Nul·litat d'un contracte (TSJC 391/2015)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000391/2015 ORIGEN: 6100693/2011 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de febrer del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 2 de febrer del 2012 la representació processal de la societat "Zurita" va formular demanda contra la societat "Daza" sol·licitant que es condemnés a la defenent a abonar a la seva mandant la suma de 72.596,57 euros, import de la retribució que la primera va acceptar abonar a la darrera per raó de les tasques que aquesta va portar a terme en favor seu, més interessos i costes.

II.- La Sra. Campillo en representació de la societat "Daza" va contestar a la demanda en data 23 de febrer del 2012 oposant-se a la mateixa amb l'argument que el contracte aportat per l'agent com a fonament de la seva demanda era nul de ple dret i formulant alhora demanda reconvencional sol·licitant que es desestimés la principal plantejada contra la seva representada i s'estimés la reconvencional formulada per ella, condemnant a la societat "Zurita" a abonar a "Daza" l'import de 17.523,31 euros, incrementats amb l'interès legal a comptar de les respectives dates en què es van cobrar indegudament cada un dels pagarés aportats per l'agent o, subsidiàriament, a partir de la data de la contesta a la demanda, més les costes del procediment.

III.- La representació processal de la societat "Zurita" va formular escrit de rèplica i contesta a la demanda reconvencional, la representant de la societat "Daza" va efectuar el tràmit de dúplica i les dues parts van presentar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 4 de juny del 2015 va decidir estimar la demanda formulada per la societat "Zurita" contra la societat "Daza" condemnant a la darrera a pagar a la primera la suma de 72.596,57 euros, incrementada dels interessos legals comptadors des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 23 de febrer del 2012, fent-li imposició de les costes tant de la demanda com de la reconvenció, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora a acreditar en període d'execució de Sentència.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representant de la societat "Daza" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació, desestimant la demanda formulada contra la seva representada i estimant la reconvenció plantejada per ella i condemnant a l'adversa a abonar a la seva mandant la suma de 17.523,31 euros, corresponent a l'import dels pagarés que aquesta havia rebut indegudament, més els interessos meritats per dita quantitat, més les costes de primera i segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 25 de maig del 2009 es va signar un contracte entre el Sr. Nuñez, en representació de la societat Zurita, i el Sr. Sandoval, en nom de Daza, en virtut del qual la primera entitat actuaria com a representant de la darrera per tal d'aconseguir operacions tant del món de la construcció, com d'importació i intermediació de matèries primeres i materials preciosos durant un termini de tres anys, fixant com a contraprestació l'import de 90.119,88 euros que Zurita rebria mitjançant 36 pagaments fraccionats de 2.503,33 euros mensuals a abonar dels mesos de setembre del 2009 a agost del 2012 (foli 29 i ss.). Tampoc es discuteix que, en virtut d'aquest contracte, Zurita va cobrar la suma de 17.523,31 euros corresponent als pagarés convinguts pels mesos de setembre del 2009 a març del 2010, sense que li fossin abonats els dels mesos d'abril del 2010 fins a gener del 2012 ambdós inclosos, raó per la qual va formular la demanda que dóna origen al present procediment reclamant la suma de 72.596,57 euros, més interessos i costes.

La oposició a la demanda formulada per Zurita per part de Daza es fonamentava en el criteri de que el contracte signat entre els Srs. Nuñez i Sandoval és nul de ple dret per tractar-se d'una simulació absoluta, atès que el Sr. Sandoval no tenia mandat per actuar en nom de Daza, raó per la qual negava deure cap suma a l'agent i reclamava se li retornessin les quantitats pagades per aquest concepte, arguments que desestima la Sentència d'instància i que fonamenten el recurs plantejat en aquesta alçada.

II.- Com a primer motiu del seu recurs la representant de Daza reitera que el Sr. Sandoval no tenia mandat per tal d'atorgar el contracte d'autes i, en aquest sentit, argumenta que en data 25 de maig del 2009, el mateix dia que es va signar, es va celebrar una Junta Extraordinària Universal de Daza en el curs de la qual es va acordar la venda d'accions d'aquesta societat per part del Sr. Nuñez a la societat i al Sr. Sandoval, renunciant el venedor al seu càrrec de vocal del consell d'administració, sense que en aquesta Junta es fes menció del contracte anomenat de representació signat entre els Srs. Nuñez i Sandoval. Argumenta igualment que, si bé és veritat que es va pagar a Zurita la retribució corresponent durant diversos mesos, els pagaments es van aturar en el moment en què el Sr. Sandoval va ser acomiadat per raons disciplinàries.

Malgrat els arguments de la recurrent, cal concordar amb la Sentència d'instància en què el Sr. Sandoval tenia poders per actuar en nom de Daza en tot els actes compresos en el seu objecte social des de l'any 2005, com resulta de l'escriptura atorgada davant del notari Sr. Canales el dia 5 d'abril d'aquell any, poders que eren tant amplis com es requerís en Dret en ús de les facultats limitades d'administració o de caràcter tècnic que estableix l'article 9.2 del Reglament de Societats Mercantils (foli 175 i ss.). Per aquesta raó, considerem que el Sr. Sandoval estava legitimat per actuar en representació d'aquesta societat per tal d'encarregar serveis diversos a un altre persona o entitat, sense que es pugui estimar que es tractava d'un acte de disposició, ja que Daza no es desprenia de cap dret en virtut d'aquest acord, sinó que exclusivament es comprometia a fer determinats pagaments en contraprestació de serveis concrets que l'adversa s'obligava a portar a terme, actuació que es pot emmarcar dins les tasques que li corresponen a un administrador.

Cal tenir en compte igualment que es dedueix de les actuacions que el Sr. Sandoval va ser nomenat conseller delegat de la societat defenent, no sols perquè així ho manifesta el citat senyor al respondre a les preguntes que se li formulen (foli 199 en relació al 130), sinó especialment perquè també ho reconeix la representant de la defenent al contestar a la demanda i en el mateix sentit es pronuncia el Sr. Luís, president de Daza, que afirma que el Sr. Sandoval va ocupar dit càrrec fins el 17 de juny del 2011 en què va presentar la seva dimissió (foli 202 en relació al 129), raó per la qual s'ha de considerar que gaudia de facultats de gestió dins de l'àmbit d'actuació de la societat. Pel que fa a la data en la què va començar a exercir aquest càrrec, d'acord amb el certificat que consta al foli 179 de les actuacions, emès pel Sr. Sandoval com a secretari de Daza amb el vist i plau del seu president, el Sr. Nuñez, en la Junta general extraordinària de la societat celebrada el dia 22 de febrer del 2005 es va acordar revocar els poders d'administració atorgats a favor del Sr. Nuñez i en el seu lloc atorgar al Sr. Sandoval "els poders més amplis possibles d'administració, gestió i representació de la societat sense cap mena de limitació", sense que Daza hagi desvirtuat aquest fet, ni l'hagi negat, tenint en compte, a més a més, que, com posa de relleu la Sentència d'instància, mitjançant les Diligències practicades els dies 2 de juliol del 2012 i 7 de juny del 2013 es va requerir a la societat Daza per tal que aportés a les actuacions l'acta a través de la qual la junta d'accionistes va nomenar Conseller Delegat al Sr. Sandoval, sense que es donés compliment a dit requeriment, i la facilitat probatòria de la què gaudia no pot més que perjudicar-lo.

D'altra banda, gaudint de poders especials de representació no li calia al Sr. Sandoval cap mandat específic per cada actuació que portés a terme en virtut dels mateixos i el fet de que Daza satisfés els pagarés de Zurita dels mesos de setembre del 2009 a març del 2010 prova que el Consell d'Administració de la societat va ratificar el contracte de representació celebrat, sense que en aquest punt tingui rellevància que es deixessin de pagar en el moment que el Sr. Sandoval va ser acomiadat, ja que no consten les raons per les què es va suspendre el pagament.

III.- Argumenta igualment la recurrent que Zurita, que es dedica a intermediar en el comerç de petrolis, joieria, metalls preciosos, compravenda d'antiguitats ... no podia prestar cap servei útil a Daza la finalitat de la qual és la construcció i l'obra pública i, de fet no els va prestar, com reconeix el Sr. Nuñez en les seves declaracions (foli 197 en relació al 134).

No obstant, com es posa de relleu al contracte celebrat entre les parts, l'activitat mercantil de Zurita era, entre d'altres la d'import-export i aquesta li permetia el contacte amb empreses estrangeres amb les què Daza podia estar interessada en contractar. D'altra banda, el Sr. Nuñez no afirma en les seves declaracions que no fes cap tasca en favor de la defenent, sinó que diu que es tractava d'obrir mercats i que ell ho va fer i en aquest sentit tant ell com el Sr. Sandoval es refereixen als contactes que es van establir, encara que no van arribar a produir fruits. Per un altre cantó, el declarant afirma que la seva activitat principal era l'obra civil i l'obra pública a Argelia, Guinea, Marroc, Romania i Gabon i les relacions que podia aconseguir a través d'ella sí que podien obrir mercats per Daza i el Sr. Sandoval afirma al respondre a les preguntes que se li formulen (foli 199 en relació al 131) que el Sr. Nuñez va proposar a la defenent diferents operacions, encara que no es van arribar a concretar.

IV.- La part recurrent continua defensant que el contracte suposa un desequilibri entre les prestacions de les parts, ja que en el pacte tercer del mateix s'acorda que el preu pactat s'estipula "de forma fixa, inimpugnable i irrevocable, no trobant-se subjecte a cap mena d'eventual incompliment, assoliment d'objectius o comportament incorrecte per part de Zurita SL i/o el seu representant", de tal manera que Daza es trobava vinculat a ell sense possibilitat de defensa. No obstant, si bé aquesta clàusula s'ha de considerar nul·la per abusiva, aquesta nul·litat no afecta a la resta del contracte en el què les dues parts s'obliguen de manera equilibrada a fer determinades tasques en favor de qui li ha encarregat i a abonar una retribució per les mateixes a qui les porti a terme.

Pel que fa a les manifestacions de la recurrent en el sentit que el contracte obligava a un tercer, el Sr. Zurita, que no era part del mateix, cal tenir en compte que si es fa referència al citat senyor és pel fet de que en aquell moment era el President de Daza, de tal manera que era en funció d'aquell càrrec que havia de donar compliment a les obligacions de la societat.

V.- La recurrent argumenta igualment que, com es dedueix de les declaracions del mateix Sr. Sandoval, el preu pactat pels serveis d'intermediació responia a la voluntat de compensar al Sr. Nuñez pel preu de les accions que va vendre a la societat, ja que aquest es va fixar per sota del seu valor real.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal destacar que el Sr. Sandoval manifesta a les seves declaracions responent a les preguntes que li formula el lletrat Sr. Esparza (foli 200) que el contracte celebrat entre Zurita i Daza responia a la necessitat d'aquesta darrera societat de sortir a l'estranger, ja que s'havia quedat sense obra, de tal manera que aquesta era la seva finalitat principal i el fet que, a més, es volgués ajudar al Sr. Nuñez a refer la seva vida ja que "se'n va anar de manera forçada" o, com argumenta la recurrent, pel fet d'haver-li pagat les seves accions a un preu inferior al real, no deixa de ser una motivació accidental que no invalida, ni exclou, l'existència d'una finalitat principal i determinant del contracte que era la causa del mateix.

VI.- Per últim, la recurrent argumenta que no procedeix imposar-li les costes de la instància, ja que no se la va requerir de pagament abans de presentar la demanda i cita en recolzament d'aquest criteri la Sentència d'aquesta Sala de 30 d'abril del 2012, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, la citada Sentència recull el criteri d'aquesta Sala en el sentit que en el supòsit d'aplanament a la demanda el defenent no serà condemnat en costes si no ha estat requerit prèviament de pagament, ja que no se li ha donat la oportunitat de satisfer voluntàriament el seu deute. Pel contrari en el cas present la recurrent no s'ha aplanat a la demanda, sinó que s'hi ha oposat sent vençuda en les seves pretensions, de tal manera que és procedent l'aplicació del Codi 7,51,5 i, per tant, és correcte la seva condemna en costes.

VII.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar a la recurrent les costes generades en aquesta alçada en virtut d'allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la societat "Daza" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 4 de juny del 2015, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-