegar inicialment, de forma expressa, l'extensió dels efectes de la fallida a l'administrador de l'entitat I. S.L., tal com resulta del contingut de les actuacions. La manca de pronunciament només es pot predicar, doncs, de la segona petició realitzada pels agents, produïda en un moment considerablement posterior.

Tanmateix, és necessari considerar que no ha quedat establerta l'existència d'una relació de causalitat entre la demora del procediment de fallida i l'impagament dels crèdits dels demandants. Ben al contrari, en tractar-se d'un procediment de fallida, s'ha de considerar que la situació d'insolvència és anterior, i que la mateixa va donar lloc a la cessació de pagaments que va motivar la iniciació del procediment. En tot cas, els agents no han aportat cap tipus de prova que pugui desvirtuar aquesta presumpció elemental.

A la mateixa conclusió cal arribar pel que fa a l'administrador de la societat, el qual, segons el propi relat de fets de la demanda, es trobava en parador desconegut, i això va donar lloc al sobreseïment provisional de les actuacions penals seguides en contra seva.

En definitiva, s'ha de desestimar la pretensió d'obtenir un rescabalament per part de l'Estat dels imports que els agents acrediten davant l'entitat I. S.L., ja que no consta que l'impagament dels mateixos obeeixi de forma real i efectiva a les dilacions produïdes en el procediment de fallida. Ben al contrari, els indicis que deriven de les actuacions condueixen a la conclusió de què l'impagament responia a la situació d'insolvència d'aquella societat, i era anterior a la paralització que va patir el procediment judicial.

Cinquè.- Les anteriors consideracions no exclouen que els demandants tinguin dret a una indemnització pel fet d'haver patit una demora que constitueix una vulneració del dret a un procés de durada raonable, segons ha declarat expressament el Tribunal Constitucional.

En aquest cas, compte tingut del temps en què el procediment de fallida va romandre paralitzat, es considera adequada una indemnització per l'import de 4.000 EUR.

Sisè.- No concorren en aquest cas circumstàncies que justifiquin un especial pronunciament en matèria de costes.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del M.I. Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar parcialment la demanda formulada pels Srs. Julián i Sandoval.

2n.- Declarar la responsabilitat patrimonial de l'Estat com a conseqüència del funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

3r.- Declarar el dret dels agents a percebre una indemnització per import de 4.000 EUR, desestimant-se la resta de les seves pretensions.

4t.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Notifiqui's la present sentència a les parts interessades fent-los saber que aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.