Funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Vulneració del dret a un judici de durada raonable (P-003/2014)
- Resolució
- Sentència · 30/01/2015
- ROJ
- STSJAD 58/2015
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2015:58
- Recurs
- P-003/2014
- Ponent
- Fátima Ramírez Souto
- Magistrats
- Fátima Ramírez Souto, Yves Picod, Marie Conte, Joan Manel Abril Campoy, Albert Andrés Pereira, Bernard Plagnet, Vincent Aniére
- Descriptors
- MAGISTRATS DECISIÓ RESPONSABILITAT ADMINISTRATIVA DRET A LA JURISDICCIÓ DRET A UN JUDICI DE DURADA RAONABLE
La sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra declara la responsabilitat de l'Estat per un funcionament anormal de l'Administració de Justícia en relació amb la demora en resoldre un incident d'execució que va afectar negativament a la Fallida de Calatayud. El tribunal concedeix una indemnització de 8.000 euros per danys morals, però desestima la demanda d'indemnització per perjudicis econòmics i rehabilitació de Calatayud per l'exercici del comerç. La decisió es basa en la vulneració del dret a un procés de durada raonable, declarada pel Tribunal Constitucional, i en la falta de prova directa entre la demora i els perjudicis econòmics reclamats.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Vincent Aniére
TSJ-PLE-003/2014
Sentència núm. PLE/01-2015
S E N T È N C I A
PARTS:
FALLIDA DE Calatayud
Procurador: Sra. Andrade
Advocats i Administradors Judicials: Sra. Águila / Sr. Expósito
Mgfc. MINISTERI FISCAL
M.I. GOVERN D'ANDORRA
Procurador: Sra. Mena
Advocat: Sra. Castillo
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL
M. Il·lustres Magistrats, Senyors
Joan Manel Abril Campoy (President)
Albert Andrés Pereira
Yves Picod
Bernard Plagnet
Marie Conte
Vincent Anière
Fátima Ramírez Souto (Ponent)
Andorra la Vella, trenta de gener del dos mil quinze.
El Ple del M. Il·ltre. Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la demanda formulada per la representació processal de la Fallida de Calatayud per l'acció de reconeixement d'error judicial o d'anormal funcionament de l'Administració de Justícia, en les quals ha estat part el Mgfc. Ministeri Fiscal i el M.I. Govern d'Andorra. És ponent la M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, la qual expressa el parer del tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que en data 18 de setembre de 2014 la Sra. Águila com administradora judicial de la Fallida de Calatayud, en representació de la massa passiva de creditors i del fallit, formulà demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia que, estimant la demanda declarés l'anormal funcionament de l'administració i condemnés l'Estat andorrà al pagament d'una indemnització de 30.000 euros per danys morals o aquella que el Tribunal determini; una indemnització de 93.837,19 euros per danys i perjudicis econòmics; i la rehabilitació de Calatayud per exercir el comerç, reclamant, a més a més, les costes generades en el present procediment.
II.- RESULTANT: que la demanda es fonamenta en que en el procediment EX-0110-6/01 pel Batlle civil es va tardar més de vuit anys en resoldre un incident d'execució promogut per Villegas contra la providència de data 5/12/2005 que acordava requerir a Villegas al pagament a Calatayud de 163.390,90 euros en concepte de principal, interessos i costes, havent declarat el Tribunal Constitucional vulnerat el dret de Calatayud a un procés de durada raonable en sentència de 13 de juny de 2014 dictada en la causa 2014-12-RE.
El retard en resoldre el incident d'execució, segons la part demandant, ha provocat uns danys morals que es valoren en 30.000 euros; uns perjudicis econòmics que es valoren en 93.837,19 euros, que és la quantitat pendent de cobrament i que es considera que és probable que no es pugui cobrar pel temps transcorregut; i la declaració de fallida de Calatayud en no haver pogut disposar de la quantitat deguda, cosa que ha provocat la seva inhabilitació per l'exercici del comerç.
III.- RESULTANT: que el MINISTERI FISCAL contestà la demanda en el sentit d'interessar la seva parcial estimació i que es concedís una indemnització per danys morals de 5.000 euros, i es desestimés la resta de pretensions, les quals han de ser resoltes en el marc dels procediments pertinents.
IV.- RESULTANT: que la representació del M.I. Govern d'Andorra formulà contesta a la demanda manifestant que el retard en resoldre l'incident d'execució no s'ha demostrat que hagués generat uns danys susceptibles de ser rescabalats mitjançant la responsabilitat administrativa que regula l'article 58 del Codi de l'Administració.
V.- RESULTANT: que substituïda la vista oral per la formulació de conclusions escrites totes les parts es van ratificar en las seves pretensions.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que el Ple del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer la present demanda, d'acord amb l'article 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
II.- CONSIDERANT: que la demanda formulada per la representació processal de la Fallida de Calatayud s'emmarca en l'article 92 de la Constitució i l'article 10.1 de la Llei Qualificada de la Justícia que estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, que estableixen tant l'article 92 de la Constitució com l'article 10.1 de la Llei Qualificada de la Justícia.
III.- CONSIDERANT: que el Tribunal Constitucional en sentència de 13 de juny de 2014 va declarar vulnerat el dret de Calatayud a un procés de durada raonable, perquè l'incident d'execució formulat en la causa 0100-6/01 va trigar més de vuit anys a resoldre's sense justificació.
El mateix Tribunal Constitucional, en la sentència de 25 de maig del 2007 (Causa 2007-2-RE), després de "declarar que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a obtenir un judici de durada raonable", va també declarar "que els recurrents tenen dret a ser indemnitzats pels perjudicis soferts". De la mateixa manera es pronuncià el Tribunal Constitucional en la sentència de 12 de novembre del 2007 (Causa 2007- 16 i 22-RE).
Segons l'article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia el dany al·legat haurà d'ésser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones. És per això que el danys eventuals o hipotètics no són indemnitzables.
Del perjudicis pels quals la representació de la Fallida de Calatayud demana ser indemnitzada només considerem acreditats el derivats del dany moral inherent al retard a resoldre's l'incident d'execució, pels patiments emocionals o dolors psíquics que naturalment pateix qui està esperant durant tant de temps que es resolgui un procediment.
És per això que s'ha d'estimar en aquest extrem la pretensió de la part demandant i fixar una indemnització per danys moral a favor de Calatayud, per tractar-se d'un perjudici de caràcter personal, però en quantitat de 8.000 euros que és la que el tribunal estima adequada en atenció a l'entitat de les dilacions sofertes i tenint en compte les dificultats que valorar el dolor comporta pel seu subjectivisme.
IV.- CONSIDERANT que la indemnització demanada per perjudicis econòmics no resulta procedent perquè no s'ha acreditat que existeixi una relació directa entre el retard a resoldre's l'incident d'execució i la quantitat deguda per Villegas. Aquesta quantitat deriva del deute que la societat té amb Calatayud i no del retard en la resolució de l'incident, i la impossibilitat o dificultat de la societat per assumir aquest deute en la actualitat és una mera hipòtesi no comprovada, tal com la pròpia part demandant reconeix quan parla de "una molt més que probable dificultat de dita empresa per assumir el deute". Tanmateix no hi ha la deguda constància de que si no s'hagués produït la dilació el deute hagués estat satisfet.
Tampoc pot ser acordada la rehabilitació per l'exercici del comerç de Calatayud perquè la declaració de fallida del seu negoci no consta que sigui conseqüència directa del retard a resoldre's l'incident d'execució i en tot cas es tracta d'una decisió que no pertoca a aquest Tribunal adoptar.
V.-CONSIDERANT que no hi ha mèrits per a un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquest procés.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del M.I. Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorrà, decideix:
1.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació de la Fallida de Calatayud.
2.- Declarar la responsabilitat de l'Estat com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia.
3.- Acordar al Sr. Calatayud una indemnització de 8.000 EUR.
4.- Desestimar la demanda sobre la indemnització dels perjudicis econòmics i rehabilitació de Calatayud per l'exercici del comerç.
5.- No fer especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.
Notifiqui's la present sentència a les parts interessades fent-los saber que aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.